{"id":7695,"date":"2023-05-02T07:03:00","date_gmt":"2023-05-02T07:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7695"},"modified":"2023-05-04T10:52:38","modified_gmt":"2023-05-04T10:52:38","slug":"la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/","title":{"rendered":"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

La just\u00edcia restaurativa sana, mentre que la just\u00edcia retributiva fereix<\/strong>. La just\u00edcia restaurativa es basa en els principis d\u2019una just\u00edcia reparadora, al contrari del que succeeix amb la que lesiona o danya. La just\u00edcia retributiva es pregunta qui ha provocat un dany i exigeix un c\u00e0stig que produeix, com a retribuci\u00f3, encara m\u00e9s perjudicis. El sistema carcerari \u00e9s el que s’encarrega despr\u00e9s d\u2019empresonar els agressors, sense sotmetre\u2019ls a un proc\u00e9s en qu\u00e8 veritablement puguin assumir la responsabilitat per les seves accions. En canvi, la just\u00edcia restaurativa combina un alt grau de rendici\u00f3 de comptes pels danys comesos, alhora que ofereix un suport important de reparaci\u00f3. Implica “un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual totes les parts afectades per una injust\u00edcia tenen l’oportunitat d’analitzar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies i decidir qu\u00e8 poden fer per rectificar-la” (Braithwaite, 2022, p\u00e0g. 7). Per tant, la just\u00edcia restaurativa \u00e9s un conjunt de pr\u00e0ctiques i principis, i alhora una visi\u00f3 integral que fomenta el benestar i la reparaci\u00f3 dels danys.<\/p>\n\n\n\n

Com que \u00e9s un conjunt d’eines i tamb\u00e9 un plantejament que encarna la creaci\u00f3 i la defensa d’un m\u00f3n m\u00e9s just, la just\u00edcia restaurativa representa una manera d’actuar que col\u00b7loca l\u2019equitat participativa en el centre i aporta un equilibri en les relacions de poder. Aix\u00ed, mant\u00e9 aquest equilibri amb un enfocament basat en valors com a resposta al conflicte i la injust\u00edcia, i se centra simult\u00e0niament en la persona que ha provocat el dany, la persona que ha estat perjudicada, aix\u00ed com la comunitat. (Ryan i Ruddy, 2015); restaura la p\u00e8rdua de poder que perceben les persones participants i, a la vegada, les empodera per emprendre el cam\u00ed de la reparaci\u00f3. Per ajudar encara m\u00e9s els participants en aquest cam\u00ed, la just\u00edcia restaurativa tamb\u00e9 utilitza pr\u00e0ctiques estructurals i relacionals per assolir uns principis restauratius generals. \u00c9s, de fet, una filosofia que es pot desenvolupar a la pr\u00e0ctica per construir comunitat i transformar conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Les persones estem interconnectades i, per tant, la viol\u00e8ncia contra una persona no nom\u00e9s t\u00e9 efectes sobre la v\u00edctima, sin\u00f3 que acaba impactant en la comunitat i en totes aquelles amb qui aquesta interacciona. La just\u00edcia restaurativa reconeix aquesta m\u00e0xima i pret\u00e9n guarir hol\u00edsticament la comunitat i els seus membres.<\/p>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa sana, perqu\u00e8 combina la rendici\u00f3 de comptes i la reparaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa no \u00e9s cap fenomen recent, sin\u00f3 que \u00e9s una tradici\u00f3 mil\u00b7len\u00e0ria origin\u00e0ria de cultures ind\u00edgenes d’arreu del m\u00f3n (Walker, 2012). Tant les converses, com la reparaci\u00f3 econ\u00f2mica i els m\u00e8todes per participar en una vida sostenible s\u00f3n estrat\u00e8gies restauratives v\u00e0lides. Tanmateix, l’element central i m\u00e9s conegut de la pr\u00e0ctica restaurativa \u00e9s crear un espai en cercle. La just\u00edcia restaurativa es practica normalment amb les persones assegudes en un cercle per “abordar de quina manera s’han vist afectades i arribar a un acord sobre qu\u00e8 cal fer per reparar el dany causat” (Pointer et al., 2023, p\u00e0g. 2). Com que t\u00e9 forma de circumfer\u00e8ncia, tothom est\u00e0 representat al mateix nivell i permet mirar-se i escoltar-se plenament els uns als altres. Els cercles han demostrat ser un espai efica\u00e7 per abordar di\u00e0legs fonamentals per al proc\u00e9s de cura.<\/p>\n\n\n\n

