{"id":7407,"date":"2022-04-13T10:30:11","date_gmt":"2022-04-13T10:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7407"},"modified":"2022-04-28T09:38:23","modified_gmt":"2022-04-28T09:38:23","slug":"resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/","title":{"rendered":"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador"},"content":{"rendered":"\n

Al llarg de la hist\u00f2ria, pobles, sectors socials o poblacions majorit\u00e0ries<\/strong> han afrontat l\u2019impacte m\u00faltiple de diverses viol\u00e8ncies. Aquestes viol\u00e8ncies s\u2019han materialitzat en poders, que en cada moment hist\u00f2ric han estat percebuts com a absoluts i invencibles i, en tot cas, asim\u00e8trics enfront dels qui els pateixen. El seu origen ha estat divers: mon\u00e0rquic, olig\u00e0rquic, colonial, invasor, dictatorial, militar o armat, estatal i\/o econ\u00f2mic privat nacional o transnacional, entre d\u2019altres. En qualsevol d\u2019aquestes condicions aquests poders han estat dominants, excloents, abusius i amena\u00e7adors. Sovint han cavalcat sobre interessos pol\u00edtics i\/o econ\u00f2mics, han imposat la repressi\u00f3 o l\u2019explotaci\u00f3 i han apagat, al seu pas, moltes vides o les han col\u00b7locat en alt risc. A la vegada, han desconegut la condici\u00f3 \u00e8tnica dels pobles i, en general, la humanitat de tots els sectors esmentats i, a m\u00e9s, han arrasat m\u00ednims vitals com la cultura, el territori i l\u2019autonomia de diversos col\u00b7lectius.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, en diferents moments hist\u00f2rics i en diversos llocs, els sectors en refer\u00e8ncia han aconseguit, des de m\u00e8todes pac\u00edfics, aturar, transformar o atenuar l\u2019impacte de les viol\u00e8ncies mencionades. Com s\u2019explica aquesta fita impensable? Com ho han fet? La resposta es resumeix en dues paraules i es repeteix en les seves denominacions an\u00e0logues: resist\u00e8ncia civil i\/o \u00abresist\u00e8ncia noviolenta\u00bb, \u00abresist\u00e8ncia civilitzada\u00bb, \u00abrebel\u00b7lions desarmades\u00bb o \u00abguerra sense armes\u00bb, entre d\u2019altres.   <\/p>\n\n\n\n

Aquesta resist\u00e8ncia civil, els seus significats i caracter\u00edstiques, els desafiaments que afronta i les alternatives per al present i el futur, representa l\u2019eix central de les reflexions que es relacionen tot seguit. Es destaca, a m\u00e9s, que avui \u00e9s clau com a estrat\u00e8gia de resili\u00e8ncia, superaci\u00f3 i\/o disrupci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en contextos on aquesta \u00e9s exercida per actors estatals i no estatals, com el crim organitzat.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 fa de la resist\u00e8ncia civil un mecanisme al qual s\u2019ha recorregut al llarg de la hist\u00f2ria?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica de la resist\u00e8ncia civil implica aspectes d\u2019inter\u00e8s molt significatiu. Aix\u00ed es reflecteix en les comprensions sobre aquesta modalitat de resist\u00e8ncia, les seves potencialitats i consecucions. Per aquest motiu ha cridat l\u2019atenci\u00f3 de diverses disciplines de les ci\u00e8ncies socials, de diferents expressions de l\u2019art i de constructors de pau d\u2019aqu\u00ed o d\u2019all\u00e0, i amb m\u00e9s \u00e8mfasi a partir de la d\u00e8cada dels anys noranta del segle passat.<\/p>\n\n\n\n

