{"id":7693,"date":"2023-05-02T06:59:23","date_gmt":"2023-05-02T06:59:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&#038;p=7693"},"modified":"2023-05-02T09:10:21","modified_gmt":"2023-05-02T09:10:21","slug":"la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/","title":{"rendered":"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"primer\"><strong>\u00c9s la idiosincr\u00e0sia de cada societat<\/strong> (model social, econ\u00f2mic, pol\u00edtic, her\u00e8ncia hist\u00f2rica) la que contribueix a definir en cada context qui i com s&#8217;exerceix el poder i quins mecanismes tindran \u00e8xit per incidir en les persones. El poder punitiu i el dret a castigar de l&#8217;Estat (<em>Ius Puniendi<\/em>) \u00e9s el poder institucionalitzat de l&#8217;Estat d&#8217;infligir por (prevenci\u00f3 general negativa o intimidat\u00f2ria) a la ciutadania perqu\u00e8 no cometi delictes i \u00e9s la forma de control social formal per excel\u00b7l\u00e8ncia. El poder punitiu fa servir la por a l&#8217;exclusi\u00f3 social de les persones i la possibilitat de ser etiquetades a la categoria de delinq\u00fcent per sotmetre-les al seu control. Per mantenir vives aquestes amenaces, el sistema punitiu preveu penes que han evolucionat al llarg del temps i actualment el seu paradigma principal \u00e9s la pres\u00f3. Per justificar el c\u00e0stig i el control que comporta, el sistema punitiu fa servir la por al crim, al criminal i al que \u00e9s diferent, i aix\u00ed fomenta una alarma social permanent. En definitiva, la por com a part nuclear de la dominaci\u00f3 \u00e9s un element clau en el sistema punitiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 aquest poder es pot exercir de maneres diferents. S\u00f3n totes leg\u00edtimes? Nom\u00e9s algunes? Totes responen a la mateixa finalitat? Com pot la instauraci\u00f3 de la por convertir-se en un instrument pol\u00edtic? Sens dubte, el problema es fa m\u00e9s evident quan la por es converteix en terror d&#8217;estat, quan es pret\u00e9n que la por sigui la interioritzaci\u00f3 subjectiva de les persones per mantenir la seguretat p\u00fablica, i quan els governs adopten mesures extremes de seguretat o conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques que trepitgen drets i llibertats. La realitat pot ser manipulada a trav\u00e9s de les diferents institucions i mecanismes de poder, aix\u00ed com pels mitjans de comunicaci\u00f3 (Castillo Moro, 2016, 75-76).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>El paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 a l\u2019hora de refor\u00e7ar alarmes socials objectivament inexistents<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Una de les q\u00fcestions fonamentals quan es tracta el fenomen de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de seguretat, la gesti\u00f3 de la por i l&#8217;emerg\u00e8ncia i les tend\u00e8ncies de pol\u00edtica criminal \u00e9s: quin paper tenen els mitjans de comunicaci\u00f3? Els mitjans de comunicaci\u00f3 permeten la informaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica, i durant les \u00faltimes d\u00e8cades l&#8217;inter\u00e8s pel delicte s&#8217;ha fet global. Seguint Fuentes Osorio (2005, p\u00e0g. 3 i 4) es pot afirmar que, tant pel que fa al fenomen criminal com a les propostes de soluci\u00f3, la informaci\u00f3 \u00e9s inexacta, poc plural i adulterada pels interessos particulars dels mitjans i dels que els controlen. Aquest autor (i altres) desenvolupa quatre elements, que caracteritzen el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 en el tractament del delicte:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Els mitjans de comunicaci\u00f3 presenten una realitat criminal distorsionada. Se sobredimensiona la gravetat i la freq\u00fc\u00e8ncia de certs esdeveniments, i al mateix temps altres fets delictius quotidians s\u00f3n condemnats a l&#8217;\u00e0mbit dels fets excepcionals.