Els tres cercles de la just\u00edcia restaurativa<\/h3>\n\n\n\n

En la pr\u00e0ctica de la just\u00edcia restaurativa hi ha tres tipus de cercles \u00e0mpliament acceptats: els cercles d’enfortiment comunitari o cercles de promoci\u00f3 de pau (nivell 1), els cercles de gesti\u00f3 de conflictes o de reparaci\u00f3 de danys (nivell 2) i els cercles de reintegraci\u00f3 (nivell 3) (Davis, 2018). Des de fora, pot semblar que tots tres tipus de cercles tenen elements similars pel que fa a l’estructura (forma de cercle, objecte distintiu per parlar i una pe\u00e7a central) i al seu desenvolupament (introducci\u00f3, establiment de temes i conclusions, valors i acords, jocs, ritual i cerim\u00f2nia). Tanmateix, el contingut, la finalitat i els tipus de participants s\u00f3n diferents.<\/p>\n\n\n\n

Nivell 1: cercles d\u2019enfortiment comunitari<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

S\u00f3n l’eix central i el pilar de les pr\u00e0ctiques de just\u00edcia restaurativa. Tant \u00e9s si es tracta d’una pres\u00f3, d’una escola, d’una comunitat, d’una oficina o d’una fam\u00edlia; nou de cada deu vegades qui adopta un enfocament restauratiu ho fa perqu\u00e8 s’implica en promoure el sentit de comunitat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un gran nombre de cercles d\u2019enfortiment comunitari demostra ser una soluci\u00f3 sostenible si es practica regularment, fins i tot di\u00e0riament, amb la finalitat d’aprofundir en les relacions interpersonals i en les connexions personals entre els membres que hi participen (Huguley et al., 2020; Wadhwa, 2016).<\/p>\n\n\n\n

Tots els cercles requereixen d\u2019una planificaci\u00f3 pr\u00e8via. Tanmateix, els cercles d\u2019enfortiment comunitari no exigeixen massa preparaci\u00f3 ni una coordinaci\u00f3 a llarg termini amb els seus membres un cop el proc\u00e9s s`ha tancat, com passa amb els altres tipus de cercles. \u201cQuan hi participa la comunitat, la resoluci\u00f3 d’un conflicte pot respondre a l\u2019inter\u00e8s tant de la v\u00edctima com de l\u2019agressor i la comunitat, sense haver d\u2019aplicar el que estableix la llei. Per tant, a l’hora de formar consells restauratius, s\u00f3n els membres d’una comunitat \u2014i no pas una instituci\u00f3\u2014 els que exerceixen l\u2019autoritat\u201d (Beck, 2012, p\u00e0g. 387).<\/p>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia contra una persona no nom\u00e9s t\u00e9 efectes sobre la pr\u00f2pia v\u00edctima, sin\u00f3 que acaba impactant en la comunitat i en totes aquelles amb qui aquesta interacciona<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L’objectiu dels cercles d\u2019enfortiment comunitari \u00e9s aprofundir en les relacions. S’espera que els participants siguin aut\u00e8ntics i es mostrin com realment s\u00f3n. Es crea un entorn d’honestedat radical on tothom t\u00e9 la legitimitat de “ser real” i de no ser jutjat per les seves opinions o per les experi\u00e8ncies que ha viscut. Les persones que hi participen tamb\u00e9 poden ser escollides i convidades per motius concrets; poden ser membres d’una classe o associaci\u00f3 espec\u00edfica, o b\u00e9 d’un grup amb afinitats o interessos comuns. El que han de fer \u00e9s mirar-se als ulls \u2014una pr\u00e0ctica anomenada sawubona\u2014 per connectar entre s\u00ed i treballar conjuntament.<\/p>\n\n\n\n

