{"id":7410,"date":"2022-04-13T10:44:21","date_gmt":"2022-04-13T10:44:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7410"},"modified":"2022-04-28T09:40:50","modified_gmt":"2022-04-28T09:40:50","slug":"moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/","title":{"rendered":"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure"},"content":{"rendered":"\n

M\u2019he passat mitja vida, tota l\u2019acad\u00e8mica, parlant de viol\u00e8ncia estructural <\/strong>a persones que en la majoria dels casos mai havien sentit aquest concepte i tampoc havien pensat en all\u00f2 que vol ser visibilitzat, analitzat, divulgat amb aquest terme. Una vegada explicat, sembla que s\u2019ent\u00e9n, una altra cosa \u00e9s si es comparteix o s\u2019assumeix. La primera vegada que vaig comen\u00e7ar a explicar-ho va ser com a resposta a preguntes relacionades amb una mobilitzaci\u00f3 social. La viol\u00e8ncia que apareix en una mobilitzaci\u00f3 acostuma a ser molt f\u00e0cil d\u2019identificar i de denunciar. Les persones que es mobilitzen s\u00f3n massa sovint uns altres, unes altres, i sempre \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil veure com a viol\u00e8ncia el que fan les persones que no s\u00f3n com nosaltres, que no som nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3, governs, representants pol\u00edtics i societat en general identifiquen f\u00e0cilment la viol\u00e8ncia f\u00edsica o contra els objectes. Si un contenidor crema, si es llancen objectes contra la policia, si es trenquen vidres, si hi ha pillatge, si hi ha enfrontaments cos a cos\u2026 Si passa alguna d\u2019aquestes coses, les cr\u00edtiques s\u00f3n nombroses, i es fonamenten r\u00e0pidament en el suposat car\u00e0cter violent de les persones mobilitzades. Es pren una part pel tot i es pot q\u00fcestionar la mobilitzaci\u00f3 en conjunt. Ho acostuma a fer qui no comparteix els motius de les mobilitzacions. Per\u00f2 fins i tot persones que poden compartir-los, i participar-hi, acostumen a estar especialment sensibilitzades davant d\u2019aquestes viol\u00e8ncies i a tenir m\u00e9s dificultats per ser conscients de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019objectiu d\u2019aquest article no \u00e9s analitzar la viol\u00e8ncia que pot apar\u00e8ixer en les mobilitzacions socials, que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 important. El que es busca \u00e9s analitzar una altra de les seves aportacions: les viol\u00e8ncies que aquestes mobilitzacions identifiquen i que intenten reduir o eliminar. La paradoxa \u00e9s de grans dimensions. Hi ha moviments socials que sorgeixen per denunciar viol\u00e8ncies existents, per reduir-les i eliminar-les, i s\u00f3n denunciats per exercir la viol\u00e8ncia. \u00c9s una constant. No fa gaires anys, un periodista de la televisi\u00f3 p\u00fablica espanyola m\u2019entrevistava per a un reportatge sobre mobilitzacions que utilitzaven la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta. Despr\u00e9s d\u2019insistir amb preguntes orientades a identificar com a viol\u00e8ncia algunes accions com ara desmuntar la barrera d\u2019un peatge o altres d\u2019aquest estil, em va repreguntar: Per\u00f2, incomplir la llei no \u00e9s ja un acte de viol\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 hegem\u00f2nica de la viol\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Si definim la viol\u00e8ncia d\u2019aquesta manera, com tot acte que no compleixi la llei, estem ampliant el concepte de viol\u00e8ncia incorporant-hi tota actuaci\u00f3 que estigui fora del marc legal m\u00e9s enll\u00e0 de com es desenvolupi. Hi ha una tend\u00e8ncia en moltes societats a identificar com a viol\u00e8ncia tot all\u00f2 que no s\u2019accepta. Costa molt pensar que el marc legal, les administracions p\u00fabliques o les empreses poden exercir viol\u00e8ncia. S\u00f3n molt poques les ocasions en les quals, des del poder \u2015pol\u00edtic, institucional, econ\u00f2mic\u2015 s\u2019assumeix aquesta realitat. Hi ha moviments que sorgeixen per denunciar aquesta realitat i canviar-la.<\/p>\n\n\n\n