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>L&#8217;aparici\u00f3 constant del fenomen criminal als mitjans, aix\u00ed com institir en lesseves manifestacions m\u00e9s violentes, tamb\u00e9 afavoreixen la consolidaci\u00f3 d&#8217;aquesta q\u00fcesti\u00f3 a l&#8217;agenda p\u00fablica, aix\u00ed com la formaci\u00f3 o el refor\u00e7 d&#8217;una consci\u00e8ncia social i personal de preocupaci\u00f3 al voltant del delicte.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Els mitjans de comunicaci\u00f3 generen alarma social, desproblematitzen les respostes penals, afavoreixen la creaci\u00f3 i la perpetuaci\u00f3 de prejudicis i estereotips de delinq\u00fcents i v\u00edctimes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Els mitjans de comunicaci\u00f3 no s\u00f3n plurals pel que fa a la definici\u00f3 del conflicte social i a la presentaci\u00f3 de propostes d&#8217;intervenci\u00f3: reprodueixen les imperfeccions del mercat i, aix\u00ed, donen prefer\u00e8ncia a les perspectives de la criminalitat i de la pol\u00edtica criminal dels actors que tenen m\u00e9s poder socioecon\u00f2mic i institucional.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>La conversi\u00f3 en not\u00edcia de la preocupaci\u00f3 individual i social en relaci\u00f3 amb aix\u00f2 influeix en la pol\u00edtica legislativa; s\u00f3n factors de pressi\u00f3 sobre els agents pol\u00edtics, que es veuen obligats a reaccionar de manera immediata i contundent amb una llei penal.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed, es pot afirmar que des de fa d\u00e8cades els mitjans de comunicaci\u00f3 han abandonat la imparcialitat per ser un eix fonamental al servei dels poders en la creaci\u00f3 de subjectivitats col\u00b7lectives. Pel que fa al delicte, els mitjans de comunicaci\u00f3 generen alarma social, desproblematitzen les respostes penals, afavoreixen la creaci\u00f3 i la perpetuaci\u00f3 de prejudicis i estereotips de delinq\u00fcents (home, jove, migrant o d&#8217;alguna \u00e8tnia minorit\u00e0ria) i v\u00edctimes (creant v\u00edctimes ideals o que s&#8217;adapten als seus desitjos).<strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Manipulaci\u00f3 pol\u00edtica de la criminalitat i construcci\u00f3 de mitologies penals <\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>L&#8217;expressi\u00f3 \u00abacabarem amb la delinq\u00fc\u00e8ncia\u00bb no mostra cap indici de fatiga perqu\u00e8 proporciona rendibilitat pol\u00edtica immediata (Zuloaga Lojo, 2019, p\u00e0g. 137 i 138). Per\u00f2 l&#8217;enfocament que proporciona aquesta expressi\u00f3 \u00e9s fal\u00b7la\u00e7, perqu\u00e8 pressuposa que \u00e9s possible eradicar la criminalitat. Cal que quedi clar que una societat sense delinq\u00fc\u00e8ncia no \u00e9s possible. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal indicar altres fen\u00f2mens que estan relacionats amb aquesta manipulaci\u00f3. En primer lloc, hi ha un trencament del binomi crim i c\u00e0stig, \u00e9s a dir, entre el nombre de delictes i les penes imposades (Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez, 2021, p\u00e0g. 38). El que hem presenciat durant les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s un augment del recurs a la pres\u00f3 i la duresa general del sistema, no un augment de la criminalitat (Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez, 2021, p\u00e0g. 38). En segon lloc, hi ha una vinculaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials i penals: hi ha fortes correlacions negatives entre inversi\u00f3 en pol\u00edtiques socials i assistencials i el nombre de persones empresonades (Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez, 2021, p\u00e0g. 39).