Nivell 2: cercles de gesti\u00f3 de conflictes (tamb\u00e9 denominats cercles de reparaci\u00f3 de danys)<\/h4>\n\n\n\n

Les persones que coneixen de fa poc les pr\u00e0ctiques de la just\u00edcia restaurativa, o que hi estan poc familiaritzades, normalment demanen una intervenci\u00f3 en la fase inicial d\u2019afrontar un conflicte, amb l\u2019objectiu de resoldre\u2019l i tractar una injust\u00edcia clarament identificable. Volen un proc\u00e9s just i equitatiu per resoldre un conflicte angoixant on s’escolti la veu de totes les persones afectades. Aix\u00ed mateix, aspiren a participar en un proc\u00e9s que pot acabar amb una sensaci\u00f3 de plena satisfacci\u00f3 quan s’aconsegueix un veritable desgreuge i a una reparaci\u00f3 aut\u00e8ntica de la fractura social.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 funcionin els cercles de gesti\u00f3 de conflictes, les persones han de mostrar-se obertes i vulnerables davant de tots els membres (Mart\u00ednez et al., 2022). A partir d\u2019aquesta vulnerabilitat, idealment s\u2019assolir\u00e0 una transformaci\u00f3 sostenible i preventiva. Aquest element preventiu \u00e9s cada vegada m\u00e9s important a l’hora d’avaluar-ne l’efic\u00e0cia perqu\u00e8, tot i que la just\u00edcia restaurativa \u00e9s efica\u00e7 per resoldre aquests conflictes, tamb\u00e9 representa un avantatge si s’analitza com a mesura preventiva per evitar que es repeteixin els mateixos conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Els cercles de gesti\u00f3 de conflictes tamb\u00e9 inclouen tots els elements estructurals i relacionals dels altres cercles. El contingut \u00e9s el di\u00e0leg, que conclou en un consens sobre un pla basat en l’assumpci\u00f3 de responsabilitats i en la reparaci\u00f3 del dany causat, i que inclou un acompanyament per aconseguir-ho. El pla d’assumpci\u00f3 de responsabilitats pot ser tan senzill com una disculpa o un reconeixement de la injust\u00edcia; per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser m\u00e9s complex i convertir-se en un servei i una restituci\u00f3 durant anys.<\/p>\n\n\n\n

El cercle \u00e9s l\u2019element central de la pr\u00e0ctica restaurativa: permet mirar-se i escoltar-se plenament els uns als altres, abordar el di\u00e0leg i el proc\u00e9s de cura<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Abans que s’estableixi el cercle cal tenir en compte que es requereix d\u2019una planificaci\u00f3 i una preparaci\u00f3 personal destacables. Aix\u00f2 inclou la preparaci\u00f3 de la majoria de persones afectades, aix\u00ed com de les persones que han causat el dany. Per tant, aquests tipus de cercles comporten una dedicaci\u00f3 intensa per part de la persona facilitadora i dels assistents. A m\u00e9s, gran part del treball emocional d’aquests cercles s’aconsegueix durant el proc\u00e9s de preparaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A banda de la participaci\u00f3 de les persones m\u00e9s afectades pel dany provocat – i aix\u00f2 inclou tant les v\u00edctimes com els responsables causants del greuge-, tamb\u00e9 hi poden assistir persones que han estat testimonis del dany o n\u2019han patit les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Nivell 3: cercles de reinserci\u00f3 (tamb\u00e9 denominats cercles de suport i rendici\u00f3 de comptes)<\/h4>\n\n\n\n

Els cercles de reinserci\u00f3 s\u00f3n una eina essencial per donar suport a les persones que tornen a una comunitat despr\u00e9s d’haver estat excloses o empresonades per haver com\u00e8s una infracci\u00f3. S\u00f3n els que es practiquen menys, en part per la intensitat que implica reunir-ne els membres i agendar-ne la seva participaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, aquests cercles s’utilitzen quan una persona que ha estat expulsada d’una comunitat per haver com\u00e8s un acte lesiu o qualsevol altra ofensa demana “reintegrar-se”.<\/p>\n\n\n\n

