<\/p>\n\n\n\n
L\u2019economia basada en el pasturatge amb finalitats personals i comercials<\/strong>, el pastoralisme, es practica en el 43 % de la superf\u00edcie terrestre d\u2019\u00c0frica Malgrat que les terres pastorals no es veuen afectades per conflictes armats, s\u00ed que pateixen esclats espor\u00e0dics de viol\u00e8ncia, que sovint comporten enfrontaments amb les comunitats. La naturalesa transfronterera d\u2019aquestes disputes i el fet que moltes no es denunci\u00efn compliquen el repte d\u2019abordar-los. De fet, durant prop de cinc d\u00e8cades, les regions \u00e0rides d\u2019Uganda, el Sudan del Sud, Eti\u00f2pia, Som\u00e0lia i Kenya han estat escenaris d\u2019inestabilitat i viol\u00e8ncia, impulsades sobretot pels seg\u00fcents factors: el crim organitzat transnacional, el canvi clim\u00e0tic i la marginaci\u00f3. Conseq\u00fcentment, per construir pau cal afrontar aquests problemes clau.<\/p>\n\n\n\n Les terres pastorals solen estendre\u2019s a tots dos costats de les fronteres entre pa\u00efsos; per exemple, el triangle ilemi o el nucli karamoja entre Uganda, el Sudan del Sud, Eti\u00f2pia i Kenya. Es tracta de zones disputades, amb fronteres poroses que tamb\u00e9 serveixen de punts d\u2019entrada i sortida d\u2019activitats criminals transnacionals de contraban i tr\u00e0fic de persones i mercaderies. Per entendre plenament la pres\u00e8ncia del crim organitzat transnacional Malgrat que les terres pastorals no es veuen afectades per conflictes armats, s\u00ed que pateixen esclats de viol\u00e8ncia; la proliferaci\u00f3 d\u2019armes lleugeres ha convertit aquestes zones en una reserva d\u2019activitats delictives<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n La proliferaci\u00f3 d\u2019armes lleugeres ha convertit aquestes zones en una reserva d\u2019activitats delictives, la qual cosa, al seu torn, ha transformat les pr\u00e0ctiques culturals tradicionals, que han passat del robatori convencional de bestiar a l\u2019efectuat per xarxes de crim organitzat transnacional. En s\u00f3n un bon exemple els nombrosos incidents violents de robatori de bestiar l\u2019any 2021 a Uganda, el Sudan del Sud, Eti\u00f2pia i Kenya, amb desenes de morts i danys a la propietat El canvi clim\u00e0tic ha intensificat desmesuradament els desastres naturals com la sequera i la fam. A les zones \u00e0rides hi plou menys i, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode perllongat de sequera, la vegetaci\u00f3 no hi creix. Aix\u00f2 for\u00e7a els pastors a buscar en altres zones fonts d\u2019aliment per a ells mateixos i el seu bestiar, la qual cosa sovint provoca conflictes amb altres comunitats. Les pluges err\u00e0tiques i prolongades tamb\u00e9 donen lloc a desastres com les inundacions i els brots de malalties com el tifus epid\u00e8mic i la mal\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n Finalment, la cont\u00ednua marginaci\u00f3 i la manca d\u2019intervencions dels successius governs han deixat de banda aquestes zones, de manera que les comunitats s\u2019han d\u2019espavilar sense ajut. L\u2019abs\u00e8ncia de mesures de descentralitzaci\u00f3 dels recursos estatals \u2014com ara l\u2019assignaci\u00f3 d\u2019un pressupost adequat per a programes socioecon\u00f2mics i el desenvolupament d\u2019infraestructures civils com carreteres i preses d\u2019aigua\u2014 ha convertit les terres pastorals en \u201cespais sense govern\u201d. En aquests grans espais pot passar-hi qualsevol cosa i els governs potser ni tan sols en s\u00f3n conscients; o, m\u00e9s aviat, no tenen capacitat de resposta.