{"id":7696,"date":"2023-05-02T06:49:56","date_gmt":"2023-05-02T06:49:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7696"},"modified":"2023-05-16T11:51:30","modified_gmt":"2023-05-16T11:51:30","slug":"populisme-punitiu-o-politiques-socials","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/","title":{"rendered":"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials?"},"content":{"rendered":"\n

El populisme punitiu \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica<\/strong> consistent en utilitzar el dret penal per obtenir r\u00e8dits electorals assumint la premissa que l\u2019augment de la severitat dels c\u00e0stigs implica la reducci\u00f3 els delictes (1)<\/a><\/sup>. Seguint aquesta estrat\u00e8gia, els decisors pol\u00edtics llencen i aproven propostes d\u2019enduriment de les condemnes per donar una resposta immediata, i aparentment senzilla, a preocupacions socials com els crims de gran repercussi\u00f3 medi\u00e0tica o la por a l\u2019increment d\u2019activitats delictives protagonitzades per multireincidents. L\u2019expressi\u00f3 es va comen\u00e7ar a utilitzar als anys 90, en un moment de fort creixement de la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria a la majoria de pa\u00efsos occidentals i en el que triomfaven els discursos de \u201ctoler\u00e0ncia zero\u201d davant del delicte, deixant enrere els consensos de les d\u00e8cades anteriors.<\/p>\n\n\n\n

Entre la Segona Guerra Mundial i els anys 70 del segle XX, els discursos medi\u00e0tics, pol\u00edtics i acad\u00e8mics, coincidien en que la resposta al delicte havia de ser una combinaci\u00f3 de treball social, reformes institucionals i programes de tractament. En aquell per\u00edode, reivindicar p\u00fablicament solucions punitives contra la delinq\u00fc\u00e8ncia es considerava, tant a l’Europa dels Estats del Benestar com als Estats Units, una sortida de to venjativa que col\u00b7lisionava amb els valors dominants i l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica (2)<\/a><\/sup>. Als anys 80, per\u00f2, es va comen\u00e7ar a perdre la confian\u00e7a en el coneixement expert i en la capacitat dels Estats del Benestar per mantenir l\u2019ordre social. Com a resultat, les propostes punitives per combatre la criminalitat van guanyar terreny.<\/p>\n\n\n\n

Aquest gir repressiu t\u00e9 moltes causes interrelacionades. En primer lloc, les transformacions que han patit les societats occidentals en les darreres d\u00e8cades han comportat un augment de les desigualtats, de la pobresa i de l\u2019atur. En segon lloc, despr\u00e9s de les revolucions de finals dels 60, hem viscut una reacci\u00f3 conservadora que ha comportat un canvi en la percepci\u00f3 social dels delictes. Es desqualifiquen les explicacions estructurals i complexes de la criminalitat titllant-les de \u201cjustificacions socials del crim\u201d i avan\u00e7a un discurs individualista on els delinq\u00fcents s\u00f3n \u00e9ssers egoistes i immorals que actuen contra els interessos leg\u00edtims de la resta de la societat. Els furts, els atracaments o el tr\u00e0fic de drogues ja no es veuen com a resultat de la marginaci\u00f3 i la pobresa, sin\u00f3 com un comportament racional antisocial. I, en tercer lloc, l\u2019increment de fets delictius que es produeix als carrers de les ciutats, vinculat al consum d\u2019algunes drogues, propicia l\u2019atac a les pol\u00edtiques rehabilitadores per ineficaces.
<\/p>\n\n\n\n

Les propostes punitives per combatre la criminalitat han guanyat terreny. Es desqualifiquen les explicacions estructurals i complexes i avan\u00e7a un discurs individualista on els delinq\u00fcents s\u00f3n \u00e9ssers egoistes i immorals<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La renovada fe en el sistema penal com a eina de control social est\u00e0, doncs, \u00edntimament lligada a les transformacions socioecon\u00f2miques de l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XX. L\u2019auge del populisme punitiu es concreta en la transformaci\u00f3 del paper assignat socialment a la pres\u00f3, la magnificaci\u00f3 de la import\u00e0ncia de l\u2019opini\u00f3 de les v\u00edctimes i la polititzaci\u00f3 i l\u2019\u00fas electoralista de la percepci\u00f3 d\u2019inseguretat.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00f3: eix central del punitivisme<\/h3>\n\n\n\n

