Avaluar la militaritzaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit global no \u00e9s senzill<\/strong>, per\u00f2 s\u2019han fet esfor\u00e7os en aquest sentit a partir de la definici\u00f3 d\u2019indicadors recollits en diferents pa\u00efsos. Cal destacar el treball efectuat en el marc de l\u2019\u00cdndex de Pau Global (IPG), que compara 163 pa\u00efsos en relaci\u00f3 amb el nivell de pau en cadascun d\u2019ells. L\u2019elabora anualment l\u2019Institut d\u2019Economia i Pau, amb seu a Sydney, Austr\u00e0lia. L\u2019IPG \u00e9s un indicador complex que articula tres dimensions: 1) conflictes interns i internacionals en curs; 2) seguretat social i p\u00fablica, i 3) militaritzaci\u00f3. T\u00e9 com a objectiu promoure una comprensi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia del nivell de pau en els pa\u00efsos, i categoritza la pau m\u00e9s enll\u00e0 de la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de guerres.<\/p>\n\n\n\n La primera dimensi\u00f3 inclou indicadors com la quantitat i la durada dels conflictes interns, el nombre de persones mortes en conflictes externs i la participaci\u00f3 del pa\u00eds en aquests mateixos conflictes internacionals. La segona, m\u00e9s \u00e0mplia i complexa, inclou indicadors com el nombre de persones refugiades, l\u2019escala de terror pol\u00edtic (pr\u00e0ctiques autorit\u00e0ries), el nivell de delinq\u00fc\u00e8ncia violenta, la taxa d\u2019homicidis, de poblaci\u00f3 carcer\u00e0ria i de policies, la inestabilitat pol\u00edtica (mesurada, per exemple, sobre la base de la probabilitat de manifestacions p\u00fabliques violentes) i l\u2019acc\u00e9s individual a les armes de foc. La tercera dimensi\u00f3 t\u00e9 a veure amb indicadors com el percentatge de despesa militar en relaci\u00f3 amb el PIB, el total de personal militar o el volum d\u2019armes exportades i importades per cada 100.000 habitants. Es tracta d\u2019una metodologia complexa que est\u00e0 molt ben detallada en el mateix informe<\/a> Els conflictes i les crisis sorgits en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada han comen\u00e7at a disminuir, i han estat substitu\u00efts per una nova onada de tensi\u00f3 i d\u2019incertesa derivada de la pand\u00e8mia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n L\u2019\u00faltima edici\u00f3 de l\u2019IPG, la de 2021, mostra que el nivell mitj\u00e0 de pau es va deteriorar un 0,07%, xifra que representa el nov\u00e8 empitjorament en els \u00faltims tretze anys, amb 87 pa\u00efsos que van millorar i 73 que van empitjorar. Malgrat aix\u00f2, aquest augment percentual \u00e9s el segon m\u00e9s baix de la hist\u00f2ria de l\u2019\u00edndex. Aix\u00ed, l\u2019IPG 2021 revela un m\u00f3n en el qual els conflictes i les crisis que van sorgir en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada han comen\u00e7at a disminuir, i han estat substitu\u00efts per una nova onada de tensi\u00f3 i d\u2019incertesa derivada de la pand\u00e8mia de la covid-19 i de les tensions creixents entre moltes de les principals pot\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n L\u2019informe 2021 tamb\u00e9 assenyala que la dimensi\u00f3 de la militaritzaci\u00f3 va ser l\u2019\u00fanica que va millorar, amb un lleuger augment del 4,2% des de 2008. La taxa de personal militar per cada 100.000 habitants va disminuir en 111 pa\u00efsos i la despesa militar en relaci\u00f3 amb el PIB va decr\u00e9ixer en 87 pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, es tracta d\u2019una tend\u00e8ncia lenta i heterog\u00e8nia, fins i tot amb retrocessos en molts pa\u00efsos, especialment amb el retorn de les tensions entre les pot\u00e8ncies m\u00e9s fortes econ\u00f2micament i militarment. La regi\u00f3 de l\u2019Orient Mitj\u00e0 i Nord d\u2019\u00c0frica va ser la que va registrar un deteriorament m\u00e9s elevat de l\u2019indicador de despesa militar.