{"id":7395,"date":"2022-04-13T09:15:05","date_gmt":"2022-04-13T09:15:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7395"},"modified":"2022-05-02T07:56:43","modified_gmt":"2022-05-02T07:56:43","slug":"mexic-un-pais-en-guerra","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/","title":{"rendered":"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra?"},"content":{"rendered":"\n

M\u00e8xic ha estat un dels fronts m\u00e9s violents de la pol\u00edtica prohibicionista global<\/strong> impulsada principalment pels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Des de finals dels anys seixanta del segle XX les autoritats nacionals van rec\u00f3rrer a l\u2019\u00fas de les forces armades per destruir plantacions, primer en tres estats del nord (Durango, Chihuahua i Sinaloa), despr\u00e9s a la resta del pa\u00eds[1]<\/code>.<\/a> Al llarg dels anys les mesures per fer front a les organitzacions del tr\u00e0fic de drogues es van endurir: es va emprar tot el poder punitiu de l\u2019Estat, mitjan\u00e7ant la criminalitzaci\u00f3 de les activitats relacionades amb la sembra, producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3, l\u2019establiment d\u2019un r\u00e8gim d\u2019excepci\u00f3 en mat\u00e8ria penal, un dret penal de l\u2019enemic, i la utilitzaci\u00f3 de soldats i marins per enfrontar les persones que es dediquen a aquestes activitats il\u00b7l\u00edcites[2]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La manifestaci\u00f3 m\u00e9s extrema de la pol\u00edtica de drogues es va produir a partir del desembre de 2006 quan l\u2019aleshores president, Felipe Calder\u00f3n Hinojosa, va desplegar milers d\u2019efectius militars per enfrontar i debilitar organitzacions del narcotr\u00e0fic, aix\u00ed com per recuperar el control estatal dels territoris. Aquests grups armats, per preservar els seus negocis i expandir-los, van rec\u00f3rrer a les armes.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha dades oficials que reflecteixen que entre l\u20191 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2020 diferents efectius de la Secretaria de la Defensa Nacional (SEDENA) van mantenir 4.995 enfrontaments en contra d\u2019\u00abagressors civils\u00bb[3]<\/code><\/sup><\/a>. Alguns elements de la Secretaria de Marina (SEMAR), en el per\u00edode de 2008 a 2020, van participar en 389 enfrontaments[4]<\/sup><\/a>, mentre que diversos integrants de l\u2019ara extinta Policia Federal i la seva successora, la Gu\u00e0rdia Nacional (integrada principalment per militars), han reportat que es van enfrontar en 1.751 ocasions. La Gu\u00e0rdia Nacional, des que va entrar en funcionament el juliol de 2019 i fins al 31 de desembre de 2020, va comptabilitzar 156 enfrontaments[5]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Des de la revoluci\u00f3 mexicana (1910-1917\/1920) no s\u2019havia experimentat un escenari de viol\u00e8ncia armada prolongada d\u2019aquestes dimensions; al per\u00edode que estem tractant, se\u2019l coneix col\u00b7loquialment com la \u00abguerra contra les drogues\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Certs mecanismes de protecci\u00f3 de drets humans han evidenciat, de manera independent, les afectacions als drets humans de la poblaci\u00f3 civil en el marc de la guerra contra les drogues. Van fer visibles, per exemple, les xifres intolerables d\u2019execucions extrajudicials[6]<\/code><\/a>, desaparicions for\u00e7ades[7]<\/code><\/a> i tortures[8]<\/code><\/a>, comeses tant per servidors p\u00fablics com per organitzacions criminals. A m\u00e9s, van trobar que la situaci\u00f3 que patia M\u00e8xic desbordava els l\u00edmits d\u2019un pa\u00eds que experimenta alts \u00edndexs de criminalitat; es tractava d\u2019actes no espor\u00e0dics de victimitzaci\u00f3 i van concloure que era una crisi de viol\u00e8ncia, de seguretat, de violacions dels drets humans i d\u2019impunitat[9]<\/sup><\/a>. L\u2019actual Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, el 2019[10]<\/code><\/a>, i el seu antecessor, Zeid Ra\u2019ad al-Hussein (2014-2018), el 2015[11]<\/sup><\/a>, van afirmar, sense recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte armat, que les xifres de morts violentes eren impactants i pr\u00f2pies d\u2019un pa\u00eds en guerra. Tots dos van fer crides a les autoritats per combatre la impunitat i evitar aix\u00ed la repetici\u00f3 dels abusos.<\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia que viu el pa\u00eds, d\u2019acord amb el dret internacional, nom\u00e9s s\u2019explica com un conflicte armat de car\u00e0cter no internacional<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Alguns registres oficials recullen que 93.212 persones es troben desaparegudes (octubre de 2021)[12]<\/code><\/a> i que s\u2019han com\u00e8s m\u00e9s de 350.000 homicidis, dels quals almenys el 58 % es van perpetrar amb armes de foc[13]<\/code><\/a>. En aquest sentit, la SEDENA ha recollit que en els enfrontaments han mort 5.042 \u00abpresumptes delinq\u00fcents\u00bb i 42 persones \u00abalienes als fets\u00bb[14]<\/sup><\/a>. La SEMAR ha informat de la mort de 510 presumptes delinq\u00fcents[15]<\/sup><\/a>. Per la seva banda, la Gu\u00e0rdia Nacional ha reportat que en els enfrontaments en els quals ha participat hi ha hagut 68 persones mortes (identificades com a agressors)[16]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Les autoritats dels tres nivells de govern (federal, estatal i municipal) han com\u00e8s atrocitats com a part de la seva estrat\u00e8gia de seguretat, mentre que les organitzacions criminals les han perpetrat com a forma d\u2019infondre por i de controlar regions per assegurar el desplegament dels seus negocis il\u00b7l\u00edcits. No obstant aix\u00f2, cap instituci\u00f3 nacional competent s\u2019ha dedicat a esclarir i investigar els suposats enfrontaments, ni les morts que s\u2019hi han produ\u00eft o les que hi estan relacionades, ni tampoc s\u2019han assumit responsabilitats pol\u00edtiques, socials, administratives o penals en contra dels autors i c\u00f2mplices de crims atro\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

