{"id":7719,"date":"2023-05-02T06:46:42","date_gmt":"2023-05-02T06:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7719"},"modified":"2023-05-03T11:30:30","modified_gmt":"2023-05-03T11:30:30","slug":"la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/","title":{"rendered":"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia"},"content":{"rendered":"\n

Els estudis feministes han assenyalat hist\u00f2ricament el cont\u00ednuum entre totes les viol\u00e8ncies<\/strong>: d\u2019una escala que va des de l’\u00e0mbit personal fins a l’internacional, i des de la llar fins al carrer[1]<\/a>. Aix\u00ed, per exemple, els conflictes violents s\u2019alimenten de la provisi\u00f3 d\u2019armes i de l\u2019empobriment social i, al seu torn, provoquen despla\u00e7aments for\u00e7ats de la poblaci\u00f3, destrucci\u00f3 de les infraestructures i esgotament dels recursos. Per gestionar-ho, per\u00f2, s\u2019aposta per l\u2019augment de la despesa armamentista i per pol\u00edtiques de restricci\u00f3 econ\u00f2mica[2]<\/a>. Alhora, en contextos de conflicte armat augmenta la prevalen\u00e7a de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica i interpersonal, i la viol\u00e8ncia sexual es converteix en una estrat\u00e8gia de guerra[3]<\/a>. En definitiva, les viol\u00e8ncies estan interconnectades i sovint produeixen un efecte d\u00f2mino.<\/p>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament, la globalitzaci\u00f3 ha trencat la dicotomia entre all\u00f2 global i all\u00f2 local[4]<\/a> i les experi\u00e8ncies quotidianes d\u2019inseguretat s\u00f3n tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncia de din\u00e0miques macro. \u00c9s a dir, el que pot semblar \u201cun conflicte propi de les ciutats\u201d \u2013com el sensellarisme- t\u00e9 relaci\u00f3 amb els sistemes i estructures globals de poder que construeixen una quotidianitat discriminat\u00f2ria \u2013com el capitalisme-[5]<\/a>. De la mateixa manera que la viol\u00e8ncia sexual s\u2019entronca en les estructures del patriarcat, entre d\u2019altres. Entendre totes aquestes correlacions ens assenyala diferents necessitats simult\u00e0nies a l\u2019hora de gestionar la conflictivitat.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, cal insistir en la coher\u00e8ncia entre les pol\u00edtiques locals, regionals i internacionals. Sovint les pulsions es gestionen de manera inversa i paradoxal: aix\u00ed, per exemple, mentre que es reforcen les fronteres estatals com a pol\u00edtica (anti)migrat\u00f2ria, augmenta la ciberdelinq\u00fc\u00e8ncia i la delinq\u00fc\u00e8ncia transnacional. Per aquest motiu, s\u00f3n fonamentals an\u00e0lisis sist\u00e8miques que revelin les interconnexions entre els pobles i entre els conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Alhora, cal trobar l\u2019equilibri entre la responsabilitat individual i la col\u00b7lectiva. \u00c9s essencial entendre el car\u00e0cter estructural de les viol\u00e8ncies per dissenyar pol\u00edtiques justes i distributives, per\u00f2 aix\u00f2 no ens ha de fer caure en la relativitzaci\u00f3 i desresponsabilitzaci\u00f3 dels actes individuals, o en la sobreresponsabilitzaci\u00f3 de la comunitat o de l\u2019Estat.<\/p>\n\n\n\n

