{"id":7691,"date":"2023-05-02T07:01:58","date_gmt":"2023-05-02T07:01:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7691"},"modified":"2023-05-02T07:01:59","modified_gmt":"2023-05-02T07:01:59","slug":"etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/","title":{"rendered":"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Pocs temes hi ha tant recurrents a les converses<\/strong>\u202f-tant p\u00fabliques com\u202fprivades- com la seguretat. En una societat canviant, de poques certeses i cada vegada m\u00e9s diversa, el sentiment d\u2019inseguretat i de por irromp de manera natural i constant en la ciutadania. \u00c9s una reacci\u00f3 fins a cert punt previsible en una situaci\u00f3 de canvi permanent. Alhora, per\u00f2, els contextos d\u2019incertesa s\u00f3n propicis per a l\u2019aparici\u00f3 i creixement de nous riscos.<\/p>\n\n\n\n

La (in)seguretat en l’era de la incertesa, la immediatesa i la complexitat<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

La perpetuaci\u00f3 i amplificaci\u00f3 de problemes que afrontem col\u00b7lectivament obre la porta a la irrupci\u00f3 i creixement de determinats extremismes violents, entesos com a actors de tend\u00e8ncies ideol\u00f2giques diverses que legitimen l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia contra els seus enemics declarats i que fonamenten els seus discursos en una visi\u00f3 maniquea de la realitat. Tal vegada, el major risc en aquest sentit a les societats europees actuals prov\u00e9 de l\u2019extrema dreta -tot i que altres extremismes violents coneguts o per con\u00e8ixer de ben segur que tamb\u00e9 intentaran treure r\u00e8dit de la situaci\u00f3 social descrita-.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, la percepci\u00f3 d\u2019inseguretat pot perfectament ser aprofitada i, de fet, tamb\u00e9 promoguda, per cosmovisions extremistes que apunten uns responsables clars de les pors de les persones i seguidament els declaren enemics sobre els quals \u00e9s leg\u00edtim utilitzar la viol\u00e8ncia.\u202fAquesta \u00e9s ja una situaci\u00f3 preocupant de present, l\u2019evoluci\u00f3 de la qual s\u2019accelerar\u00e0 en contextos de por creixent i de necessitat d\u2019ajusticiament. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019acostuma a entendre la seguretat com la gesti\u00f3 ciutadana\u202fvers la delinq\u00fc\u00e8ncia,\u202fi poc en\u202fd\u2019altres \u00e0mbits com el personal, la xarxa emocional, la precarietat laboral, la crisi aliment\u00e0ria,\u202fla malaltia,\u202fels conflictes b\u00e8l\u00b7lics<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El paper de les xarxes socials en aquesta percepci\u00f3 d\u2019inestabilitat \u00e9s tamb\u00e9 especialment rellevant, ja que difonen i amplifiquen versions que contribueixen a la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica i, alhora, escurcen\u202fla caducitat dels fets i generen una major\u202fincertesa, consolidant la base de l\u2019era de la immediatesa. En aquesta nova realitat comunicativa els mitjans generalistes sovint tamb\u00e9 entren en l\u2019espiral de la simplificaci\u00f3 comunicativa i les an\u00e0lisis superficials, factors que contribueixen a la in\u00e8rcia social de cerca de solucions \u201cf\u00e0cils\u201d i r\u00e0pides per a situacions complexes i multidimensionals. <\/p>\n\n\n\n

Tot i estar davant d\u2019un dels moments m\u00e9s segurs de la hist\u00f2ria de la humanitat, hi ha una percepci\u00f3 d\u2019inseguretat creixent. S\u00f3n molts els elements que a dia d\u2019avui ens provoquen pors, angoixes i incerteses i, si no tenim a l\u2019abast recursos per sostenir-los, poden alterar-nos altament les percepcions quotidianes i minvar-nos el benestar m\u00e9s enll\u00e0 dels riscos concrets existents.\u202f Al cap i a la fi, i independentment de com sigui entesa, la seguretat condiciona la llibertat.<\/p>\n\n\n\n

El model p\u00fablic de gesti\u00f3 de la inseguretat<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