Algunes autoritats han defensat la idea que tenen el deure de complir amb la funci\u00f3 de seguretat i que la viol\u00e8ncia armada \u00e9s resultat de les activitats delinq\u00fcencials, amb la qual cosa han anul\u00b7lat la possibilitat de caracteritzar adequadament la situaci\u00f3 i explorar alternatives per posar-hi fi. En aquest sentit, i cada vegada amb m\u00e9s intensitat, les pol\u00edtiques de seguretat han passat a dependre de les forces armades, fet que ha comportat que els enfrontaments continu\u00efn.<\/p>\n\n\n\n

La limitada caracteritzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia per l\u2019Administraci\u00f3 presidencial de torn<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El president L\u00f3pez Obrador va guanyar les eleccions de 2018 amb un ampli suport social, despr\u00e9s d\u2019haver prom\u00e8s en campanya que duria a terme una pol\u00edtica de seguretat que es diferenciaria de la dels seus antecessors. Ja com a president, s\u2019ha referit al fet que les administracions anteriors van generar viol\u00e8ncia a partir de l\u2019autoritzaci\u00f3 a les forces armades per enfrontar-se a organitzacions criminals i fer \u00fas de la for\u00e7a letal per abatre els seus l\u00edders i integrants.<\/p>\n\n\n\n