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s necessari replantejar les estrat\u00e8gies per abordar la viol\u00e8ncia cr\u00f2nica provocada pel crim organitzat transnacional, el canvi clim\u00e0tic i la marginaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Aquestes din\u00e0miques sotmeten aquestes zones a una viol\u00e8ncia cr\u00f2nica. El crim organitzat transnacional, el canvi clim\u00e0tic i la marginaci\u00f3 s\u00f3n complexos de resoldre, sobretot quan interaccionen entre si. Quan aquesta complexitat no l\u2019aborda ning\u00fa, ni tan sols qui en t\u00e9 el deure, que \u00e9s l\u2019estat-naci\u00f3, les comunitats queden en terra de ning\u00fa i perillen els esfor\u00e7os de construcci\u00f3 de pau.<\/p>\n\n\n\n Com s\u2019ha esmentat, les diverses iniciatives de construcci\u00f3 de pau d\u2019actors estatals i no estatals sovint no han estat sistem\u00e0tiques, mentre que els reptes plantejats per la viol\u00e8ncia s\u2019han continuat intensificant. Cal, doncs, repensar les estrat\u00e8gies per abordar la viol\u00e8ncia estructural en aquestes \u00e0rees. Si b\u00e9 el potencial socioecon\u00f2mic d\u2019aquestes zones \u00e9s inq\u00fcestionable, per realitzar-lo cal que prevalgui una pau sostenible.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Les terres pastorals s\u00f3n en una intersecci\u00f3 de viol\u00e8ncia cultural, directa i estructural, tal com les va conceptualitzar Johan Galtung La viol\u00e8ncia directa o f\u00edsica es manifesta en forma de delictes com el robatori, les baralles i, fins i tot, l\u2019homicidi \u00c9s important destacar la magnitud de la viol\u00e8ncia f\u00edsica a les terres pastorals: ha provocat la p\u00e8rdua de moltes vides i bestiar, a m\u00e9s de danys a la propietat.<\/p>\n\n\n\n Com es poden establir infraestructures per a la pau en terres pastorals que no s\u00f3n zones de guerra, sin\u00f3 m\u00e9s aviat regions assolades per un conflicte violent constant?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Al seu torn, la combinaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia directa i cultural ha donat lloc a l\u2019escalada de la viol\u00e8ncia estructural en aquestes regions. La viol\u00e8ncia estructural t\u00e9 les seves arrels en les estructures de la societat i sovint \u00e9s encoberta; desemboca directament en injust\u00edcies socials i en una perllongada manca d\u2019acc\u00e9s a les necessitats b\u00e0siques d\u2019un poble, com ara l\u2019alimentaci\u00f3, l\u2019habitatge i l\u2019educaci\u00f3. Durant d\u00e8cades de viol\u00e8ncia, aquestes zones han quedat abandonades en un cercle vici\u00f3s de conflicte i pobresa on construir pau s\u2019ha complicat enormement.<\/p>\n\n\n\n Tal com es descriu tot seguit, diferents actors han intentat, una vegada i una altra, progressar en la construcci\u00f3 de pau, per\u00f2 amb poc \u00e8xit. La pregunta \u00e9s, aleshores, com es poden establir infraestructures per a la pau en terres pastorals que no s\u00f3n zones de guerra, sin\u00f3 m\u00e9s aviat regions assolades per un conflicte violent constant?<\/p>\n\n\n\n Les infraestructures per la pau consisteixen en la \u201cxarxa din\u00e0mica d\u2019estructures, mecanismes, recursos, valors i habilitats interdependents que, mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i la consulta, contribueixen a la prevenci\u00f3 de conflictes i a la construcci\u00f3 de pau en una societat\u201d D\u2019aquesta manera, construir pau en zones propenses a conflictes espor\u00e0dics i a la viol\u00e8ncia complexa directa, cultural i estructural requeriria una planificaci\u00f3 s\u00f2lida. Aquesta planificaci\u00f3, tant dels actors estatals com dels no estatals, hauria de tenir m\u00faltiples eixos, implicar les diferents parts interessades de l\u2019\u00e0mbit local, nacional i regional i ser flexible per integrar m\u00e8todes mixtos amb enfocaments tant \u201cdurs\u201d com \u201csuaus\u201d.