{"id":7692,"date":"2023-05-02T07:04:05","date_gmt":"2023-05-02T07:04:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7692"},"modified":"2023-05-02T07:04:06","modified_gmt":"2023-05-02T07:04:06","slug":"punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/","title":{"rendered":"Punitivisme i m\u00e0 dura a l’Argentina: dos casos i una doble vara"},"content":{"rendered":"\n
Soc un imperialista moral. Una de les meves premisses b\u00e0siques \u00e9s que cal lluitar perqu\u00e8 al m\u00f3n es redueixi el dolor infligit per l’home. <\/em><\/h5>\n\n\n\n
Nils Christie, Los l\u00edmites del dolor.<\/em><\/h5>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En David Moreira tenia 18 anys<\/strong>, la mateixa edat que en Fernando B\u00e1ez Sosa. En David vivia a Rosario, prov\u00edncia de Santa Fe, Argentina.<\/p>\n\n\n\n

En Fernando, a la ciutat de Buenos Aires, capital del mateix pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

El 22 de mar\u00e7 del 2014, a dalt d’una moto, en David va intentar robar-li la bossa a una dona jove en un barri de Rosario. No ho va aconseguir per la resist\u00e8ncia de la  v\u00edctima. Quan intentava fugir va ser retingut per una persona, i despr\u00e9s se\u2019n van sumar m\u00e9s. El van colpejar durant quinze minuts mentre estava estirat a terra. Uns li pegaven, quan es cansaven s\u2019apartaven; n’arribaven d’altres i el seguien donant cops. Despr\u00e9s d’una estona va arribar la policia i se’l van endur a un hospital, nom\u00e9s perqu\u00e8 hi agonitz\u00e9s i hi acab\u00e9s morint tres dies m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n

El 18 de gener de 2020, en Fernando va protagonitzar una baralla en una discoteca de la ciutat de Villa Gesell, ubicada a la costa atl\u00e0ntica argentina. Va clavar un cop de puny a l’est\u00f3mac a un jove poc m\u00e9s gran que ell, M\u00e1ximo Thomsen, tan fort que el va fer caure a terra, a ell i a l’empleat de seguretat (\u00abpatovica\u00bb en l’argot del Riu de la Plata) que l\u2019acompanyava per fer-lo fora del local. El personal de seguretat els va acabar expulsant violentament al carrer a tots: al Fernando i els seus amics, a en M\u00e1ximo i el seu grup.<\/p>\n\n\n\n

All\u00e0, en M\u00e1ximo i set amics, tots d’entre 18 i 21 anys, van anar a buscar en Fernando i el seu grup. En q\u00fcesti\u00f3 de segons (menys d’un minut), en Fernando va rebre una pluja de cops i puntades de peu que li van provocar la mort all\u00e0 mateix. \u00c9s dif\u00edcil trobar not\u00edcies actualitzades sobre el judici per l’homicidi d\u2019en David Moreira. Sabem que un dels subjectes identificats en el cas va ser condemnat per haver participat en l’atac a tres anys de pres\u00f3 en suspens (\u00e9s a dir, una pena que no va complir a la pres\u00f3). Dos subjectes m\u00e9s haurien d’haver anat a judici el maig del 2021, per\u00f2 el debat es va posposar diverses vegades, i la vista encara no s’ha celebrat.[1]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Es va imposar la consigna \u00abSense perp\u00e8tues no hi ha just\u00edcia\u00bb; milers de persones la van repetir, sense aturar-se a pensar qu\u00e8 vol dir demanar aquesta pena avui en dia a l\u2019Argentina<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El fet va ser considerat pel fiscal del cas com a \u00abhomicidi amb agressi\u00f3\u00bb, \u00e9s a dir, una mort provocada per un grup de persones, de les quals no \u00e9s possible determinar qui la va provocar perqu\u00e8 totes van contribuir al desenlla\u00e7 sense haver-ho acordat pr\u00e8viament. Una Fuenteovejuna de l’horror.<\/p>\n\n\n\n