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n La militaritzaci\u00f3 de la seguretat p\u00fablica es compon de diferents caracter\u00edstiques. La pres\u00e8ncia de militars en llocs estrat\u00e8gics del govern i la submissi\u00f3 de la policia a les forces armades en s\u00f3n dos exemples. Per\u00f2 la caracter\u00edstica m\u00e9s emblem\u00e0tica ha estat l\u2019\u00fas de forces militars per a activitats relacionades amb la seguretat ciutadana.<\/p>\n\n\n\n Aquest despla\u00e7ament de les funcions de les forces armades \u00e9s un problema per diverses raons. En primer lloc, perqu\u00e8 la missi\u00f3 de les forces armades \u00e9s garantir la defensa nacional i la integritat territorial, generalment protegint l\u2019estat naci\u00f3 d\u2019un enemic exterior. La seguretat p\u00fablica, en canvi, busca protegir els ciutadans i garantir la seva vida i la seva llibertat, se centra en l\u2019individu i garanteix l\u2019ordre per fer possible la vida quotidiana a les ciutats i a les zones rurals. S\u00f3n missions molt diferents i que requereixen, per tant, formes d\u2019actuaci\u00f3 diferents i fins i tot oposades. La l\u00f2gica de la defensa nacional \u00e9s molt m\u00e9s a prop de la l\u00f2gica de la guerra i de la lluita contra l\u2019enemic. La l\u00f2gica de la seguretat p\u00fablica ha de ser el manteniment de l\u2019ordre i la gesti\u00f3 dels conflictes, la prevenci\u00f3 del crim i la viol\u00e8ncia i l\u2019aplicaci\u00f3 de la llei. La formaci\u00f3, els procediments, les cadenes de comandament i la presa de decisions s\u00f3n molt diferents en un cas i en l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, tot i que la legislaci\u00f3 d\u2019alguns pa\u00efsos permet l\u2019\u00fas excepcional de les forces armades en la seguretat p\u00fablica, la banalitzaci\u00f3 d\u2019aquest \u00fas porta la l\u00f2gica de la guerra a la seguretat p\u00fablica quotidiana, i genera violacions greus dels drets humans, inefici\u00e8ncia en les activitats de seguretat p\u00fablica i causa danys a les forces armades, utilitzades en activitats per a les quals no estan preparades.<\/p>\n\n\n\n La banalitzaci\u00f3 de l\u2019\u00fas excepcional de les forces armades en la seguretat p\u00fablica porta a una l\u00f2gica de la guerra i genera violacions greus dels drets humans<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n El cas brasiler \u00e9s un exemple interessant d\u2019aquesta participaci\u00f3 excessiva de les forces militars en la seguretat p\u00fablica. La legislaci\u00f3 nacional permet l\u2019\u00fas de les forces armades quan les forces de seguretat local no s\u00f3n suficients en situacions espec\u00edfiques que demanen una intervenci\u00f3 excepcional i per un per\u00edode definit. S\u00f3n operacions militars per garantir l\u2019ordre p\u00fablic, conegudes com a operacions de Garantia da Lei e da Ordem<\/em> (GLO). Segons dades del Ministeri de Defensa, entre els anys 1992 i 2019, les forces armades van ser utilitzades en 25 ocasions de vaga de policies militars; en 22 missions establertes per \u00abgarantir la votaci\u00f3 i l\u2019escrutini\u00bb en el marc de processos electorals; en 38 actes que requerien suport en mat\u00e8ria de seguretat, aix\u00ed com en 28 missions m\u00e9s que inclo\u00efen seguretat p\u00fablica, protecci\u00f3 