<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Per justificar el c\u00e0stig, el sistema punitiu fa servir la por al crim, al criminal i al que \u00e9s diferent, i fomenta una alarma social permanent<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>En aquest context en qu\u00e8 hi ha una escassa confian\u00e7a ciutadana en les institucions, una abs\u00e8ncia de formaci\u00f3 elemental en l&#8217;entesa de la just\u00edcia penal en l&#8217;\u00e0mbit educatiu i la influ\u00e8ncia de s\u00e8ries de televisi\u00f3 i mitjans de comunicaci\u00f3 que, com hem vist, no ajuden precisament a un tractament assossegat dels problemes, es construeix una important bateria de mitologia al voltant del delicte. Els mites es poden definir com a construccions mentals que encaren pr\u00e0ctiques culturals i que s\u00f3n canviants en cada lloc i moment. Tot i aix\u00f2, es pot dir que els mites m\u00e9s forts que s&#8217;han constru\u00eft al voltant de les persones que cometen delictes, les v\u00edctimes, les pol\u00edtiques p\u00fabliques i l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica s\u00f3n alguns dels seg\u00fcents: \u00abels immigrants s\u00f3n delinq\u00fcents\u00bb, \u00abla joventut cada cop delinqueix m\u00e9s\u00bb, \u00abels agressors sexuals no es poden reinserir\u00bb, \u00abels pobres s\u00f3n els que cometen els delictes\u00bb, \u00abtotes les v\u00edctimes necessiten el mateix\u00bb, \u00abalguns casos s&#8217;exageren\u00bb, \u00aba les v\u00edctimes no els interessa la reinserci\u00f3\u00bb, \u00abqui la fa la paga\u00bb, \u00abcom m\u00e9s policia, menys delicte\u00bb, \u00abla societat vol m\u00e9s c\u00e0stig\u00bb o \u00abla pol\u00edtica criminal es basa en l&#8217;evid\u00e8ncia\u00bb (Varona Mart\u00ednez\/Zuloaga Lojo\/Franc\u00e9s Lecumberri, 2019).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>El punitivisme com a estrat\u00e8gia \u00e9s leg\u00edtim? \u00c9s de les \u00abesquerres\u00bb? \u00c9s de les \u00abdretes\u00bb? <\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Tot aix\u00f2 explica que la creaci\u00f3 de mites condueix a respostes autorit\u00e0ries (i aquestes, alhora, reforcen el mite) que s&#8217;emmarquen perfectament en l&#8217;\u00fas i l&#8217;ab\u00fas del dret penal. Per\u00f2 \u00e9s el mateix l&#8217;\u00fas i l&#8217;ab\u00fas del sistema penal? Evidentment que no. Hi ha un consens des de la Il\u00b7lustraci\u00f3 (q\u00fcestionat exquisidament per l&#8217;abolicionisme penal) que el dret penal \u00e9s una branca de l&#8217;ordenament jur\u00eddic indispensable i que el <em>Ius Puniendi<\/em> (dret a castigar) de l&#8217;Estat, amb els l\u00edmits i les garanties necessaris (proporcionalitat, <em>ultima ratio<\/em>, fragmentarietat, etc.) \u00e9s capa\u00e7 de protegir els b\u00e9ns jur\u00eddics m\u00e9s preuats de la nostra societat (vida, integritat f\u00edsica, integritat sexual, medi ambient, etc.) respectant, a m\u00e9s, els drets de les persones que conculquen aquests b\u00e9ns jur\u00eddics. Aquest \u00fas \u00e9s considerat leg\u00edtim de manera \u00e0mplia, tot i recon\u00e8ixer que \u00e9s una estrat\u00e8gia des de la viol\u00e8ncia i de la por (la pena \u00e9s un mal necessari, diuen els penalistes), per\u00f2 no el seu ab\u00fas.<\/p>\n\n\n\n<p>Es parteix de la idea que la seguretat de la societat dep\u00e8n de diferents factors estructurals: social, econ\u00f2mic, educatiu, etc., i no d&#8217;una intervenci\u00f3 m\u00e9s important o menys del dret penal. Ans al contrari: la intervenci\u00f3 penal evidencia el frac\u00e0s en la seguretat. En societats democr\u00e0tiques d&#8217;estil liberal, el dret penal \u00e9s la \u00abmillor\u00bb resposta que, fins ara, hem trobat com a societat per protegir els b\u00e9ns jur\u00eddics m\u00e9s importants davant d&#8217;atacs m\u00e9s greus.