El 6 de febrer del 2023, cinc dels vuit joves que van atacar en Fernando B\u00e1ez Sosa van ser condemnats a pres\u00f3 perp\u00e8tua, i tres d’ells a quinze anys de pres\u00f3. Es va considerar que el fet havia de qualificar-se com a un homicidi doblement agreujat per la premeditaci\u00f3 de dues o m\u00e9s persones, i per la tra\u00efdoria. Centenars, milers d’hores de televisi\u00f3, r\u00e0dio i xarxes socials, quil\u00f2metres de paper i rius de tinta es van fer servir per explicar el cas. Milions de persones vam veure v\u00eddeos des de tots els angles del moment en qu\u00e8 el grup de joves el van atacar. Les imatges, a m\u00e9s de ser enregistrades per c\u00e0meres de seguretat, havien estat gravades amb tel\u00e8fons m\u00f2bils per testimonis presencials, perqu\u00e8 els fets van tenir lloc al centre de Villa Gesell, un dels llocs preferits pel jovent de tot el pa\u00eds per gaudir de les vacances d’estiu. <\/p>\n\n\n\n

La cara d\u2019en David Moreira gaireb\u00e9 no la coneixem; la cara somrient d\u2019en Fernando B\u00e1ez ens interpel\u00b7la dia i nit, per recordar-nos de quina manera tan brutal li van treure la vida vuit joves com ell<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La mare i el pare d\u2019en Fernando, i el dolor que els aclapara des d’aquell 18 de gener del 2020, han rebut l’atenci\u00f3 i l’acompanyament de milions de persones. L’advocat de la fam\u00edlia, Fernando Burlando, que en altres judicis ha defensat autors de delictes greus (en el leg\u00edtim exercici de la seva professi\u00f3), ha utilitzat aquest cas per impulsar la seva carrera a la governaci\u00f3 de la prov\u00edncia de Buenos Aires aquest any 2023, en qu\u00e8 es renoven les autoritats nacionals i locals. La consigna que va imposar va ser aquesta: \u00abSense perp\u00e8tues no hi ha just\u00edcia\u00bb. Milers de persones la van repetir, sense aturar-se a pensar qu\u00e8 vol dir demanar aquesta pena avui en dia a l’Argentina i la desproporci\u00f3 en relaci\u00f3 amb altres crims, per exemple, els crims d’estat. La va esgrimir la fam\u00edlia d\u2019en Fernando, potser comprensiblement, i fins i tot periodistes, personalitats pol\u00edtiques i gent del poble commoguda de manera sincera pel dolor de la mare i el pare d\u2019en Fernando, que es va presentar com a \u00fanic i excloent. Les cinc cadenes perp\u00e8tues obtingudes semblen donar-li la ra\u00f3 a l\u2019advocat Burlando, que va prometre que insistiria perqu\u00e8 als tres joves que van rebre quinze anys de pena tamb\u00e9 els arrib\u00e9s la pres\u00f3 perp\u00e8tua.<\/p>\n\n\n\n

La cara d\u2019en David Moreira gaireb\u00e9 no la coneixem, nom\u00e9s hem vist una foto del seu cos estirat a terra abans que se l’emport\u00e9s l’ambul\u00e0ncia. La cara somrient d\u2019en Fernando B\u00e1ez ens interpel\u00b7la dia i nit, per recordar-nos de quina manera tan brutal li van treure la vida vuit joves com ell, convertits en monstres assassins i exhibits en el judici perqu\u00e8 els puguem veure les mirades perdudes, les cares grises.<\/p>\n\n\n\n

V\u00edctimes innocents<\/em>, v\u00edctimes culpables<\/em>. Vides que no valen el mateix, encara que hagin acabat de la mateixa manera, a puntades de peu<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La mare, el pare i el germ\u00e0 petit d\u2019en David Moreira ja no viuen a Rosario. Van decidir anar-se’n a Montevideo, Uruguai, per fugir d’un dolor que, a difer\u00e8ncia del patit per la mare i el pare d\u2019en Fernando, no va rebre paraules de consol, sin\u00f3 rebuig i culpabilitat: no era la mare d’una v\u00edctima impol\u00b7luta, envoltada de caracter\u00edstiques gaireb\u00e9 de santedat (en Fernando era bo, havia estudiat al Colegio Marianista, volia ser advocat, repartia menjar entre els pobres); sin\u00f3 que era la mare d’una v\u00edctima tacada (en David era un lladre, havia intentat robar la cartera a una dona embarassada, no tenia res de bo).<\/p>\n\n\n\n

V\u00edctimes innocents<\/em>, v\u00edctimes culpables<\/em>. Vides que no valen el mateix, encara que hagin acabat de la mateixa manera, a puntades de peu.<\/p>\n\n\n\n