Les viol\u00e8ncies estan interconnectades i sovint produeixen un efecte d\u00f2mino. \u00c9s essencial entendre el seu car\u00e0cter estructural per dissenyar pol\u00edtiques justes i distributives<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, cal q\u00fcestionar-se la interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia, en la qual ens centrarem a continuaci\u00f3. Cal tenir present que les tres dimensions busquen entendre com s\u2019estructura i manifesta el poder a totes les escales i comparteixen a grans trets l\u2019\u00e0nim de gestionar les viol\u00e8ncies. Tot i aix\u00ed, sovint es presenten compartimentades i els espais on es relacionen totes tres q\u00fcestions \u2013en la teoria i en la pr\u00e0ctica\u2013 s\u00f3n m\u00e9s aviat anecd\u00f2tics. Advocar per aquesta interrelaci\u00f3 no \u00e9s una tasca f\u00e0cil, especialment si partim de la base que les nocions de \u201cpau\u201d, \u201cseguretat\u201d i \u201cjust\u00edcia\u201d s\u00f3n tan \u00e0mplies -i a voltes acusades d\u2019abstractes o ambig\u00fces- que s\u2019adapten totalment a la intencionalitat de l\u2019emissor. Sovint, per\u00f2, els adjectius ens ajuden a esclarir voluntats i a filar m\u00e9s prim: pau positiva, pau negativa, pau interior, pau social, seguretat ciutadana, seguretat humana, seguretat privada, seguretat personal, just\u00edcia retributiva, just\u00edcia restaurativa, just\u00edcia social, just\u00edcia global… Aquesta extensa sem\u00e0ntica ens permet construir diferents posicionaments sobre quina ha de ser la resposta davant les viol\u00e8ncies i, sobretot, quina o quines d\u2019elles volem defensar; no obstant aix\u00f2, aquesta elasticitat conceptual tamb\u00e9 comporta riscos.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, ens trobem amb la cooptaci\u00f3 i tergiversaci\u00f3 dels termes per part d\u2019interessos aliens al benestar i les necessitats humanes. Aix\u00ed, per exemple, en nom de la seguretat es discriminen comunitats \u00e8tniques o religioses amb vigil\u00e0ncia massiva i se silencia la dissid\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la for\u00e7a p\u00fablica. En nom de la just\u00edcia comunit\u00e0ria es cometen linxaments i en nom de la just\u00edcia estatal s\u2019empresonen persones sense recursos i no s\u2019investiguen delictes comesos per les elits. Alhora, en nom de la pau, es cometen crims de guerra. De la mateixa manera, s\u00f3n freq\u00fcents els ox\u00edmorons com \u201cpau militar\u201d o \u201cseguretat armada\u201d. En definitiva, en nom de la pau, la seguretat i la just\u00edcia es vulneren drets fonamentals, es cometen atrocitats i es donen respostes contraproduents perqu\u00e8 no suposen cap soluci\u00f3 a llarg termini a la viol\u00e8ncia que es pret\u00e9n abordar. Per\u00f2 aquesta manipulaci\u00f3 del sentit m\u00e9s humanista dels conceptes no ens ha d\u2019allunyar de la seva reivindicaci\u00f3, perqu\u00e8 all\u00f2 que no es nombra no existeix. De fet, si detectem i denunciem aquesta manipulaci\u00f3 reaccion\u00e0ria o totalit\u00e0ria de les causes justes ja estarem posant el nostre gra de sorra a favor de la consecuci\u00f3 de les mateixes.<\/p>\n\n\n\n

En nom de la pau, la seguretat i la just\u00edcia es vulneren drets fonamentals, es cometen atrocitats i es donen respostes contraproduents a la viol\u00e8ncia que es pret\u00e9n abordar<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En definitiva, \u201ccom\u201d es nombra la pau, la seguretat i la just\u00edcia t\u00e9 un component pol\u00edtic i ideol\u00f2gic. Aix\u00ed doncs, cal persistir en defensar aquells significants que m\u00e9s s\u2019ajusten a la garantia dels drets humans i a les condicions de vida dignes. Aquesta resignificaci\u00f3 dels termes passa per assenyalar quina \u00e9s la seguretat i la just\u00edcia que funciona i, per tant, quines s\u00f3n les que volem en nom de la pau. Aix\u00f2 tamb\u00e9 suposa fer front als prejudicis associats i les construccions estereotipades que no ajuden a la reapropiaci\u00f3: ni la pau \u00e9s d\u2019ut\u00f2pics, ni la seguretat \u00e9s cosa dels cossos policials i militars, ni la just\u00edcia \u00e9s tan sols dels jutges.<\/p>\n\n\n\n

El segon risc, relacionat amb l\u2019anterior, \u00e9s que la proliferaci\u00f3 de nocions progressistes i integrals associades a la pau, la seguretat i la just\u00edcia implica una difuminaci\u00f3 dels seus l\u00edmits i objectius. Des de fa d\u00e8cades que es genera un ric corpus te\u00f2ric i pr\u00e0ctic des de cadascun dels sectors i, si b\u00e9 aix\u00f2 proporciona una gran oferta d\u2019orientacions, alhora tamb\u00e9 comporta un solapament conceptual i una sobresaturaci\u00f3 de propostes i contrapropostes per fer front a all\u00f2 que no funciona. El c\u00famul de forces, si estan mal encaminades, poden neutralitzar-se entre elles.<\/p>\n\n\n\n

