{"id":7423,"date":"2022-04-13T13:46:39","date_gmt":"2022-04-13T13:46:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7423"},"modified":"2022-05-05T07:37:45","modified_gmt":"2022-05-05T07:37:45","slug":"entrevista-amb-mary-kaldor","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/","title":{"rendered":"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat"},"content":{"rendered":"\n

Mary Kaldor \u00e9s catedr\u00e0tica de Governan\u00e7a Global a la London Schoool of Economics, on dirigeix el programa sobre Societat Civil i Seguretat Humana. Autora de nombroses publiacions, Kaldor \u00e9s un referent en els estudis sobre guerra, pau i seguretat. Va ser pionera en desenvolupar el concepte de “noves guerres”, un tipus de viol\u00e8ncia persistent que va m\u00e9s enll\u00e0 de la confrontaci\u00f3 armada entre dos b\u00e0ndols. En aquesta entrevista abordem els reptes que suposen per a la construcci\u00f3 de pau aquestes “noves guerres” i les situacions d’extrema viol\u00e8ncia fora de conflictes armats cl\u00e0ssics, en pa\u00efsos com M\u00e8xic o Col\u00f2mbia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En la seva opini\u00f3, quines s\u00f3n les q\u00fcestions que m\u00e9s preocupen pel que fa a la pau i la seguretat a nivell internacional? Quins s\u00f3n els reptes i les regions que actualment mereixen una atenci\u00f3 especial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bona pregunta. Jo diria que estem veient tres tipus de guerres diferents, tot i que crec que s’estan fusionant. Una \u00e9s el que jo anomeno nova guerra<\/em>, un tipus de viol\u00e8ncia persistent. Tenim tend\u00e8ncia a pensar que les guerres s\u00f3n contestes pol\u00edtiques profundament arrelades entre dos b\u00e0ndols que acaben amb guanyadors i perdedors. Per\u00f2, en les noves guerres, el que veiem \u00e9s que els diversos grups armats, o bandes criminals, estan m\u00e9s interessats en all\u00f2 que poden aprofitar de la viol\u00e8ncia en lloc de pensar en si guanyen o perden. Jo diria que M\u00e8xic i Vene\u00e7uela s\u00f3n escenaris d’aquestes noves guerres. I Col\u00f2mbia, tamb\u00e9: el que va comen\u00e7ar com una guerra civil cl\u00e0ssica ha esdevingut una nova guerra. En el cas de M\u00e8xic, els beneficis dels grups armats s\u00f3n principalment econ\u00f2mics, per\u00f2 en altres indrets els actors tamb\u00e9 se n’aprofiten pol\u00edticament, perqu\u00e8 la por que imposen \u00e9s un via per construir ideologies extremistes i ideologies \u00e8tniques o religioses. En altres paraules, \u00e9s un tipus de viol\u00e8ncia que es reprodueix a si mateixa i \u00e9s molt dif\u00edcil acabar amb ella. Aquest tipus de guerra \u00e9s un problema molt greu, perqu\u00e8 \u00e9s molt perill\u00f3s. I ho estem veient a molts territoris d’Am\u00e8rica Llatina, de l’Orient Mitj\u00e0, d’\u00c0frica i d’\u00c0sia. \u00c9s m\u00e9s aviat una circumst\u00e0ncia social que s’est\u00e0 estenent.<\/p>\n\n\n\n