En un cas, els responsables de les puntades de peu (nom\u00e9s un d’ells) van rebre una condemna de tres anys. En l’altre, les condemnes van ser de per vida, per a cinc dels autors, i de quinze anys per a tres m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Com abordar la desc\u00e0rrega punitiva brutal sobre cinc joves a qui s’aboca a la pres\u00f3 durant cinquanta anys, sense que a pr\u00e0cticament ning\u00fa li sembli una pena desproporcionada?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Com explicar aquesta difer\u00e8ncia de tres i cinquanta anys per a fets que, en all\u00f2 concret, van ser similars? Per qu\u00e8 la mort d\u2019en David Moreira no va suscitar gaireb\u00e9 cap reacci\u00f3 social, tret del seu petit nucli familiar, d’algunes organitzacions socials de Rosario i de militants de drets humans que van intentar visibilitzar que all\u00f2 que havia tingut lloc en aquell carrer d’aquell barri no era un \u00abcas de fer just\u00edcia pel seu compte \u00bb, sin\u00f3 un homicidi amb tra\u00efdoria, en qu\u00e8 no hi ha gens ni mica de just\u00edcia, sin\u00f3 purs actes de venjan\u00e7a privada?<\/p>\n\n\n\n

Com abordar la desc\u00e0rrega punitiva brutal sobre cinc joves a qui s’aboca a la pres\u00f3 durant cinquanta anys, sense que a pr\u00e0cticament ning\u00fa li sembli una pena desproporcionada en si mateixa, i comparant-la amb la que van rebre els autors del crim d\u2019en David Moreira?<\/p>\n\n\n\n

Breu hist\u00f2ria del punitivisme a l’Argentina<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El juliol del 2017 a l\u2019Argentina es va completar el cercle de reformes regressives iniciat l’abril del 2004. Un altre cop, davant d’un fet que va provocar commoci\u00f3 p\u00fablica (el segrest seguit de mort d’Axel Blumberg, de 23 anys, el mar\u00e7 del 2004, la violaci\u00f3 i el feminicidi de Micaela Garc\u00eda, de 21, l’abril del 2017, tots dos delictes comminats amb pena de pres\u00f3 perp\u00e8tua al moment d’executar-se) assistim a les mateixes reaccions i a al mateix tipus de respostes. Sab\u00edem des del principi qu\u00e8 passaria, pod\u00edem predir-ho: sobreactuaci\u00f3, utilitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes, sanci\u00f3 amb lleis restrictives de drets, augment de penes i d’aplicaci\u00f3 de dolor, inutilitat, manca de resultats futurs, una nova discussi\u00f3 quan torn\u00e9s a passar un altre fet greu.. En un cas i en l’altre, i cada vegada que s’apliquen pol\u00edtiques de m\u00e0 dura, el raonament aparent \u00e9s que proporcionar m\u00e9s c\u00e0stig evita nous crims. Aparentment, perqu\u00e8 els que diuen aix\u00f2 saben que \u00e9s fals: si fos aix\u00ed, els Estats Units serien un pa\u00eds sense crims violents. Qualsevol, fins i tot els que viuen la vida a trav\u00e9s de Netflix, saben que no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Cada vegada que s’apliquen pol\u00edtiques de m\u00e0 dura, el raonament \u00e9s que proporcionar m\u00e9s c\u00e0stig evita nous crims. Els que diuen aix\u00f2 saben que \u00e9s fals: si fos aix\u00ed, els Estats Units serien un pa\u00eds sense crims violents<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A conseq\u00fc\u00e8ncia de les \u00abLleis Blumberg\u00bb -que van ser votades a m\u00e0 al\u00e7ada, gaireb\u00e9 sense discussi\u00f3, amb l’argument que \u00abno es pot discutir amb un pare en dol\u00bb- es va estendre el temps de condemna fins als cinquanta anys, entre altres barb\u00e0ries repressives. Amb les successives reformes de la llei d’execuci\u00f3 penal,[2]<\/a>\u2013  es va decidir que per a la majoria dels autors de delictes de cert nivell de gravetat (que van des dels atemptats contra la vida fins a la comercialitzaci\u00f3 d’estupefaents), cal passar tota la condemna a la pres\u00f3.  Cinc, quinze, trenta o cinquanta anys. Per exemple, els cinc joves condemnats per l’homicidi d\u2019en Fernando B\u00e1ez Sosa en sortiran ancians o morts, facin el que facin, canvi\u00efn el que canvi\u00efn, creixin el que creixin.<\/p>\n\n\n\n