Si en algun moment del segle passat hi havia qui defensava que les societats humanes acabarien superant l\u2019\u00fas de la reclusi\u00f3 com a resposta a la transgressi\u00f3 de les normes, avui veiem com les presons s\u2019han convertit en l\u2019eix central dels mecanismes de control penal a tot el m\u00f3n (3)<\/a><\/sup>. La majoria de les veus expertes atribueixen el creixement del nombre d\u2019interns penitenciaris a transformacions en les pol\u00edtiques penals i no pas a un augment de la delinq\u00fc\u00e8ncia (4)<\/a><\/sup>. L\u2019increment m\u00e9s espectacular es va produir als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, on la poblaci\u00f3 reclosa va passar del mig mili\u00f3 de persones a m\u00e9s dos milions entre 1980 i 2008. L\u2019immens volum d\u2019activitat del sistema penitenciari nord americ\u00e0 ha donat lloc al que la professora Angela Davis denomina el “complex industrial carcerari”: un entramat d\u2019interessos econ\u00f2mics i corporatius que s\u2019alimenten del fet que les presons s\u2019hagin convertit en una pe\u00e7a fonamental de la governabilitat dels malestars propis de les societats postindustrials (5)<\/a><\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

El cas extrem dels Estats Units il\u00b7lustra una tend\u00e8ncia comuna a totes les societats occidentals. La p\u00e8rdua de confian\u00e7a en la funci\u00f3 rehabilitadora de les presons no ha portat a q\u00fcestionar la utilitat de la reclusi\u00f3; en lloc de preguntar-nos si tancar durant llargs per\u00edodes de temps a les persones que cometen delictes en enormes instal\u00b7lacions als afores de les ciutats t\u00e9 algun efecte reeducatiu, hem assumit acr\u00edticament que empresonant m\u00e9s gent viurem m\u00e9s tranquils. S\u2019espera que les institucions penitenci\u00e0ries traslladin sobre el delinq\u00fcent el rebuig i el desig de venjan\u00e7a de la societat i que mantinguin controlats als individus perillosos per tal de preservar la seguretat de la resta de la ciutadania (6)<\/a><\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya, l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019anomenat Codi Penal de la Democr\u00e0cia, que l\u2019any 1995 substitu\u00efa la legislaci\u00f3 penal franquista, va introduir penes substitutives d\u2019internament penitenciari per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s severitat i un allargament efectiu de la durada de les penes per la supressi\u00f3 de la possibilitat de reducci\u00f3 per treball. Des d\u2019aleshores, la hist\u00f2ria del sistema penal espanyol ha estat marcada pel punitivisme i les successives reformes han estat orientades a ampliar els sup\u00f2sits d\u2019entrada a les presons i els temps d\u2019internament.<\/p>\n\n\n\n

En lloc de preguntar-nos si t\u00e9 algun efecte reeducatiu tancar durant llargs per\u00edodes de temps a les persones que cometen delictes, hem assumit acr\u00edticament que empresonant m\u00e9s gent viurem m\u00e9s tranquils<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La introducci\u00f3 de la pres\u00f3 permanent revisable, aprovada l\u2019any 2015 pel Congr\u00e9s dels Diputats com a part de la Llei de Seguretat Ciutadana, \u00e9s molt representativa d\u2019aquesta tend\u00e8ncia punitivista. Suposa un internament penitenciari de temporalitat indefinida i, malgrat que la privaci\u00f3 de llibertat es pot revisar, la intenci\u00f3 d\u2019incorporar-la a l\u2019ordenament jur\u00eddic respon a la voluntat de disposar d\u2019un c\u00e0stig equiparable a la cadena perp\u00e8tua. Tal i com s\u2019expressa a l\u2019exposici\u00f3 de motius, la pres\u00f3 permanent revisable est\u00e0 pensada per \u201cdelictes d\u2019extrema gravetat en els que els ciutadans demanaven una pena proporcional al fet com\u00e8s\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Durant la legislatura que va del desembre de 2011 a l\u2019abril de 2014, l\u2019aleshores ministre de Just\u00edcia Alberto Ruiz-Gallardon va anunciar canvis en el sistema penal que inclourien la pres\u00f3 permanent revisable i la cust\u00f2dia de seguretat, amb la finalitat de proporcionar una resposta penal m\u00e9s adequada a certs crims que causen una especial repulsa social. Des dels primers debats al respecte, la defensa de la privaci\u00f3 de llibertat indefinida es basava en el rebuig social i en l\u2019alta perillositat d\u2019alguns tipus de delinq\u00fcents. \u00c9s a dir, s\u2019acceptava i es justificava la cadena perp\u00e8tua -per m\u00e9s revisable que fos- per la necessitat de castigar el crim i per salvaguardar la seguretat, considerant que per alguns delictes la funci\u00f3 rehabilitadora no tenia cap sentit.<\/p>\n\n\n\n

La instrumentalitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes<\/h3>\n\n\n\n

Per justificar aquesta preponder\u00e0ncia de la funci\u00f3 retributiva del sistema penal, els discursos del populisme punitiu converteixen la relaci\u00f3 entre les v\u00edctimes i els delinq\u00fcents en un joc de suma zero. Qualsevol q\u00fcestionament a la utilitat de mantenir empresonats els causants del dolor ali\u00e8 es considera un insult cap a les seves v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s casual que els increments de penes s\u2019anunci\u00efn enmig del rebombori causat per casos d\u2019assassinat i d\u2019agressions sexuals a infants i adolescents, o que els testimonis d\u2019aquestes v\u00edctimes i els seus familiars siguin centrals en els debats pol\u00edtics i les tert\u00falies. A Espanya, per a la reforma penal del 2015, el Partit Popular va utilitzar el malaurat cas de Marta del Castillo per apel\u00b7lar a la visceralitat de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i convertir la necessitat d\u2019enduriment de la severitat del sistema penal en sentit com\u00fa. El febrer de 2014, aquest partit, llavors en el govern, va citar a compar\u00e8ixer al Congr\u00e9s dels Diputats al pare de la jove assassinada l\u2019any 2009 per defensar les seves propostes d\u2019abordatge dels crims per als que considerava que no hi havia reinserci\u00f3 possible. La compareixen\u00e7a situava la v\u00edctima al centre del debat, com s\u2019havia fet en altres ocasions en els debats sobre el tractament penal dels condemnats per terrorisme.<\/p>\n\n\n\n

Els discursos del populisme punitiu converteixen la relaci\u00f3 entre les v\u00edctimes i els delinq\u00fcents en un joc de suma zero, i s\u2019assumeix que totes les v\u00edctimes comparteixen un mateix desig de venjan\u00e7a<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El suposat int\u00e8res de les v\u00edctimes passa per daumunt de l\u2019inter\u00e8s com\u00fa. S\u2019assumeix que totes elles comparteixen un mateix desig de venjan\u00e7a; la severitat del c\u00e0stig es presenta com part de la seva compensaci\u00f3 i els possibles beneficis penitenciaris per als penats semblen un greuge comparatiu de la societat. S\u2019exigeix m\u00e9s pres\u00f3 i durant m\u00e9s temps, amb independ\u00e8ncia de l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica que posa en q\u00fcesti\u00f3 que la durada de les condemnes tingui cap relaci\u00f3 amb les probabilitats de reincid\u00e8ncia. Com assenyala David Garland (7)<\/a><\/sup>, abans dels 80 era impensable que persones amb responsabilitats pol\u00edtiques a les democr\u00e0cies occidentals manifestessin p\u00fablicament el seu suport a la venjan\u00e7a institucional o al c\u00e0stig expressiu del delicte per part de l\u2019Estat, per\u00f2 la instrumentalitzaci\u00f3 del patiment ha perm\u00e8s normalitzar la visceralitat en els debats p\u00fablics sobre crims i penes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas electoral de la por<\/h3>\n\n\n\n

