<\/p>\n\n\n\n
Arreu del m\u00f3n hi ha operacions de consolidaci\u00f3 de la pau de gran abast.<\/strong> Tanmateix, sorpr\u00e8n l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aquestes operacions, com a pr\u00e0ctica i com a llenguatge espec\u00edfic, en molts contextos greument afectats per la viol\u00e8ncia. En particular, hi ha pa\u00efsos (en especial, d\u2019Am\u00e8rica Llatina i el Carib) que pateixen taxes de viol\u00e8ncia molt elevades que no solen considerar-se mereixedors d\u2019iniciatives de construcci\u00f3 de pau. I aix\u00f2 malgrat que els alts nivells de viol\u00e8ncia tenen un impacte molt perjudicial en la seva societat i govern; i que la viol\u00e8ncia sovint assoleix un car\u00e0cter i una magnitud pr\u00f2pies d\u2019un conflicte militar. En abs\u00e8ncia d\u2019iniciatives de construcci\u00f3 de pau i davant la manca de capacitat o atenci\u00f3 del govern nacional, sovint es cedeix a les persones i les comunitats la tasca de prendre mesures per protegir-se. De vegades, persones i comunitats han pogut plantar cara per mirar d\u2019interrompre un conflicte, per posar-hi pals a les rodes. Precisament, aquest breu article reflexiona sobre les oportunitats de generar disrupcions als conflictes.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Durant els darrers cinquanta anys (i especialment els darrers trenta), s\u2019ha establert una \u00e0mplia infraestructura internacional i transnacional de construcci\u00f3 de la pau. Compr\u00e8n un sistema d\u2019institucions sovint entrella\u00e7ades (nacionals, multilaterals i transnacionals) amb l\u2019objectiu de prevenir el conflicte, reduir-ne l\u2019impacte, facilitar-ne la \u201cresoluci\u00f3\u201d i rehabilitar les societats i les institucions un cop s\u2019hagi apaivagat. Aquesta infraestructura es complementa amb un \u201cprogramari\u201d, \u00e9s a dir, un sistema de protocols i procediments operatius cada cop m\u00e9s professionalitzat. S\u2019han interioritzat d\u00e8cades de les denominades \u201cmillors pr\u00e0ctiques\u201d i hi ha un acord generalitzat sobre els mecanismes i enfocaments m\u00e9s adequats per al ventall de problemes que afecten les societats en conflicte. S\u2019ha desenvolupat un argot, un llenguatge d\u2019especialitat amb els termes de la construcci\u00f3 de pau, que facilita la comparaci\u00f3 entre casos.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s del desenvolupament d\u2019una infraestructura de construcci\u00f3 de pau i l\u2019estandarditzaci\u00f3 dels procediments operatius, s\u2019ha format una classe professional de constructors de pau. Aquesta cohort transnacional, que ja suma desenes de milers d\u2019integrants, sovint amb formaci\u00f3 i t\u00edtols especialitzats, treballa per a les Nacions Unides, organitzacions internacionals, governs nacionals i ONG (internacionals). A m\u00e9s, s\u2019hi afegeix un sector considerable de consultoria privada i organitzacions amb \u00e0nim de lucre.<\/p>\n\n\n\n Sorpr\u00e8n l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019operacions de consolidaci\u00f3 de la pau en molts contextos greument afectats per la viol\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n El resultat \u00e9s el d\u2019un sector pr\u00f2sper que opera en molts contextos afectats per conflictes. En cert sentit, hi ha hagut una esp\u00e8cie de \u201ccaravana\u201d de construcci\u00f3 de pau, amb el despla\u00e7ament de l\u2019atenci\u00f3 i els recursos internacionals d\u2019un context a un altre a mesura que un conflicte s\u2019agreuja i un altre es calma: de Cambodja, a B\u00f2snia, Sierra Leone, la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo i Col\u00f2mbia, amb moltes parades entremig. Al llarg del cam\u00ed, s\u2019apr\u00e8n i es perfeccionen les millors pr\u00e0ctiques.