{"id":7689,"date":"2023-05-02T07:00:33","date_gmt":"2023-05-02T07:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7689"},"modified":"2023-05-02T09:31:01","modified_gmt":"2023-05-02T09:31:01","slug":"estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/","title":{"rendered":"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal"},"content":{"rendered":"\n

Actualment, hi ha un debat global obert sobre el lloc que ocupa la pol\u00edtica penal<\/strong> en la construcci\u00f3 de la ciutadania al segle XXI. El soci\u00f2leg Lo\u00efc Wacquant \u00e9s un dels principals referents d’una reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre l’aven\u00e7 actual dels sistemes de c\u00e0stig en les democr\u00e0cies liberals. La seva tesi \u00e9s que l’expansi\u00f3 del sistema penal \u00e9s una caracter\u00edstica essencial de la fase actual del neoliberalisme. Davant del retra\u00efment de l’estat de benestar i els sistemes de protecci\u00f3 social i l’augment de la incertesa i la inseguretat, els estats prometen la pau i l’ordre a trav\u00e9s de l’enduriment dels sistemes de c\u00e0stig, sistemes que, al seu torn, es dirigeixen contra les poblacions m\u00e9s pobres i m\u00e9s vulnerables. Quan no s’assenyala la desigualtat com a problema estructural i no s’aspira a atacar-ne les causes, emergeixen els discursos pol\u00edtics que deslliguen la delinq\u00fc\u00e8ncia de la pobresa, que assenyalen com a culpables individus o grups d’individus i que prometen c\u00e0stigs durs per als criminals.<\/p>\n\n\n\n

Als Estats Units, diversos te\u00f2rics i te\u00f2riques provinents dels estudis legals cr\u00edtics i l’antiracisme fa anys que posen sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre l’aven\u00e7 del sistema carcerari. No assenyalen nom\u00e9s les agendes conservadores, sin\u00f3 tamb\u00e9 les pol\u00edtiques que en les \u00faltimes d\u00e8cades ha engegat el neoliberalisme progressista, sovint en nom del feminisme i les pol\u00edtiques LGTB. Ni Europa ni l’Estat espanyol s\u00f3n una excepci\u00f3 d’aquesta regla. Tal com diu Ignacio Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez (1)<\/a><\/sup>, \u00abavui tenim m\u00e9s policies i m\u00e9s persones preses que fa cinquanta anys, i un Codi Penal m\u00e9s dur que el vigent quan Franco va morir\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context d’una expansi\u00f3 generalitzada de les pol\u00edtiques penals a les democr\u00e0cies capitalistes, cal sumar-hi l’emerg\u00e8ncia de projectes reaccionaris que ha caracteritzat l’entrada al segle XXI. L’arribada de forces d’extrema dreta a les democr\u00e0cies d’Europa i del continent americ\u00e0 agreuja encara m\u00e9s el problema i mostra la urg\u00e8ncia que els projectes democr\u00e0tics surtin de la via del punitivisme. \u00c9s per aix\u00f2 que es torna radicalment determinant el tipus de pol\u00edtica que els feminismes posen sobre la taula. Perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s molt sovint el recurs perfecte per defensar les pol\u00edtiques penals m\u00e9s dures. M\u00e9s concretament, la viol\u00e8ncia sexual \u00e9s un tema que el feminisme ha llen\u00e7at a l’arena p\u00fablica de les democr\u00e0cies actuals i que ha provocat una demanda social de c\u00e0stigs importants com a resposta als delictes que l’engloben.<\/p>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s molt sovint el recurs perfecte per defensar les pol\u00edtiques penals m\u00e9s dures. I aix\u00f2 contribueix a consolidar un sentit com\u00fa reaccionari<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La penalista nord-americana Aya Gruber (2) <\/a><\/sup>argumenta que una part important del feminisme estatunidenc s’ha convertit en col\u00b7laborador necessari de la pol\u00edtica carcer\u00e0ria, expandint el poder de la policia i els fiscals, promocionant el c\u00e0stig per resoldre problemes i desviant els recursos cap al sistema penal i no cap a les comunitats marginades. \u00c9s evident que aquestes receptes pol\u00edtiques s\u00f3n una arma de l’enemic i contribueixen a consolidar un sentit com\u00fa reaccionari. Nom\u00e9s cal veure com els discursos de l\u00edders del Front Nacional a Fran\u00e7a o de Vox a Espanya es fan servir per criminalitzar poblacions migrants o defensar la pena de mort.<\/p>\n\n\n\n