No va ser el senyor Blumberg qui va escriure el cat\u00e0leg de propostes punitives que legisladores i legisladors de totes les forces pol\u00edtiques van votar entre abril i novembre del 2004, sin\u00f3 el seu assessor jur\u00eddic, Roberto Durrieu, exsubsecretari de Just\u00edcia del dictador Jorge Rafael Videla. \u00c9s a dir: el Codi Penal, gr\u00e0cies al vot de representants escollits democr\u00e0ticament, va incorporar normes pensades per un dels caps jur\u00eddics de la dictadura genocida.<\/p>\n\n\n\n

Quan el diputat Luis Petri, impulsor del projecte votat el 2017, diu frases com \u00abque es podreixin a la pres\u00f3\u00bb, \u00abno han de tornar a la societat\u00bb, \u00abtancarem la porta girat\u00f2ria\u00bb, est\u00e0 retrocedint segles enrere en la concepci\u00f3 del dret d’execuci\u00f3 de les penes, violant les garanties constitucionals i construint, en definitiva, nous subjectes descartables, passibles de ser objecte de tortures i mereixedors de patir una mort en vida. Tot aix\u00f2, sense cap resultat en termes reals. Per pura venjan\u00e7a i retribucionisme de l’ull per ull, in\u00fatil i contraproduent per disminuir qualsevol tipus de viol\u00e8ncia social. Lamentablement, no nom\u00e9s es tracta d’ell, sin\u00f3 de tots i cadascun dels legisladors que van acompanyar i van votar el seu projecte, amb m\u00e9s o menys convicci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a moltes persones condemnades, el dret a la reinserci\u00f3 ha caigut en sac foradat o \u00e9s una falsa promesa. Com es reinsereix un jove de 25 anys condemnat a pres\u00f3 perp\u00e8tua? Quina expectativa t\u00e9?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El 2017, com el 2004, la manca de coratge per fer front a aquests discursos per part de sectors pol\u00edtics que en teoria no concorden amb les posicions de la dreta, va fer que quedessin plasmades al Codi Penal i al sistema legal d’execuci\u00f3 de les penes concepcions totalment alienes a la Constituci\u00f3 argentina i a les tradicions en mat\u00e8ria penal i penitenci\u00e0ria. La hist\u00f2ria, exitosa, d’organitzaci\u00f3 carcer\u00e0ria i tractament dins de les presons, que el 1996 va culminar amb la sanci\u00f3 de la llei 24.660 d’execuci\u00f3 de les penes privatives de la llibertat, es basava en quatre principis: dret a la reinserci\u00f3 de la persona condemnada; individualitzaci\u00f3 del tractament penitenciari; progressivitat de la pena; i control judicial de l’execuci\u00f3 de les condemnes.<\/p>\n\n\n\n

Les reformes introdu\u00efdes entre el 2004 i el 2017 impliquen que, per a una gran quantitat de persones condemnades, el dret a la reinserci\u00f3 ha caigut en sac foradat o \u00e9s una falsa promesa, de compliment impossible. Com es reinsereix un jove de 25 anys condemnat a pres\u00f3 perp\u00e8tua? Quina expectativa t\u00e9 de tornar a viure en societat quan escolta aquesta condemna, que li diu que tornar\u00e0 a trepitjar el carrer quan sigui un avi de 75 anys, si \u00e9s que arriba amb vida a aquesta edat?<\/p>\n\n\n\n

I, pel que fa al tractament individualitzat, de qu\u00e8 serveix acordar quins estudis fer, quines tasques laborals aprendre, quins recursos simb\u00f2lics adquirir, davant d’un horitz\u00f3 que mostra tan sols un tancament durant d\u00e8cades? No hi ha progressivitat, que era una manera de transc\u00f3rrer la condemna avan\u00e7ant, de mica en mica, per diverses fases del tractament penitenciari, passant de r\u00e8gims m\u00e9s rigorosos i r\u00edgids, a espais on es pogu\u00e9s exercir l’autodisciplina. Tot aix\u00f2 ha estat dinamitat. La manca de perspectiva i l’abs\u00e8ncia de qualsevol esperan\u00e7a de recuperar la llibertat converteixen la vida a la pres\u00f3 en un patiment que no es diferencia gens d’una tortura planificada.<\/p>\n\n\n\n