I els altres dos tipus?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

D’una banda, continuem assistint als vells conflictes geopol\u00edtics entre les grans pot\u00e8ncies: els EUA, R\u00fassia i la Xina. Jo diria que aquestes guerres s\u00f3n, d’alguna manera, conflictes imaginaris; no volen acabar en un enfrontament perqu\u00e8 qualsevol conflicte d’aquest tipus seria letal per a la humanitat. Per\u00f2 s\u00ed que exigeixen una tensi\u00f3 constant \u2014que jo crec que \u00e9s molt perillosa\u2014, com veiem ara a Ucra\u00efna. I, en tercer lloc, tindr\u00edem aquesta horrible campanya de drons que duen a terme els Estats Units. Aquest pa\u00eds continua fent la guerra contra el terrorisme, que pren forma de campanya a llarga dist\u00e0ncia i arreu del m\u00f3n en nom de la qual assassinen persones i contribueixen a un caos violent. Penso que, en realitat, el problema \u00e9s que tots tres tipus de guerres, els tres fen\u00f2mens, es retroalimenten m\u00fatuament.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes noves guerres, inclosos els episodis i actes extremadament violents en contextos no b\u00e8l\u00b7lics, continuen estant molt infrarepresentades en l’agenda global per la pau i la seguretat. Per qu\u00e8 creu que passa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que \u00e9s pel que jo anomenaria velles interpretacions<\/em> del que significa la guerra. Per a moltes persones, la guerra \u00e9s un fenomen leg\u00edtim entre dos grups pol\u00edtics que no poden resoldre les seves difer\u00e8ncies pac\u00edficament. D\u2019altra banda, segons el dret internacional, hi ha formes de legitimar una guerra, per exemple, quan es declara en leg\u00edtima defensa. De manera que \u00e9s com si tingu\u00e9ssim una idea del que \u00e9s la guerra, i tot el que no s’ajusti a aquesta idea queda excl\u00f2s. A llocs com S\u00edria o els Balcans, el que est\u00e0 passant \u00e9s molt semblant al que veiem a M\u00e8xic o a Vene\u00e7uela, per\u00f2 s’emmarca en termes pol\u00edtics i \u00e9s per aix\u00f2 que s\u00ed que ho considerem una guerra, a difer\u00e8ncia del que passa a M\u00e8xic i Vene\u00e7uela. Crec que suposa un problema bastant important pel que fa a la construcci\u00f3 de pau, perqu\u00e8 si pensem que la majoria dels que generen viol\u00e8ncia s\u00f3n grups criminals, les negociacions \u2014tot i que, de vegades, poden ser necess\u00e0ries\u2014 poden ajudar a refor\u00e7ar aquests grups. El cas \u00e9s que la construcci\u00f3 de pau tradicional se centra en la mediaci\u00f3 i la negociaci\u00f3, per\u00f2 necessitem aplicar altres enfocaments. De vegades cal negociar fins i tot amb les bandes criminals. Tot i aix\u00f2, hem de reflexionar profundament sobre qu\u00e8 implica aquesta negociaci\u00f3 i com la vinculem a altres tipus d’enfocaments per a la construcci\u00f3 de pau.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8xic, Vene\u00e7uela i Col\u00f2mbia s\u00f3n escenaris del que jo anomeno “noves guerres”. La viol\u00e8ncia es reprodueix a si mateixa i \u00e9s molt dif\u00edcil eradicar-la<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quines estrat\u00e8gies o pr\u00e0ctiques de construcci\u00f3 de pau serien transformadores a l’hora de tractar amb aquest tipus de viol\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La clau sempre \u00e9s instaurar l’autoritat pol\u00edtica leg\u00edtima, \u00e9s a dir, municipalitats, regions o estats en qu\u00e8 la poblaci\u00f3 confi\u00ef. Per tant, la pregunta \u00e9s: de quina manera constru\u00efm la legitimitat pol\u00edtica? I aqu\u00ed cal incloure diversos elements. En primer lloc, crec que el paper de la societat civil \u00e9s absolutament important. De nou, en bona part de la literatura sobre la construcci\u00f3 de pau, la societat civil no s’identifica com una for\u00e7a pol\u00edtica. Tanmateix, la ciutadania que rebutja la viol\u00e8ncia i repudia la criminalitat \u00e9s un motor absolutament central en la construcci\u00f3 de la legitimaci\u00f3 pol\u00edtica. En general es tendeix a equiparar la societat civil nom\u00e9s en el sentit d\u2019ONG i en la meva recerca nosaltres parlem de civisme, perqu\u00e8 aix\u00f2 inclou una ciutadania compromesa, un funcionariat, un professorat, una just\u00edcia i un cos de policia honestos, i tamb\u00e9 autoritats locals que gestionen serveis p\u00fablics. Quan parlem de societat civil ens referim a tot aquest tipus de persones. En el cas de S\u00edria, hi ha exemples molt interessants sobre el paper de la societat civil en les converses formals. L’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides va crear un Consell Consultiu de Dones i una sala amb representants de la societat civil per reunir totes les parts per\u00f2 aix\u00f2 no s\u2019ha traslladat en les converses a nivell pol\u00edtic. Aquest exemple ha estat molt important per agrupar la societat civil de diferents parts de S\u00edria i ha ajudat a augmentar la legitimitat dels activistes sobre el terreny.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, tenim la mediaci\u00f3, que no necess\u00e0riament ha de tractar el futur en termes pol\u00edtics. La mediaci\u00f3 t\u00e9 a veure amb aspectes molt concrets, com ara la seguretat d’un barri o l’aixecament d’un setge, i ha d’actuar a tots els nivells i ser molt inclusiva. Per tant, l’enfocament cl\u00e0ssic de la construcci\u00f3 de pau centrada en la mediaci\u00f3 pol\u00edtica de dalt a baix \u00e9s inadequat i de vegades, fins i tot, contraproduent.<\/p>\n\n\n\n