En el document rector de les pol\u00edtiques p\u00fabliques del Govern federal es reconeix que es tractava d\u2019una guerra, que privilegiava l\u2019\u00fas de la for\u00e7a i que tenia com a objectiu central eliminar els l\u00edders de les organitzacions criminals[17]<\/code><\/a>, mentre que l\u2019actual Administraci\u00f3 va decidir modificar-ne l\u2019enfocament per atacar \u00ab[\u2026] les arrels del descontrol delictiu i de la p\u00e8rdua de seguretat, amb l\u2019objectiu immediat de reduir els \u00edndexs delictius\u00bb[18]<\/code><\/a>. En diverses ocasions el president L\u00f3pez Obrador, personalment, ha reconegut que l\u2019estrat\u00e8gia de seguretat de les administracions anteriors era de guerra[19]<\/code><\/a>, una estrat\u00e8gia irresponsable[20]<\/code><\/a>, en la qual es van perdre moltes vides civils i d\u2019integrants de les forces armades.[21]<\/code><\/a><\/p>\n\n\n\n

Les autoritats han com\u00e8s atrocitats com a part de la seva estrat\u00e8gia de seguretat, mentre que les organitzacions criminals les han perpetrat com a forma d\u2019infondre por i d\u2019assegurar el desplegament dels seus negocis il\u00b7l\u00edcits<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Si b\u00e9 s\u2019ha reconegut l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte armat en les administracions anteriors, en la pr\u00e0ctica la pol\u00edtica vigent no s\u2019ha modificat; al contrari, les mesures militars per enfrontar-se a les organitzacions criminals i derrotar-les continuen.<\/p>\n\n\n\n

La militaritzaci\u00f3 creixent de la seguretat i de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Paradoxalment, el Govern federal de torn, per una banda, condemna les estrat\u00e8gies passades, mentre que, per l\u2019altra, desplega milers de soldats per enfrontar-se a organitzacions criminals i militaritza la for\u00e7a policial de l\u2019ordre federal. A finals de 2018 el president L\u00f3pez Obrador va impulsar \u2015i pocs mesos despr\u00e9s va aconseguir\u2015 l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una reforma constitucional perqu\u00e8 desaparegu\u00e9s la Policia Federal i es cre\u00e9s la Gu\u00e0rdia Nacional de naturalesa civil. En aquesta reforma es va autoritzar transit\u00f2riament la possibilitat de desplegar les forces armades per desenvolupar funcions de seguretat p\u00fablica durant cinc anys (2019-2024), sota la condici\u00f3 que aquesta participaci\u00f3 fos extraordin\u00e0ria, regulada, fiscalitzada, subordinada i complement\u00e0ria[22]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En un clar incompliment del que s\u2019acaba d\u2019exposar, el president va nomenar un militar en funcions com a titular de la Gu\u00e0rdia Nacional i la va nodrir d\u2019efectius militars. Al mateix temps, va incrementar el desplegament militar per a funcions de seguretat, fins al punt que fa ben poc la Secretaria de la Defensa Nacional ha reportat que m\u00e9s de 300.000 efectius militars desenvolupen accions d\u2019aquest tipus en gran part del territori nacional[23]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, en contravenci\u00f3 de la norma constitucional[24]<\/code><\/a>, ha est\u00e8s les atribucions de les forces armades per desenvolupar funcions que correspondrien a autoritats civils, com per exemple control migratori, obra p\u00fablica, salut, educaci\u00f3 i pol\u00edtica social. Recentment s\u2019ha publicat un estudi en qu\u00e8 es detalla que en els \u00faltims anys les forces armades han assumit 246 tasques que corresponen a autoritats civils[25]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Conflicte armat a M\u00e8xic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia que viu el pa\u00eds, d\u2019acord amb el dret internacional, nom\u00e9s s\u2019explica com un conflicte armat de car\u00e0cter no internacional, \u00e9s a dir, el nivell de viol\u00e8ncia armada i d\u2019organitzaci\u00f3 dels grups que s\u2019enfronten compleixen els criteris previstos pel dret internacional humanitari (DIH), el dret de la guerra. Hem vist abans que el Govern federal ha reconegut que durant les dues administracions anteriors (2006-2018) M\u00e8xic va viure una guerra, i s\u2019enganya la poblaci\u00f3 fent-li creure que la realitat actual \u00e9s diferent, ja que tant les forces armades com la Gu\u00e0rdia Nacional continuen mantenint enfrontaments armats amb organitzacions criminals.<\/p>\n\n\n\n