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Malgrat l\u2019\u00e0mplia infraestructura que representa i els recursos que s\u2019hi dediquen en m\u00faltiples contextos, la construcci\u00f3 de pau \u2013 com a pr\u00e0ctica i com a llenguatge – s\u2019aplica de manera selectiva. En alguns casos, els actors en conflicte posen l\u2019accent en els enfocaments de seguretat i amb prou feines donen valor a la construcci\u00f3 de pau. El cas d\u2019Israel i Palestina n\u2019\u00e9s un bon exemple. En aquest cas, Israel, com a actor m\u00e9s poder\u00f3s, prioritza un enfocament basat en la seguretat Tamb\u00e9 hi ha casos amb nivells elevats de viol\u00e8ncia, sovint amb components militars en els qu\u00e8 aquesta es considera delictiva m\u00e9s que no pas pol\u00edtica. En aquests casos, governs nacionals i actors internacionals no es plantegen la construcci\u00f3 de pau com una opci\u00f3. Diversos estats d\u2019Am\u00e8rica Llatina i el Carib pateixen uns nivells de viol\u00e8ncia extremadament elevats. L\u2019any 2020, El Salvador va registrar 1.322 homicidis, per sota dels m\u00e9s de 6.000 de 2015, per\u00f2 encara a un nivell alt[3]<\/a>. El Brasil va patir 50.033 homicidis el 2020 (amb 6.416 persones mortes per la policia) La construcci\u00f3 de pau, com a pr\u00e0ctica i com a llenguatge, s\u2019aplica de manera selectiva malgrat l\u2019\u00e0mplia infraestructura que representa i els recursos que s\u2019hi dediquen<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n De fet, si ignorem el nombre total d\u2019homicidis i ens centrem en la taxa d\u2019homicidis per cada 100.000 habitants, les situacions a Hondures, Guatemala i Jamaica s\u00f3n especialment punyents. Les xifres anuals agregades d\u2019homicidis no superen la marca dels 1.000, at\u00e8s que son pa\u00efsos amb poblacions relativament redu\u00efdes, per\u00f2 les respectives taxes d\u2019homicidis (de 44, 37 i 32 homicidis per cada 100.000 habitants) palesen el gran trastorn patit per aquestes societats. Cal tenir en compte, tanmateix, que aquestes estad\u00edstiques poden tenir matisos. Efectivament, les taxes d\u2019homicidis no s\u00f3n uniformes entre pa\u00efsos i afecten de manera diferenciada grups d\u2019edat i g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n En molts d\u2019aquests contextos, la viol\u00e8ncia se sol considerar \u201cdelictiva\u201d, la qual cosa \u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre. Bona part de la viol\u00e8ncia est\u00e0 motivada pel benefici econ\u00f2mic i sovint est\u00e0 relacionada amb els estupefaents. Amb tot, si superem aquesta explicaci\u00f3 superficial, podem veure que la viol\u00e8ncia es produeix principalment en el marc d\u2019economies pol\u00edtiques complexes. Aix\u00ed doncs, a m\u00e9s d\u2019explicacions simplistes vinculades al benefici i tr\u00e0fic de drogues, hem de pensar en la legitimitat incompleta dels estats, la corrupci\u00f3 i la manca de capacitat de les forces de seguretat i els llegats colonials que encara estructuren les economies.<\/p>\n\n\n\n El punt fonamental rau en el fet que totes aquestes societats pateixen viol\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/em> Fins i tot en un cas com el d\u2019Hondures, que no es pot atribuir al llegat d\u2019una guerra civil recent, \u00e9s dif\u00edcil no posar en un context pol\u00edtic el nivell actual d\u2019homicidis. Malgrat els elevats nivells de viol\u00e8ncia (pol\u00edtica), el llenguatge i la pr\u00e0ctica de la construcci\u00f3 de pau no se solen aplicar a aquests contextos. En gran manera, els marcs i el llenguatge de construcci\u00f3 de pau estan dominats pel m\u00f3n angl\u00f2fon i no s\u2019apliquen autom\u00e0ticament als contextos llatinoamericans. L\u2019abs\u00e8ncia de moltes de les grans organitzacions internacionals de construcci\u00f3 de pau \u00e9s sorprenent. D\u2019altra banda, la teoria i la pr\u00e0ctica de la pau s\u2019han anat configurant a partir de situacions de viol\u00e8ncies amb motivacions pol\u00edtiques expl\u00edcites, i s\u2019han centrat molt en la gesti\u00f3 de q\u00fcestions relacionades amb la identitat. Per tant, moltes de les activitats m\u00e9s habituals de la construcci\u00f3 de pau poden resultar inadequades per fer front a la viol\u00e8ncia d\u2019alta intensitat d\u2019algunes zones del Brasil o M\u00e8xic.