L’enfocament cl\u00e0ssic de la construcci\u00f3 de pau centrada en la mediaci\u00f3 pol\u00edtica de dalt a baix \u00e9s inadequat i de vegades, fins i tot, contraproduent<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En tercer lloc, l’estat de dret i els mecanismes jur\u00eddics s\u00f3n absolutament crucials. Sovint, per a les persones encarregades de la construcci\u00f3 de pau, la just\u00edcia queda relegada a un segon pla. Amb freq\u00fc\u00e8ncia pensen que cal absoldre els diferents actors violents perqu\u00e8 l’\u00fanica manera d’arribar a uns acords de pau \u00e9s acceptar que aquests actors violents s\u00e0piguen que no seran empresonats ni se’ls jutjar\u00e0. Per\u00f2 si no abordem les violacions dels drets humans que han com\u00e8s, si no tractem la seva conducta delictiva, mai no podrem resoldre el problema.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal parlar de les q\u00fcestions econ\u00f2miques. Si analitzem les causes econ\u00f2miques d’aquests tipus de conflictes, veurem que estan molt relacionades amb les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals. Els conflictes esclaten amb situacions d\u2019atur i desigualtat extremes, i en cultures on les persones s’enriqueixen quan formen part d’un govern. Per tant, cal tractar tots aquests aspectes per crear unes condicions de vida leg\u00edtimes i evitar, aix\u00ed, que les persones abracin la delinq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Ha parlat sobre la import\u00e0ncia de la just\u00edcia. Els mecanismes de dret internacional establerts per mantenir la seguretat i la pau no han evolucionat darrerament. Quins s\u00f3n els reptes que, en aquest sentit, cal superar per fer front a aquest tipus de viol\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara disposem d’\u00f2rgans competents que promouen el dret internacional, a m\u00e9s de diferents grups que han refor\u00e7at aquesta mat\u00e8ria de diverses maneres. Si prenem l’exemple dels Estats Units, aquest pa\u00eds ha dilu\u00eft enormement el significat de defensa pr\u00f2pia <\/em>per justificar la guerra contra el terrorisme com una guerra leg\u00edtima. Quan van succeir els atemptats de l’11 de setembre, moltes persones \u2014i jo mateixa\u2014 vam dir que es tractava d’un crim, no d’una guerra. I si ho definim com un crim, hem d’abordar els fets de manera intel\u00b7ligent i aplicar la vigil\u00e0ncia adequada, en lloc de desplegar operacions militars. Per\u00f2 els estatunidencs van escollir tractar aquests fets com un atac per part d’un Estat estranger i van adduir que la seva intervenci\u00f3 a l’Afganistan era en defensa pr\u00f2pia. Posteriorment el conflicte es va estendre a l’Iraq i contra actors no estatals (Al-Qaeda, l’ISIS, Boko Haram). I aix\u00f2 \u00e9s el que els ha perm\u00e8s tractar com una guerra el que s\u00f3n assassinats selectius. D’una manera semblant, Putin va tensar el dret internacional quan parlava del dret d’intervenci\u00f3 per defensar els russos en indrets com Abkh\u00e0zia o l\u2019Est d\u2019Ucra\u00efna. S\u2019est\u00e0 debilitant enormement el dret internacional i no hi ha un consens global sobre la q\u00fcesti\u00f3. Al mateix temps, s’han fet nous desenvolupaments, per exemple, en l\u2019\u00e0rea dels drets humans. <\/p>\n\n\n\n