de b\u00e9ns p\u00fablics, vagues d\u2019altres sectors, escoltes, etc. Tamb\u00e9 \u00e9s important destacar el paper de les forces armades en la seguretat dels grans esdeveniments, com els que van tenir lloc al Brasil entre 2013 i 2016. Per exemple, la Copa FIFA Confederacions (2013), la Jornada Mundial de la Joventut (2013), el Mundial de la FIFA (2014) i els Jocs Ol\u00edmpics (2016). De tota manera, l\u2019\u00fas intern de les forces armades no es produeix nom\u00e9s en situacions evidentment excepcionals com les que s\u2019acaben d\u2019exposar. Des de 1992, les forces armades brasileres han estat convocades en almenys 23 missions de GLO per actuar enfront de la viol\u00e8ncia urbana, especialment a Rio de Janeiro, que va rebre 11 d\u2019aquestes missions per combatre les onades de delinq\u00fc\u00e8ncia, motivades pels alts \u00edndexs de viol\u00e8ncia que assolen cr\u00f2nicament aquestes regions (Salvadori Les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives de l\u2019\u00fas de les forces armades en aquests contextos es poden exemplificar en el cas del m\u00fasic Evaldo dos Santos Rosa i el reciclador Luciano Macedo, que van ser assassinats l\u2019abril de 2019 a Rio de Janeiro. Van ser cosits a trets (m\u00e9s de 200) disparats per una guarnici\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit contra el cotxe en qu\u00e8 viatjava el m\u00fasic i la seva fam\u00edlia, sota l\u2019acusaci\u00f3 que el vehicle s\u2019havia saltat un control de carretera No nom\u00e9s al Brasil s\u2019ha agreujat l\u2019\u00fas de les forces armades en la seguretat p\u00fablica. Aquesta situaci\u00f3 es produeix a l\u2019Am\u00e8rica Llatina en general. L\u2019expansi\u00f3 i la complexitat de la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada tamb\u00e9 ha estat una justificaci\u00f3 important per a aquest \u00fas. \u00abEl resultat \u00e9s que els recursos policials s\u00f3n insuficients per mantenir l\u2019ordre, ja que els grups criminals utilitzen t\u00e8cniques i recursos militars en el context econ\u00f2mic \u2015i cada vegada m\u00e9s, tamb\u00e9 pol\u00edtic\u2015 a llarg termini\u00bb (Ramalho, Diamint i S\u00e1nchez, 2020, p. 5) A l\u2019Am\u00e8rica Llatina s\u2019ha agreujat l\u2019\u00fas de les forces armades en la seguretat p\u00fablica. L\u2019expansi\u00f3 i la complexitat de la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada tamb\u00e9 ha estat una justificaci\u00f3 important per a aquest \u00fas<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Si b\u00e9 molts pa\u00efsos llatinoamericans viuen aquest proc\u00e9s de militaritzaci\u00f3 de la seguretat p\u00fablica, cada lloc t\u00e9 les seves din\u00e0miques i particularitats. La participaci\u00f3 de militars en la Guerra Freda, la idea de combatre l\u2019enemic i despr\u00e9s la guerra contra les drogues, seguida de la guerra contra el terror (sota influ\u00e8ncia estatunidenca) han contribu\u00eft a fer que els pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Llatina estableixin els l\u00edmits entre forces armades i forces de seguretat cadascun a la seva manera. A Col\u00f2mbia i a Vene\u00e7uela, per exemple, existeix una \u00absimbiosi\u00bb m\u00e9s gran entre els militars i les forces de seguretat p\u00fablica, cosa que genera un repte m\u00e9s operatiu sobre com aquestes forces han de treballar conjuntament i respectant la llei. En l\u2019altre extrem se situen l\u2019Uruguai i l\u2019Argentina, on la societat no accepta el risc que els militars tornin a rec\u00f3rrer a violacions dels drets humans. Enmig hi ha pa\u00efsos com el Brasil, M\u00e8xic, el Per\u00fa o l\u2019Equador, on la relaci\u00f3 entre forces armades i de seguretat s\u2019ha utilitzat de manera no sempre excepcional i controlada en la lluita contra el crim transnacional i en la promoci\u00f3 de l\u2019ordre intern, fet que ha tingut implicacions greus en mat\u00e8ria de drets humans. A les den\u00fancies contra els militars s\u2019hi sumen cont\u00ednuament casos de desaparicions for\u00e7ades, execucions extrajudicials, tortures o violacions al proc\u00e9s degut.