Els cercles de reinserci\u00f3 impliquen la participaci\u00f3 de diversos membres de la comunitat d’\u00e0mbits diferents que poden oferir ajuda i orientaci\u00f3. La capacitat que tingui aquesta comunitat per oferir un suport i una rendici\u00f3 de comptes alta \u00e9s un element clau d’aquest tipus de cercle. Entre els participants s\u2019inclouen els membres seleccionats pr\u00e8viament, persones convidades amb un rol de suport i tamb\u00e9 les persones de la comunitat amb capacitat per assignar recursos humans i materials necessaris. La preparaci\u00f3 \u00e9s important, ja que la selecci\u00f3 dels membres requereix d\u2019una reflexi\u00f3 profunda, com tamb\u00e9 ho exigeix arribar a acords; a m\u00e9s, cal tenir present el respecte per la persona a qui s’ofereix el suport i per les relacions que t\u00e9 amb els participants del cercle.<\/p>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa \u00e9s un m\u00e8tode hol\u00edstic per fomentar el sentit de comunitat, resoldre conflictes i celebrar la pr\u00f2pia humanitat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els objectius dels cercles de reinserci\u00f3 s\u00f3n acordar uns plans realistes, sostenibles i convinguts per tal d’oferir suport i establir un proc\u00e9s de rendici\u00f3 de comptes (Walker, 2015). A continuaci\u00f3, els cercles posteriors s’organitzen en funci\u00f3 de les novetats sobre les circumst\u00e0ncies vitals, el benestar dels membres i l’adher\u00e8ncia als plans acordats. Com a element central d’aquest tipus de cercle hi ha el comprom\u00eds aut\u00e8ntic i palpable de tots els membres per oferir un suport espec\u00edfic que permeti una reintegraci\u00f3 gradual de la persona i la seva adhesi\u00f3 als objectius del cercle.<\/p>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa com a m\u00e8tode hol\u00edstic<\/h3>\n\n\n\n

Sovint les persones poc familiaritzades amb la just\u00edcia restaurativa pensen que aquesta \u00e9s nom\u00e9s un conjunt d’eines per resoldre conflictes, per\u00f2 en realitat va molt m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s un m\u00e8tode hol\u00edstic per fomentar el sentit de comunitat, resoldre conflictes, celebrar la nostra pr\u00f2pia humanitat i vetllar pel m\u00f3n. Ens orienta sobre com reparar els danys, per\u00f2 tamb\u00e9 ens ensenya a tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres mitjan\u00e7ant un conjunt de principis que ens conviden a practicar l’exculpaci\u00f3 d’un mateix i dels altres (Suzuki i Wood, 2017).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que aquestes pr\u00e0ctiques s’han adoptat durant mil\u00b7lennis, el moviment per la just\u00edcia restaurativa moderna nom\u00e9s t\u00e9 cinquanta anys d’experi\u00e8ncia (Kohn, 2010). S’ha practicat extensament sense aplicar una \u00f2ptica de consci\u00e8ncia de ra\u00e7a, a excepci\u00f3 d’uns quants l\u00edders notables que han argumentat que la ra\u00e7a, la classe, el g\u00e8nere, l’orientaci\u00f3 sexual i la diversitat funcional, aix\u00ed com altres identitats marginades i estigmatitzades, s\u00f3n centrals en la seva pr\u00e0ctica (Davis, 2019). De fet, \u00e9s crucial que reflexionem sobre aquests factors quan parlem de just\u00edcia, perqu\u00e8 s\u00f3n precisament aquestes comunitats marginades, les m\u00e9s afectades, victimitzades i menystingudes. <\/p>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa dona veu a les comunitats marginades i victimitzades, i promou l\u2019equitat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Som molts els que identifiquem el car\u00e0cter c\u00edclic dels delictes en aquestes comunitats, per\u00f2 molt pocs els que estan disposats a identificar solucions sostenibles que acabin completament amb els cicles negatius. Arreu del m\u00f3n hi ha grups culturals oprimits que exigeixen leg\u00edtimament just\u00edcia, i la just\u00edcia restaurativa el que fa \u00e9s recuperar la veu atrapada als marges per donar-li centralitat, alhora que promou l’equitat i s’engrandeix la seva humanitat.Aquestes pr\u00e0ctiques ressonen entre les cultures ind\u00edgenes dels pobles natius americans, per\u00f2 tamb\u00e9 a K\u00e8nia, Ghana i Sud\u00e0frica, aix\u00ed com en altres nacions de l’\u00c0frica continental, el poble maor\u00ed de Nova Zelanda i, fins i tot, entre els ciutadans de Hull i Leeds, a Anglaterra, en un temps m\u00e9s recent (Liebermann, 2007).<\/p>\n\n\n\n