<\/p>\n\n\n\n La garantia de la seguretat dels pobles i l\u2019afirmaci\u00f3 de la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica \u00e9s una funci\u00f3 primordial de l\u2019Estat. Tanmateix, els estats han abordat la mitigaci\u00f3 del conflicte en aquestes \u00e0rees d\u2019una manera unilateral i amb una postura militarista dura. Els seus enfocaments en aquest \u00e0mbit inclouen acordonar les zones, instaurar tocs de queda, millorar el patrullatge policial i iniciar programes de desarmament. Si b\u00e9 l\u2019\u00fas de la for\u00e7a, sovint excessiva, imposa la pau immediatament, aquests plantejaments militaristes durs no han funcionat a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n Els estats han abordat la desescalada del conflicte amb una perspectiva unilateral i un plantejament militarista dur que no ha funcionat a llarg termini<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Els estats es malfien de les institucions consuetudin\u00e0ries tradicionals basades en l\u2019autoritat dels ancians i insisteixen a refor\u00e7ar les estructures administratives estatals locals, amb els funcionaris governamentals, com a eina per supervisar la resoluci\u00f3 de disputes. S\u2019ha fet menys \u00e8mfasi en els enfocaments m\u00e9s suaus, com ara els mecanismes de mitigaci\u00f3 de disputes comunals i els programes de di\u00e0leg, que han rebut menys recursos i capacitat (tan necess\u00e0ria). Per tant, en aquestes zones la pau sostenible no ha passat d\u2019\u00e9sser un miratge.<\/p>\n\n\n\n Una mirada als diversos programes de construcci\u00f3 de pau indica que hi pot haver prop d\u2019un centenar d\u2019iniciatives a les zones pastorals, a c\u00e0rrec d\u2019altres actors alternatius a l\u2019Estat, siguin locals, regionals o internacionals. Entre aquests actors hi ha la Uni\u00f3 Africana i comunitats econ\u00f2miques regionals com la Comunitat de l\u2019\u00c0frica Oriental i l\u2019Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament. Tamb\u00e9 inclouen altres socis sectorials de desenvolupament que treballen en programes dedicats als mitjans de vida, com l\u2019agricultura, el comer\u00e7, l\u2019aigua, el sanejament i la higiene. Possiblement, la majoria dels altres actors s\u00f3n de la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals i les institucions religioses.<\/p>\n\n\n\n Tots aquests actors efectuen intervencions program\u00e0tiques i centrades en la comunitat que impliquen dones, joves, associacions de pastors (principalment homes) i l\u00edders tradicionals. Tamb\u00e9 s\u2019ha adoptat una programaci\u00f3 innovadora de construcci\u00f3 de pau, com la pr\u00e0ctica esportiva intercomunit\u00e0ria Tot i que alguns d\u2019aquests enfocaments innovadors han tingut un \u00e8xit destacable, aquestes intervencions sovint no estan integrades ni tenen una perspectiva a llarg termini, de manera que no s\u00f3n sostenibles. La pau no es pot consolidar r\u00e0pidament i la pres\u00e8ncia de molts actors no significa necess\u00e0riament que sigui factible.<\/p>\n\n\n\n Emprendre processos de desenvolupament sostenible portar\u00e0 a noves aproximacions a la construcci\u00f3 de pau a les zones pastorals<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Els actors implicats haurien de tenir un paper cr\u00edtic a l\u2019hora de fer de pont entre l\u2019Estat i els pastors: el responsable del poder pol\u00edtic, d\u2019una banda, i els titulars de drets, d\u2019altra banda. La bretxa entre tots dos actors \u00e9s un espai parcialment desocupat on, precisament, es pot desenvolupar un di\u00e0leg genu\u00ed de construcci\u00f3 de pau. D\u2019altra banda, la construcci\u00f3 de pau hauria d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del di\u00e0leg i la reconciliaci\u00f3 entre comunitats i abordar els factors impulsors i facilitadors del conflicte. Protegir les comunitats de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic assegurant la disponibilitat d\u2019aigua i vegetaci\u00f3 per als pastors (fins i tot durant els per\u00edodes m\u00e9s secs), per exemple, tamb\u00e9 \u00e9s una forma de construir pau.