La pol\u00edtica feminista desplegada a l’Estat espanyol ha estat sempre marcada per una forta confian\u00e7a en la via penal, amb legislacions contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere que han convertit la den\u00fancia judicial gaireb\u00e9 en l’\u00fanic cam\u00ed per demanar ajuda per part de les dones. La crisi del 2008, que va desencadenar retallades pressupost\u00e0ries cont\u00ednues en les pol\u00edtiques d’igualtat, va consolidar l’enfocament punitiu. Despr\u00e9s de successives reformes que van recarregar el nostre Codi Penal fins a convertir-lo en un dels m\u00e9s durs d’Europa, algunes penes per als delictes de violaci\u00f3 han arribat a equiparar-se a les penes per homicidi. I, tanmateix, els debats actuals al voltant de la viol\u00e8ncia sexual demostren que una gran part de la ciutadania sempre est\u00e0 disposada a demanar m\u00e9s duresa penal i que ni tan sols sembla que les esquerres vulguin fer una pedagogia antipunitiva. El debat p\u00fablic al qual ha donat lloc la Llei Org\u00e0nica 10\/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, la coneguda com a llei del nom\u00e9s s\u00ed \u00e9s s\u00ed, \u00e9s la prova evident que un cop el punitivisme ha permeat en el sentit com\u00fa, no hi ha res que activi m\u00e9s la sensaci\u00f3 d’inseguretat que la idea de delinq\u00fcents sortint de les presons. Un fet que despr\u00e9s l\u2019extrema dreta pot alimentar al seu favor.<\/p>\n\n\n\n

El feminisme institucional, embarcat tamb\u00e9 a la via punitiva, ha contribu\u00eft a generar un debat sobre les penes que ens deixa venuts davant l’extrema dreta. Actualment, els feminismes es troben davant d’un repte important\u00edssim: com abordar la viol\u00e8ncia i quins discursos construir al seu voltant. Quines pol\u00edtiques p\u00fabliques cal posar en marxa \u00e9s una de les q\u00fcestions pol\u00edtiques m\u00e9s sensibles i delicades a qu\u00e8 ens enfrontem. En aix\u00f2 ens juguem la possibilitat d’escapar dels marcs de l’extrema dreta o el risc de caure-hi totalment, i col\u00b7laborar en l’aven\u00e7 de sentits comuns punitius i reaccionaris.<\/p>\n\n\n\n

El repte dels feminismes \u00e9s com abordar la viol\u00e8ncia i quins discursos construir. Ens juguem escapar dels marcs de l\u2019extrema dreta o caure-hi totalment<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Em vull aturar en dues q\u00fcestions estrat\u00e8giques que un feminisme no punitiu ha d’incorporar si pret\u00e9n abordar la viol\u00e8ncia contra les dones, q\u00fcestions que continuen estant totalment absents dels enfocaments dominants de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i els discursos hegem\u00f2nics.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, el punitivisme \u00e9s una rendici\u00f3. Com ha assenyalat en nombroses ocasions la feminista Laura Macaya, requereix una determinada construcci\u00f3 de la masculinitat i de la feminitat. La primera es presenta com una masculinitat natural, irremeiablement perillosa i violenta per a les dones. La naturalitzaci\u00f3 d’aquesta masculinitat depredadora, l’assumpci\u00f3 de la inevitabilitat d’aquest perill, serveix per construir discursos socials en qu\u00e8 s’instrueix les dones perqu\u00e8 es cuidin, i se les fa responsables de posar-se fora de perill, per exemple, a partir de la seva pr\u00f2pia inhibici\u00f3 sexual. L’altra cara de la moneda d’aquesta masculinitat irrefrenablement violenta \u00e9s una feminitat retreta i vulnerable, completament necessitada de protecci\u00f3 i atrapada de manera insuperable al lloc de la v\u00edctima. Aquesta mirada essencialista i determinista sobre els homes i les dones ha recorregut i recorre les pol\u00edtiques d’igualtat, especialment les pol\u00edtiques contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, i determina el tipus de resposta que es dona a la viol\u00e8ncia des d’organitzacions i institucions.<\/p>\n\n\n\n