<\/p>\n\n\n\n Una altra dimensi\u00f3 important d\u2019aquest fenomen \u00e9s la militaritzaci\u00f3 de la policia. Fins i tot les forces policials de car\u00e0cter civil acaben reproduint aspectes militars perjudicials per als drets humans i per a la seguretat p\u00fablica. La intensificaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia policial a trav\u00e9s de la letalitat policial, la pr\u00e0ctica de la tortura i altres tipus de viol\u00e8ncia en els escorcolls (stop-and-frisk<\/em>) i la idea de \u00abfer just\u00edcia amb les pr\u00f2pies mans\u00bb per acabar amb l\u2019enemic han estat una dimensi\u00f3 important que ha marcat aquesta militaritzaci\u00f3 de les forces de seguretat. Tamb\u00e9 \u00e9s molt com\u00fa que dins dels cossos policials els departaments m\u00e9s valorats siguin els de les tropes especialitzades, desplegades per actuar en situacions espec\u00edfiques, que exigeixen un entrenament i uns procediments especials, generalment lligats a l\u2019ethos<\/em> guerrer, incloent-hi uniformes que recorden un militarisme exacerbat. Aquests cossos policials estan molt m\u00e9s valorats que el patruller de cada dia, el que interactua amb els ciutadans, la majoria de vegades sense ni tan sols tocar les armes. Aquesta valoraci\u00f3 excessiva de tot all\u00f2 que \u00e9s \u00abguerrer\u00bb explica en gran mesura la militaritzaci\u00f3 de les forces de seguretat.<\/p>\n\n\n\n Un exemple que il\u00b7lustra b\u00e9 aquesta militaritzaci\u00f3 en la realitat brasilera \u00e9s l\u2019operaci\u00f3 policial Exceptis, duta a terme per la Policia Civil de Rio de Janeiro el maig de 2020. Uns dos-cents policies armats per a \u00abuna guerra\u00bb L\u2019augment real de la viol\u00e8ncia i la criminalitat, a m\u00e9s de l\u2019increment de la por i de la sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat, han estat el combustible que legitima la demanda de pol\u00edtiques de seguretat p\u00fablica exclusivament repressives<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Cal destacar que \u00abla militaritzaci\u00f3 no \u00e9s sempre desitjable, necess\u00e0ria o inevitable; ni aprofundir-hi significa sempre un augment de la capacitat de l\u2019Estat per enfrontar-se a la criminalitat, comuna o organitzada. [\u2026] tot i que hi hagi un incentiu important perqu\u00e8 els militars desenvolupin capacitats similars a les de la policia, aix\u00f2 no implica que impulsin aquest proc\u00e9s. De fet, alguns ho consideren una desviaci\u00f3 de les seves missions principals, mentre que d\u2019altres ho veuen com un mitj\u00e0 per obtenir equipament i participaci\u00f3 en les decisions pol\u00edtiques. A m\u00e9s, el proc\u00e9s de militaritzaci\u00f3 de la policia per desenvolupar capacitats similars a les dels ex\u00e8rcits, com per exemple derrotar l\u2019enemic, dur a terme operacions dissuasives, utilitzar armes de gran calibre i rec\u00f3rrer al fur militar, entre d\u2019altres, \u00e9s for\u00e7a complex i disfuncional\u00bb (Ramalho, Diamint i S\u00e1nchez A m\u00e9s dels antecedents hist\u00f2rics i el llegat militar