Avui la resist\u00e8ncia civil \u00e9s clau com a estrat\u00e8gia de resili\u00e8ncia, superaci\u00f3 i\/o disrupci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en contextos on aquesta \u00e9s exercida per actors estatals i no estatals, com el crim organitzat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Un aspecte d\u2019inter\u00e8s \u00e9s la recurr\u00e8ncia de la resist\u00e8ncia civil al llarg de la hist\u00f2ria. Davant d\u2019aquesta realitat \u00e9s v\u00e0lid preguntar-se: qu\u00e8 tenen en com\u00fa els egipcis artesans d\u2019Uaset, que l\u2019any 1166 aC, durant el regnat de Rams\u00e8s III, van decidir aturar els treballs que estaven fent a les tombes de la reialesa per aconseguir que els paguessin els seus salaris, amb els plebeus romans que l\u2019any 494 aC es van retirar al tur\u00f3 Avent\u00ed perqu\u00e8 els nobles reconeguessin els seus drets pol\u00edtics?; o amb la tribu yaqui de M\u00e8xic, que el 2010 va iniciar una lluita, sense rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia, contra empresaris i l\u2019estat de Sonora en contra del megaprojecte de l\u2019\u00abaq\u00fceducte independ\u00e8ncia\u00bb, ja que no s\u2019havien tingut en compte els drets de la tribu sobre el seu riu i el seu territori?; o amb els camperols de l\u2019Asociaci\u00f3n de Trabajadores Campesinos del Carare (ATCC) de Col\u00f2mbia \u2015Premi Nobel Alternatiu de la Pau\u2015, que el 1987 es van organitzar enmig del foc creuat per manifestar a tots els actors del conflicte armat intern que a partir d\u2019aquell moment cap camperol perdria la vida com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest conflicte, que no eren els seus enemics, per\u00f2 que no es volien veure involucrats en la confrontaci\u00f3 armada?; o amb les comunitats negres del Consejo Comunitario Mayor de la Asociaci\u00f3n Campesina Integral del Atrato (COCOMACIA), al Medio Atrato de Choc\u00f3, a Col\u00f2mbia, que es van organitzar el 1982 per aturar la concessi\u00f3 que l\u2019Estat havia fet del seu territori a ind\u00fastries de la fusta privades i per aconseguir el reconeixement de la seva condici\u00f3 \u00e8tnica i dels seus drets?<\/p>\n\n\n\n

La resposta a aquests interrogants \u00e9s la mateixa en tots els casos: una oposici\u00f3 col\u00b7lectiva edificant i intel\u00b7ligent i un desafiament dignificant a ordres establertes per diverses viol\u00e8ncies i a tots els seus actors, des de m\u00e8todes noviolents, i el desplegament d\u2019un poder pac\u00edfic transformador.<\/p>\n\n\n\n

Generalment, les campanyes de resist\u00e8ncia civil m\u00e9s eficaces obtenen \u00e8xits parcials i algunes assumeixen la frustraci\u00f3 de no assolir cap dels seus objectius, ja que s\u00f3n reprimides i doblegades<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En el segle xx les campanyes de resist\u00e8ncia civil van ser m\u00e9s recurrents del que ens pod\u00edem imaginar i van assolir m\u00e9s \u00e8xits que les resist\u00e8ncies armades. De tota manera, aix\u00f2 no significa que els exercicis de resist\u00e8ncia civil aconsegueixin sempre les metes proposades i siguin reeixits. Generalment, les campanyes de resist\u00e8ncia civil m\u00e9s eficaces obtenen \u00e8xits parcials i algunes assumeixen la frustraci\u00f3 de no assolir cap dels seus objectius, ja que s\u00f3n reprimides i doblegades. Hi ha diverses raons que expliquen aquesta afirmaci\u00f3: els poders als quals s\u2019enfronten les resist\u00e8ncies noviolentes s\u00f3n enormes i, per tant, les asimetries en les relacions de poder tamb\u00e9 s\u00f3n grans. Al mateix temps, els conflictes s\u00f3n din\u00e0mics, igual que els contextos en qu\u00e8 sorgeixen i s\u2019exerceixen aquestes resist\u00e8ncies, i per aix\u00f2 les circumst\u00e0ncies poden canviar. L\u2019experi\u00e8ncia de les comunitats negres de COCOMACIA, a Col\u00f2mbia, va aconseguir, en el primer quinquenni dels anys vuitanta, que s\u2019atur\u00e9s la concessi\u00f3 que l\u2019Estat havia fet del seu territori a les ind\u00fastries de la fusta i tamb\u00e9 que es reconegu\u00e9s la seva exist\u00e8ncia com a poble al Medio Atrato de Choc\u00f3 i la seva relaci\u00f3 especial amb el territori. No obstant aix\u00f2, va ser m\u00e9s tard \u2015el 1993\u2015, quan es va aprovar la Llei de comunitats negres que permetria la titulaci\u00f3 col\u00b7lectiva del territori d\u2019aquestes comunitats. Els va passar el mateix als guarij\u00edos, a M\u00e8xic, que van aconseguir a la meitat dels anys setanta el reconeixement com a poble ind\u00edgena i el del seu territori. Tot i aix\u00ed, posteriorment \u2015el 2011\u2015, quan van iniciar la campanya de resist\u00e8ncia contra la construcci\u00f3 de la presa Pilares no van tenir el mateix \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