Estem molt preocupades\u202fper la inseguretat relacionada amb el civisme i el delicte, per\u00f2 realment poc ocupades per la seguretat en termes generals[1]<\/a>. \u00c9s per aix\u00f2 que s\u2019acostuma a entendre la seguretat \u202f-\u202ftant a nivell p\u00fablic com privat-\u202f com la gesti\u00f3 ciutadana\u202fvers la delinq\u00fc\u00e8ncia,\u202fi poc en\u202fd\u2019altres \u00e0mbits com el personal, la xarxa emocional, la precarietat laboral, la crisi aliment\u00e0ria,\u202fla malaltia,\u202fels conflictes b\u00e8l\u00b7lics, i un llarg\u202fetc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n diverses les estrat\u00e8gies possibles per gestionar la inseguretat i per desenvolupar pol\u00edtiques des d\u2019una \u00f2ptica de seguretat integral. Malauradament, la tend\u00e8ncia majorit\u00e0ria \u00e9s respondre les pors ciutadanes amb grans amenaces -que, paradoxalment, causen por-, tot promovent la cultura del c\u00e0stig.<\/p>\n\n\n\n

El model punitivista de \u201cqui la fa, la paga\u201d evidencia que les institucions i els sistemes esdevenen tamb\u00e9 provocadors o perpetuadors de viol\u00e8ncies, les quals tendeixen a retroalimentar-se<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Les mesures caracter\u00edstiques d\u2019aquest model s\u00f3n aquelles que busquen enfortir la via estrictament\u202fpunitivista\u202fi retributiva\u202f\u2013\u201cel codi penal i el c\u00e0stig ens salvaran de tots els mals, els propis i els aliens\u201d-. Es tracta d\u2019una estrat\u00e8gia\u202fpol\u00edtica de seguretat tradicional,\u202fbasada en un sistema binari d\u2019amic-enemic, que no humanitza, que no contempla les relacions ni la complexitat\u202fmulticausal i que, per tant, suposa una escenificaci\u00f3 altament inefica\u00e7 per a millorar la qualitat de vida de les persones. Ans al contrari, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la implementaci\u00f3 d\u2019aquest paradigma s\u00f3n l\u2019accentuaci\u00f3 de les desigualtats i la\u202fsegregaci\u00f3, aix\u00ed com una polaritzaci\u00f3 creixent en relaci\u00f3 a cada vegada m\u00e9s eixos de dominaci\u00f3. Construeix una realitat artificial de blancs i negres, de bons i dolents, i dibuixa un m\u00f3n\u202fque aparentment \u00e9s simple quan, paral\u00b7lelament, complica la vida di\u00e0ria i la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquest model punitivista de \u201cqui la fa, la paga\u201d evidencia que les institucions i els sistemes esdevenen tamb\u00e9 provocadors o perpetuadors de viol\u00e8ncies, les quals tendeixen a retroalimentar-se. Implica, alhora, una ren\u00fancia a la responsabilitat col\u00b7lectiva i a la possibilitat de prevenir i gestionar les viol\u00e8ncies mitjan\u00e7ant la identificaci\u00f3 i abordatge de les seves causes diverses \u2013sobretot socials-. Es tracta d\u2019un model que potencia l\u2019individualisme per sobre d\u2019una perspectiva de cura i ajuda m\u00fatua; un paradigma que nega la construcci\u00f3 compartida, i que renuncia a mirar a qui hauria de ser al centre: les v\u00edctimes. Aquest conjunt de constatacions ens aboquen a plantejar alternatives al model merament retributiu (o de venjan\u00e7a), a optar per models que incloguin com a objectiu principal i real l’oferiment d’oportunitats de socialitzaci\u00f3 constructiva.<\/p>\n\n\n\n

La mera aplicaci\u00f3 d\u2019un punitivisme de c\u00e0stigs \u201cexemplars\u201d com a via de dissuasi\u00f3 ens destapa governadors impotents davant de les situacions descrites. Decisors incapa\u00e7os d\u2019afrontar la complexitat dels fen\u00f2mens socials de manera integral, i decisors que -volunt\u00e0riament o involunt\u00e0riament- acaben legitimant les percepcions de por i inseguretat. Des de la gesti\u00f3 p\u00fablica, anar a remolc de les veus que demanen m\u00e9s penes i m\u00e9s grans, i que no suporten cap nivell de risc a les seves vides, suposa la dimissi\u00f3 respecte de la responsabilitat de construcci\u00f3 social \u00e0mplia i positiva. Provocar o fer seguidisme de les demandes punitives fa perdre profunditat en l\u2019an\u00e0lisi dels problemes i accepta impl\u00edcitament certa infantilitzaci\u00f3 de la ciutadania, promovent falses creences sobre societats absolutament protegides de tots els mals. <\/p>\n\n\n\n