Davant del desprestigi de la pol\u00edtica -i dels pol\u00edtics-, oferir respostes concretes a fets impactants s\u2019ha convertit en una eina per arribar a l\u2019electorat. Les respostes a les inseguretats provocades per l\u2019augment de la pobresa i la precarietat s\u00f3n percebudes com insuficients i la majoria dels partits pol\u00edtics es concentren en les pors per a les que s\u00ed sembla existir una recepta senzilla i f\u00e0cilment comunicable. Aparentment, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil proposar increments d\u2019efectius en els cossos de seguretat o modificacions normatives que s\u2019identifiquin com m\u00e0 dura davant del delicte i l\u2019incivisme que debatre sobre pol\u00edtiques socials, laborals o d\u2019habitatge i les implicacions que aquestes tenen en els privilegis de les elits econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019alarmisme que es genera al voltant de crims especialment repulsius o de la perillositat dels delinq\u00fcents multireincidents s\u2019identifiquen algunes de les estrat\u00e8gies de manipulaci\u00f3 informativa descrites per Noam Chomsky. En primer lloc, serveixen com a distracci\u00f3 d\u2019altres problemes quotidians mentre que donen rellev\u00e0ncia a problemes inexistents per als que s\u2019ofereixen solucions f\u00e0cils (no em refereixo als crims en s\u00ed, sin\u00f3 a la suposada laxitud del sistema penal que es pret\u00e9n solucionar a cop de reforma penal). En segon lloc, busquen generar respostes emocionals evitant una an\u00e0lisi contrastada de les alternatives. La centralitat de les v\u00edctimes, el focus sobre casos extrems, la interpel\u00b7laci\u00f3 a la por per la integritat f\u00edsica pr\u00f2pia i dels \u00e9ssers estimats\u2026 anul\u00b7len deliberadament el debat al voltant de l\u2019inter\u00e8s col\u00b7lectiu. En tercer lloc, mantenen el p\u00fablic en la ignor\u00e0ncia ocultant les dades objectives sobre criminalitat i delinq\u00fc\u00e8ncia i desacreditant-ne les fonts. I en quart lloc, parteixen del coneixement de les din\u00e0miques socials i dels corrents d’opini\u00f3 que ofereixen les eines d\u2019an\u00e0lisi sociol\u00f2gic de l\u2019Estat i d\u2019empreses especialitzades, doncs el populisme punitiu respon a c\u00e0lculs electoralistes basats en sondejos i enquestes.<\/p>\n\n\n\n

Aparentment, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil proposar increments d\u2019efectius en els cossos de seguretat o m\u00e0 dura davant del delicte i l\u2019incivisme que debatre sobre pol\u00edtiques socials, laborals o d\u2019habitatge<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El discurs del populisme punitiu barreja els assassinats, la viol\u00e8ncia sexual o el terrorisme amb la delinq\u00fc\u00e8ncia del dia a dia i la percepci\u00f3 d\u2019inseguretat. La preocupaci\u00f3 per l\u2019anomenada delinq\u00fc\u00e8ncia comuna no nom\u00e9s s’expressa en les reformes legislatives; tamb\u00e9 ha comportat l’adopci\u00f3 i la normalitzaci\u00f3 de les anomenades pol\u00edtiques de \u201ctoler\u00e0ncia zero\u201d. Aquest terme es va popularitzar a partir de la publicitat internacional que va rebre l’estrat\u00e8gia posada en marxa a Nova York per l’alcalde Rudolph Giuliani entre 1995 i 2000. El focus de la pol\u00edtica \u201canti-criminal\u201d de Giuliani va ser l’assetjament permanent de les persones m\u00e9s empobrides de la societat presents en espais p\u00fablics. A trav\u00e9s de la intensificaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de policia uniformada als carrers de la ciutat, William Bratton, el cap del Departament de Policia de Nova York (NYPD), es va proposar lluitar contra realitats tan diverses com la compra i venda de drogues a petita escala, la prostituci\u00f3, el sensellarisme, els graffitis\u2026. referint-se a les persones involucrades com a \u201cpar\u00e0sits\u201d socials (\u201csqueegee pest\u201d).<\/p>\n\n\n\n