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>El que hem presenciat durant les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s un augment del recurs a la pres\u00f3 i la duresa general del sistema, no un augment de la criminalitat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, la intervenci\u00f3 com a <em>prima ratio<\/em> (i no \u00faltima) o el recurs constant al punitivisme s\u00f3n, en si mateixos, respostes no afinades amb un estat social i democr\u00e0tic de dret i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n un ab\u00fas del dret penal. Passa el mateix quan les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques s\u00f3n desproporcionades. Un exemple d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s la introducci\u00f3 de penes molt elevades per a delictes menors contra la propietat o la salut p\u00fablica (per exemple, furt o tr\u00e0fic de drogues), el c\u00e0stig de conductes que no protegeixen veritables b\u00e9ns jur\u00eddics (pensem, per exemple, en l&#8217;adulteri o l&#8217;avortament en totes les formes i temps, i els delictes de sedici\u00f3 i rebel\u00b7li\u00f3 recentment q\u00fcestionats) o la previsi\u00f3 de la pres\u00f3 permanent revisable o la pres\u00f3 perp\u00e8tua. Tot i aix\u00f2, l&#8217;an\u00e0lisi de qu\u00e8 es considera ab\u00fas del dret penal en relaci\u00f3 amb aquests principis limitadors \u00e9s molt complex i dep\u00e8n de molts elements d&#8217;\u00edndole social i jur\u00eddica.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed doncs, per exemple, el Tribunal Constitucional espanyol ha considerat constitucional la pres\u00f3 permanent revisable i la majoria de la doctrina dels tribunals i, per descomptat, des de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica no es q\u00fcestionen les penes privatives de llibertat per a delictes menors contra la propietat o la salut p\u00fablica. En el sentit de la proporcionalitat, tamb\u00e9 \u00e9s molt pol\u00e8mica la reforma 10\/2022 de garantia integral de la llibertat sexual.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La creaci\u00f3 de mites condueix a respostes autorit\u00e0ries que s&#8217;emmarquen perfectament en l&#8217;ab\u00fas del dret penal<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>No hi ha&nbsp; dubte que ens trobem en un context d&#8217;inflaci\u00f3 punitiva (pol\u00edtica i social) (Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez, 2021, p\u00e0g. 123 i ss) que convida a flexibilitzar tots aquests principis limitadors i a acceptar respostes cada cop m\u00e9s dures. Des de l&#8217;any 95, en qu\u00e8 a l\u2019Estat espanyol es va aprovar el Codi Penal de la democr\u00e0cia, s&#8217;han dut a terme unes quaranta reformes de la norma. Les reformes en un Codi Penal s\u00f3n necess\u00e0ries quan han de respondre als canvis socials. No \u00e9s res que ens hagi de sorprendre. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que totes aquestes reformes han suposat la previsi\u00f3 de m\u00e9s delictes i penes m\u00e9s dures, i no hauria de ser aix\u00ed. Aix\u00f2 s\u00ed que crida l&#8217;atenci\u00f3 i cal parlar-ne. Amb Fuentes Osorio (2005, p\u00e0g. 41 i 43), considero que un dels motius \u00e9s que l&#8217;instrumental penal \u00e9s una mesura demostrativa de l&#8217;inter\u00e8s i la capacitat de resposta de les institucions pol\u00edtiques, \u00e9s un \u00abcoix\u00ed c\u00f2mode\u00bb per al legislador. El dret penal apareix com l&#8217;heroi que soluciona el conflicte i que mostra la capacitat del govern que el fa servir, perqu\u00e8 s&#8217;ha convertit en un criteri de canvi pol\u00edtic: el d\u00e8bil que no fa front als problemes a trav\u00e9s d&#8217;una intervenci\u00f3 penal, o sobre el qual recau la sospita que fa concessions als delinq\u00fcents, est\u00e0 condemnat a morir electoralment. Aquestes din\u00e0miques confereixen una rendibilitat pol\u00edtica immediata.