Sempre costen m\u00e9s de veure altres viol\u00e8ncies existents, aquelles contra les quals es poden estar mobilitzant els moviments socials, per exemple. No es tracta de q\u00fcestionar unes viol\u00e8ncies en comparaci\u00f3 amb unes altres, de justificar-ne unes per altres; es tracta de ser conscients que costa molt poc veure i denunciar unes viol\u00e8ncies i que \u00e9s molt dif\u00edcil veure\u2019n i denunciar-ne unes altres. A la nostra societat la viol\u00e8ncia acostuma a generar rebuig, el problema \u00e9s qu\u00e8 entenem per viol\u00e8ncia i qu\u00e8 no.<\/p>\n\n\n\n

En quants pa\u00efsos, tamb\u00e9 en aquells que es presenten com a democr\u00e0cies, les persones i els col\u00b7lectius que es mobilitzen per reivindicar drets i just\u00edcies posen en risc les seves vides? Quantes societats que es presenten i s\u00f3n considerades internacionalment com a democr\u00e0cies pateixen alts \u00edndexs de viol\u00e8ncies de diferents tipus? Quant racisme quotidi\u00e0 (exclusions, discriminacions, desigualtats) es pateix fins i tot en societats que consideren que no tenen cap problema amb el racisme? Quanta exclusi\u00f3 social sofreixen els sectors menys afavorits (fins i tot en societats \u201cdesenvolupades\u201d i \u201criques\u201d) en l\u2019acc\u00e9s a la salut, l\u2019educaci\u00f3, l\u2019habitatge\u2026? Quant hem trigat i trigarem a ser conscients i a actuar coherentment davant de les viol\u00e8ncies contra la natura, contra la vida, que ens han portat a estar en situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica? Quant hem trigat i trigarem a ser conscients que la mobilitzaci\u00f3 social en realitat construeix pau quan den\u00fancia viol\u00e8ncies que s\u00f3n invisibilitzades o de les quals encara no hi ha una gran consci\u00e8ncia social?<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de q\u00fcestionar unes viol\u00e8ncies en comparaci\u00f3 amb unes altres; es tracta de ser conscients que costa molt poc veure i denunciar unes viol\u00e8ncies i que \u00e9s molt dif\u00edcil veure\u2019n i denunciar-ne unes altres<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Existeix una construcci\u00f3 hegem\u00f2nica del que considerem viol\u00e8ncia. \u00c9s a dir, hi ha un conjunt d\u2019idees dominants, majorit\u00e0ries, que estableixen el que \u00e9s viol\u00e8ncia, el que genera molt, poc o gens de rebuig. Unes idees que s\u2019han convertit en establertes i dominants mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de possibles imposicions, han estat assumides per una part important de la poblaci\u00f3 com a sentit com\u00fa. Un sentit com\u00fa que no respon m\u00e9s que a all\u00f2 que s\u2019ha anat pensant, all\u00f2 de qu\u00e8 s\u2019ha anat parlant, all\u00f2 que apareix en els mitjans, en les intervencions pol\u00edtiques, en les converses a la feina, al centre d\u2019estudi, amb la fam\u00edlia, amb les amistats\u2026 Un sentit com\u00fa que sembla sensat, coherent, racional, per\u00f2 que sempre \u00e9s una construcci\u00f3 que respon a algunes idees dominants i que acostuma a deixar fora altres maneres de veure, de pensar o d\u2019actuar.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n molts els moviments socials que podem analitzar per veure-ho, tamb\u00e9 ho podr\u00edem fer en diferents moments hist\u00f2rics i llocs\u2026, per\u00f2 ara n\u2019assenyalaria dos que ens ofereixen diferents caracter\u00edstiques: el moviment feminista i el del dret a l\u2019habitatge. S\u00f3n moviments que podem trobar al llarg de la hist\u00f2ria i en el present. Moviments que, com acostuma a passar, neixen en els marges i poden aconseguir arribar a la centralitat de les societats. Moviments que, com acostuma a passar en tots els que volen transformar culturalment i pol\u00edticament la societat, busquen conv\u00e8ncer i acostumen a ser majorit\u00e0riament noviolents. Moviments que s\u2019han desenvolupat en societats amb \u00edndexs elevats de diferents tipus de viol\u00e8ncies i tamb\u00e9 en societats que s\u2019(auto)consideren noviolentes, democr\u00e0tiques. Societats amb tan bon concepte de si mateixes que es veuen com si haguessin superat les viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