Per aquest motiu, una de les estrat\u00e8gies que, davant dels enfocaments cl\u00e0ssics, hem d’introduir per combatre la viol\u00e8ncia des de mirades no punitives, \u00e9s el treball amb homes i el desenvolupament de pol\u00edtiques dirigides a contrarestar el poder dels imperatius de la masculinitat hegem\u00f2nica. Precisament en la mesura en qu\u00e8 el feminisme aborda un veritable problema, \u00e9s a dir, una estructura de dominaci\u00f3 i desigualtat arrelada profundament dins del nostre sistema social i cultural, la seva \u00fanica soluci\u00f3 no pot ser la de castigar individus particulars.<\/p>\n\n\n\n

Si hi ha alguna cosa que ha faltat, i continua absent en les pol\u00edtiques institucionals contra la viol\u00e8ncia, \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la masculinitat que, lluny de ser un fenomen natural i inevitable, \u00e9s una construcci\u00f3 social en qu\u00e8 tots i totes estem involucrats. Si el patriarcat \u00e9s una estructura, si precedeix els subjectes individuals i continua existint despr\u00e9s d’aquests, si continuar\u00e0 condicionant el nostre lloc al m\u00f3n, generant mandats i prohibicions sobre els nostres comportaments i els nostres rols, el problema no se soluciona mitjan\u00e7ant la pres\u00f3 i el c\u00e0stig. \u00abLa perpetuaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia masculina a trav\u00e9s de l’ensenyament d’un model de relacions de dominaci\u00f3 arriba als infants a trav\u00e9s de dones i homes\u00bb, afirma bell hooks (3)<\/a><\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

Una de les estrat\u00e8gies per combatre la viol\u00e8ncia des de mirades no punitives \u00e9s el treball amb homes i les pol\u00edtiques dirigides a contrarestar el poder de la masculinitat hegem\u00f2nica<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

De fet, l’atenci\u00f3 feminista cap a la q\u00fcesti\u00f3 de la masculinitat ens hauria de portar cap a una comprensi\u00f3 m\u00e9s complexa i m\u00e9s \u00e0mplia del que podem entendre com a viol\u00e8ncies de g\u00e8nere. Rita Segato sost\u00e9 que una gran part de les expressions de viol\u00e8ncia masculina dirigides a perpetuar la masculinitat tamb\u00e9 es dirigeixen contra els homes. Aquesta cultura de la viol\u00e8ncia en qu\u00e8 els homes s\u00f3n instru\u00efts des de la infantesa els col\u00b7loca no nom\u00e9s com a agressors, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a v\u00edctimes i, per tant, com a objectes d’un malestar que tamb\u00e9 ha de ser mencionat pel feminisme. La impossibilitat de gestionar la viol\u00e8ncia masculina per part dels mateixos homes, la manca d’eines per plantar-hi cara, la manca d’atenci\u00f3 social i la resposta col\u00b7lectiva davant d\u2019aquesta \u00e9s inseparable del fet que una gran part de la frustraci\u00f3, la r\u00e0bia i la ira masculines es descarregui contra les dones.<\/p>\n\n\n\n