Dissenyar la pol\u00edtica p\u00fablica des de l\u2019angoixa i la\u202fvictimitzaci\u00f3\u202fno \u00e9s recomanable ni hauria de ser admissible: posa en escac la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica i la cohesi\u00f3 social<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquesta sobreactuaci\u00f3 dels poders p\u00fablics \u00e9s un mode de gesti\u00f3 que renuncia a l\u2019abordatge de llarg termini i que accepta ser un actor nom\u00e9s reactiu, condicionat per les emocions m\u00e9s b\u00e0siques de certs sectors. Dissenyar la pol\u00edtica p\u00fablica des de l\u2019angoixa i la\u202fvictimitzaci\u00f3\u202fno \u00e9s recomanable ni hauria de ser admissible.\u202fL\u2019evid\u00e8ncia ens senyala que no augmenta la percepci\u00f3 de seguretat ni millora els \u00edndex objectius. Contr\u00e0riament, ens posa en escac la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica i la cohesi\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n

La proposta alternativa, inclusiva i que va m\u00e9s enll\u00e0 del curt termini, requereix d\u2019estrat\u00e8gies radicalment diferents. Cal responsabilitat\u202fi valentia, pedagogia i construcci\u00f3 compartida quan les l\u00ednies d\u2019acci\u00f3 siguin impopulars. Deixar-se portar per sentiments, sensacions i voluntats de venjan\u00e7a per afrontar els reptes en seguretat i just\u00edcia, condueix\u202fa alimentar models que contribueixen a la retallada i retroc\u00e9s de drets i llibertats.\u202f La societat diversa, canviant i accelerada que tenim demanda aproximacions integrals i abordatges complexos que incloguin tots els actors socials, no exclusivament els policials. Qualsevol soluci\u00f3 m\u00e0gica o simple, o b\u00e9 \u00e9s una equivocaci\u00f3 o b\u00e9 un parany. <\/p>\n\n\n\n

La necessitat d\u2019una coproducci\u00f3 de pol\u00edtiques des de la cultura de pau<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les pol\u00edtiques p\u00fabliques han de tenir com a objectiu enfortir i millorar la\u202fxarxa de suport,\u202f\u202fla interrelaci\u00f3 i reconeixement del ve\u00efnatge, i el treball per la igualtat de drets i oportunitats. Per assolir-ho, cal advocar per la promoci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica multiagencial, on l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i l\u2019acci\u00f3 social vagin de la m\u00e0, i s\u2019ha d\u2019apostar per la\u202fprotecci\u00f3\u202fcol\u00b7lectiva des de\u202fla cultura de la cura, en contraposici\u00f3 a la cultura del c\u00e0stig que alimenta la pol\u00edtica del\u202f\u201ccontrol social\u201d i del judici moral.<\/p>\n\n\n\n

Treballar per un model integral i col\u00b7laboratiu als nostres carrers, pobles i ciutats, suposa cedir un especial protagonisme a la coproducci\u00f3 i coordinaci\u00f3 en q\u00fcestions com el disseny ambiental, els programes d\u2019oci o la reparaci\u00f3 del desordre f\u00edsic. \u00c9s fonamental una participaci\u00f3 ciutadana que es desenvolupi de diverses maneres, directes o indirectes, i que promocioni eines v\u00e0lides com les marxes explorat\u00f2ries[2]<\/a> i la implicaci\u00f3 en els espais p\u00fablics i en recerques qualitatives. Aix\u00f2 implica treballar amb les persones que es troben en situaci\u00f3 de m\u00e9s vulnerabilitat, perqu\u00e8 continua sent un repte la democratitzaci\u00f3 de les veus, la redefinici\u00f3 de les relacions de poder i la correcci\u00f3 de biaixos\u202fde la representativitat en la participaci\u00f3 ciutadana, tant en la determinaci\u00f3 d\u2019indicadors en les enquestes com en l\u2019extensi\u00f3 d\u2019eines\u202fcol\u00b7laboratives\u202freals i sistem\u00e0tiques als barris.<\/p>\n\n\n\n