El moviment feminista i el moviment pel dret a l\u2019habitatge, com altres moviments, sorgeixen per denunciar viol\u00e8ncies existents en les nostres societats. Viol\u00e8ncies de diferents tipus que no s\u00f3n assumides com a tals en molts casos. Ens trobem davant de viol\u00e8ncies negades, amagades, justificades.<\/p>\n\n\n\n

Els moviments socials que denuncien viol\u00e8ncies<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els moviments socials acostumen a trobar-se fora de les maneres majorit\u00e0ries de veure, de pensar, d\u2019actuar. La majoria dels moviments socials sorgeixen o han sorgit com una minoria, com a resposta a alguna cosa dominant o majorit\u00e0ria que volien canviar. No obstant, els moviments socials poden arribar a ser de masses, fins i tot majoritaris en el suport a les seves idees o reivindicacions. Poden canviar la societat, les pol\u00edtiques, els poders, les idees, els valors, la cultura\u2026 Poden posar en crisi l\u2019hegemonia de la societat, i fins i tot canviar-la.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple: per qu\u00e8 s\u2019ha tendit majorit\u00e0riament a pensar que trencar un vidre d\u2019una botiga \u00e9s viol\u00e8ncia i per qu\u00e8 no s\u2019ha considerat viol\u00e8ncia que les dones no tinguessin els mateixos drets que els homes o que patissin una viol\u00e8ncia patriarcal constant? Dins del moviment feminista sufragista del segle xix hi va haver qui va considerar una opci\u00f3 de mobilitzaci\u00f3 social trencar aparadors. Les feministes i sufragistes no van comen\u00e7ar a ser mal vistes per aquests actes, ja ho eren anteriorment per les seves idees i propostes. Eren minorit\u00e0ries, s\u2019enfrontaven a l\u2019hegemonia dominant, eren perilloses, contrahegem\u00f2niques. Per\u00f2 aquest tipus de comportaments les va presentar, a m\u00e9s, com a violentes. En canvi, es parlava molt poc o gens de la viol\u00e8ncia que podia significar el domini patriarcal sobre les dones. Quan s\u2019ha comen\u00e7at a parlar de la viol\u00e8ncia f\u00edsica, sexual, contra les dones? Quan s\u2019ha comen\u00e7at a parlar de la viol\u00e8ncia patriarcal? Una viol\u00e8ncia acceptada i justificada socialment durant segles, encara avui en massa llocs i en massa caps. Una viol\u00e8ncia acceptada i justificada com la que podien patir altres sectors de les nostres societats. Una viol\u00e8ncia que fins i tot ha estat considerada o \u00e9s considerada com a \u201cnecess\u00e0ria\u201d per com s\u00f3n les dones.<\/p>\n\n\n\n