En cinc anys, el nombre d’efectius del NYPD va augmentar en 12.000 agents (un 26% del total), mentre que disminu\u00efa en 8.000 el nombre de treballadors i treballadores dels serveis socials. El descens de la criminalitat a la ciutat es va atribuir a aquesta agressiva pol\u00edtica de persecuci\u00f3, i think tanks com la Heritage Foundation o el Manhatan Institute van convertir a William Bratton en una celebritat de la criminologia conservadora a nivell internacional. Per\u00f2 en la seva ofensiva publicit\u00e0ria van oblidar intencionadament que altres ciutats com Boston o San Diego van viure una reducci\u00f3 de la criminalitat similar a la de Nova York amb estrat\u00e8gies basades en la mediaci\u00f3 i sense augmentar el nombre d’agents al carrer. Tamb\u00e9 van obviar que el descens de la criminalitat va comen\u00e7ar tres anys abans del nomenament de Giuliani i de l\u2019inici de les seves pol\u00edtiques (8)<\/a><\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expansi\u00f3 \u2013i l\u2019\u00e8xit- dels discursos pol\u00edtics i medi\u00e0tics de la toler\u00e0ncia zero t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la percepci\u00f3 social dels mecanismes de control i de c\u00e0stig al delicte. N\u2019hi ha tres que mereixen especial esment: donen a entendre que es pot combatre i redu\u00efr la delinq\u00fc\u00e8ncia sense tenir en consideraci\u00f3 les seves causes; vinculen problemes com la brut\u00edcia, el soroll o les expressions de la pobresa al carrer amb la delinq\u00fc\u00e8ncia; i converteixen els cossos policials en els encarregats de solucionar un interminable ventall de problem\u00e0tiques emmarcades en l\u2019\u00e0mbit dif\u00fas de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expansi\u00f3 \u2013i l\u2019\u00e8xit- dels discursos pol\u00edtics i medi\u00e0tics de la toler\u00e0ncia zero t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la percepci\u00f3 social dels mecanismes de control i de c\u00e0stig al delicte<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Vehicular les reaccions a les inseguretats i les mol\u00e8sties percebudes pels ve\u00efnats a trav\u00e9s dels cossos policials despla\u00e7a la responsabilitat de la cura de les relacions socials i comunit\u00e0ries cap a una autoritat externa especialitzada en el control, amb la que s\u2019estableix una l\u00f2gica de queixa-resposta i a la qual es demanen solucions immediates sense necessitat d\u2019interacci\u00f3 entre les parts en conflicte. Les queixes que mobilitzen els recursos policials acostumen a focalitzar-se sobre els individus que generen incomoditat i que s\u00f3n m\u00e9s visibles i presents als carrers. Controlar l\u2019activitat de joves, persones sense sostre o grups de persones que es reuneixen a l\u2019espai p\u00fablic a causa de la precarietat dels seus habitatge o habitacions, acaba convertint-se en una exig\u00e8ncia d\u2019una part dels ve\u00efns i ve\u00efnes cap a les administracions p\u00fabliques, personificades en els agents de policia.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/h3>\n\n\n\n

L\u2019enduriment dels codis penals es va frenar poc despr\u00e9s de la crisi financera de 2008. A l\u2019Estat espanyol la poblaci\u00f3 reclosa arriba en aquells moments al seu m\u00e0xim hist\u00f2ric amb 76.951 persones empresonades, 164 per cada 100.000 habitants (9)<\/a><\/sup> per iniciar una lenta davallada els anys seg\u00fcents. Als Estats Units, dem\u00f2crates i republicans coincideixen en la preocupaci\u00f3 pels costos econ\u00f2mics de l\u2019empresonament massiu. Un informe del Brennan Center for Justice (10)<\/a><\/sup> publicat l\u2019any 2016 estimava que el 39% de les persones que compleixen condemna de privaci\u00f3 de llibertat en aquest pa\u00eds no representaven un perill per a la seguretat ciutadana i que podrien estar complint penes alternatives que suposarien un estalvi de m\u00e9s de vint mil milions d\u2019euros anuals. Propostes plantejades en l\u2019informe, com el desenvolupament de programes de deshabituaci\u00f3 de drogues \u00e0mpliament esteses en els barris empobrits, o la reducci\u00f3 de penes a persones culpables de delictes violents, han tingut millor acceptaci\u00f3 entre representants pol\u00edtics de la que hauria estat d\u2019esperar fa una d\u00e8cada, a la llum dels elevats costos econ\u00f2mics de les pol\u00edtiques d\u2019empresonament massiu de les \u00faltimes d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alternativa al populisme punitiu no \u00e9s negar el dret de les persones a sentir-se segures, sin\u00f3 impulsar pol\u00edtiques que realment generin seguretat, i una cultura de les cures que desplaci la cultura del control<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Ni que sigui per la seva insostenibilitat financera, l\u2019escalada de demandes de m\u00e9s pres\u00f3 i durant m\u00e9s temps sembla haver trobat fre. El populisme punitiu, per\u00f2, continua sent la resposta preferida davant els problemes que causa el model neoliberal de relacions econ\u00f2miques i socials. La precarietat provocada per la desregulaci\u00f3 dels mercats, l\u2019erosi\u00f3 dels mecanismes de protecci\u00f3 social i la criminalitzaci\u00f3 de la pobresa -basada en la individualitzaci\u00f3 dels problemes socials- necessita un aparell repressiu en constant expansi\u00f3 (11)<\/a><\/sup>. Aquest aparell es concreta en condemnes de pres\u00f3 m\u00e9s dures, per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mplia acceptaci\u00f3 social de propostes de m\u00e9s control de l\u2019espai p\u00fablic, de major pres\u00e8ncia policial en tots els \u00e0mbits de la vida, i d\u2019ampliaci\u00f3 del c\u00e0stig cap a qualsevol comportament que no encaixi amb els estils de vida majoritaris.<\/p>\n\n\n\n