A la cerca d\u2019un marc com\u00fa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

D\u2019entrada, cal tenir present que el marc conceptual de les tres q\u00fcestions \u00e9s parcialment compartit. Algunes de les paraules comunes s\u00f3n \u201cconflicte\u201d, \u201cdrets humans\u201d, \u201cllibertat\u201d o \u201cbenestar\u201d. Independentment de l\u2019opci\u00f3 pol\u00edtica o el model de gesti\u00f3 que es defensi, quasi tothom estar\u00e0 d\u2019acord en qu\u00e8 la just\u00edcia t\u00e9 relaci\u00f3 amb els drets humans, i que la seguretat t\u00e9 a veure amb la llibertat, i viceversa. Per tant, si b\u00e9 \u00e9s indispensable el reconeixement de les diferents genealogies i les aportacions i funcions diferencials, tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible la suma d\u2019esfor\u00e7os per apuntalar un mateix horitz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En la cerca i materialitzaci\u00f3 d\u2019aquest marc com\u00fa, considero que \u00e9s necess\u00e0ria la identificaci\u00f3 dels m\u00faltiples elements que configuren i condicionen la manera d\u2019entendre i desplegar simult\u00e0niament la pau, la seguretat i la just\u00edcia. Des del meu punt de vista, un d\u2019aquests elements \u00e9s el punitivisme, ent\u00e8s com un sistema de creences i pr\u00e0ctiques quotidianes on el c\u00e0stig \u00e9s el mitj\u00e0 adequat per a la resoluci\u00f3 dels conflictes. \u00c9s a dir, pot ser defensat i sostingut per les institucions, per\u00f2 tamb\u00e9 per la ciutadania. Crec important, per tant, nombrar i visibilitzar el punitivisme perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019eix vertebrador del cercle de la viol\u00e8ncia i el corpus justificatiu que el sost\u00e9.  <\/p>\n\n\n\n

Ni la pau \u00e9s d\u2019ut\u00f2pics, ni la seguretat \u00e9s cosa dels cossos policials i militars, ni la just\u00edcia \u00e9s tan sols dels jutges<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Dit d\u2019una altra manera, el paradigma principal de la cultura del c\u00e0stig i la cultura de la guerra \u00e9s el punitivisme i el marc simb\u00f2lic de refer\u00e8ncia \u00e9s la viol\u00e8ncia. Sota aquest paradigma, les viol\u00e8ncies que acaparen m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 s\u00f3n les directes, les m\u00e9s visibles, especialment les f\u00edsiques. Per afrontar-les, es generen l\u00f2giques de batalla, defensives i ofensives, de venjan\u00e7a m\u00e9s o menys directa. L\u2019objectiu \u00faltim \u00e9s garantir l\u2019ordre, l\u2019estabilitat i preservar l\u2019status quo. El conflicte \u00e9s vist i gestionat com un s\u00edmptoma negatiu i t\u00f2xic, i ha de ser suprimit. Es problematitza la difer\u00e8ncia, les minories, la dissid\u00e8ncia o simples din\u00e0miques de conviv\u00e8ncia, i s\u00f3n susceptibles de ser gestionades de manera reactiva per agents i instruments punitius i penals. En aquest marc, conseg\u00fcentment, la just\u00edcia \u00e9s principalment legal: se centra en presumptes agressors, l\u2019enemic a combatre, i t\u00e9 per objectiu la dissuasi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Pel contrari, la cultura de pau s\u2019expressa en l\u2019antipunitivisme, on el marc simb\u00f2lic de refer\u00e8ncia \u00e9s la cura. S\u2019aborden les viol\u00e8ncies culturals i les estructurals, a banda de les directes. Sota aquest paradigma, es confia en el poder social i el conflicte \u00e9s ent\u00e8s com un s\u00edmptoma de vida. \u00c9s, per tant, positiu i es considera un element motor del canvi social. Quan la viol\u00e8ncia esclata, la just\u00edcia social i les pr\u00e0ctiques restauratives s\u00f3n unes de les eines d\u2019an\u00e0lisi i d\u2019abordatge; des d\u2019una fonamentaci\u00f3 \u00e8tica, la just\u00edcia social advoca per la equitat, i l\u2019enfocament restauratiu per la reparaci\u00f3 dels danys i la transformaci\u00f3 de les viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s imprescindible ser conscients de quins s\u00f3n els principis morals punitivistes o antipunitivistes que condicionen la quotidianitat, ja que cada societat crea la seva cultura i a la vegada la cultura interv\u00e9 en la construcci\u00f3 de la societat. En aquest sentit, aquesta \u00e9s una caracteritzaci\u00f3 simplificada \u2013o reduccionista\u2013 per a concretar una base comprensible per a la reflexi\u00f3, aix\u00ed com per facilitar propostes sobre com reorientar la pau, la seguretat i la just\u00edcia en s\u00ed mateixes i, al seu torn, sobre com construir una agenda pol\u00edtica compartida.<\/p>\n\n\n\n