El moviment feminista i el moviment pel dret a l\u2019habitatge sorgeixen per denunciar viol\u00e8ncies que no s\u00f3n assumides com a tals. Ens trobem davant de viol\u00e8ncies negades, amagades, justificades<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El feminisme \u00e9s un moviment social de llarga traject\u00f2ria que podem estudiar per la seva emerg\u00e8ncia a partir de diferents onades. Podem pensar en la que es va viure a finals del segle xix i principis del segle xx, com va trencar l\u2019hegemonia dominant, com va fer visibles i inacceptables determinades viol\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019onada actual. Podem pensar en com el feminisme s\u2019ha implicat en la superaci\u00f3 d\u2019altres viol\u00e8ncies i en la construcci\u00f3 de pau en conflictes armats, per\u00f2 tamb\u00e9 en societats amb massa viol\u00e8ncies silenciades o invisibilitzades. Hi ha viol\u00e8ncies, massa, que continuen presents en tot tipus de societats. Encara queda molta feina per fer, per aix\u00f2 el moviment continua.[1]<\/code><\/a><\/p>\n\n\n\n

El moviment pel dret a l\u2019habitatge t\u00e9 tamb\u00e9 una llarga traject\u00f2ria, encara que no una identitat tan marcada com el feminisme. En la fase actual ha aparegut amb for\u00e7a vinculat a les crisis viscudes en el segle xxi i relacionades amb l\u2019economia i el deute. A Espanya, una societat en qu\u00e8 no hi havia consci\u00e8ncia que exist\u00eds una viol\u00e8ncia estructural relacionada amb l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, ha tingut lloc una de les mobilitzacions m\u00e9s importants pel seu volum, durada i capacitat d\u2019incid\u00e8ncia. La Constituci\u00f3 espanyola reconeix el dret a l\u2019habitatge, per\u00f2 no s\u2019ha desenvolupat mai la llei que garanteixi aquest dret.[2]<\/code><\/a><\/p>\n\n\n\n

La crisi econ\u00f2mica iniciada l\u2019any 2008 va tenir diferents conseq\u00fc\u00e8ncies i derivades. Una d\u2019elles tenia i t\u00e9 a veure amb les persones que durant l\u2019etapa de gran creixement econ\u00f2mic a Espanya (1997-2007) s\u2019havien hipotecat per adquirir un habitatge. A partir de l\u2019any 2009 van comen\u00e7ar els grans i nombrosos problemes per poder pagar aquests pr\u00e9stecs. La crisi es va aguditzar i va afectar tamb\u00e9 les persones que vivien de lloguer. Encara avui aquesta crisi est\u00e0 activa, ha enlla\u00e7at amb l\u2019associada a la pand\u00e8mia, i moltes persones pateixen perqu\u00e8 no poden pagar l\u2019habitatge, l\u2019han d\u2019abandonar o s\u00f3n desnonades.<\/p>\n\n\n\n

El 2009 va n\u00e9ixer un col\u00b7lectiu a Barcelona, la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca (PAH), que al cap de pocs anys va arribar a estar present en m\u00e9s de 200 localitats de tot Espanya. La PAH va sorgir amb la voluntat de garantir el dret a l\u2019habitatge. El seu bon funcionament i la mobilitzaci\u00f3 social del 15M a partir del 2011 van comportar aquesta gran expansi\u00f3. La PAH sempre ha optat per un repertori de mobilitzaci\u00f3 social no violent. Ha buscat la innovaci\u00f3 per evitar caure en accions que considerava poc \u00fatils. Per exemple, en els seus tretze anys de vida ha organitzat molt poques manifestacions. Ha optat majorit\u00e0riament per concentracions en oficines banc\u00e0ries per reivindicar condonacions de deutes o lloguers socials, bloquejos amb els cossos per aturar desnonaments, o accions de den\u00fancia de persones parlament\u00e0ries que no estaven disposades a votar les seves propostes de llei. No han practicat la viol\u00e8ncia contra les persones o els objectes, per\u00f2 en alguns intents per aturar desnonaments s\u2019han produ\u00eft c\u00e0rregues policials. Hi ha qui ha volgut presentar la PAH com una organitzaci\u00f3 violenta, fins i tot se l\u2019ha identificat amb el nazisme per la den\u00fancia de les persones parlament\u00e0ries que no estaven disposades a donar suport a una possible llei que volgu\u00e9s canviar una llei hipotec\u00e0ria molt lesiva per a qui t\u00e9 dificultats per pagar l\u2019habitatge, ja que pot perdre el pis i quedar-se amb el deute per pagar.<\/p>\n\n\n\n