<\/p>\n\n\n\n Els marcs i el llenguatge de construcci\u00f3 de pau estan dominats pel m\u00f3n angl\u00f2fon i no s\u2019apliquen autom\u00e0ticament als contextos llatinoamericans<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n L\u2019envergadura del desgavell provocat per aquest tipus de viol\u00e8ncia sovint estructural i sist\u00e8mica \u00e9s indiscutible. \u00c9s una viol\u00e8ncia que est\u00e0 integrada en el funcionament de les societats i en les accions de les persones, les fam\u00edlies i les comunitats, en l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s micro. Afecta els processos quotidians de pensament, perqu\u00e8 les persones anticipen la viol\u00e8ncia i prenen mesures per evitar-la tan b\u00e9 com poden; o per sobreviure-hi. Hi ha moltes raons per les quals la construcci\u00f3 de pau no \u00e9s considerada com una opci\u00f3 viable en aquests contextos. Per exemple, d\u2019acord amb algunes pr\u00e0ctiques de construcci\u00f3 de pau, pot ser necessari recon\u00e8ixer la legitimitat de determinats grups i causes, quelcom dif\u00edcil d\u2019assumir quan aquests grups s\u00f3n assenyalats com a criminals. A m\u00e9s, els programes i projectes de construcci\u00f3 de pau s\u00f3n sovint (tot i que no sempre) iniciats i patrocinats per actors externs. Un d\u2019aquests actors, les Nacions Unides, t\u00e9 el mandat principal d\u2019intervenir en cas de conflictes internacionals i requereix l\u2019aprovaci\u00f3 expl\u00edcita dels estats amfitrions abans d\u2019operar.<\/p>\n\n\n\n La resposta formal davant d\u2019aquests alts nivells de viol\u00e8ncia s\u2019ha centrat b\u00e0sicament en la seguretat, amb uns nivells d\u2019\u00e8xit err\u00e0tics; sobretot, perqu\u00e8 la militaritzaci\u00f3 de la tasca policial ha desembocat en respostes tamb\u00e9 militaritzades per part de les bandes criminals. Cada b\u00e0ndol sembla atrapat en un dilema de seguretat que requereix rearmar-se a cada pas i els civils es veuen bloquejats entre dues faccions violentes. Tamb\u00e9 hi ha hagut negociacions per a la reducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia entre governs i bandes que han portat a acords informals entre les dues parts Amb tot, aquestes respostes securit\u00e0ries i les ocasionals converses per a la reducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia no han contribu\u00eft a fer disminuir les elevades taxes de viol\u00e8ncia ni a debilitar les complexes economies pol\u00edtiques que les sustenten. Per tant, la gent \u201cde carrer\u201d roman en una posici\u00f3 prec\u00e0ria, depenent del seu propi enginy i recursos per sortir-se\u2019n.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n En alguns casos, la ciutadania ha intentat frenar la viol\u00e8ncia i aquesta disrupci\u00f3 del conflicte adopta formes molt subtils. Pot succeir en l\u2019\u00e0mbit privat, a casa, quan una germana intenta dissuadir el seu germ\u00e0 petit d\u2019entrar en una banda. Encara que sembli poca cosa, aquesta tasca d\u2019aconsellar reposadament pot ser transgressora enfront de la l\u00f2gica imperant a la comunitat, d\u2019acord amb la qual unir-se a una banda constitueix un itinerari acceptat (i possiblement esperat) per als homes joves. Quan no entra en una banda, el jove trenca una narrativa social i demostra que hi ha vies alternatives possibles (i molt possiblement t\u00e9 una vida m\u00e9s segura i causa menys danys a la societat). Les intervencions microsociol\u00f2giques, com la de la germana gran, s\u00f3n infravalorades i poc estudiades. Tanmateix, s\u00f3n valuoses per il\u00b7lustrar que les bandes, els actors paramilitars, els estats autoritaris o els l\u00edders pol\u00edtics que s\u2019apropien de la representaci\u00f3 de tot un grup amb una identitat determinada no s\u00f3n actors monol\u00edtics ni hegem\u00f2nics. Per contra, aquests actes menors de disrupci\u00f3 del conflicte trenquen la l\u00f2gica, la postura i la narrativa dels actors del conflicte delerosos per dominar un espai social.