El trinomi en la gesti\u00f3 p\u00fablica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tot model de seguretat i de just\u00edcia que encari els conflictes sense basar-se en la construcci\u00f3 de pau est\u00e0 destinat al frac\u00e0s. No \u00e9s estrany que les estrat\u00e8gies p\u00fabliques tradicionals en nom de la pau, la seguretat i la just\u00edcia sorgeixin d’una incomprensi\u00f3 profunda dels riscos i conflictes que les motiven, i acabin formant part del problema m\u00e9s que de la soluci\u00f3. Sovint es busca l’obedi\u00e8ncia a trav\u00e9s del c\u00e0stig sense voler veure que, paradoxalment, el missatge que es trasllada \u00e9s el de la legitimaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia i que qui t\u00e9 m\u00e9s poder t\u00e9 dret a maltractar.<\/p>\n\n\n\n

En les pol\u00edtiques punitivistes, les persones estan al servei de l\u2019Estat i, per tant, la producci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques en nom de la pau, la seguretat i la just\u00edcia \u00e9s de \u201cdalt a baix\u201d. El marc subjacent \u00e9s un individualisme o comunisme doctrinal extrem. \u00c9s a dir, s\u00f3n pol\u00edtiques que se centren en els efectes de les viol\u00e8ncies des d\u2019una \u00f2ptica conductual i no es tenen en compte les causes, ni el context ni les circumst\u00e0ncies en les quals s\u2019han produ\u00eft. Les estrat\u00e8gies s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, reactives, competitives i autorit\u00e0ries, d\u2019imposici\u00f3 de for\u00e7a f\u00edsica o simb\u00f2lica mitjan\u00e7ant la coerci\u00f3, la repressi\u00f3 i el control social. La pretesa seguretat \u00e9s armada i estatal: la crea, la interpreta i la imposa l\u2019Estat. Si b\u00e9 aquesta seguretat tamb\u00e9 s\u2019ent\u00e9n com a dret, es limita a ser aquella que gestiona la criminalitat, i aquella que garanteix la integritat territorial i l\u2019ordre p\u00fablic. Al seu torn, la just\u00edcia \u00e9s principalment retributiva, coneguda tamb\u00e9 per \u201cpunitiva\u201d o \u201ccastigadora\u201d; \u00e9s a dir, centra el seu desplegament en l\u2019agressor i en la violaci\u00f3 de les lleis establertes per l’Estat. Els agents de refer\u00e8ncia s\u00f3n els militars, els policies i els jutges.<\/p>\n\n\n\n