Els moviments socials contribueixen decisivament a prendre consci\u00e8ncia de viol\u00e8ncies que no eren percebudes, malgrat que s\u00ed que eren patides o causades<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per contra, en el debat politicoinstitucional o medi\u00e0tic s\u2019ha parlat molt poc de la viol\u00e8ncia que suposa no garantir el dret a l\u2019habitatge o expulsar de casa seva persones a les quals no se\u2019ls oferia una alternativa residencial. Amb l\u2019afegit de viure en una societat en qu\u00e8, despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica i immobili\u00e0ria, hi ha una gran quantitat d\u2019habitatges no ocupats que han passat a estar administrats amb participaci\u00f3 p\u00fablica, ja que s\u2019han rescatat amb diner p\u00fablic entitats financeres que n\u2019eren les propiet\u00e0ries.[3]<\/code><\/a>  <\/p>\n\n\n\n

El moviment feminista i el moviment pel dret a l\u2019habitatge, m\u00e9s enll\u00e0 dels \u00e8xits i fracassos, s\u00f3n responsables que avui es parli de viol\u00e8ncies de les quals abans no es parlava i que es treballi per revertir-les. Aquests moviments socials, com altres que treballen en altres \u00e0mbits, construeixen pau en tot tipus de societats, ja que contribueixen a la superaci\u00f3 de diferents viol\u00e8ncies, fins i tot d\u2019aquelles que s\u00f3n acceptades, invisibilitzades o no reconegudes. Fa poc que ens ha deixat bell hooks, qui va escriure:<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui dia es parla del problema de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica en tants cercles, des dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses fins a l\u2019educaci\u00f3 formal, que normalment s\u2019oblida que va ser el moviment feminista contemporani la for\u00e7a que va destapar i exposar de manera radical la realitat vigent d\u2019aquest problema. Al principi l\u2019enfocament feminista sobre la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica nom\u00e9s parlava de la viol\u00e8ncia dels homes contra les dones, per\u00f2 a mesura que el debat es va anar ampliant, es va veure que la viol\u00e8ncia tamb\u00e9 era present en les relacions entre persones del mateix sexe (les dones en relacions amb altres dones poden ser v\u00edctimes d\u2019ab\u00fas) i que les nenes i els nens tamb\u00e9 eren v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia patriarcal adulta.\u00bb[4]<\/code><\/a><\/p>\n\n\n\n

Moviments socials que construeixen pau<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dedicar-se als moviments socials sovint \u00e9s sin\u00f2nim de ser cridat en moments de conflictivitat social, d\u2019aldarulls o fins i tot d\u2019episodis violents. Hi ha una tend\u00e8ncia molt estesa a identificar la mobilitzaci\u00f3 social amb la viol\u00e8ncia. Ja s\u2019han intentat explicar algunes de les motivacions que fan que aix\u00f2 sigui aix\u00ed. Comen\u00e7a, doncs, a ser hora de canviar la mirada dominant sobre els moviments socials, i s\u2019han fet passos importants en aquest sentit, en part gr\u00e0cies a l\u2019increment del suport social que han aconseguit. El moviment feminista i el del dret a l\u2019habitatge han passat dels marges al centre. Aquest fet t\u00e9 m\u00faltiples implicacions que tamb\u00e9 podem veure en altres moviments que han seguit un proc\u00e9s semblant.<\/p>\n\n\n\n