Les forces armades mexicanes, igual que un nombre considerable d\u2019organitzacions criminals, reuneixen el nivell d\u2019organitzaci\u00f3 necessari per ser considerades grups armats d\u2019acord amb el DIH<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest sentit, certs estudis qualificats en la mat\u00e8ria[26]<\/code><\/a> han trobat que les forces armades mexicanes, igual que un nombre considerable d\u2019organitzacions criminals, reuneixen el nivell d\u2019organitzaci\u00f3 necessari per ser considerades grups armats d\u2019acord amb el DIH: per la seva estructura de comandament, la disciplina exercida a l\u2019interior, el control del territori, l\u2019acc\u00e9s a equips i reclutes, i la capacitat per fer operacions militars, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els enfrontaments entre les forces armades mexicanes i els grups armats esmentats, o entre aquests, \u00e9s d\u2019una intensitat suficient, tenint en compte l\u2019extensi\u00f3 en el territori nacional, la durada, el tipus d\u2019armes d\u2019alt calibre utilitzades, les xifres de morts, ferits i despla\u00e7ats interns[27]<\/code><\/a>, i els b\u00e9ns civils destru\u00efts, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, podem afirmar que el conflicte armat mexic\u00e0 iniciat al desembre de 2006 continua. De tota manera, la narrativa oficial insisteix que M\u00e8xic viu una situaci\u00f3 complexa de seguretat i que les forces armades vetllen per fer complir la llei. A m\u00e9s, afirma que ja no se\u2019ls dona l\u2019ordre de matar ni de fer desapar\u00e8ixer integrants de la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada, tot i que es continuen celebrant com a \u00e8xits militars les operacions en qu\u00e8 s\u2019abaten l\u00edders d\u2019organitzacions criminals[28]<\/a>.<\/code> Aix\u00ed doncs, les respostes als desafiaments que es plantegen per mitigar la viol\u00e8ncia per part dels actors governamentals versen sobre l\u2019efici\u00e8ncia de les pol\u00edtiques de seguretat i, en aquest sentit, han refor\u00e7at la participaci\u00f3 castrense en aquestes tasques, sense abordar ni les causes del conflicte, ni els efectes que tenen en els drets de les persones que no participen directament en les hostilitats, incloent-hi la poblaci\u00f3, els ferits, els malalts, els combatents que han deposat les armes, les persones detingudes, els periodistes defensors de drets humans i el personal sanitari, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

El fet de recon\u00e8ixer que la situaci\u00f3 d\u2019enfrontaments armats entre organitzacions criminals i forces de seguretat des de 2006 es tracta d\u2019un conflicte armat pot comportar, com a m\u00ednim, tres avantatges. El primer \u00e9s que aquest reconeixement sotmetria el personal armat a l\u2019imperi de la llei, ja que caldria aplicar les regles d\u2019\u00fas de la for\u00e7a contemplades pel DIH. Aix\u00f2 implicaria que soldats i marins haurien d\u2019aplicar el principi de distinci\u00f3 entre civils, b\u00e9ns civils d\u2019objectius militars, principi que actualment no s\u2019aplica. A m\u00e9s, els superiors jer\u00e0rquics estarien obligats a prevenir que les tropes sota la seva autoritat dirigissin atacs contra la poblaci\u00f3 civil o contra els que no participen directament en les hostilitats, la qual cosa comportaria l\u2019obligaci\u00f3 de tractar humanament en tot moment la poblaci\u00f3 civil, les persones detingudes, el personal sanitari, els periodistes, els defensors de drets humans, els qui han deposat les armes, els ferits i els malalts.<\/p>\n\n\n\n