<\/p>\n\n\n\n Els conflictes en entorns no b\u00e8l\u00b7lics van m\u00e9s enll\u00e0 dels marcs pol\u00edtics i legislatius i afecten els marcs de desenvolupament i restauraci\u00f3. Passar d\u2019un enfocament basat en la securitzaci\u00f3 convencional com a eina de pacificaci\u00f3 a un altre que se centri en processos de desenvolupament sostenible portar\u00e0 a noves aproximacions a la construcci\u00f3 de pau a les zones pastorals. No obstant aix\u00f2, cal que aquestes aproximacions siguin a llarg termini, sostenibles i impliquin tant l\u2019Estat com els pastors; i, perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, els estats han de tenir-ne la voluntat pol\u00edtica. Les comunitats haurien de ser el focus principal i altres actors haurien de col\u00b7laborar per donar suport a aquest \u201cdi\u00e0leg per a la construcci\u00f3 de pau\u201d, amb un esfor\u00e7 concertat. En tot cas, el pastoralisme \u00e9s un fenomen transfronterer i cada estat l\u2019aborda de la seva manera; i el m\u00e9s habitual \u00e9s que aquests enfocaments siguin divergents i no desemboquin en una cooperaci\u00f3 pr\u00e0ctica entre i els estats.<\/p>\n\n\n\n El marc de pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Africana per al pastoralisme a l\u2019\u00c0frica (2010) El recent protocol sobre la lliure circulaci\u00f3 de persones i la transhum\u00e0ncia de l\u2019Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament Finalment, la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada, el conflicte i la viol\u00e8ncia s\u2019entrellacen cada cop m\u00e9s i aquest nexe prospera quan hi ha una manca de seguretat i d\u2019acc\u00e9s a la just\u00edcia i als serveis socials <\/p>\n\n\n\n [Article tradu\u00eft de l’original en angl\u00e8s]<\/p>\n\n\n\n[1]<\/code><\/a>. S\u2019estima que el pastoralisme aporta fins al 44 % del producte interior brut (PIB) dels pa\u00efsos africans[2]<\/code>,<\/a> amb un valor comercial (creixent) de 1.000 milions de d\u00f2lars USD anuals[3]<\/code><\/a>. Els pastors ocupen les terres seques de l\u2019est i la banya d\u2019\u00c0frica, a l\u2019\u00c0frica oriental. Es tracta de grans espais; nom\u00e9s a Kenya, aquestes \u00e0rees representen el 89% del total de la terra, amb 16 milions d\u2019habitants[4]<\/code><\/a>. Per si sol, el valor del comer\u00e7 de bestiar de les terres de pasturatge de Kenya \u00e9s de 1.130 milions de d\u00f2lars i aporta el 28 % de la carn que es consumeix al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/code><\/a> a l\u2019\u00c0frica Oriental, el programa ENACT[6]<\/code><\/a> va desenvolupar un \u00edndex de crim organitzat, una eina interactiva que avalua el nivell de crim organitzat transnacional a cada comtat, regi\u00f3 i continent, d\u2019acord amb tres criteris clau: mercats criminals, actors criminals i resili\u00e8ncia[7]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a>. S\u2019estima que el 2019, a l\u2019\u00c0frica oriental i la banya d\u2019\u00c0frica, les armes de foc adquirides per civils (tant de manera l\u00edcita com il\u00b7l\u00edcita) fregaven els 8 milions[9]<\/code><\/a>. La majoria d\u2019aquestes armes de foc arriben a zones de pastoralisme a trav\u00e9s del tr\u00e0fic de grups criminals i s\u2019empren per robar bestiar. Antigament, una operaci\u00f3 de robatori de bestiar solia trigar dies i, de vegades, setmanes. Amb la circulaci\u00f3 massiva d\u2019armes de foc il\u00b7l\u00edcites a les zones ramaderes, avui els delinq\u00fcents roben, transporten i venen bestiar als mercats d\u2019ultramar en menys de 24 hores.