Els significats de la resist\u00e8ncia civil<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u00f3n diversos els significats de la resist\u00e8ncia civil. En termes generals, ha estat entesa com a oposici\u00f3 i lluita col\u00b7lectiva sense rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia. Des dels estudis de pau s\u2019ha ent\u00e8s com un mecanisme de gesti\u00f3 i transformaci\u00f3 positiva dels conflictes, tenint en compte els m\u00e8todes pac\u00edfics que utilitza i la potencialitat que t\u00e9 per generar canvis i transformacions constructives, socials i\/o pol\u00edtiques, segons la seva naturalesa. Tamb\u00e9 es destaca que aquesta modalitat de resist\u00e8ncia evidencia el poder de l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i l\u2019efic\u00e0cia dels m\u00e8todes noviolents. Aix\u00ed, equilibra les relacions de poder asim\u00e8triques entre els qui resisteixen i els actors als quals s\u2019exerceix aquesta resist\u00e8ncia. A m\u00e9s, sovint representa la porta d\u2019entrada a mecanismes de construcci\u00f3 de pau com la mediaci\u00f3 i la negociaci\u00f3. De la mateixa manera, constitueix empoderaments pacifistes, at\u00e8s que desenvolupa potencialitats i capacitats per fer les paus en els qui generen i dinamitzen aquesta resist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Quines caracter\u00edstiques defineixen la resist\u00e8ncia civil i perduren en el temps?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil registrades i documentades, especialment des dels anys noranta del segle passat, han aportat una acumulaci\u00f3 significativa de coneixement sobre les caracter\u00edstiques d\u2019aquesta modalitat de resist\u00e8ncia. Tenen a veure amb el seu origen, amb els actors que les impulsen i posen en moviment, amb els interessos que hi ha en el centre de l\u2019exercici de la resist\u00e8ncia, amb la seva potencialitat, amb els m\u00e8todes que s\u2019utilitzen i amb condicions perqu\u00e8 siguin eficaces. Les caracter\u00edstiques s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