Recon\u00e8ixer la situaci\u00f3 de M\u00e8xic com a conflicte armat permetria una millor acci\u00f3 dels organismes internacionals humanitaris i una investigaci\u00f3 dels crims de guerra<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El segon avantatge \u00e9s que recon\u00e8ixer la situaci\u00f3 com a conflicte armat permetria una millor acci\u00f3 dels organismes internacionals humanitaris per atendre adequadament les v\u00edctimes del conflicte, com per exemple els centenars de milers de persones internament despla\u00e7ades, que en l\u2019actualitat es troben en el desemparament m\u00e9s absolut. En concret, es podria desplegar de manera m\u00e9s \u00e0gil i eficient el mandat del Comit\u00e8 Internacional de la Creu Roja per a situacions de conflicte armat, aix\u00ed com de l\u2019Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinaci\u00f3 d\u2019Afers Humanitaris i l\u2019Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.<\/p>\n\n\n\n

El tercer avantatge \u00e9s que els crims de guerra comesos per les parts en conflicte, particularment per agents de l\u2019Estat, en qu\u00e8 les v\u00edctimes siguin civils o persones protegides pel DIH, podrien ser investigats, processats i sancionats per jurisdiccions nacionals de tercers pa\u00efsos i per tribunals internacionals amb compet\u00e8ncia per fer-ho, com el Tribunal Penal Internacional. No hem d\u2019oblidar que, tal com ha reconegut el Consell de Seguretat en diverses ocasions, la impunitat de crims atro\u00e7os representa una amena\u00e7a per a la pau i la seguretat regionals.<\/p>\n\n\n\n

El conflicte armat que trobem ara al pa\u00eds \u00e9s molt singular si el comparem amb el que s\u2019ha viscut en el passat, quan les forces armades tradicionalment s\u2019enfrontaven a grups armats d\u2019esquerra amb pretensions pol\u00edticament expl\u00edcites, per aconseguir, per exemple, un canvi de r\u00e8gim o el que anomenaven l\u2019alliberament nacional[29]<\/a>.<\/code> Actualment, el que s\u2019observa \u00e9s que certs grups armats busquen controlar el territori per continuar els seus negocis o per expandir-los, sense aspirar, almenys obertament, a desenvolupar c\u00e0rrecs governamentals. Aquest fet \u00e9s rellevant perqu\u00e8, malgrat el que alguns puguin creure, el DIH no exigeix que per qualificar una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia armada com a conflicte els grups organitzats que s\u2019enfronten a les autoritats hagin de tenir una motivaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Consideracions finals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Estic conven\u00e7ut que per aconseguir la pau a M\u00e8xic primer cal recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte armat, no nom\u00e9s pels avantatges que s\u2019acaben d\u2019esmentar, sin\u00f3 perqu\u00e8 fer-ho implicaria modificar el paradigma militar de la seguretat, desmilitaritzar les institucions polic\u00edaques i depurar les corporacions encarregades de fer complir la llei d\u2019aquells funcionaris responsables d\u2019haver com\u00e8s atrocitats. Aix\u00f2 s\u2019enfortiria si es port\u00e9s a judici els autors i c\u00f2mplices que hagin com\u00e8s abusos de drets humans, crims contra la humanitat i infraccions greus del DIH, i a m\u00e9s aix\u00ed s\u2019evitaria que tots aquests actes es repetissin.<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys han proliferat estudis que indiquen que el prohibicionisme internacional ha fracassat i que els objectius que es van tra\u00e7ar no s\u2019han assolit, ni es podran aconseguir si es continua amb l\u2019enfocament punitivista i de seguretat. S\u2019ha mostrat que les democr\u00e0cies que han regulat la sembra, la producci\u00f3, la comercialitzaci\u00f3 i el consum de subst\u00e0ncies, amb enfocament de prevenci\u00f3 de riscos i danys en la salut dels consumidors, han disminu\u00eft la viol\u00e8ncia al voltant del mercat de drogues i han generat ingressos fiscals per afrontar, des del sector de la salut, els consums problem\u00e0tics de subst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n