#NoALaMortEnVida<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El desplegament medi\u00e0tic que ha tingut el judici per l’homicidi d\u2019en Fernando B\u00e1ez Sosa ha posat a debat una de les expressions m\u00e9s brutals del punitivisme: les penes de pres\u00f3 perp\u00e8tua, sense sortides transit\u00f2ries ni llibertat condicional. I un conjunt de persones i organitzacions hem decidit engegar una campanya per posar sobre la taula la reflexi\u00f3 sobre aquest tipus de c\u00e0stigs.[3]<\/a> De la mateixa manera que ens enfrontar\u00edem a la pena de mort si visqu\u00e9ssim en un pa\u00eds que la contempl\u00e9s en el seu ordenament legal, lluitarem contra aquesta pena de mort en vida que s\u00f3n els cinquanta anys de pres\u00f3 que suposa la pres\u00f3 perp\u00e8tua actualment a l\u2019Argentina.<\/p>\n\n\n\n

La manca de perspectiva i l’abs\u00e8ncia de qualsevol esperan\u00e7a de recuperar la llibertat converteixen la vida a la pres\u00f3 en un patiment que no es diferencia gens d’una tortura planificada<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha subratllat en diverses ocasions que totes les persones preses han de tenir un horitz\u00f3 realista sobre l’obtenci\u00f3 de la seva llibertat, i que aquesta no pot ser nom\u00e9s te\u00f2rica o il\u00b7lus\u00f2ria. Sense el dret a l’esperan\u00e7a, no hi ha cap possibilitat de llibertat, i aix\u00f2 constitueix un tracte inhum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Els qui hem iniciat una campanya amb els lemes: #NoALaPres\u00f3Perp\u00e8tua i #NoALaMortEnVida coneixem els efectes destructius que desenes d’anys de pres\u00f3 provoquen en els \u00e9ssers humans i entenem que, sigui quin sigui el delicte com\u00e8s, hi ha d’haver una possibilitat de reparar el dany causat i reiniciar una vida en comunitat, fora dels murs i la pres\u00f3. Plantar-nos #ContraLaPres\u00f3Perpetua \u00e9s una manera de lluitar pel dret a l’esperan\u00e7a que, aix\u00ed ho creiem, han de tenir totes les persones en un Estat democr\u00e0tic. Tamb\u00e9 les que han com\u00e8s delictes greus.<\/p>\n\n\n\n

I, com que les batalles contra el punitivisme i la m\u00e0 dura han d\u201dincloure, en primer lloc, les v\u00edctimes d’aquestes pol\u00edtiques, ens proposem fer-ho amb les i els autors d’aquests crims i les seves fam\u00edlies, per deixar de parlar sobre<\/em> elles, i comen\u00e7ar a discutir i transitar un cam\u00ed amb<\/em> elles. Ens hem de fer moltes preguntes: hi ha altres maneres de reparar el dany causat? Com es poden construir pol\u00edtiques de reparaci\u00f3 adequades? Quina \u00e9s la responsabilitat individual i com es mesura la responsabilitat social i col\u00b7lectiva? Qu\u00e8 podem fer per contribuir a disminuir el nombre de crims, i la participaci\u00f3 d’adolescents i joves en els delictes?<\/p>\n\n\n\n

Tenim un nord, seguint al vell Christie: disminuir el dolor del c\u00e0stig estatal.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

[1]<\/a> Veure aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> En particular amb la sancionada el 5 de juliol de 2017 (Llei 27.375), coneguda com a Llei Petri perqu\u00e8 el diputat de dretes Luis Petri en va ser l\u2019impulsor.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Veure aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l’original, escrit en castell\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7776,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7692","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPunitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Punitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-02T07:04:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-1024x681.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"681\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/\",\"name\":\"Punitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T07:04:05+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-02T07:04:06+00:00\",\"description\":\"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1703},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Punitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau","description":"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Punitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-02T07:04:06+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":681,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-1024x681.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/","name":"Punitivisme i m\u00e0 dura a l'Argentina: dos casos i una doble vara - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-02T07:04:05+00:00","dateModified":"2023-05-02T07:04:06+00:00","description":"L'autora Claudia Cesaroni exposa els casos de dos homicidis comesos a Argentina amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt desiguals.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/punitivisme-i-ma-dura-a-largentina-dos-casos-i-una-doble-vara\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1187335276-scaled.jpg","width":2560,"height":1703},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7692","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}