  • Car\u00e0cter processual<\/strong>. <\/em>La resist\u00e8ncia civil \u00e9s un proc\u00e9s i, en aquest sentit, es desenvolupa amb el temps, per etapes que no sempre s\u00f3n seq\u00fcencials i enmig d\u2019alts i baixos. Aquesta caracter\u00edstica \u00e9s molt important i la diferencia d\u2019altres expressions d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva, com per exemple les mobilitzacions massives i de curta durada, que s\u2019apaguen quan s\u2019assoleixen algunes metes parcials, o els esclats socials, que s\u00f3n intensos i fuga\u00e7os. La condici\u00f3 de proc\u00e9s d\u2019aquesta resist\u00e8ncia ofereix una finestra d\u2019oportunitat per enfortir la unitat, desenvolupar una educaci\u00f3 per a la resist\u00e8ncia a l\u2019interior dels col\u00b7lectius que resisteixen i afinar m\u00e8todes i estrat\u00e8gies. Els ind\u00edgenes del Cauca, a Col\u00f2mbia, amb una llarga i f\u00e8rria resist\u00e8ncia, en un primer moment van resistir a l\u2019Estat per al reconeixement de la seva condici\u00f3 de pobles i dels seus drets. Despr\u00e9s van agregar un nou component a la resist\u00e8ncia que duien a terme, ja que van incorporar la seva oposici\u00f3 al conflicte armat intern i a tots els actors que hi intervenien. En aquell moment, dins de les seves estrat\u00e8gies, van crear col\u00b7lectivament, des de les assemblees comunit\u00e0ries, un manual de resist\u00e8ncia i despr\u00e9s van anar barri per barri, casa per casa, informant sobre les mesures i estrat\u00e8gies que recollia el manual. En un tercer moment, van estendre l\u2019exercici de resist\u00e8ncia a les iniciatives i als megaprojectes extractius nacionals i internacionals.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
    • Acci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/em><\/strong> <\/em>Sens dubte, aquesta \u00e9s una de les caracter\u00edstiques principals que la defineixen i la que acull una bona part de la potencialitat dels seus assoliments. Es tradueix en una \u00e0mplia participaci\u00f3 en l\u2019exercici o la campanya de resist\u00e8ncia civil, cohesi\u00f3 i acci\u00f3 conjunta, que ofereixen la possibilitat d\u2019assolir les metes de la resist\u00e8ncia que, com ja s\u2019ha dit m\u00e9s amunt, generalment s\u00f3n parcials.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
      • Origen en la base social<\/strong>.<\/em> Caracter\u00edstica potent d\u2019aquesta modalitat de resist\u00e8ncia, que fa possible la seva apropiaci\u00f3 entre els qui resisteixen, at\u00e8s que s\u2019origina en ells, que comparteixen una condici\u00f3 comuna, ja sigui per suportar el pes de la dominaci\u00f3, l\u2019exclusi\u00f3, l\u2019explotaci\u00f3 o la repressi\u00f3, entre d\u2019altres. A m\u00e9s, aquest motiu afavoreix la cohesi\u00f3, la persist\u00e8ncia i la fortalesa dels que lideren l\u2019exercici de resist\u00e8ncia o dels que hi participen.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

        La resist\u00e8ncia civil \u00e9s un proc\u00e9s que es desenvolupa en el temps, una acci\u00f3 col\u00b7lectiva que s\u2019origina en la base social<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

        • Utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes noviolents per resistir.<\/em><\/strong> L\u2019opci\u00f3 per aquests m\u00e8todes, independentment de si les arrels es troben en postures pragm\u00e0tiques o en principis \u00e8tics o religiosos, \u00e9s molt intel\u00b7ligent i ofereix avantatges a l\u2019exercici de resist\u00e8ncia. D\u2019una banda, implica menys costos per als qui resisteixen, especialment en termes de p\u00e8rdues humanes, i facilita que altres sectors socials donin suport a la campanya de resist\u00e8ncia posada en marxa. De l\u2019altra, legitima l\u2019exercici de resist\u00e8ncia pel seu car\u00e0cter pac\u00edfic i deslegitima les respostes violentes i repressives dels estats i de la resta d\u2019actors als quals es resisteix.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
          • Poder de les causes que generen la res<\/strong>ist\u00e8ncia.<\/em> Les causes que originen els processos i les campanyes de resist\u00e8ncia civil representen un factor fonamental en el seu exercici i assoliments. Constitueixen la for\u00e7a que convoca la resist\u00e8ncia, el factor que afavoreix i mant\u00e9 la unitat i el motor que la dinamitza. Es reflecteix tant en experi\u00e8ncies de llarga durada com en les que han aconseguit consolidar-se en per\u00edodes de temps m\u00e9s curts, com \u00e9s el cas a Col\u00f2mbia dels processos de resist\u00e8ncia del Colectivo de Objetores de Conciencia, de l\u2019Asociaci\u00f3n Alianza Mujeres Tejedoras de Vida del Putumayo, de la Red de Mujeres por la Paz en los Montes de Mar\u00eda (REMPAZ) i del Movimiento Nacional de V\u00edctimas de Cr\u00edmenes de Estado (MOVICE).<\/li><\/ul>\n\n\n\n
            • Organitzaci\u00f3 i planejament<\/strong>. Aquesta caracter\u00edstica est\u00e0 estretament lligada amb l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019exercici de resist\u00e8ncia civil. Implica el desenvolupament de capacitats per a l\u2019organitzaci\u00f3 per part dels qui resisteixen: anticipar-se a possibles accions o reaccions de l\u2019adversari, projectar i executar les accions de resist\u00e8ncia i deixar el m\u00ednim possible a l\u2019atzar. Aix\u00ed s\u2019ha fet visible en l\u2019experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia civil dels ind\u00edgenes del Cauca, a Col\u00f2mbia, i en la de la tribu yaqui, a M\u00e8xic.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
              • Creativitat, flexibilitat, capacitat de reacomodament i persist\u00e8ncia dels qui resisteixen<\/strong>. \u00c9s una caracter\u00edstica pr\u00f2pia dels que impulsen i dinamitzen les campanyes de resist\u00e8ncia i est\u00e0 relacionada amb la seva efic\u00e0cia. La creativitat t\u00e9 a veure amb estrat\u00e8gies de protecci\u00f3, visibilitat, difusi\u00f3, no col\u00b7laboraci\u00f3, no cooperaci\u00f3 i intervenci\u00f3, entre d\u2019altres. En contextos d\u2019alta viol\u00e8ncia, hi ha experi\u00e8ncies que recorren a estrat\u00e8gies creatives i molt senzilles, com la de la Comunidad de Paz de San Jos\u00e9 de Apartad\u00f3 que, en l\u2019etapa de sorgiment \u2015el 1996\u2015, utilitzava xiulets per avisar de la pres\u00e8ncia d\u2019actors armats a la zona, sortia en grups a recollir els fruits de la sembra per alimentar-se i es comptava en comen\u00e7ar i en acabar el dia. La flexibilitat i la capacitat de reacomodament contribueixen a superar esculls o alts i baixos, ja que introdueixen canvis necessaris en les estrat\u00e8gies de la resist\u00e8ncia. Al mateix temps, la persist\u00e8ncia \u00e9s inherent a qualsevol exercici de resist\u00e8ncia i molt m\u00e9s en els que s\u00f3n reeixits.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                Cada experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia civil \u00e9s \u00fanica i irrepetible, amb caracter\u00edstiques pr\u00f2pies segons els contextos en els quals s\u2019originen, els sectors que les generen, les causes i les condicions que n\u2019afavoreixen o n\u2019obstaculitzen la consecuci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

                Cada experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia civil \u00e9s \u00fanica i irrepetible. En aquesta condici\u00f3, registren caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, relacionades amb els contextos en els quals s\u2019originen, els sectors poblacionals que les generen, les causes en qu\u00e8 tenen les seves arrels i les condicions que afavoreixen o obstaculitzen la seva consecuci\u00f3. No obstant aix\u00f2, les caracter\u00edstiques esmentades en aquest apartat s\u00f3n les essencials d\u2019aquesta modalitat de resist\u00e8ncia, i a la vegada comunes a totes elles, tot i que amb desenvolupaments i assoliments diferents. A m\u00e9s, vistes en conjunt representen la potencialitat d\u2019aquesta resist\u00e8ncia noviolenta per aconseguir els seus objectius.<\/p>\n\n\n\n

                Els desafiaments de la resist\u00e8ncia civil<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