en els diferents contextos que s\u2019han abordat, especialment al Brasil i en alguns pa\u00efsos llatinoamericans, hi ha aspectes de les pol\u00edtiques de seguretat p\u00fablica que ajuden a explicar aquesta relaci\u00f3 estreta entre les forces armades i la seguretat p\u00fablica. \u00c9s important entendre\u2019ls per poder pensar en formes de superar-los Per regla general, les pol\u00edtiques de seguretat se centren gaireb\u00e9 exclusivament en l\u2019aplicaci\u00f3 del dret penal a \u00abtractar el delicte despr\u00e9s que es produeixi\u00bb, i es prioritza la dimensi\u00f3 de la repressi\u00f3 al delicte i el paradigma punitivista. L\u2019augment real de la viol\u00e8ncia i la criminalitat, a m\u00e9s de l\u2019increment de la por i de la sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat, han estat el combustible que legitima la demanda de pol\u00edtiques de seguretat p\u00fablica exclusivament repressives, sovint en oposici\u00f3 directa als drets humans i a la democr\u00e0cia. En aquest sentit, els discursos que reclamen l\u2019augment de les penes, la creaci\u00f3 de nous delictes, la viol\u00e8ncia policial i la duresa en el tracte als delinq\u00fcents tenen ress\u00f2 en les societats i acaben sent atesos pels governs. Aix\u00f2 genera un cercle vici\u00f3s de demanda i resposta en l\u2019\u00e0mbit de la seguretat p\u00fablica, incapa\u00e7 de fer front als factors generadors i m\u00e9s estructurants de la viol\u00e8ncia. L\u2019\u00fas de les forces armades i la militaritzaci\u00f3 excessiva de les pol\u00edtiques agafen for\u00e7a en aquest context.<\/p>\n\n\n\n Cal sostenir una visi\u00f3 m\u00e9s integral de la seguretat p\u00fablica, que combini la repressi\u00f3 dels delictes i la viol\u00e8ncia amb una dimensi\u00f3 de prevenci\u00f3, i que es desenvolupin pol\u00edtiques a mitj\u00e0 i a llarg termini<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Fins i tot en els casos en els quals la repressi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria, com en el cas del crim organitzat, la manca de racionalitat i de capacitat t\u00e8cnica, o incl\u00fas de voluntat pol\u00edtica per tractar correctament aquest tipus de situacions, acaba sent molt ineficient, i a m\u00e9s genera violacions importants dels drets humans. La visi\u00f3 que el criminal ha de ser castigat a qualsevol preu justifica moltes d\u2019aquestes violacions.<\/p>\n\n\n\n Davant d\u2019aquest panorama, \u00e9s molt important que els dirigents pol\u00edtics siguin capa\u00e7os de sostenir una visi\u00f3 m\u00e9s integral de la seguretat p\u00fablica, que combini la repressi\u00f3 dels delictes i la viol\u00e8ncia amb una dimensi\u00f3 de prevenci\u00f3, centrada en els factors de risc i de protecci\u00f3, i que es desenvolupin pol\u00edtiques a mitj\u00e0 i a llarg termini en l\u2019\u00e0mbit local per afrontar-los.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal que aquests dirigents siguin capa\u00e7os de defensar p\u00fablicament que l\u2019efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques de seguretat p\u00fablica passa pel ple respecte de les lleis i dels drets humans, i que s\u2019enforteixi el treball policial basat en la informaci\u00f3 i les dades, amb una planificaci\u00f3 permanent i la responsabilitat de retre comptes. El c\u00e0stig en si no ha de ser el centre de les respostes a la delinq\u00fc\u00e8ncia. S\u2019ha de prioritzar la investigaci\u00f3 i l\u2019esclariment dels delictes m\u00e9s greus, com els homicidis, per exemple.