Els mexicans hem estat incapa\u00e7os d\u2019aturar la viol\u00e8ncia armada per\u00f2 la comunitat internacional t\u00e9 la responsabilitat de fer-ho. Encara som a temps de construir un proc\u00e9s de pau amb just\u00edcia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest context, M\u00e8xic hauria de reformar la pol\u00edtica de drogues per incorporar un r\u00e8gim de regulaci\u00f3 de cultiu, producci\u00f3, distribuci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de totes les subst\u00e0ncies que s\u2019hi produeixen, processen i consumeixen. Al mateix temps, hauria d\u2019establir un sistema de protecci\u00f3 de salut per evitar riscos i danys a consumidors, per poder atendre adequadament els que tenen consums problem\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament, caldr\u00e0 dur a terme un programa nacional de desarmament, particularment de ciutadans i de grups delinq\u00fcencials. En aquest sentit, per aconseguir debilitar-los, caldria que es prioritz\u00e9s l\u2019atac a les estructures financeres dels negocis il\u00b7l\u00edcits i que es portessin a judici els seus integrants pels delictes contra els drets de les persones (per exemple, assassinats, segrestos, tr\u00e0fic de persones, desaparicions o despla\u00e7aments for\u00e7ats de poblaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

La desmilitaritzaci\u00f3 de la seguretat \u00e9s un reclam leg\u00edtim de la societat mexicana, que s\u2019ha organitzat al voltant d\u2019un moviment informal anomenat Seguridad Sin Guerra<\/em>[30]<\/code><\/a>, que pugna pel retorn dels militars i marins a les seves funcions constitucionals en temps de pau, per l\u2019enfortiment de les policies civils, la depuraci\u00f3 de les forces de seguretat de funcionaris que hagin estat involucrats en abusos de drets humans i l\u2019establiment d\u2019una pol\u00edtica de just\u00edcia de transici\u00f3 que permeti portar a judici els responsables dels abusos, inclosos els m\u00e9s alts responsables.<\/p>\n\n\n\n

Els mexicans hem estat incapa\u00e7os d\u2019aturar la viol\u00e8ncia armada que va comen\u00e7ar fa gaireb\u00e9 quinze anys. Per la gravetat de les atrocitats comeses en el marc d\u2019un conflicte armat de car\u00e0cter no internacional i sobretot davant de la ren\u00fancia de les autoritats de protegir la poblaci\u00f3 civil, la comunitat internacional t\u00e9 la responsabilitat de fer-ho. Encara som a temps de construir un proc\u00e9s de pau amb just\u00edcia abans que la incipient democr\u00e0cia mexicana acabi de deteriorar-se.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

[Article tradu\u00eft de l’original en castell\u00e0]<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/code><\/a> Amaya Ordorika Imaz, Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez i Olga Guzm\u00e1n Vergara, El costo social de la guerra contra las drogas en M\u00e9xico: militarizaci\u00f3n y vulneraci\u00f3n sistem\u00e1tica de los derechos humanos<\/em>,Ciutat de M\u00e8xic: Ed. Ubijus, Comisi\u00f3n Mexicana de Defensa y Promoci\u00f3n de los Derechos Humanos i Universidad Aut\u00f3noma de Tlaxcala, 2018, p. 38 i seg.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/code><\/a> Vegeu Eugenio Ra\u00fal Zaffaroni, El enemigo en el derecho penal, <\/em>Ciutat de M\u00e8xic: Ed. Coyoac\u00e1n, 2011.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/code><\/a> <\/sup>SEDENA, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 0000700078821, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/code><\/a> <\/sup>SEMAR, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 0001300032021, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/code><\/a> Gu\u00e0rdia Nacional, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 2800100021321, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/code><\/a> <\/code>A\/HRC\/26\/36\/Add. 1.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/code><\/a> A\/HRC\/19\/58\/Add. 2, par\u00e0grafs 16, 17 i 76; CED\/C\/MEX\/CO\/1, par\u00e0grafs 10 i 27.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/code><\/a> <\/code>A\/HRC\/28\/68\/Add. 3, par\u00e0grafs 23 i 32.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/code><\/sup><\/a> OEA\/Ser.L\/V\/II, 31 de desembre de 2015, par\u00e0grafs 27, 11, 61, 63, 66, 105, 160, 192 a 214; CCPR\/C\/MEX\/CO\/6, par\u00e0graf 22.<\/p>\n\n\n\n