No hi ha un consens global pel qu\u00e8 fa al dret internacional i aquest s\u2019est\u00e0 debilitant enormement<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els drets humans desafien la legalitat de la guerra per si mateixa perqu\u00e8 la guerra representa una violaci\u00f3 dels drets humans, i \u00e9s vital que reforcem les lleis internacionals sobre els drets humans. Tamb\u00e9 disposem de les lleis de pau, i \u00e9s que hem celebrat literalment centenars d’acords de pau i aquests documents constitueixen el dret internacional. I, per descomptat, cal no oblidar la responsabilitat que tenim de protegir el desenvolupament de la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al llenguatge, alguns acad\u00e8mics defineixen la viol\u00e8ncia a M\u00e8xic com un conflicte armat d’\u00e0mbit no internacional. Est\u00e0 d’acord amb aquesta definici\u00f3? Creu que cal aprofundir en la concepci\u00f3 del que vol dir un conflicte armat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt complexa. Si comencem a definir la viol\u00e8ncia armada com a guerra, els criminals poden argumentar que s\u00f3n soldats, en lloc de criminals o actors leg\u00edtims. D’altra banda, com a avantatge podem dir que en el marc del dret internacional humanitari, si s’autoproclamen soldats, haurien de respectar les normes en virtut de les quals no poden matar ni violar la poblaci\u00f3 civil, incloses les dones i els menors. <\/p>\n\n\n\n

La guerra tant a S\u00edria com a M\u00e8xic \u00e9s una condici\u00f3 social; cal modificar-ne els factors estructurals i un punt de partida ha de ser la seguretat humana<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Molts governs tenen tend\u00e8ncia a emprar mecanismes altament militaritzats per donar resposta a les diferents viol\u00e8ncies criminals que posen en risc els drets humans. En quines circumst\u00e0ncies limitaria l’\u00fas de la for\u00e7a militar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo he defensat amb molta vehem\u00e8ncia que els cossos militars han d’operar en el marc de la seguretat de la poblaci\u00f3. Tot i que la for\u00e7a militar pot ser necess\u00e0ria per defensar la poblaci\u00f3 o per donar suport a un acord de pau, la seva finalitat sempre ha de ser protegir les persones en lloc d’eliminar els enemics, perqu\u00e8 la seva tasca principal \u00e9s protegir la ciutadania. En aquest sentit, hi ha determinades circumst\u00e0ncies en les quals les forces armades poden ser necess\u00e0ries per protegir la poblaci\u00f3, per exemple, en casos de genocidi o de violacions massives dels drets humans. \u00c9s clar que Ucra\u00efna necessita un ex\u00e8rcit per defensar-se contra la invasi\u00f3 armada, per\u00f2 defensar-se \u00e9s molt diferent d’atacar. Per tant, les forces armades sempre han de tenir un paper de car\u00e0cter defensiu i protector.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha prou voluntat pol\u00edtica per transformar els conflictes i erradicar la viol\u00e8ncia cr\u00f2nica?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tant si \u00e9s un tipus de viol\u00e8ncia com la veiem a S\u00edria o com la que es viu a M\u00e8xic, la guerra \u00e9s el que jo anomeno una condici\u00f3 social<\/em>. Es reprodueix per si mateixa i la q\u00fcesti\u00f3 radica en intentar modificar-ne els factors estructurals. Tenim diferents possibilitats de fer-ho i un punt de partida \u00e9s la seguretat humana, la qual t\u00e9 en compte la seguretat de les persones i les comunitats m\u00e9s que els estats i les fronteres. L’objectiu fonamental sempre \u00e9s reduir la viol\u00e8ncia i no pas derrotar l’enemic. El repte \u00e9s global \u2014perqu\u00e8 les xarxes internacionals (per exemple, la ind\u00fastria d’armaments i els beneficis del petroli i el gas) donen suport a governs\u2014 i tamb\u00e9 local. Per tant, necessitem fer reformes en diferents \u00e0mbits, cosa que \u00e9s molt dif\u00edcil, i tamb\u00e9 cal que els actors externs multilaterals (l’ONU, la UE) reconeguin la import\u00e0ncia que t\u00e9 abordar la viol\u00e8ncia estructural.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

[Aquesta entrevista es va realitzar el mes de febrer, abans de la invasi\u00f3 russa a Ucra\u00efna]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7424,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-7423","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-05-05T07:37:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-960x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"960\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/\",\"name\":\"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-13T13:46:39+00:00\",\"dateModified\":\"2022-05-05T07:37:45+00:00\",\"description\":\"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1920},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau","description":"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau","og_description":"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-05-05T07:37:45+00:00","og_image":[{"width":960,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-960x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/","name":"Entrevista amb Mary Kaldor, experta en estudis de guerra, pau i seguretat - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg","datePublished":"2022-04-13T13:46:39+00:00","dateModified":"2022-05-05T07:37:45+00:00","description":"En aquesta entrevista Mary Kaldor reflexiona sobre les reptes que suposen les viol\u00e8ncies cr\u00f2niques en la construcci\u00f3 de pau.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-mary-kaldor\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Mary-Kaldor-scaled.jpg","width":2560,"height":1920},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}