<\/p>\n\n\n\nIntersecci\u00f3 de viol\u00e8ncies<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[10]<\/code><\/a>. La viol\u00e8ncia cultural fa refer\u00e8ncia a les creences socials i estereotips predominants dins dels grups \u00e8tnics, que s\u2019utilitzen per legitimar la viol\u00e8ncia entre ells. Els grups pastorals s\u00f3n un conglomerat de molts grups \u00e8tnics diferents i amb cultures diverses, com els pokot i samburu, a Kenya, els toposa i nuer, al Sudan del Sud, els daasanach i nyangatom, a Eti\u00f2pia, i desenes d\u2019altres en diferents pa\u00efsos de la regi\u00f3. Les difer\u00e8ncies en les actituds derivades de les seves creences i entre les seves respectives pr\u00e0ctiques habituals s\u00f3n una font freq\u00fcent de conflicte entre ells.<\/p>\n\n\n\nInfraestructures per a la pau<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[11]<\/code><\/a>. L\u2019informe de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut de 2002 sobre viol\u00e8ncia i salut afirma que la viol\u00e8ncia es pot prevenir, de la mateixa manera que la salut p\u00fablica prev\u00e9 les malalties[12]<\/code><\/a>. El concepte d\u2019infraestructures per a la pau respon a la premissa que la pau, com l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, requereix estructures institucionals que hi donin suport.<\/p>\n\n\n\n[13]<\/code><\/a>. Aix\u00ed mateix, les dones han tingut un paper capdavanter com a agents de pau que insten els seus homes a no participar en la viol\u00e8ncia[14]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[15]<\/code><\/a> representa un dels principals documents de refer\u00e8ncia sobre com millorar l\u2019economia pastoral fins a uns nivells sense precedents. Tanmateix, els reptes inherents de la viol\u00e8ncia cr\u00f2nica i les complexitats tan arrelades de la pobresa i el canvi clim\u00e0tic s\u00f3n factors que ho dificulten. A difer\u00e8ncia de la Resoluci\u00f3 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 2000 (que \u00e9s un instrument localitzat i utilitzat per dones dedicades a la construcci\u00f3 de pau d\u2019arreu del m\u00f3n), el marc de pol\u00edtiques de reconstrucci\u00f3 i desenvolupament postconflicte de la Uni\u00f3 Africana, aprovat fa 15 anys, tot i ser un instrument d\u2019alt nivell t\u00e9 mancances a l\u2019hora d\u2019abordar les aportacions de les dones en la construcci\u00f3 de la pau[16]<\/code><\/a>. La Uni\u00f3 Africana, per tant, ha d\u2019aplicar uns marcs que puguin incidir directament en les realitats de la construcci\u00f3 de pau, especialment a les zones pastorals.<\/p>\n\n\n\n[17]<\/code><\/a> ha inaugurat un nou marc regional en el qual els pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica Oriental podien cooperar i harmonitzar la implantaci\u00f3 a la regi\u00f3 de vies de pas m\u00e9s segures per als pastors. Caldr\u00e0 veure si els estats membres poden desenvolupar el corresponent pla d\u2019acci\u00f3 amb components de reducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia i construcci\u00f3 de la pau, aix\u00ed com perspectives de mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n[18]<\/code><\/a>. Per tant, \u00e9s essencial incloure el crim, el conflicte i la viol\u00e8ncia en l\u2019agenda de construcci\u00f3 de pau, en lloc de considerar-los separadament com en les estrat\u00e8gies actuals centrades a imposar la llei i l\u2019ordre. Un cop m\u00e9s, \u00e9s un deure de la principal autoritat responsable, l\u2019estat.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n[1]<\/code><\/a> Pastoralism in Africa\u2019s Drylands<\/em><\/a>, Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2018, p.13.