<\/p>\n\n\n\n En alguns contextos, la viol\u00e8ncia \u00e9s tan freq\u00fcent que afecta m\u00faltiples aspectes de la vida i la quotidianitat est\u00e0 condicionada per la necessitat d\u2019evitar aquesta viol\u00e8ncia tant com sigui possible i mantenir viu el m\u00e9s semblant a una vida familiar. Tant si es tracta del recorregut dels infants per anar a escola com de la confian\u00e7a dels ciutadans en la policia a l\u2019hora de denunciar un crim, la vida consisteix en una successi\u00f3 de c\u00e0lculs sobre qu\u00e8 \u00e9s segur o perill\u00f3s. Sovint, aquestes decisions depenen de l\u2019individu o la fam\u00edlia. En molts casos, l\u2019Estat no nom\u00e9s manca de capacitat o d\u2019inter\u00e8s, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019origen mateix de molta viol\u00e8ncia. Tant si es tracta d\u2019atacs violents dels cossos de seguretat a les faveles de Rio de Janeiro com de la brutalitat policial a Kenya, els ciutadans conceben estrat\u00e8gies per evitar les bandes i la policia Les accions de persones i comunitats per fer front a la viol\u00e8ncia requereixen valentia, per\u00f2 tamb\u00e9 capacitat per a interpretar el clima social. En alguns casos, les iniciatives en favor de la pau s\u00f3n del tot desaconsellables, sense m\u00e9s<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00c9s comprensible que molts actes de disrupci\u00f3 del conflicte es realitzin amb certa discreci\u00f3, \u201cfora del radar\u201d. Prendre posici\u00f3 contra la l\u00f2gica o la narrativa imperant en una comunitat o rebutjar obertament la \u201cprotecci\u00f3\u201d d\u2019una banda o d\u2019una for\u00e7a policial pot atraure\u2019n la seva ira. En alguns casos, per\u00f2, les persones, les fam\u00edlies i les comunitats s\u2019han implicat en activitats que s\u2019oposaven obertament a les l\u00f2giques \u00e0mpliament acceptades i associades al conflicte. De la mateixa manera que l\u2019alteraci\u00f3 del mercat per l\u2019arribada d\u2019un nou producte o empresa, un \u201cmercat de conflicte\u201d es pot veure alterat per nous actors, iniciatives, narratives i postures. Aquestes accions requereixen valentia, per\u00f2 tamb\u00e9 capacitat per entendre el clima social i valorar qu\u00e8 \u00e9s possible i qu\u00e8 no. Hi ha moments en qu\u00e8 les iniciatives en favor de la societat o la pau s\u00f3n del tot desaconsellables.<\/p>\n\n\n\n Malgrat els riscos, hi ha molts exemples d\u2019individus i comunitats involucrats en la disrupci\u00f3 del conflicte. En molts contextos, els antics membres de bandes han participat en activitats de desvinculaci\u00f3 o dissuasi\u00f3 Gran part de l\u2019alteraci\u00f3 del conflicte dep\u00e8n de persones amb iniciativa que decideixen promoure la toler\u00e0ncia i confien en el seu judici m\u00e9s que en les exig\u00e8ncies d\u2019una banda, un grup militant o un govern<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Si tot va b\u00e9, la disrupci\u00f3 del conflicte pot sumar suports o estendre\u2019s a altres \u00e0mbits, ja que accions molt localitzades poden inspirar-ne d\u2019altres. L\u2019imaginari segons el qual els l\u00edders pol\u00edtics violents tenen el suport total de la comunitat podria ser alterat per les accions o postures d\u2019uns quants individus valents. En alguns casos, ha quedat clar que les comunitats han \u201csuperat la situaci\u00f3\u201d, per\u00f2 no ho han fet els l\u00edders pol\u00edtics o militants i aix\u00f2 pot fer cr\u00e9ixer les tensions entre aquests i la comunitat, i augmentar el nombre de persones que en q\u00fcestionen la seva legitimitat o estrat\u00e8gia. En un escenari \u00f2ptim, els l\u00edders pol\u00edtics i militants respondrien al sentiment de la comunitat i adaptarien el seu comportament a aquest sentiment.