Tot model de seguretat i de just\u00edcia que encari els conflictes sense basar-se en la construcci\u00f3 de pau est\u00e0 destinat al frac\u00e0s<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La pau que es pot assolir sota aquest marc pol\u00edtic \u00e9s negativa i majorit\u00e0riament curt-terminista; \u00e9s a dir, s\u2019exerceix una viol\u00e8ncia institucionalitzada en ares de garantir l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una viol\u00e8ncia visible. Resulta una falsa treva i, per tant, aquesta pacificaci\u00f3 <\/em>conseq\u00fc\u00e8ncia del punitivisme \u00e9s una paradoxa en si mateixa.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important tenir present que el punitivisme \u00e9s, per se, un ab\u00fas. No se l\u2019ha de confondre amb una \u201cpunici\u00f3\u201d o \u201cpunibilitat\u201d ordin\u00e0ria, enteses aquestes com les respostes penals o coercitives formals per combatre la viol\u00e8ncia o criminalitat. En aquest sentit, no tota defensa antipunitivista \u00e9s contr\u00e0ria a la punibilitat. Sovint, les pr\u00e0ctiques antipunitivistes \u2013com els programes de just\u00edcia restaurativa\u2013 s\u00f3n un complement a la via penal. El punt \u00e9s que el punitivisme perpetua el poder sobre<\/em>. Aquesta din\u00e0mica de poder pot ser destructiva i t\u00e9 m\u00faltiples associacions negatives tals com la discriminaci\u00f3 i la corrupci\u00f3. En el seu nivell m\u00e9s b\u00e0sic, opera per atorgar privilegi a certes persones mentre en margina d’altres. A la pol\u00edtica, els qui controlen els recursos i la presa de decisions tenen poder sobre els qui no tenen aquest control i exclouen altres de l’acc\u00e9s a recursos i participaci\u00f3 en la presa de decisions p\u00fabliques, perpetuant la desigualtat i la injust\u00edcia. \u00c9s un model d\u2019acumulaci\u00f3 t\u00f2xica: en l’abs\u00e8ncia d’altres models relacionals, les persones repeteixen el patr\u00f3 del poder sobre<\/em> en les seves interaccions personals i socials[6]<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En les pol\u00edtiques antipunitivistes, l\u2019Estat est\u00e0 al servei de les persones i es para atenci\u00f3 a les vulnerabilitats humanes i contextuals. El marc subjacent de les pol\u00edtiques \u00e9s la cooperaci\u00f3, i la noviol\u00e8ncia pot ser una orientaci\u00f3[7]<\/a>. S\u2019aposta per estrat\u00e8gies de seguretat humana i de just\u00edcia restaurativa. D\u2019una banda, es fa especial \u00e8mfasi en les causes i les arrels de les viol\u00e8ncies mitjan\u00e7ant una seguretat de drets, que t\u00e9 per objectiu gestionar les necessitats humanes i planet\u00e0ries i atendre les dimensions personals i comunit\u00e0ries, aix\u00ed com les econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i ambientals. D\u2019altra banda, s\u2019inverteix en just\u00edcia restaurativa perqu\u00e8 es parteix de la premissa que els delictes causen danys al b\u00e9 com\u00fa. L\u2019abordatge \u00e9s integral i s\u2019acompanya la v\u00edctima, la comunitat i al mateix infractor i es prioritza la humanitzaci\u00f3 i la resocialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La cultura de pau s\u2019expressa en l\u2019antipunitivisme, on el marc simb\u00f2lic de refer\u00e8ncia \u00e9s la cura; s\u2019aborden les viol\u00e8ncies culturals i estructurals, a m\u00e9s de les directes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019antipunitivisme pol\u00edtic t\u00e9, per tant, una l\u00f2gica principalment col\u00b7lectivista, on els actors socials i la ciutadania tenen un paper molt rellevant en la gesti\u00f3 de la conflictivitat. Mentre que, com apuntava, en l’enfocament punitivista tradicional les forces militars, policials i judicials s\u00f3n la primordial i pretesa garantia de pau, seguretat i just\u00edcia, en les pol\u00edtiques antipunitivistes la societat civil \u00e9s un actor clau. La pau que es pot assolir sota aquest marc \u00e9s positiva i llarg-terminista; \u00e9s a dir, no aposta tan sols per l\u2019abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la promoci\u00f3 de relacions i estructures que millorin la qualitat de vida de totes les persones.<\/p>\n\n\n\n