El punitivisme aparca q\u00fcestions fonamentals per a la construcci\u00f3 de la seguretat. El discurs del populisme punitiu posa en q\u00fcesti\u00f3 la garantia de drets en favor de les pulsions venjatives i les \u00e0nsies de control i, de pas, explota i amplifica les pors m\u00e9s b\u00e0siques. L\u2019alternativa a aquest discurs no \u00e9s negar el dret de les persones a sentir-se segures, sin\u00f3 impulsar pol\u00edtiques que realment generin seguretat. Barris m\u00e9s segurs s\u00f3n barris on la gent es coneix i interactua, on els desnonaments o mobilitats for\u00e7ades no s\u2019han instal\u00b7lat amb normalitat a la vida quotidiana, on els carrers s\u00f3n realment espai p\u00fablic disponible per a la interacci\u00f3 social. Ni el control ni el c\u00e0stig s\u00f3n recursos efectius per incidir sobre aquestes vessants de la seguretat. Per combatre la incertesa sobre el futur i les angoixes generades per la precarietat i la pobresa, s\u00f3n necess\u00e0ries pol\u00edtiques socials, solidaritats comunit\u00e0ries i una cultura de les cures que desplaci la cultura del control.<\/p>\n\n\n\n

\n

[1]<\/sup> Ant\u00f3n-Mell\u00f3n, J. A., \u00c1lvarez, G. y Rothstein, P. A. \u201cPopulismo punitivo en Espa\u00f1a (1995-2015): presi\u00f3n medi\u00e1tica y reformas legislativas\u201d. Revista Espa\u00f1ola de Ciencia Pol\u00edtica<\/em>, 43, 13-36, 2017.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/sup> Garland, D. The culture of control<\/em>. Oxford: Oxford University Press, 2001.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/sup> Crewe, B. The prisoner society: Power, adaptation and social life in an English prison<\/em>. OUP Oxford, 2012.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/sup> Wacquant, L. Castigar a los pobres: El gobierno neoliberal de la inseguridad social,<\/em> Barcelona: Gedisa, 2009.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/sup> Davis, A. Y., & Barsamian, D. The prison industrial complex<\/em>. Ak Press, 1999.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/sup> Lappi-Sepp\u00e4l\u00e4, T. \u201cExplaining imprisonment in Europe\u201d<\/em>. European journal of criminology,<\/em> 8(4), 303-328, 2011.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/sup> Garland op. cit.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/sup> Wacquant op. cit.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/sup> Brand\u00e1riz op. cit.<\/p>\n\n\n\n

[10] Austin, J., Eisen, L. B., Cullen, J., Frank, J., Chettiar, I., & Brooks, C. W. How many Americans are unnecessarily incarcerated<\/em>. Brennan Center for Justice at New York University School of Law, 2016.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/sup> Gonz\u00e1lez-S\u00e1nchez, I. Neoliberalismo y castigo.<\/em> Bellaterra Edicions, 2021.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7857,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7696","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPopulisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-16T11:51:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"17 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/\",\"name\":\"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T06:49:56+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-16T11:51:30+00:00\",\"description\":\"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg\",\"width\":1404,\"height\":936},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau","description":"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau","og_description":"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-16T11:51:30+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"17 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/","name":"Populisme punitiu o pol\u00edtiques socials? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg","datePublished":"2023-05-02T06:49:56+00:00","dateModified":"2023-05-16T11:51:30+00:00","description":"L'autor Albert Sales reivindica impulsar pol\u00edtiques socials que generin seguretat com a alternativa al punitivisme.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/populisme-punitiu-o-politiques-socials\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article-2.jpg","width":1404,"height":936},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7857"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}