Com es relaciona la just\u00edcia transformativa amb la just\u00edcia restaurativa?<\/h3>\n\n\n\n

La just\u00edcia transformativa descriu una orientaci\u00f3 pol\u00edtica l’objectiu de la qual \u00e9s reparar els danys hist\u00f2rics i actuals mitjan\u00e7ant un plantejament reparatiu (Mingus, 2019). T\u00e9 car\u00e0cter abolicionista en el sentit que afirma que el sistema penitenciari \u00e9s completament nociu i violent, i que es va concebre per continuar oprimint les comunitats marginades i estigmatitzades, i per mantenir el control social sobre la llibertat d’aquests pobles. Per extensi\u00f3, les presons i les forces de l’ordre perjudiquen en lloc de sanar les nostres comunitats. Els plantejaments de la just\u00edcia transformativa rebutgen els sistemes carceraris com a resposta a les viol\u00e8ncies i altres abusos, i defensen abordar-los posant al centre la reparaci\u00f3 i la rendici\u00f3 de comptes.<\/p>\n\n\n\n

Tal com succeeix amb la just\u00edcia restaurativa, els pobles ind\u00edgenes i tradicionals tamb\u00e9 han emprat aquests plantejaments sobre la just\u00edcia transformativa durant mil\u00b7lennis. En el cas d’aquesta \u00faltima, per\u00f2, els esfor\u00e7os s’han centrat en la reparaci\u00f3 dels danys com a resposta directa a la viol\u00e8ncia estatal, i en evitar un sistema carcerari que \u00e9s inherentment pervers i perjudicial. Alguns defensors de la just\u00edcia transformativa afirmen que “tot i que la just\u00edcia restaurativa q\u00fcestiona el sistema judicial retributiu i uneix les persones, no reconeix els problemes sociopol\u00edtics i econ\u00f2mics que aborda la just\u00edcia transformativa” (Nocella, 2011, p\u00e0g. 2). La just\u00edcia transformativa imagina un futur nou i radicalment diferent, i concep unes estructures de reparaci\u00f3 juntament amb uns sistemes circumdants m\u00e9s centrats en la comunitat, en les relacions, en el benestar i la salut de manera universal i integral.<\/p>\n\n\n\n

La just\u00edcia restaurativa i la just\u00edcia transformativa poden ser complement\u00e0ries per\u00f2 les dues visions tamb\u00e9 provoquen diverg\u00e8ncia i fricci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 sobre com la just\u00edcia restaurativa i la just\u00edcia transformativa se superposen i divergeixen en la filosofia i la pr\u00e0ctica ha estat objecte de nombroses an\u00e0lisis i debats. Ambdues visions poden ser complement\u00e0ries i tamb\u00e9 provocar espurnes de diverg\u00e8ncia i fricci\u00f3. A la Restorative Justice for Oakland Youth (RJOY), practiquem la just\u00edcia restaurativa amb un marc de just\u00edcia transformativa. Tots els programes, accions, creaci\u00f3 de moviments i intervencions que desenvolupem i apliquem inclouen conceptes clau que beuen dels principis tant de la just\u00edcia restaurativa com de la just\u00edcia transformativa. Hi ha un aspecte en qu\u00e8 ens distanciem significativament de la just\u00edcia transformativa, i \u00e9s que nosaltres estem disposades a treballar amb la policia i els treballadors del sistema carcerari per ajudar a transformar aquest sistema i per poder tenir contacte amb els potencials usuaris del servei. Aix\u00f2 vol dir que no ens oposem a establir cercles ni altres col\u00b7laboracions a les presons, com tampoc ens oposem a reunir-nos amb agents de la policia i c\u00e0rrecs de les forces de l’ordre.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que podem estar d’acord en qu\u00e8 el sistema carcerari dels Estats Units (amb la creaci\u00f3 de les patrulles d’esclaus) va ser dissenyat per oprimir les comunitats marginades i continua fent honor al llegat d’aquesta missi\u00f3 a trav\u00e9s dels m\u00e8todes d’adoctrinament racista, classista i de control de la societat \u2014tal com queda pal\u00e8s amb els incessants i injustificables assassinats d’homes negres desarmats\u2014, tamb\u00e9 creiem que pot ser \u00fatil i efectiu intentar transformar el sistema si hi treballem des de dins.<\/p>\n\n\n\n