<\/p>\n\n\n\n<p>Des de l&#8217;acad\u00e8mia es defensen els principis limitadors indicats del dret a castigar de l&#8217;Estat i, en general, del dret penal, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica pol\u00edtica i legislativa es defensa i s&#8217;utilitza el dret penal com a un mecanisme de resoluci\u00f3 de <em>prima ratio<\/em>. Aix\u00f2 respon a dues q\u00fcestions afegides, a m\u00e9s de les ja esmentades. La primera, perqu\u00e8 vivim en una societat poc cultivada pel que fa al coneixement del delicte, les seves causes socials, els seus diferents abordatges, i amb la soluci\u00f3 naturalitzada del c\u00e0stig (gaireb\u00e9 \u00f2bvia, perqu\u00e8 el c\u00e0stig travessa les nostres vides). En segon lloc, perqu\u00e8 des que s&#8217;ha popularitzat la cultura d&#8217;un tipus concret de seguretat, el missatge que s&#8217;ha enviat insistentment \u00e9s el seg\u00fcent: la m\u00e0 dura \u00e9s la soluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Hi ha una clara dissociaci\u00f3 entre l&#8217;apreciaci\u00f3 de la inseguretat ciutadana i les reformes penals. Les q\u00fcestions relacionades amb la criminalitat no s\u00f3n problemes urgents per a la ciutadania; tot i aix\u00f2, el mite que la societat vol m\u00e9s c\u00e0stig continua impermutable<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, cal destacar que en els \u00faltims anys hi ha hagut una clara dissociaci\u00f3 entre l&#8217;apreciaci\u00f3 de la inseguretat ciutadana i les reformes penals. Si ens fixem en la d\u00e8cada del 2000 al 2010, en qu\u00e8 hi va haver profundes reformes penals b\u00e0sicament de la m\u00e0 del Partit Popular, s&#8217;observa que coincideixen amb el punt m\u00e9s elevat de l&#8217;apreciaci\u00f3 de la inseguretat ciutadana. En els darrers anys, per\u00f2, i aquesta vegada de la m\u00e0 del Partit Socialista Obrer Espanyol, les profundes reformes que s&#8217;han donat<a href=\"#_ftn1\" id=\"_ftnref1\">[1]<\/a> no han coincidit amb una percepci\u00f3 social d&#8217;inseguretat. Segons el bar\u00f2metre del CIS de l&#8217;any 2022, quan es pregunta sobre el principal problema que hi ha a Espanya, la inseguretat se situa en vintena posici\u00f3: \u00e9s considerada com el principal problema pel 0,5% de la poblaci\u00f3, com a segon problema per l&#8217;1,1% i el tercer problema per l&#8217;1,5%, un total del 3%. M\u00e9s endavant se situen preocupacions com la crisi econ\u00f2mica, l&#8217;atur, els problemes pol\u00edtics en general, la sanitat, el mal comportament dels pol\u00edtics, problemes relacionats amb la qualitat de l&#8217;ocupaci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic o l&#8217;educaci\u00f3. I durant els cinc anys anteriors se segueix la mateixa t\u00f2nica, d&#8217;acord amb el CIS. Aix\u00ed doncs, sens dubte, en els \u00faltims anys les q\u00fcestions relacionades amb la criminalitat no s\u00f3n en absolut problemes urgents per a la ciutadania; tot i aix\u00f2, el mite que la societat vol m\u00e9s c\u00e0stig continua impermutable. A m\u00e9s a m\u00e9s, els estudis que analitzen l&#8217;opini\u00f3 de la societat sobre quines mesures prioritzarien per resoldre la criminalitat no estan desenvolupats a Espanya, per la qual cosa s&#8217;actua en nom de la societat, per\u00f2 sense preguntar o investigar sobre la mateixa societat (Zuloaga Lojo, 2019, p\u00e0g. 176).<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s necessari prendre consci\u00e8ncia sobre el fet que cal abordar de manera m\u00e9s complexa el fenomen de la criminalitat. En aquest cam\u00ed, des d&#8217;alguns feminismes, la criminologia cr\u00edtica, els abolicionismes de la pres\u00f3 i els planejaments de la just\u00edcia restaurativa cr\u00edtica, s&#8217;estan construint noves maneres de pensar sobre el delicte, les relacions amb el poder i les respostes a la criminalitat des d&#8217;eixos possiblement menys grandiloq\u00fcents, per\u00f2 s\u00ed m\u00e9s realistes i que atenen singularment les persones, les comunitats i les seves necessitats.