El feminisme, per tant, ha d’assenyalar el car\u00e0cter jer\u00e0rquic del patriarcat entre els homes, les relacions de maltractament, la cultura de la humiliaci\u00f3 i les formes de viol\u00e8ncia, i ha d’ensenyar els mateixos homes a poder escapar d’aquesta viol\u00e8ncia. No nom\u00e9s per no exercir-la contra les dones, sin\u00f3 perqu\u00e8, des del primer moment, puguin no acceptar-la i no patir-la com a homes. Aix\u00f2 obre una tasca urgent que ens involucra com a societat a molts nivells, des dels discursos feministes i les intervencions educatives, fins als recursos institucionals que han de posar en marxa les lleis. Que els homes poden canviar o, fins i tot, que els homes poden tenir bons motius per desitjar canviar \u00e9s la premissa on es basa tot feminisme que aspiri a la transformaci\u00f3 social i no al c\u00e0stig.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, el punitivisme representa una ren\u00fancia. La consideraci\u00f3 dels homes com a irreparables agressors innats comporta, com a correlat necessari, la concepci\u00f3 de les dones com a v\u00edctimes estancades en la posici\u00f3 de qui rep l’acci\u00f3 i el dany d’altres sense cap marge per a l’acci\u00f3 pr\u00f2pia. El punitivisme atrapa les dones en la passivitat i posa en marxa discursos, pr\u00e0ctiques i lleis paternalistes que, en nom de la protecci\u00f3, acaba negant qualsevol ag\u00e8ncia a les mateixes v\u00edctimes. Aix\u00ed doncs, molt sovint, les nostres institucions assumeixen la tasca de tutelar totes les v\u00edctimes com a menors traslladant a la societat i a elles mateixes la idea que no poden tenir cap responsabilitat sobre la seva pr\u00f2pia recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La cultura de la viol\u00e8ncia en qu\u00e8 els homes s\u00f3n instru\u00efts des de la infantesa els col\u00b7loca no nom\u00e9s com a agressors, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a v\u00edctimes i, per tant, com a objectes d’un malestar que tamb\u00e9 ha de ser mencionat pel feminisme<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En el marc d’aquestes perspectives, les lleis espanyoles contra la viol\u00e8ncia han impossibilitat algunes de les principals estrat\u00e8gies d’una just\u00edcia restaurativa. La Llei 1\/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecci\u00f3 integral contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, va incloure la prohibici\u00f3 expl\u00edcita de la mediaci\u00f3 com a estrat\u00e8gia alternativa o complement\u00e0ria al proc\u00e9s penal. Gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades despr\u00e9s, la Llei Org\u00e0nica 10\/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, ha tornat a negar aquesta via com a opci\u00f3. El que s’ha considerat una eina de just\u00edcia v\u00e0lida per a conflictes b\u00e8l\u00b7lics o casos de terrorisme, que una v\u00edctima s’assegui a dialogar amb el seu agressor, es prohibeix directament per a les dones.<\/p>\n\n\n\n

L’Estat sap qu\u00e8 conv\u00e9 a les v\u00edctimes i n’assumeix la protecci\u00f3 i la tutela, fins i tot contra la possibilitat que elles puguin dir qu\u00e8 necessiten per a la seva recuperaci\u00f3. \u00c9s aix\u00f2 el que acaba abocant moltes dones a emprendre un procediment judicial que, en alguns casos, preferirien no emprendre i els efectes del qual poden ser revictimitzadors. La via judicial ha d’existir, per\u00f2 no podem emp\u00e8nyer obligat\u00f2riament les v\u00edctimes cap a aquest \u00fanic cam\u00ed ni hem de fer de la den\u00fancia la condici\u00f3 o el requisit principal per poder ser escoltades per les institucions (per accedir a ajudes, a serveis d’atenci\u00f3 o fins i tot a recursos d’acollida). Per sortir de la via punitiva, \u00e9s a dir, per pensar la just\u00edcia de cara a la recuperaci\u00f3 i no de cara al c\u00e0stig, tamb\u00e9 \u00e9s necessari posar en marxa estrat\u00e8gies feministes complement\u00e0ries en qu\u00e8 les mateixes dones puguin saber qu\u00e8 necessiten i siguin escoltades. No convertir l’acompanyament en una tutela infantilitzadora ha de ser una de les apostes feministes.<\/p>\n\n\n\n