En quin sentit \u00e9s preferible una soluci\u00f3 restaurativa en lloc d’una punitiva?<\/h3>\n\n\n\n

\u00c9s totalment possible i cabdal abandonar el model penal i punitiu per passar a un model restauratiu que fomenti l\u2019assumpci\u00f3 de responsabilitat individual i col\u00b7lectiva pels perjudicis causats. Un enfocament restauratiu hol\u00edstic t\u00e9 com a resultat una taxa de reincid\u00e8ncia menor. A la pres\u00f3 de San Quint\u00edn de Calif\u00f2rnia, les persones que van participar en un programa de just\u00edcia restaurativa van treballar conceptes clau com la rendici\u00f3 de comptes, el remordiment, la sensibilitzaci\u00f3 sobre l’impacte de les seves accions en les v\u00edctimes, la disculpa aut\u00e8ntica i el perd\u00f3, i l\u2019\u00edndex de reincid\u00e8ncia ha estat inferior al 2% (Benham, 2014) quan la mitjana se situa en un 64% (Linden, 2015).<\/p>\n\n\n\n

Per tant, la just\u00edcia restaurativa \u00e9s preferible al sistema penal punitiu cl\u00e0ssic perqu\u00e8 funciona, i perqu\u00e8 dona pas a una societat m\u00e9s sana, m\u00e9s feli\u00e7, m\u00e9s segura, m\u00e9s satisfeta i m\u00e9s productiva (Long et al., 2022). Per exemple, un home a qui vam acompanyar, que va estar empresonat durant trenta anys per homicidi i violaci\u00f3, va aprendre a aplicar pr\u00e0ctiques restauratives durant la reclusi\u00f3, com s\u00f3n el sentit profund de la rendici\u00f3 de comptes, la sinceritat i l’expiaci\u00f3 pels danys que havia provocat. En fer-ho, es va mostrar radicalment honest i no es va desentendre de la responsabilitat que havia d’assumir per reparar els perjudicis que havia causat. Contra tot pron\u00f2stic, va obtenir la llibertat i ara dedica la seva vida a propiciar que el jovent que procedeix de contexts desfavorits no segueixi el seu cam\u00ed. \u00c9s feli\u00e7, t\u00e9 salut, practica la rendici\u00f3 de comptes i \u00e9s molt probable que no reincideixi mai m\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

El poder sanador de la just\u00edcia restaurativa \u00e9s una veritat indiscutible. Tanmateix, el problema radica en com s’aplica sovint aquesta just\u00edcia. En concret, en les societats heterog\u00e8nies des del punt de vista racial, cultural i econ\u00f2mic, sovint no hi ha un comprom\u00eds profund de tractar les persones marginades amb equitat i de manera justa. B\u00e0sicament “aquesta gent”, les persones diferents dels homes i dones convencionals que prenen decisions pol\u00edtiques i que estan representades com “els altres”, s\u00f3n vistes com a descartables. En societats, pa\u00efsos i sistemes m\u00e9s homogenis, els agressors estan m\u00e9s valorats i es consideren “dels nostres”. S\u00f3n gent que s’assembla a nosaltres i ha compartit les nostres experi\u00e8ncies culturals, de manera que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil despullar-los de la seva humanitat i desfer-se’n abocant-los a un sistema penal punitiu.<\/p>\n\n\n\n