                No hi ha experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil perfectes, sin\u00f3 perfectibles. Alguns cops s\u2019ha registrat la transici\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia amb \u00fas de viol\u00e8ncia, per necessitats extremes de defensa, a resist\u00e8ncia civil o noviolenta, com \u00e9s el cas de la tribu yaqui, a M\u00e8xic, o dels ind\u00edgenes del Cauca, a Col\u00f2mbia. En altres casos, en societats molt polaritzades, els que exerceixen la resist\u00e8ncia noviolenta poden rebre l\u2019oposici\u00f3 d\u2019altres sectors de la societat civil que abracen la postura contr\u00e0ria. A m\u00e9s, cada experi\u00e8ncia s\u2019enfronta als desafiaments que imposen les viol\u00e8ncies i els seus actors en cada moment hist\u00f2ric determinat. Per aquest motiu no poden ser considerades de manera lineal, igual que els conflictes que les generen. S\u2019esmenten tot seguit alguns d\u2019aquests desafiaments:<\/p>\n\n\n\n

                • El canvi en les din\u00e0miques d\u2019expressi\u00f3 de les viol\u00e8ncies que fan tornar ineficaces les estrat\u00e8gies que utilitzaven amb cert \u00e8xit les experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil. Alguns processos de resist\u00e8ncia civil desenvolupen m\u00e8todes i estrat\u00e8gies que aconsegueixen nivells d\u2019efic\u00e0cia significatius en una etapa del seu exercici de resist\u00e8ncia, per\u00f2 posteriorment les l\u00f2giques i les din\u00e0miques de les viol\u00e8ncies canvien, i aleshores les estrat\u00e8gies que aquesta resist\u00e8ncia feia servir en el passat perden l\u2019efic\u00e0cia en el present. Aquest \u00e9s, possiblement, el principal desafiament al qual s\u2019enfronta l\u2019exercici de resist\u00e8ncia. Aix\u00ed va succeir en l\u2019experi\u00e8ncia dels camperols de l\u2019ATCC, que van fer una resist\u00e8ncia civil molt intel\u00b7ligent a tots els actors del conflicte armat, i aquesta resist\u00e8ncia es va convertir en la porta d\u2019entrada a un exercici de mediaci\u00f3 amb aquests actors. Hi havia un m\u00e8tode per mediar amb el qual havien assolit aven\u00e7os significatius, per\u00f2 despr\u00e9s del proc\u00e9s de desmobilitzaci\u00f3 entre el govern Uribe i les Autodefensas Unidas de Colombia, moltes d\u2019aquestes es van desmobilitzar i van sorgir reductes d\u2019aquest actor armat en el territori d\u2019influ\u00e8ncia de l\u2019ATCC que operaven de manera diferent. Eren petits grups armats i sense depend\u00e8ncia dels comandants ni de les estructures tradicionals. En aquestes condicions no era f\u00e0cil per als camperols establir contacte amb aquests grups ni identificar-ne la comand\u00e0ncia per poder dur a terme una interlocuci\u00f3 amb ells i resoldre pac\u00edficament els conflictes.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                  Malgrat els desafiaments als quals s\u2019enfronten els processos de resist\u00e8ncia civil, aquests continuaran sent el mecanisme m\u00e9s accessible, intel\u00b7ligent i idoni per a pobles, majories dominades o minories excloses<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