Moltes de les reflexions i aprenentatges antipunitivistes provenen del pacifisme, els feminismes, la criminologia cr\u00edtica, els abolicionismes de la pres\u00f3 i de la pena de mort, aix\u00ed com dels plantejaments de la just\u00edcia restaurativa. En tot cas, tots els posicionaments antipunitivistes creuen en el potencial del poder entre. <\/em>Tant les activistes com les acad\u00e8miques antipunitivistes han buscat formes m\u00e9s col\u00b7laboratives per exercir el poder i per crear relacions i estructures m\u00e9s equitatives, mitjan\u00e7ant la transformaci\u00f3 del poder sobre<\/em>. El poder entre <\/em>\u00e9s constructiu. Posa en valor la capacitat de les persones i les comunitats per actuar creativament i col\u00b7lectivament en el manteniment de la pau, la seguretat i la just\u00edcia, i defensa la construcci\u00f3 de xarxes socials i institucionals que aportin i refresquin coneixements des de diferents llocs per a una millor comprensi\u00f3 de la naturalesa dels fen\u00f2mens. Des d\u2019aquest enfocament pol\u00edtic, tot canvi radical passa per l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat i interdepend\u00e8ncia humana i ecosist\u00e8mica, aix\u00ed com per la generaci\u00f3 de di\u00e0legs inc\u00f2modes que trenquin endog\u00e0mies de pensament i acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tot canvi radical passa per l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat i interdepend\u00e8ncia humana i ecosist\u00e8mica, i per la generaci\u00f3 de di\u00e0legs inc\u00f2modes que trenquin endog\u00e0mies de pensament i acci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u00c9s important mencionar que sovint es romantitza l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva per\u00f2, en ocasions, tamb\u00e9 duu a din\u00e0miques segregacionistes i discriminat\u00f2ries. Alhora, en nom de la col\u00b7lectivitat, una \u201cassociaci\u00f3\u201d o una \u201cfam\u00edlia\u201d poden tenir una cultura relacional horitzontal per\u00f2 t\u00f2xica, o tamb\u00e9 poden ser un espai de reclusi\u00f3 on s\u2019anul\u00b7la l\u2019autonomia i s\u2019advoca pel sacrifici en nom del grup. El poder entre <\/em>no \u00e9s autoritari i naturalitza l\u2019oposici\u00f3. Aix\u00ed, per esdevenir inclusiu i pac\u00edfic, ha d\u2019estar basat en el suport mutu, la solidaritat, la col\u00b7laboraci\u00f3 i el reconeixement i respecte de les difer\u00e8ncies; tan sols aix\u00ed ajudar\u00e0 a construir ponts entre les discrep\u00e0ncies, recon\u00e8ixer obertament els conflictes i buscar formes per transformar-los o reduir-los. Deia Martin Luther King que \u201cun dels grans problemes de la hist\u00f2ria \u00e9s que els conceptes d’amor i poder els hem vist generalment com a extrems oposats, de manera que a l’amor se l’identifica amb una ren\u00fancia al poder i al poder com una negaci\u00f3 de l’amor\u201d. El que necessitem \u00e9s fer pol\u00edtica sent conscients que \u201cel poder sense amor \u00e9s imprudent i abusiu i que l’amor sense poder \u00e9s sentimental i an\u00e8mic\u201d[8]<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest poder antipunitivista pot generar un impacte m\u00e9s gran perqu\u00e8 aconsegueix transformar les viol\u00e8ncies i, alhora, enforteix un sentit de comunitat que actua com a factor preventiu d\u2019altres viol\u00e8ncies. No obstant, cal parar atenci\u00f3 a la seva perversi\u00f3 o instrumentalitzaci\u00f3.  No pot ser la porta d\u2019entrada a la banalitzaci\u00f3 d\u2019algunes viol\u00e8ncies, a una desprotecci\u00f3 o sobreresposabilitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes, o a una neglig\u00e8ncia institucional o personal del mal causat. No pot ser sin\u00f2nim d\u2019impunitat. L\u2019Estat ha de garantir la vida i la llibertat, i aix\u00f2 requereix d\u2019acci\u00f3 i assumpci\u00f3 de responsabilitats.<\/p>\n\n\n\n

Apostar per rutes antipunitivistes pot fer molt m\u00e9s per eliminar les viol\u00e8ncies que el punitivisme, per\u00f2 l\u2019antipunitivisme \u2013com a paradigma cr\u00edtic per\u00f2 propositiu\u2013 no t\u00e9 la soluci\u00f3 a tot. Ent\u00e8s com a ideari, orienta una necess\u00e0ria manera d\u2019entendre el conflicte i les relacions. La materialitzaci\u00f3 de l\u2019antipunitivisme, per\u00f2, fa equilibris entre la urg\u00e8ncia del moment i la profunditat i complexitat de les viol\u00e8ncies. Aix\u00ed, malgrat aqu\u00ed es dicotomitzin el punitivisme i l\u2019antipunitivisme, a la pr\u00e0ctica s\u00f3n paradigmes que conviuen.<\/p>\n\n\n\n