La via judicial ha d’existir, per\u00f2 no podem emp\u00e8nyer obligat\u00f2riament les v\u00edctimes cap a aquest \u00fanic cam\u00ed, ni hem de fer de la den\u00fancia la condici\u00f3 per poder ser escoltades per les institucions<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L’austeritat de la segona d\u00e8cada d’aquest segle ha deixat sense desplegar les pol\u00edtiques m\u00e9s enll\u00e0 de la via penal, les que depenen m\u00e9s de la inversi\u00f3 per part dels governs i les institucions. Necessitem pol\u00edtiques educatives i culturals per transformar els sentits comuns compartits. I necessitem pol\u00edtiques redistributives, que posin en mans de les dones m\u00e9s recursos i eines, que les facin m\u00e9s aut\u00f2nomes i m\u00e9s capaces de decidir, m\u00e9s armades i menys exposades a la precarietat i les viol\u00e8ncies. Les pol\u00edtiques m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 penal no s\u00f3n les m\u00e9s rendibles electoralment i tampoc s\u00f3n les m\u00e9s barates, per\u00f2 s\u00f3n les m\u00e9s eficaces.<\/p>\n\n\n\n

El principal problema que els feminismes cr\u00edtics tenen amb les solucions punitives \u00e9s aquest desacord profund amb l’an\u00e0lisi de la q\u00fcesti\u00f3 de la qual se\u2019n dedueixen aquestes receptes. Al patriarcat no se’l jutjar\u00e0 mai al banc dels acusats i, per tant, qualsevol pol\u00edtica centrada en la via penal deixar\u00e0 intacte el problema de fons. Per abordar-lo cal fugir d’alguns dels principals paranys on les pol\u00edtiques de les \u00faltimes d\u00e8cades ens han tancat. Cal canviar la mirada. Es tracta de passar d’una pol\u00edtica de la derrota (una que, a m\u00e9s, servir\u00e0 a l\u2019extrema dreta per consolidar els seus discursos), a una pol\u00edtica que estigui conven\u00e7uda que homes i dones volem canviar. \u00c9s per aix\u00f2 que podr\u00edem creure que, junts, podem posar en marxa una altra societat m\u00e9s justa que la que tenim.<\/p>\n\n\n\n

\n

[1] Neoliberalismo y castigo,<\/em> Bellaterra, 2021.<\/p>\n\n\n\n

[2] Gruber, Aya The Feminist War on Crime.The Unexpected Role of Women’s Liberation in Mass Incarceration<\/em>, University of California Press, 2020.<\/p>\n\n\n\n

[3] hooks, bell El deseo de cambiar<\/em>, Bellaterra, 2021.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l’original, escrit en castell\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7767,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7689","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nEstrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-02T09:31:01+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/\",\"name\":\"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T07:00:33+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-02T09:31:01+00:00\",\"description\":\"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau","description":"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-02T09:31:01+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/","name":"Estrat\u00e8gies feministes contra el paternalisme penal - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-02T07:00:33+00:00","dateModified":"2023-05-02T09:31:01+00:00","description":"L'autora Clara Serra exposa els reptes dels feminismes en la gesti\u00f3 de les viol\u00e8ncies contra les dones des de mirades no punitives.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/estrategies-feministes-contra-el-paternalisme-penal\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_editorial_2273126437-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}