Quan analitzem l\u2019impacte dels moviments socials, ho podem estudiar en diversos \u00e0mbits. Si pensem en aquests impactes en relaci\u00f3 amb els diferents tipus de viol\u00e8ncies existents en les nostres societats, podem identificar la seva capacitat per denunciar-les, per frenar-les, per revertir-les, per\u00f2 no hem de deixar de pensar en la capacitat que tenen per generar consci\u00e8ncia. Consci\u00e8ncia en diferents sectors. Consci\u00e8ncia entre les mateixes persones que protagonitzen la mobilitzaci\u00f3 social, que han hagut de prendre consci\u00e8ncia d\u2019aquesta viol\u00e8ncia en algun moment previ. Consci\u00e8ncia en el conjunt de la societat. Consci\u00e8ncia en la pol\u00edtica institucional, els partits pol\u00edtics, els mitjans de comunicaci\u00f3\u2026 Els moviments socials, fins i tot, contribueixen decisivament a prendre consci\u00e8ncia de viol\u00e8ncies que no eren percebudes, malgrat que s\u00ed que eren patides o causades. \u00c9s a dir, contribueixen a la presa de consci\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia que se sofreix i que s\u2019infringeix. Una altra cosa ser\u00e0 qu\u00e8 cal fer per passar de la presa de consci\u00e8ncia als canvis que garanteixin la desaparici\u00f3 d\u2019aquestes viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Quant trigarem a ser conscients que la mobilitzaci\u00f3 social construeix pau quan denuncia viol\u00e8ncies que s\u00f3n invisibilitzades o de les quals encara no hi ha una gran consci\u00e8ncia social?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria del moviment per la pau, s\u2019hauria de pensar i repensar la connexi\u00f3 entre moviments defensors de diferents causes, les vinculacions que han tingut o que no han tingut, all\u00f2 que les uneix o que les separa, les dobles milit\u00e0ncies, els moviments de m\u00e9s d\u2019una causa, les viol\u00e8ncies que es donaven en moviments que podien ser contraris a la viol\u00e8ncia i per la pau. No hem d\u2019oblidar, per exemple, el rebuig que generava el moviment ecologista en sectors significatius del moviment antinuclear durant els anys vuitanta del segle passat, o les viol\u00e8ncies patriarcals que han existit i que poden existir en moviments que s\u2019anomenen alliberadors de diferents opressions. A l\u2019obra de bell hooks hi ha aportacions molt interessants per fer-ho amb el feminisme, per\u00f2 convindria ampliar-ho a d\u2019altres moviments. La viol\u00e8ncia, com la pau, t\u00e9 moltes cares, i no sempre n\u2019hem estat conscients. Deia bell hooks: \u00abLa lluita feminista contra la viol\u00e8ncia envers les dones \u00e9s indispensable que s\u2019entengui com a part d\u2019un moviment m\u00e9s ampli que busca posar fi a la viol\u00e8ncia\u00bb.[5]<\/code><\/a><\/p>\n\n\n\n

Hi ha viol\u00e8ncies que es veuen i d\u2019altres que no. Hi ha viol\u00e8ncies que es veuen i que es consideren inacceptables i d\u2019altres que es veuen i que es consideren acceptables, o que fins i tot s\u2019arriben a qualificar de necess\u00e0ries. El cat\u00e0leg de viol\u00e8ncies \u201cnecess\u00e0ries\u201d \u00e9s massa extens i ens mostra al llarg de la hist\u00f2ria i en el present com han estat i com s\u00f3n les nostres societats. Hi ha viol\u00e8ncies que no es veuen i hi ha qui s\u2019esfor\u00e7a perqu\u00e8 les veiem. En totes les \u00e8poques hi ha qui s\u2019ha enfrontat a les viol\u00e8ncies que existeixen en les nostres societats. En totes les \u00e8poques hi ha qui ha aconseguit que algunes d\u2019aquestes viol\u00e8ncies es veiessin i s\u2019intent\u00e9s reduir-les o eliminar-les. Hi ha hagut moltes organitzacions, col\u00b7lectius i persones, que s\u2019han mobilitzat per aconseguir-ho, tot i que no estigu\u00e9s ben vist, malgrat que les criminalitzessin o que les perseguissin per fer-ho. Si les nostres societats avui tenen menys viol\u00e8ncia, m\u00e9s pau, que les del passat \u00e9s per la seva dedicaci\u00f3. Cal estudiar-ho, analitzar-ho, con\u00e8ixer-ho, divulgar-ho i recordar-ho.<\/p>\n\n\n\n