El poder sanador de la just\u00edcia restaurativa \u00e9s indiscutible. Per\u00f2 per ser efica\u00e7 s\u2019ha d\u2019aplicar de manera integral<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per predir l’efic\u00e0cia de la just\u00edcia restaurativa, hem d’avaluar-ne components clau i preguntar-nos si s’ha aplicat integralment, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s del sistema legal penal i comunitari. S’ha relegat a la just\u00edcia del sistema carcerari o s\u2019aplica \u00fanicament a les persones que ja han estat \u2014o que probablement seran\u2014 acusades d’un delicte? Els membres d’una comunitat han de poder accedir a totes les oportunitats de qu\u00e8 disposa la just\u00edcia restaurativa dirigides a l\u2019enfortiment comunitari abans no es produeixi cap dany. Per exemple, en els cercles comunitaris de reparaci\u00f3 de danys de nivell 1, els membres de la comunitat poden compartir les seves inquietuds, descontentaments, vulnerabilitats i conflictes amb un grup d’iguals per obtenir consell, suport, idees i remeis abans que aquests problemes acabin convertint-se en un greu perjudici per a la comunitat. L’aplicaci\u00f3 de la just\u00edcia restaurativa ha de ser integral perqu\u00e8 pugui ser completament efica\u00e7; si s’aplica de manera fragmentada, nom\u00e9s n’obtindrem resultats fragmentats.<\/p>\n\n\n\n

Un proc\u00e9s dins d’un cercle de gesti\u00f3 de conflictes de nivell 2 en el marc de la just\u00edcia restaurativa ofereix un sistema just de rendici\u00f3 de comptes i una reparaci\u00f3 per a totes les parts implicades en un conflicte, i aix\u00f2 inclou les v\u00edctimes i els agressors. En el sistema penal punitiu cl\u00e0ssic, les v\u00edctimes rarament reben una disculpa directa dels responsables del dany. Tampoc no se’ls expliquen les circumst\u00e0ncies subjacents a l’estat social i emocional dels causants del delicte, i normalment no poden expressar la seva opini\u00f3 pel que fa a la reparaci\u00f3 o la restituci\u00f3. A m\u00e9s, el delinq\u00fcent tampoc t\u00e9 l’oportunitat d’assumir la seva responsabilitat ni de fer-se c\u00e0rrec de l’impacte perjudicial que han tingut les seves accions, ni expressar cap remordiment.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, podem combinar els cercles de gesti\u00f3 de conflictes de la just\u00edcia restaurativa amb les accions pol\u00edtiques i la transformaci\u00f3 del sistema que ens aporta la just\u00edcia transformativa per aconseguir una just\u00edcia hol\u00edstica i una reparaci\u00f3 que respongui als problemes reals de la societat.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\n

Bibliografia consultada:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Beck, E. “Transforming communities: Restorative justice as a community building strategy.” Journal of Community Practice<\/em> 20, no. 4: 380-401, 2021.<\/p>\n\n\n\n

Benham, M. K. From utility to significance: Exploring ecological connection, ethics, and personal transformation through a gardening and environmental literacy program within San Quentin prison<\/em>. San Jos\u00e9 State University, 2014.<\/p>\n\n\n\n

Boyes-Watson, C. i Pranis, K. Circle forward: Building a restorative school community<\/em>. Living Justice Press, 2015.<\/p>\n\n\n\n

Braithwaite, J. The fundamentals of restorative justice. A kind of mending: Restorative justice in the Pacific Islands<\/em>, 35-43, 2003.<\/p>\n\n\n\n

Davis, F. “Whole School Restorative Justice as a Racial Justice and Liberatory Practice: Oakland’s Journey.” Int’l J. Restorative Just.<\/em> 1: 428, 2018.<\/p>\n\n\n\n

Davis, F. The little book of race and restorative justice: Black lives, healing, and US transformation.<\/em> NY: Good Books, 2019.<\/p>\n\n\n\n

Huguley, J. P., Wang, M. T., Pasarow, S. i Wallace Jr, J. M. Just discipline in schools: An integrated and interdisciplinary approach. Children & Schools<\/em>, 42<\/em>(3), 195-199, 2020.<\/p>\n\n\n\n