[10]<\/code><\/a> Declaraci\u00f3 de l\u2019Alta Comissionada de l\u2019ONU per als Drets Humans<\/a>, Michelle Bachelet, amb motiu de la seva visita a M\u00e8xic, el 9 d\u2019abril de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/sup><\/a> <\/code>Declaraci\u00f3 de l\u2019Alt Comissionat de l\u2019ONU per als Drets Humans<\/a>, Zeid Ra\u2019ad al-Hussein, amb motiu de la seva visita a M\u00e8xic.<\/p>\n\n\n\n

[12]<\/a> <\/code>Xifres del Registre Nacional de Persones Desaparegudes i No Localitzades<\/a> a 18 d\u2019octubre de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[13]<\/code><\/a> De 2006 a 2019.<\/p>\n\n\n\n

[14]<\/code><\/a> SEDENA, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 0000700078821, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[15]<\/code><\/a> SEMAR, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 0001300032021, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[16]<\/a> <\/code>Gu\u00e0rdia Nacional, resposta a sol\u00b7licitud d\u2019informaci\u00f3 amb foli 2800100021321, 17 de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[17]<\/code><\/a> \u00abPrograma Nacional de Derechos Humanos<\/a>\u00bb, publicat al Diario Oficial de la Federaci\u00f3n<\/em>, el 10 de desembre de 2020.<\/p>\n\n\n\n

[18]<\/a> <\/code>\u00abPlan Nacional de Desarrollo 2019-2024<\/a>\u00bb, publicat al Diario Oficial de la Federaci\u00f3n<\/em>, el 12 de juliol de 2019. Traducci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

[19]<\/code><\/a> Versi\u00f3 estenogr\u00e0fica de la confer\u00e8ncia de premsa<\/a> matutina del president Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador del 23 d\u2019octubre de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[20]<\/code><\/a> Versi\u00f3 estenogr\u00e0fica de la confer\u00e8ncia de premsa<\/a> matutina del president Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador de l\u201911 de desembre de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[21]<\/a> <\/code>Versi\u00f3 estenogr\u00e0fica de la confer\u00e8ncia de premsa<\/a> matutina del president Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador del 23 d\u2019octubre de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[22]<\/code><\/a> Decret<\/a> pel qual es reformen, addicionen i deroguen diverses disposicions de la \u00abConstituci\u00f3n Pol\u00edtica de los Estados Unidos Mexicanos\u00bb, en mat\u00e8ria de Gu\u00e0rdia Nacional. Publicat al Diario Oficial de la Federaci\u00f3n<\/em> el 26 de mar\u00e7 de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[23]<\/a> <\/code>M\u00e1s informaci\u00f3n en este enlace<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

[24]<\/code><\/a> L\u2019article 129 constitucional indica que en temps de pau les forces armades nom\u00e9s poden desenvolupar activitats pr\u00f2pies de la disciplina militar.<\/p>\n\n\n\n