La societat diversa, canviant i accelerada que tenim demanda aproximacions integrals i abordatges complexos que incloguin tots els actors socials, no exclusivament els policials<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Una major i m\u00e9s consistent cohesi\u00f3 social estendr\u00e0 el paradigma de cooperaci\u00f3 des de la difer\u00e8ncia, i reduir\u00e0 l\u2019individualisme i la compet\u00e8ncia a la qual ens sotmeten sovint els ritmes de diferents actors d\u2019influ\u00e8ncia. Les societats amb m\u00e9s xarxa i amb una cohesi\u00f3 interna m\u00e9s s\u00f2lida, s\u00f3n societats on, d\u2019una banda, els factors desencadenants de les inseguretats s\u00f3n menys presents i, d\u2019altra banda, s\u00f3n societats m\u00e9s resilients a l\u2019adversitat, menys propenses a les percepcions subjectives d\u2019inseguretat. <\/p>\n\n\n\n

Per a tendir cap a aquest escenari \u00e9s una gran oportunitat partir de l\u2019\u00e0mbit local, ja que t\u00e9 un paper clau en la provisi\u00f3 de seguretat i just\u00edcia, per exemple, mitjan\u00e7ant les ordenances de conviv\u00e8ncia i civisme com a eines de transformaci\u00f3, i no com a extensions subsidi\u00e0ries del codi penal, com ha succe\u00eft durant molt temps.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, aquesta aposta ha de partir d\u2019una \u00f2ptica feminista, mirada que des de fa d\u00e8cades assenyala els vincles entre all\u00f2 local i all\u00f2 global i entre all\u00f2 personal -quotidi\u00e0- i all\u00f2 pol\u00edtic. Des del feminisme, es defensa que les q\u00fcestions relacionades amb la intimitat \u201ctenen una gran import\u00e0ncia pol\u00edtica en la mesura que la seva forma i naturalesa estan determinades per relacions de poder que es desenvolupen en diversos contextos, des de la llar fins a l\u2019economia pol\u00edtica mundial\u201d.[3]<\/a> De la mateixa manera, la teoria de pol\u00edtica exterior feminista que es desenvolupa des de les relacions internacionals, t\u00e9 molt de recorregut en seguretat interior i local, tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

En les societats amb m\u00e9s xarxa i cohesi\u00f3 interna m\u00e9s s\u00f2lida els factors desencadenants de les inseguretats s\u00f3n menys presents; s\u00f3n societats m\u00e9s resilients a l\u2019adversitat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Des de la pol\u00edtica p\u00fablica responsable cal treballar amb el prop\u00f2sit d\u2019enfortir comunitats i xarxes per tal de construir societats segures, de cura, amb <\/strong>capacitats per dissuadir bona part de les inseguretats i els danys.  No es tracta de sobresponsabilitzar la ciutadania, per\u00f2 s\u00ed d\u2019apostar per la cultura del comprom\u00eds, i per una societat que tingui recursos per transformar els conflictes en oportunitats, que promogui un veritable arrelament i una construcci\u00f3 d\u2019identitats compartides i igualit\u00e0ries. A tall d\u2019exemple, les pol\u00edtiques de millora de barris que han articulat la redistribuci\u00f3 i l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria han mostrat un impacte positiu en els nivells de seguretat.[4]<\/a> <\/p>\n\n\n\n

Cal tenir present, per\u00f2, que perdre de vista l\u2019\u00e8tica de la cura i la cultura de pau alhora que es promou la implicaci\u00f3 ciutadana podria incrementar el vigilantisme<\/em> i els policies de balc\u00f3[5]<\/a> (patrulles ve\u00efnals, somatents[6]<\/a>), din\u00e0miques que sovint es fonamenten en principis de discriminaci\u00f3 i venjan\u00e7a o que confonen els conflictes de conviv\u00e8ncia amb els problemes de viol\u00e8ncia i s\u2019acaben convertint en eines per mantenir ordres morals.<\/p>\n\n\n\n

Per un nou abordatge de la seguretat i la just\u00edcia<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

Hi ha una\u202fnecessitat de l\u2019exist\u00e8ncia de pol\u00edtiques p\u00fabliques de\u202fseguretat i just\u00edcia amb mirada hol\u00edstica, amb atenci\u00f3 a les causes i sense limitar-nos a\u202freaccionar davant de les conseq\u00fc\u00e8ncies visibles. Sense desocupar-nos del curt termini, cal mirada llarga.\u202fDe la mateixa manera, la (in)seguretat no es pot entendre com all\u00f2 que passa quan es causa una v\u00edctima. Abordar la seguretat implica gestionar q\u00fcestions personals i socials alhora, sovint d\u2019arrel sist\u00e8mic i institucional. Des d\u2019aquesta mateixa l\u00f2gica, hi ha una bona part de la seguretat i de la seva percepci\u00f3 subjectiva que t\u00e9 a veure amb qu\u00e8 fem com a societat amb les persones que han com\u00e8s delictes, com prevenim la reincid\u00e8ncia i com promovem la resocialitzaci\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de les penes privatives de llibertat. \u00c9s a dir, bona part de la percepci\u00f3 de seguretat recau en qu\u00e8 fem en l\u2019\u00e0mbit de la just\u00edcia amb aquells que han incomplert el codi penal.<\/p>\n\n\n\n