[Article tradu\u00eft de l’original en castell\u00e0]<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/code><\/a> Per aprofundir sobre les aportacions del feminisme en la construcci\u00f3 de la pau, \u00e9s interessant consultar el monogr\u00e0fic de la revista Per la Pau<\/em> de l\u2019ICIP \u201cReorientant la seguretat des del feminisme<\/a>\u201d (n\u00famero 39, febrer 2021).<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/code><\/a> Per atendre mobilitzacions m\u00e9s enll\u00e0 del cas espanyol, podeu consultar Tattersall, Armanda i Iveson, Kurt. People power strategies in contemporary housing movements<\/em><\/a>. International Journal of Housing Policy<\/em>, 2021, i La resistencia a los desahucios en Europa<\/em><\/a>. <\/em>Rosa Luxemburg, 2016.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> <\/code>Per aprofundir sobre la PAH s\u2019acaben de publicar un parell d\u2019obres de gran inter\u00e8s: Fran\u00e7a, Jo\u00e3o. La PAH, manual de uso<\/em><\/a>. Rosa Luxemburg, 2021, i La Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Una d\u00e9cada de lucha por la vivienda digna 2009-2019. <\/em>Bellaterra Edicions, 2022.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/code><\/a> bell hooks. El feminismo es para todo el mundo.<\/em> Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os, 2017, p. 87. [La traducci\u00f3 al catal\u00e0 \u00e9s nostra.]<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> <\/code>bell hooks. El feminismo es para todo el mundo.<\/em> Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os, 2017, p. 89-90. [La traducci\u00f3 al catal\u00e0 \u00e9s nostra.]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7420,"menu_order":8,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7410","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nMoviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-04-28T09:40:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament-468x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"468\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/\",\"name\":\"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-13T10:44:21+00:00\",\"dateModified\":\"2022-04-28T09:40:50+00:00\",\"description\":\"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg\",\"width\":666,\"height\":1024,\"caption\":\"Members of the Stop Foreclosures movement protest to avoid the eviction of a family in Valencia July 21, 2011. According the movement, more than 40.000 famailies lost their homes in the first six month of 2011, due to the Spanish foreclosure system, which usually leaves former homeowners in debt for the rest of their lives. Placards read Stop foreclures. REUTERS\/Heino Kalis (SPAIN)\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau","description":"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau","og_description":"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-04-28T09:40:50+00:00","og_image":[{"width":468,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament-468x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/","name":"Moviments socials contra viol\u00e8ncies que no es volen veure - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg","datePublished":"2022-04-13T10:44:21+00:00","dateModified":"2022-04-28T09:40:50+00:00","description":"Jordi Mir posa en valor la contribuci\u00f3 dels moviments socials per a visibilitzar i denunciar viol\u00e8ncies estructurals","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/moviments-socials-contra-violencies-que-no-es-volen-veure\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Desnonament.jpg","width":666,"height":1024,"caption":"Members of the Stop Foreclosures movement protest to avoid the eviction of a family in Valencia July 21, 2011. According the movement, more than 40.000 famailies lost their homes in the first six month of 2011, due to the Spanish foreclosure system, which usually leaves former homeowners in debt for the rest of their lives. Placards read Stop foreclures. REUTERS\/Heino Kalis (SPAIN)"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}