[25]<\/a> <\/code>CIDE. \u00abInventario Nacional de lo Militarizado<\/a>\u00bb, a Plataforma de Proyecci\u00f3n de Datos Abiertos<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[26]<\/a> <\/code>Universiteit Leiden-Grotius Centre for International Legal Studies, La situaci\u00f3n de la violencia relacionada con las drogas en M\u00e9xico del 2006 al 2017: \u00bfEs un conflicto armado no internacional?<\/em><\/a>. M\u00e8xic: Ed. Instituto Tecnol\u00f3gico y de Estudios de Occidente (ITESO) i Comisi\u00f3n Mexicana de Defensa y Promoci\u00f3n de los Derechos Humanos (CMDPDH), 2019; Chiara Radaelli, \u00abEngaging with Drug Lords: Protecting Civilians in Colombia, Mexico and Honduras\u00bb, a The War Report. Armed Conflict in 2014<\/em>, Ed. Oxford University Press, Oxford; Julie Lambin, \u00abMexico: Armed Gang Violence sliding into Armed Conflict?<\/a>\u00bb, a The War Report. Armed Conflicts in 2017, <\/em>Ed. Academy of International Humanitarian Law and Human Rights a Joint Center of the Graduate Institute of International and Development Studies and the Faculty of Law of the Geneva University, p\u00e0g. 83-91. Vegeu tamb\u00e9Andreas Schedler, En la niebla de la guerra. Los ciudadanos ante la violencia criminal organitzada. <\/em>M\u00e8xic:Ed. Centro de Investigaci\u00f3n y Docencia Econ\u00f3micas, 2015.<\/p>\n\n\n\n

[27]<\/code><\/a> Sobre el despla\u00e7ament intern for\u00e7at a M\u00e8xic per viol\u00e8ncia generalitzada, conflicte armat i\/o violacions de drets humans, vegeu estudis diversos de la CMDPDH: Informe 2017<\/a>, Informe 2018<\/a>, Entre la invisibilidad y el abandono<\/em><\/a>. Vegeu tamb\u00e9Mar\u00eda Cristina D\u00edaz P\u00e9rez i Ra\u00fal Romo Viramontes, La violencia como causa de desplazamiento interno forzado. Aproximaciones a su an\u00e1lisis en M\u00e9xico<\/em><\/a>. M\u00e8xic: Ed. Secretar\u00eda de Gobernaci\u00f3n-Consejo Nacional de Poblaci\u00f3n-Fondo de Poblaci\u00f3n de las Naciones Unidas, 2019.<\/p>\n\n\n\n

[28]<\/a> <\/code>\u00abEl Ej\u00e9rcito Mexicano afecta la estructura de las organizaciones delictivas de los Carteles del \u201cGolfo\u201d y \u201cPac\u00edfico\u201d\u00bb. Comunicat<\/a> de la Secretaria de la Defensa Nacional del 24 d\u2019octubre de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[29]<\/code><\/a> Aix\u00ed va succeir amb els enfrontaments de l\u2019ex\u00e8rcit mexic\u00e0 amb les guerrilles dels anys setanta del segle xx o contra l\u2019Ex\u00e8rcit Zapatista d\u2019Alliberament Nacional el 1994 a l\u2019estat de Chiapas.<\/p>\n\n\n\n

[30]<\/code><\/a> Seguridad sin Guerra<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7461,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7395","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nM\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-05-02T07:56:43+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/\",\"name\":\"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-13T09:15:05+00:00\",\"dateModified\":\"2022-05-02T07:56:43+00:00\",\"description\":\"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau","description":"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau","og_description":"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-05-02T07:56:43+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/","name":"M\u00e8xic: un pa\u00eds en guerra? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg","datePublished":"2022-04-13T09:15:05+00:00","dateModified":"2022-05-02T07:56:43+00:00","description":"L'autor Jos\u00e9 Antonio Guevara Berm\u00fadez examina la situaci\u00f3 de M\u00e8xic, un pa\u00eds que presenta enormes reptes en mat\u00e8ria de seguretat.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-un-pais-en-guerra\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1830396347-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}