                  • L\u2019articulaci\u00f3 de diverses viol\u00e8ncies en la seva manera d\u2019actuar, com \u00e9s el cas del vincle dels actors del narcotr\u00e0fic amb els actors de conflictes armats interns, o del narcotr\u00e0fic amb actors pol\u00edtics corruptes. En aquests casos s\u2019enforteix encara m\u00e9s el poder dels actors als quals es resisteix i l\u2019asimetria entre aquest poder i el dels qui resisteixen.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
                    • Els governs de postura ideol\u00f2gica d\u2019extrema dreta i d\u2019extrema esquerra en r\u00e8gims que es reconeixen com a democr\u00e0cies, ja que assumeixen l\u2019exercici de resist\u00e8ncia com una amena\u00e7a que cal reprimir per la for\u00e7a. Aquesta realitat implica costos m\u00e9s elevats per als que resisteixen, especialment en termes de p\u00e8rdues humanes irreparables, aguditzaci\u00f3 d\u2019un context de polaritzaci\u00f3 que estigmatitza la resist\u00e8ncia, la generaci\u00f3 de terror, l\u2019est\u00edmul a grups privats que intervenen en la repressi\u00f3 contra els qui resisteixen i la impunitat dels qui violen els drets humans en aquest context.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
                      • L\u2019increment de la pobresa i de la pobresa extrema, que imposa desafiaments m\u00e9s grans a la resist\u00e8ncia civil. Aquesta modalitat de viol\u00e8ncia estructural compta amb potencialitat per generar altres viol\u00e8ncies, i aix\u00ed s\u2019afavoreix, per exemple, la vinculaci\u00f3 a grups armats de delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada o de conflictes armats interns, o el vincle amb activitats del narcotr\u00e0fic i el microtr\u00e0fic. D\u2019aquesta manera, s\u2019incrementa l\u2019espiral de la viol\u00e8ncia, s\u2019enforteixen actors generadors de viol\u00e8ncia i es prioritza la resoluci\u00f3 violenta dels conflictes. Aquest \u00e9s un context advers per a l\u2019exercici de resist\u00e8ncia civil, encara que aquesta s\u2019alci en oposici\u00f3 a la viol\u00e8ncia estructural que s\u2019expressa en la pobresa.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
                        • Les iniciatives econ\u00f2miques extractives, nacionals i internacionals, que sovint es dinamitzen des de la corrupci\u00f3 o la utilitzaci\u00f3 de grups armats al seu servei, i que incrementen el seu poder i fan m\u00e9s dif\u00edcil la lluita de la resist\u00e8ncia civil contra aquestes empreses. Una realitat a la qual s\u2019han enfrontat experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil com la de les tribus ind\u00edgenes a Sonora, M\u00e8xic, i la del Consejo C\u00edvico de Organizaciones Populares e Ind\u00edgenas de Honduras (COPINH).<\/li><\/ul>\n\n\n\n
                          • La corrupci\u00f3 que est\u00e9n els seus tentacles a les diferents branques del poder p\u00fablic en tots els nivells. Aquesta realitat impedeix que els qui exerceixen la resist\u00e8ncia civil puguin rec\u00f3rrer amb efic\u00e0cia a m\u00e8todes jur\u00eddics o administratius, ja que, pel fet d\u2019estar cooptats, no prosperaran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                            Alternatives per al present i el futur<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

                            Malgrat els desafiaments als quals s\u2019enfronten els processos de resist\u00e8ncia civil, aquests continuaran sent el mecanisme m\u00e9s accessible, intel\u00b7ligent i idoni per a pobles, majories dominades o minories excloses. Rec\u00f3rrer a aquest exercici de resist\u00e8ncia constitueix la millor o l\u2019\u00fanica alternativa que tenen a la seva disposici\u00f3 per oposar-se a viol\u00e8ncies plurals des de m\u00e8todes pac\u00edfics, per tal de protegir els seus m\u00ednims vitals i transformar la seva realitat.<\/p>\n\n\n\n

                            Acudir a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aprenentatges oferts per les seves experi\u00e8ncies pr\u00e8vies o al que han deixat les lli\u00e7ons d\u2019altres processos d\u2019aquesta naturalesa, enforteix els processos de resist\u00e8ncia. Aix\u00ed s\u2019hi podran identificar accions utilitzades per afrontar els grans desafiaments del passat, i al mateix temps, elements per reacomodar-se davant dels reptes del present.<\/p>\n\n\n\n

                            Les experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil s\u00f3n patrimoni de pau i han de ser reconegudes en aquesta condici\u00f3, defensades i enfortides per tots els actors rellevants de la construcci\u00f3 de la pau<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

                            Disciplina, entrenament, creativitat i planejament constitueixen, sens dubte, suports importants per qualificar l\u2019exercici de resist\u00e8ncia i afavorir l\u2019\u00e8xit dels seus m\u00e8todes i estrat\u00e8gies. Continua sent molt important la combinaci\u00f3 de m\u00e8todes propis de la resist\u00e8ncia civil amb altres m\u00e8todes de la construcci\u00f3 de pau, especialment amb la mediaci\u00f3 i la negociaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