Perdre de vista l\u2019\u00e8tica de la cura i la cultura de pau alhora que es promou la implicaci\u00f3 ciutadana podria incrementar el vigilantisme<\/em> i els policies de balc\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Com s\u2019ha comentat, tenim un escenari eminentment retributiu, que es mant\u00e9 tot i sabent que la\u202fmajor amena\u00e7a de pena no garanteix una menor comissi\u00f3 de delictes, i alhora sabent que la reinserci\u00f3 a la societat des d\u2019una privaci\u00f3 de llibertat amb un exclusiva orientaci\u00f3\u202fal c\u00e0stig\u202f\u00e9s enormement dif\u00edcil. La urg\u00e8ncia per gestionar episodis violents, no pot apaivagar la mirada llarga que requereix fer pol\u00edtica. De la mateixa manera, cal tenir present que la vocaci\u00f3 \u00fanica per una neutralitzaci\u00f3 temporal dels possibles perills (pres a la pres\u00f3 per un temps limitat), acaba delimitant una vocaci\u00f3 de reparaci\u00f3 real de la v\u00edctima i de reinserci\u00f3 tamb\u00e9 real i progressiva del victimari a la societat.<\/p>\n\n\n\n

Per tot plegat, cal repensar l\u2019actual paradigma majoritari de seguretat i de just\u00edcia, i transicionar de la pol\u00edtica de l\u2019odi a la pol\u00edtica de l\u2019amor, tant en les dimensions p\u00fabliques i privades:<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, cal estendre com a signe identitari la cultura de la pau, una cultura que faciliti la gesti\u00f3 alternativa de conflictes i aposti per una just\u00edcia\u202frestaurativa. No hi ha cap estudi emp\u00edric, ni cap experi\u00e8ncia que demostri que el m\u00f3n ser\u00e0 m\u00e9s segur exclusivament amb m\u00e9s punitivisme, m\u00e9s retribuci\u00f3, m\u00e9s m\u00e0 dura, i m\u00e9s presons.  Se\u2019ns fa del tot indispensable transitar des d\u2019aquest model a un de restaurador, per avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s cohesionada, humanista i on els valors de la cura ho impregnin tot: des de la prevenci\u00f3 fins a la gesti\u00f3 i la intervenci\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

Cal invertir en pol\u00edtica social i enfortir altres actors institucionals i comunitaris que treballen dia rere dia amb les persones m\u00e9s afectades per les viol\u00e8ncies<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En segon lloc, la seguretat a la nostra societat no hauria de ser una compet\u00e8ncia atribu\u00efda a la policia, o no nom\u00e9s de la policia. La seguretat en tota la seva amplitud \u00e9s\u202fcorresponsabilitat\u202fde totes les disciplines amb afectaci\u00f3 a les persones, amb especial \u00e8mfasi en l\u2019activitat preventiva que garanteixi situacions de desenvolupament personal sanes i identificades amb la societat a la qual pertanyen.\u202f En aquest sentit, cal invertir en pol\u00edtica social i enfortir altres actors institucionals i comunitaris que treballen dia rere dia amb les persones m\u00e9s afectades per les viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, les v\u00edctimes han de ser al centre del sistema, i aix\u00f2 vol dir que cal identificar quines s\u00f3n les vies m\u00e9s efectives per escoltar-les i reparar-les pels danys patits. El c\u00e0stig del victimari t\u00e9 un efecte reparador en les v\u00edctimes? L\u2019evid\u00e8ncia tamb\u00e9 ens diu que no. Quan hi ha una activitat delictiva, la prioritat d\u2019acci\u00f3 ha de passar per una just\u00edcia restauradora on la v\u00edctima prengui el protagonisme i es traspassi el pes de l\u2019acci\u00f3 a la reparaci\u00f3, per davant de la retribuci\u00f3. Aquest marc d\u2019acci\u00f3 s\u2019enfoca a les necessitats personals, i alhora promou i ofereix oportunitats en el pla d\u2019un desenvolupament emp\u00e0tic que augmenta la probabilitat de reinserci\u00f3 pel que fa a les persones autores de delictes. Processos de mediaci\u00f3, facilitaci\u00f3 i acci\u00f3 comunit\u00e0ria s\u00f3n necessaris per a una implementaci\u00f3 generalitzada d\u2019aquest enfocament.\u202f <\/p>\n\n\n\n