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<p><strong>Bibliografia consultada:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Castillo Moro, M. <em>Miedo, control social y pol\u00edtica criminal: una visi\u00f3n multidisciplinar de la seguridad, derechos y libertades<\/em>, Dykinson, 2016.<\/p>\n\n\n\n<p>Fuentes Osorio, J. <em>Los medios de comunicaci\u00f3n y el derecho penal<\/em>, a: Revista electr\u00f3nica de ciencia penal y criminolog\u00eda, N.\u00ba 7, 2005.<\/p>\n\n\n\n<p>Gonz\u00e1lez S\u00e1nchez, I. <em>Neoniberalismo y castigo<\/em>, Manresa, Belleterra Edicions, 2021.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Kleim, N. <em>La doctrina del shock: el auge del capitalismo del desastre<\/em>, Paid\u00f3s, 2007.<\/p>\n\n\n\n<p>Marqu\u00e8s i Banqu\u00e9, M. <a href=\"https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/articulo?codigo=6372199\"><em>Problemas de legitimaci\u00f3n del Derecho penal del miedo<\/em><\/a>, Pol\u00edtica Criminal,vol.12 n.\u00ba 24,\u00a0 2017.<\/p>\n\n\n\n<p>Varona Mart\u00ednez, G., Zuloaga Lojo L., Franc\u00e9s Lecumberri, P. <em>Mitos sobre delincuentes y v\u00edctimas. Argumentos contra la falsedad y la manipulaci\u00f3n<\/em>, Fuencarral, Los libros de la Catarata, 2019.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div id=\"referencia\" class=\"wp-block-group referencia\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<p class=\"referencia\" id=\"referencia\"><a href=\"#_ftnref1\" id=\"_ftn1\">[1]<\/a> Llei Org\u00e0nica 4\/2022, Llei Org\u00e0nica 6\/2022, Llei Org\u00e0nica 9\/2022, Llei Org\u00e0nica 10\/2022, &nbsp;Llei Org\u00e0nica 11\/2022, Llei Org\u00e0nica 14\/2022<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\"><\/div><\/div>\n","protected":false},"featured_media":7764,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7693","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L&#039;autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l&#039;opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d&#039;un marc mental a favor de la cultura punitivista.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L&#039;autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l&#039;opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d&#039;un marc mental a favor de la cultura punitivista.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-02T09:10:21+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/\",\"name\":\"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T06:59:23+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-02T09:10:21+00:00\",\"description\":\"L'autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d'un marc mental a favor de la cultura punitivista.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau","description":"L'autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d'un marc mental a favor de la cultura punitivista.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d'un marc mental a favor de la cultura punitivista.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-02T09:10:21+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/","name":"La gesti\u00f3 de la por com a instrument pol\u00edtic - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-02T06:59:23+00:00","dateModified":"2023-05-02T09:10:21+00:00","description":"L'autora Paz Franc\u00e9s reflexiona sobre la manipulaci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica i la creaci\u00f3 d'un marc mental a favor de la cultura punitivista.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-gestio-de-la-por-com-a-instrument-politic\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1177648879-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}