Kohn, L. S. What’s So Funny about Peace, Love, and Understanding-Restorative Justice as a New Paradigm for Domestic Violence Intervention. Seton Hall L. Rev.<\/em>, 40<\/em>, 517, 2010.<\/p>\n\n\n\n

Liebmann, M. Restorative justice: How it works<\/em>. Jessica Kingsley Publishers, 2007.<\/p>\n\n\n\n

Linden, S. “Green prison programmes, recidivism and mental health: A primer”. Crim. Behav. & Mental Health<\/em>, 25, 338, 2015.<\/p>\n\n\n\n

Long, R., Manchanda, E. C. C., Dekker, A. M., Kraynov, L., Willson, S., Flores, P. i Rhodes, K. Community engagement via restorative justice to build equity-oriented crisis standards of care. Journal of the National Medical Association<\/em>, 114<\/em>(4), 377-389, 2022.<\/p>\n\n\n\n

Martinez, A., Villegas, L., Hassoun Ayoub, L., Jensen, E. I Miller, M. Restorative justice and school-wide transformation: identifying drivers of implementation and system change. Journal of school violence<\/em>, 21<\/em>(2), 190-205, 2022.<\/p>\n\n\n\n

McMahon, S. M., Karp, D. R. i Mulhern, H. Addressing individual and community needs in the aftermath of campus sexual misconduct: Restorative justice as a way forward in the re-entry process. Journal of sexual aggression<\/em>, 25<\/em>(1), 49-59, 2019.<\/p>\n\n\n\n

Mingus, M. “Transformative justice: A brief description.TransformHarm.org”, Transformativejustice.pdf, Jan. 11, 2019.<\/p>\n\n\n\n

Nocella, A. J. i Anthony, J. An overview of the history and theory of transformative justice. Peace & conflict review<\/em>, 6<\/em>(1), 1-10, 2011.<\/p>\n\n\n\n

Pointer, L., Dutreuil, C., Livelli, B., Londono, C., Pledl, C., Rodriguez, P. I Tompkins, R. P. Teaching restorative justice. Contemporary Justice Review<\/em>, 1-11, 2023.<\/p>\n\n\n\n

Ryan, T. G. i Ruddy, S. Restorative justice: a changing community response<\/a>. International Electronic Journal of Elementary Education<\/em>, 7<\/em>(2), 253\u2013262, 2017.<\/p>\n\n\n\n

Suzuki, M. I Wood, W. R. Restorative justice conferencing as a \u2018holistic\u2019 process: Convenor perspectives. Current Issues in Criminal Justice<\/em>, 28<\/em>(3), 277-292, 2017.<\/p>\n\n\n\n

Wadhwa, A. Restorative justice in urban schools: Disrupting the school-to-prison pipeline<\/em>. Routledge, 2015.<\/p>\n\n\n\n

Walker, L. Restorative justice today: Practical applications<\/em>. Sage Publications, 2012.<\/p>\n\n\n\n

Walker, L. “Reentry circles for the innocent: the psychological benefits of restorative justice and taking responsibility in response to injustice”. The Psychology of Restorative Justice: Managing the Power Within, <\/em>Farnham, UK: Ashgate Publishing. Eds. Gal & Faedi Duramy, London: Oxford University Press, <\/em>2015.<\/em><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l’original, escrit en angl\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7773,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7695","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-04T10:52:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-1024x576.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"576\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"21 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/\",\"name\":\"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T07:03:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-04T10:52:38+00:00\",\"description\":\"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1440},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau","description":"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-04T10:52:38+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":576,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-1024x576.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"21 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/","name":"La just\u00edcia restaurativa, un cam\u00ed de sanaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-02T07:03:00+00:00","dateModified":"2023-05-04T10:52:38+00:00","description":"Les autores Teiahsha Bankhead i Rachel Brown analitzen els processos de la just\u00edcia restaurativa com a via de sanaci\u00f3 i reparaci\u00f3.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-justicia-restaurativa-un-cami-de-sanacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/shutterstock_1477336916-scaled.jpg","width":2560,"height":1440},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7695","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}