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Val la pena preguntar-se qu\u00e8 poden fer els actors externs per donar suport a les iniciatives de disrupci\u00f3 del conflicte. \u00c9s comprensible que els actors dedicats a la construcci\u00f3 de pau vulguin donar suport a les accions locals que semblen funcionar o donar algun tipus d\u2019esperan\u00e7a. No obstant aix\u00f2, moltes accions de disrupci\u00f3 del conflicte s\u00f3n molt localitzades i es produeixen en privat. S\u00f3n iniciatives microsociol\u00f2giques al lloc de feina, a les proximitats immediates de la llar o al barri. A m\u00e9s, moltes de les persones implicades en la disrupci\u00f3 del conflicte volen resguardar les seves accions de l\u2019escrutini p\u00fablic, per no atraure les cr\u00edtiques (o quelcom de pitjor) del seu grup. S\u00f3n, doncs, accions i actituds discretes i calmades i en certa manera no encaixen en els projectes de les organitzacions internacionals que promouen la pau. Un enfocament de suport m\u00e9s factible consistiria a invertir en educaci\u00f3, una via que permeti a les persones i les comunitats trobar alternatives a la viol\u00e8ncia i a la seva milit\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n Algunes activitats de disrupci\u00f3 del conflicte s\u00ed que es presten al suport internacional i hem vist molts exemples d\u2019ONG internacionals que donen suport a mesures locals de reducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. Tanmateix, val la pena assenyalar que gran part d\u2019aquesta disrupci\u00f3 del conflicte dep\u00e8n de persones que tenen iniciativa, decideixen promoure la toler\u00e0ncia i confien en el seu judici personal m\u00e9s que en les exig\u00e8ncies d\u2019una banda, un grup militant o un govern. Sovint es tracta de persones carism\u00e0tiques que s\u00f3n emprenedores socials i tenen l\u2019empenta necess\u00e0ria per prendre la iniciativa i prou for\u00e7a per sobreposar-se a les cr\u00edtiques i contratemps. Podrien, per exemple, crear un club esportiu obert a tots els membres de la comunitat, independentment de la seva identitat; o decidir no mostrar lleialtat a un cacic local. En un altre context, podrien limitar-se a seguir endavant amb la seva vida, tan b\u00e9 com puguin, i ignorar l\u2019enrenou i la naturalesa divis\u00f2ria d\u2019una campanya electoral determinada. \u00c9s dif\u00edcil que els actors internacionals per la pau donin suport a aquestes persones transformadores. M\u00e9s encara: per als observadors externs, sovint \u00e9s dif\u00edcil fins i tot adonar-se d\u2019aquestes accions molt localitzades, malgrat la gran infraestructura de construcci\u00f3 de pau que existeix.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n [Article tradu\u00eft de l’original en angl\u00e8s]<\/p>\n\n\n\nL\u2019auge de la construcci\u00f3 de la pau<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Una construcci\u00f3 de pau selectiva<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[1]<\/code><\/a>. Les intervencions internacionals que es podrien qualificar de \u201cconstrucci\u00f3 de pau\u201d sovint s\u00f3n, de fet, enfocaments securitaris. En el cas de conflictes al Nord global, \u00e9s possible que els estats no vulguin admetre la necessitat de construcci\u00f3 de pau. En certa manera, aquesta es pot veure com una cosa necess\u00e0ria nom\u00e9s \u201clluny\u201d, a les zones distants afectades pel conflicte. Aix\u00ed, per exemple, els Estats Units registren uns nivells significatius de viol\u00e8ncia (en bona part, amb una dimensi\u00f3 racial) i una tensi\u00f3 cont\u00ednua (o, fins i tot, creixent) entre les comunitats negres i les forces policials[2]<\/code><\/a>. Tanmateix, pels Estats Units, admetre que necessiten una iniciativa de construcci\u00f3 de pau o alguna via de resoluci\u00f3 de conflictes d\u2019\u00e0mbit nacional seria una humiliaci\u00f3, ja que suposaria recon\u00e8ixer la complexitat del problema. M\u00e9s encara si tenim en compte que es tracta d\u2019un estat poder\u00f3s, amb capacitat per rebutjar qualsevol iniciativa internacional de construcci\u00f3 de pau.