                            Les aliances amb altres experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil podrien tenir m\u00e9s import\u00e0ncia davant dels desafiaments actuals. Per una banda, permeten una an\u00e0lisi conjunta i cr\u00edtica de la realitat i, per l\u2019altra, nodreixen el seu repertori de m\u00e8todes i estrat\u00e8gies. A m\u00e9s, afavoreixen la seva articulaci\u00f3 perqu\u00e8 puguin assolir la fita \u00e0rdua i desitjada de tenir un impacte m\u00e9s gran en l\u2019\u00e0mbit nacional.<\/p>\n\n\n\n

                            L\u2019educaci\u00f3 per a la pau ha d\u2019assumir amb \u00e8mfasi la formaci\u00f3 sobre la resist\u00e8ncia civil, els seus significats i les finestres d\u2019oportunitat que ofereix en termes d\u2019aprofundiment de les democr\u00e0cies, resoluci\u00f3 pac\u00edfica de conflictes i construcci\u00f3 de pau. Les experi\u00e8ncies de resist\u00e8ncia civil s\u00f3n patrimoni de pau i han de ser reconegudes en aquesta condici\u00f3, defensades i enfortides per tots els actors rellevants de la construcci\u00f3 de la pau.<\/p>\n\n\n\n

                            <\/p>\n\n\n\n

                            [Article tradu\u00eft de l’original en castell\u00e0]<\/p>\n\n\n\n

                            \n\n\n\n

                            Bibliografia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                            Casta\u00f1ar, Jes\u00fas. Teor\u00eda e historia de la revoluci\u00f3n noviolenta. <\/em>Barcelona: Virus Editorial, 2013.<\/p>\n\n\n\n

                            Chenoweth, Erica; Stephan, Maria. Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict. <\/em>Nova York: Columbia University Press, 2011.<\/p>\n\n\n\n

                            Dudouet, Veronique. \u201cResistencia noviolenta en las asimetr\u00edas de poder\u201d. <\/em>Traducci\u00f3 de David Berreno. A Berghof Handbook for Conflict Transformation<\/em>. Berl\u00edn: Berghof Foundation, 2012.<\/p>\n\n\n\n

                            Hern\u00e1ndez Delgado, Esperanza; Mouly, C\u00e9cile. Resistencias noviolentas en Am\u00e9rica Latina. <\/em>Bogot\u00e0: Editorial FLACSO Ecuador i Universidad de La Salle, 2019.<\/p>\n\n\n\n

                            L\u00f3pez Mart\u00ednez, Mario. \u201cLa resistencia civil examinada: de Thoreau a Chenoweth\u201d. Polis <\/em>43:1-17, 2016.<\/p>\n\n\n\n

                            Mouly, C\u00e9cile; Hern\u00e1ndez Delgado, Esperanza. Civil Resistance and Violent Conflict in Latin America. Movilizing for Rights<\/em>. Londres: Palgrave Macmillan, 2019.<\/p>\n\n\n\n

                            <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7467,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7407","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nResist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-04-28T09:38:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-960x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"960\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/\",\"name\":\"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-13T10:30:11+00:00\",\"dateModified\":\"2022-04-28T09:38:23+00:00\",\"description\":\"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1920},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau","description":"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau","og_description":"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-04-28T09:38:23+00:00","og_image":[{"width":960,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-960x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/","name":"Resist\u00e8ncia civil: un poder col\u00b7lectiu pac\u00edfic i transformador - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg","datePublished":"2022-04-13T10:30:11+00:00","dateModified":"2022-04-28T09:38:23+00:00","description":"Esperanza Hern\u00e1ndez ens convida a con\u00e8ixer millor el significat de la resist\u00e8ncia civil i iniciatives d'\u00e8xit","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/resistencia-civil-un-poder-collectiu-pacific-i-transformador\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/shutterstock_editorial_1201159015-scaled.jpg","width":2560,"height":1920},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}