Des del punt de partida que suposa l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019aquests tres pilars de la seguretat individual i col\u00b7lectiva, cal enfocar-se a la prevenci\u00f3 de la inseguretat i la\u202f\u201dprovenci\u00f3\u201d[7]<\/a>\u202fdels conflictes, sobre les causes de les mateixes i des dels drets humans i la just\u00edcia global. \u00c9s un enfocament de fonament \u00e8tic, per\u00f2 tamb\u00e9 necessari per criteris de responsabilitat vers tots els ciutadans i ciutadanes, per l\u2019obligada recerca d\u2019efic\u00e0cia\u202fen el repte de construir societats col\u00b7lectivament m\u00e9s segures i justes.  <\/p>\n\n\n\n

\n

[1]<\/a> Enquesta ICIP 2022 \u201cConviv\u00e8ncia i cohesi\u00f3 a Catalunya<\/a>\u201d, publicada el mar\u00e7 de 2023.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Les marxes explorat\u00f2ries s\u00f3n una metodologia feminista participativa i din\u00e0mica. L\u2019objectiu es detectar aspectes urbans que afecten la percepci\u00f3 de seguretat o d\u2019inseguretat i altres par\u00e0metres per analitzar la qualitat urbana de manera m\u00e9s general, i de quina manera el disseny i la gesti\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic pot millorar la nostra vida quotidiana. El concepte de marxes explorat\u00f2ries es va desenvolupar al Canad\u00e0, l\u2019any 1989, pel Comit\u00e8 d\u2019acci\u00f3 de la regi\u00f3 metropolitana de Toronto responent a la viol\u00e8ncia feta contra les dones i les criatures (METRAC). Veure el web https:\/\/equalsaree.org\/<\/a><\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a>  Conway, M. “La seguretat nacional i les cures: dues cares de la mateixa moneda<\/a>” a Per la Pau<\/em> “Reorientant la seguretat des del feminisme”, ICIP, n\u00famero 39, gener 2021.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a>  Harada, M., & Smith, D. M. Pol\u00edtica distributiva i delinq\u00fc\u00e8ncia<\/em>, 2021. Disponible a SSRN 3392733.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Quan un ciutad\u00e0 s\u2019erigeix amb autoritat per jutjar o determinar si una conducta \u00e9s adient o no, i actua en conseq\u00fc\u00e8ncia, enlloc d\u2019avisar els cossos de seguretat.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> Els sometents s\u00f3n pagesos que s\u2019autorganitzen per vigilar i evitar els robatoris als seus camps. El nom t\u00e9 l\u2019origen en els antics sometent, organitzaci\u00f3 paramilitar d\u2019autoprotecci\u00f3 civil, que defensava la terra en temps de conflicte b\u00e8l\u00b7lic.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> “Provenir” vol dir proveir a les persones i als grups les aptituds necess\u00e0ries per a afrontar un conflicte. La provenci\u00f3<\/em><\/a> es diferencia de la prevenci\u00f3 de conflictes en qu\u00e8 el seu objectiu no \u00e9s evitar el conflicte sin\u00f3 aprendre com afrontar-lo.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"featured_media":7770,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7691","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\n\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-02T07:01:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-1024x438.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"438\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/\",\"name\":\"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T07:01:58+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-02T07:01:59+00:00\",\"description\":\"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1094},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau","description":"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-02T07:01:59+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":438,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-1024x438.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/","name":"\u00c8tica de la cura per a m\u00e9s seguretat i just\u00edcia\u00a0 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-02T07:01:58+00:00","dateModified":"2023-05-02T07:01:59+00:00","description":"L'autora Noe Ayguasenosa defensa abordar la seguretat i la just\u00edcia des de l'\u00e8tica de la cura i la cultura de pau.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/etica-de-la-cura-per-a-mes-seguretat-i-justicia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1652886169-scaled.jpg","width":2560,"height":1094},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7691","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7691"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7691"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}