<\/p>\n\n\n\n Finalment, \u00e9s fonamental involucrar activament la societat en les pol\u00edtiques de seguretat i establir regulacions clares sobre l\u2019\u00fas de la for\u00e7a que protegeixin tots els ciutadans, aix\u00ed com les forces de seguretat.<\/p>\n\n\n\n Amb pol\u00edtiques de prevenci\u00f3 \u2015la policia treballant amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, planificaci\u00f3 i dins de la llei\u2015 i amb la societat participant activament en aquestes pol\u00edtiques, la poblaci\u00f3 veur\u00e0 resultats molt m\u00e9s concrets i la necessitat eventual que les forces armades actu\u00efn en la seguretat p\u00fablica tendir\u00e0 a disminuir.<\/p>\n\n\n\n [Article tradu\u00eft de l’original en castell\u00e0]<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7489,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7394","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\n[1]<\/code>,<\/a> que ofereix tamb\u00e9 una descripci\u00f3 de les fonts de cada indicador que compon l\u2019\u00edndex. L\u2019IPG \u00e9s, sens dubte, una forma auda\u00e7 i innovadora d\u2019avaluar la pau.<\/p>\n\n\n\nMilitaritzaci\u00f3 de la seguretat p\u00fablica al Brasil i a altres pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Llatina<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[2]<\/code><\/a>, 2020, p. 16). Aquestes xifres fan pal\u00e8s l\u2019\u00fas excessiu de les forces armades per respondre a reptes en mat\u00e8ria de seguretat p\u00fablica, sobretot en territoris marcats per viol\u00e8ncies cr\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n[3]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/code><\/a> van fer una incursi\u00f3 a la favela de Jacar\u00e8zinho que va causar la mort de 28 persones. La batuda policial es va fer malgrat que el Tribunal Federal Suprem havia susp\u00e8s les operacions policials d\u2019aquesta naturalesa a lesfaveles de Rio de Janeiro durant la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n[6]<\/a>,<\/code> 2020, p. 5).<\/p>\n\n\n\nRecomanacions <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[7]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n[1]<\/code><\/a> Per accedir als indicadors de manera detallada, vegeu la p\u00e0gina 75<\/a> de l\u2019informe.<\/p>\n\n\n\n[2]<\/code><\/a> Salvadori, M. P. O uso de For\u00e7as Armadas em Seguran\u00e7a P\u00fablica: o caso do Rio de Janeiro<\/em><\/a>. Tesi de m\u00e0ster. Bras\u00edlia: DF, mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n\n\n\n[3]<\/code><\/a> Aquest cas<\/a> \u00e9s emblem\u00e0tic per molts motius: per primer cop els militars van ser jutjats i condemnats en primera inst\u00e0ncia per la just\u00edcia militar.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/a> <\/code>Ramalho, A. J., Diamint, R., S\u00e1nchez, L. La militarizaci\u00f3n de la seguridad y el retorno de los militares a la pol\u00edtica en Am\u00e9rica Latina<\/em><\/a>. Fundaci\u00f3 Friedrich Ebert, mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/a> <\/code>M\u00e9s informaci\u00f3n en aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n\n\n\n[6]<\/code><\/a> Ramalho, A. J., Diamint, R., S\u00e1nchez, L. La militarizaci\u00f3n de la seguridad y el retorno de los militares a la pol\u00edtica en Am\u00e9rica Latina<\/em><\/a>, Fundaci\u00f3 Friedrich Ebert, mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n\n\n\n[7]<\/code><\/a> Aqu\u00ed hi ha un conjunt interessant de recomanacions sobre el tema per a l\u2019Am\u00e8rica Llatina: Cano, I., Ar\u00e9valo, B. Violencia, Estado y Sociedad en Am\u00e9rica Latina<\/em><\/a>. Fundaci\u00f3 Friedrich Ebert, mar\u00e7 de 2020. <\/p>\n\n\n\n