<\/p>\n\n\n\n[2]<\/code><\/a> Making visible the \u2018invisible benefits\u2019 of African pastoralism will spur national and pastoral economies both<\/em><\/a>, Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2018.<\/a><\/p>\n\n\n\n[3]<\/code><\/a> Catley, A., Lind, J., i Scoones, I. Pastoralism and Development in Africa:<\/em> Dynamic Change at the Margins<\/em>, Routledge, 2013.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/a> <\/code>Unlocking the Potential of Arid and Semi Arid Lands of Kenya<\/em><\/a>, United Nations Development Programme 2018.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/code><\/a> La Convenci\u00f3<\/a> de les Nacions Unides contra la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada transnacional defineix el crim organitzat com un grup estructurat i durador de tres o m\u00e9s persones amb la intenci\u00f3 de cometre un o m\u00e9s delictes greus per obtenir un benefici econ\u00f2mic o material.<\/p>\n\n\n\n[6]<\/code><\/a> ENACT \u00e9s un programa finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea que refor\u00e7a la resposta d\u2019\u00c0frica al crim organitzat transnacional. El despleguen l\u2019Institute for Security Studies, INTERPOL i la Global Initiative Against Transnational Organized Crime. <\/p>\n\n\n\n[7]<\/code><\/a> Per obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l\u2019\u00edndex de crim organitzat d\u2019ENACT, visiteu aquest web interactiu<\/a>.<\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a> Daghar, M., i Okumu, W. Cattle rustling: a flourishing illicit market in East Africa<\/em><\/a>, 2021.<\/p>\n\n\n\n[9]<\/code><\/a> Weapons Compass Mapping Illicit Arms Flow in Africa<\/em><\/a>, Small Arms Survey, 2019, p. 33.<\/p>\n\n\n\n[10]<\/code><\/a> Galtung, J. Peace by Peaceful Means, Peace and Conflict, Development and Civilization<\/em><\/a>, International Peace Research Institute Oslo, Sage Publications, 1996, p. 70-114.<\/p>\n\n\n\n[11]<\/code><\/a> Durant una reuni\u00f3 organitzada pel PNUD a Naivasha, Kenya, el febrer de 2010, amb representants de governs, partits pol\u00edtics, la societat civil i els equips de pa\u00eds de les Nacions Unides a 14 pa\u00efsos africans, es va acordar la definici\u00f3 d\u2019\u201cinfraestructures per la pau\u201d.<\/p>\n\n\n\n[12]<\/code><\/a> World report on violence and health, WHO library cataloging-in-publication data<\/em>, World Health Organization, 2002. Peace can be planned.<\/em> Just like health<\/em>, Open Democracy, 2011.<\/p>\n\n\n\n[13]<\/code><\/a> A Practical Experience of a Peace-Building Program Targeting the Pastoralists Youth:<\/em> Cross-Border Peace & Sports Programme For Youth Warriors. Sudan\/Uganda\/Kenya<\/em>. PAX, 2009. Beyond Sport; The Contribution of Sport within the Process of Peace and Reconciliation<\/em>, Sport and Dev, 2009.<\/p>\n\n\n\n[14]<\/code><\/a> Khadiagala, G.M., i Mati, J.M. Conflict Management Mechanisms in Resource-Constrained African Communities<\/em><\/a>, 2012.<\/p>\n\n\n\n[15]<\/code><\/a> Policy Framework For Pastoralism In Africa:<\/em> Securing, Protecting and Improving the Lives, Livelihoods and Rights of Pastoralist Communities<\/em><\/a>, African Union, 2010.<\/p>\n\n\n\n[16]<\/code><\/a> The African Union must recognise women\u2019s role in peacebuilding<\/em><\/a>, <\/em>Institute for Security Studies, 2021.<\/p>\n\n\n\n[17]<\/a> <\/code>Protocol on Free M<\/a><\/em>ovement of Persons<\/em><\/a>, Intergovernmental Authority on Development, 2020.<\/p>\n\n\n\n[18]<\/code><\/a> Christian Altpeter. Building Peace at the Nexus of Organized Crime, Conflict and Violent Extremism<\/em><\/a>, International Expert Forum on Twenty-First Century Peace-Building, The Folke Bernadotte Academy, 2015.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7492,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7404","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\n