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/code><\/a>; a M\u00e8xic, la xifra de 2020 va arribar als 34.515 homicidis[5]<\/a>.<\/code> En tots aquests casos, el nombre d\u2019homicidis va superar (en alguns casos, amb escreix) la definici\u00f3 t\u00e8cnica i \u00e0mpliament acceptada de guerra. Segons el respectat Uppsala Conflict Data Programme, la guerra \u00e9s \u201cun conflicte o confrontaci\u00f3 que implica un estat i que assoleix almenys 1.000 morts a la batalla en un any natural concret\u201d[6]<\/code><\/a>. Tamb\u00e9 \u00e9s molt possible que les xifres oficials subestimin els casos reals, at\u00e8s el nombre de segrestos que desemboquen en assassinat en alguns d\u2019aquests contextos.<\/p>\n\n\n\n[7<\/code>]<\/a> Els factors racials, el sistema de propietat de la terra i d\u00e8cades de suport dels Estats Units als diferents governs del pa\u00eds conflueixen per produir la complexa economia pol\u00edtica actual.<\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a>, si b\u00e9 sovint els actors implicats en neguen la exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\nRespostes de la ciutadania<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[9]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[10]<\/code><\/a>. En algunes ciutats dels Estats Units, els l\u00edders de la comunitat han establert \u201czones lliures de trets\u201d. D\u2019aquesta manera, retreuen a les autoritats la seva inefic\u00e0cia i, alhora, repten a les bandes a respectar els drets dels ciutadans[11]<\/a>.<\/code> En diversos contextos de conflicte, les comunitats han marcat \u201czones de pau\u201d, com una manera de declarar la voluntat de sortir del conflicte i establir vies alternatives i m\u00e9s pac\u00edfiques per tirar endavant[12]<\/code><\/a>. Aquestes activitats transgressores, enfrontades amb la norma social imperant, no estan exemptes de riscos. La terrible xifra de morts entre l\u00edders i activistes comunitaris a la Col\u00f2mbia del post Acord de Pau demostra, entre altres coses, la intoler\u00e0ncia de molts actors envers els l\u00edders, les narratives, les postures i les accions alternatives.<\/p>\n\n\n\nConsideracions finals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\n[1]<\/code><\/a> Turner, M. \u201cPeacebuilding as counterinsurgency in the occupied Palestinian territory<\/a>\u201d, Review of International Studies,<\/em> 2015, 41 (1), 73-98.<\/p>\n\n\n\n[2]<\/code><\/a> Vegeu, per exemple, The Sentencing Project<\/em><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[3]<\/a> <\/code>Brigida, A.C. \u201cEl Salvador\u2019s homicide rate a historic low in 2020<\/a>\u201d, Foreign Policy<\/em>, 3 de mar\u00e7, 2021.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/code><\/a> Reuters. \u201cMurders, killings by police in Brazil rose last year, report shows<\/a>\u201d, 15 de juliol, 2021.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/code><\/a> Associated Press. \u201cMexico\u2019s homicide stayed high in 2020 despite pandemic<\/a>\u201d, 20 gener, 2021.<\/p>\n\n\n\n[6]<\/code><\/a> Vegeu aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n\n\n\n[7]<\/code><\/a> Estic agra\u00eft a Amanda Blewitt per aquest punt.<\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a> Brigada, op. cit.<\/em><\/p>\n\n\n\n[9]<\/a> <\/code>Vegeu, per exemple, Tsavkko Garcia, R. \u201cIs there no end to Rio de Janeiro\u2019s cycle of violence?<\/a>\u201d, Al Jazeera, 27 de maig, 2021. Vegeu tamb\u00e9 \u201cKenya: Police brutality during curfew<\/a>\u201d, Human Rights Watch, 22 d\u2019abril, 2021.<\/p>\n\n\n\n[10]<\/code><\/a> Vegeu, per exemple, Blitzer. J. \u201cFormer gang members offer advice on how to combat MS-13<\/a>\u201d, New Yorker<\/em>, 30 de gener, 2018.<\/p>\n\n\n\n[11]<\/code><\/a> Adams, D. \u201cHow a rapper set up no shoot zones to stop Baltimore\u2019s bloodshed<\/a>\u201d, Al Jazeera<\/em>, 11 d\u2019octubre, 2018.<\/p>\n\n\n\n