Algunes claus per a l\u2019acci\u00f3 transformadora<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019era de la incertesa i de les crisis sist\u00e8miques, l\u2019atomitzaci\u00f3 de les lluites \u2013a nivell social- i de les compet\u00e8ncies \u2013a nivell institucional- \u00e9s una tend\u00e8ncia perillosa. Des de la construcci\u00f3 de pau, la defensa dels drets humans, l\u2019activisme social i l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria s\u2019han de generar espais compartits de poder entre<\/em> -juntament amb projectes pol\u00edtics com el feminisme, l\u2019antirracisme i l\u2019ecologisme- i treballar per un m\u00ednim com\u00fa que ens ajudi a avan\u00e7ar plegats en la consecuci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s afable, amb menys desigualtats i m\u00e9s qualitat de vida. Hem de ser conscients del valor afegit que es proporciona des de cada reivindicaci\u00f3, i treballar els privilegis subjacents, per\u00f2 ens cal una transversalitzaci\u00f3 en la lluita que, lluny de diluir els nostres objectius, ens ajudi a refor\u00e7ar discursos i a renovar forces. Tan sols aix\u00ed podrem fer propostes realistes que ens apropin a aquells menys conven\u00e7uts. Aquest enfortiment beu d\u2019un necessari enfocament pol\u00edtic “de baix a dalt”, el qual se centra en les capacitats de les persones i les comunitats per desenvolupar tot el seu potencial, per prendre decisions col\u00b7lectives i trobar maneres justes, inclusives i equitatives de participar en unes estrat\u00e8gies de construcci\u00f3 de pau, seguretat i just\u00edcia sostenibles.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un repte desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva, i aix\u00f2 passa per una institucionalitzaci\u00f3 sostenible de la seguretat humana i la just\u00edcia restaurativa<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

De la mateixa manera, a nivell institucional tamb\u00e9 \u00e9s un repte desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva, i aix\u00f2 passa per una institucionalitzaci\u00f3 sostenible de la seguretat humana i la just\u00edcia restaurativa. Posar \u00e8mfasi en les m\u00faltiples fonts de conflicte i inseguretat a qu\u00e8 s’enfronten els individus i col\u00b7lectius, requereix de respostes cooperatives i multisectorials que aglutinin diversos actors implicats en el desplegament de pol\u00edtiques. Aquest enfocament “de dalt a baix” tamb\u00e9 ha d\u2019erigir-se quan les persones s’enfronten a amenaces que estan fora del seu control (per exemple, desastres naturals i crisis financeres) o quan s\u2019enfronten a greus viol\u00e8ncies que sacsegen el seu dret a la integritat i a la vida.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta \u00f2ptica, tamb\u00e9 \u00e9s important abordar el grau diferencial que tenen les persones en l\u2019acc\u00e9s a xarxes socials i relacionals. Des d\u2019aquesta necessitat de protecci\u00f3, els Estats tenen la responsabilitat principal d’implementar pol\u00edtiques de pau, seguretat i just\u00edcia d’una manera compromesa i integral, tamb\u00e9 preventiva. Tanmateix, les organitzacions internacionals i regionals, la societat civil i els actors no governamentals, aix\u00ed com el sector privat, tamb\u00e9 tenen un paper clau en la gesti\u00f3 de les m\u00faltiples fonts d’inseguretat a les quals estem exposats.<\/p>\n\n\n\n

Tenim moltes escletxes d\u2019oportunitat per construir un marc antipunitivista centrat en el benestar de les persones, que transformi i disminueixi les viol\u00e8ncies, i garanteixi una qualitat de vida digna<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Tot i que les viol\u00e8ncies estiguin interconnectades i comparteixin s\u00edmils entre localitats, pa\u00efsos o regions, el seu abordatge requereix d\u2019una mirada contextual i situada, i les pol\u00edtiques de construcci\u00f3 de pau, seguretat i just\u00edcia han d\u2019aproximar les respostes a les necessitats i a les causes particulars. No es poden replicar models de manera autom\u00e0tica, perqu\u00e8 hi ha tantes solucions possibles com conflictes a l\u2019abast. En tot cas, per\u00f2, cal reivindicar que, lluny de ser idees idealistes o abstractes, existeix una altra pau, seguretat i just\u00edcia possibles que busquen satisfer necessitats tangibles.<\/p>\n\n\n\n

Tenim moltes escletxes d\u2019oportunitat per construir un marc antipunitivista centrat en el benestar de les persones entre elles i amb l\u2019entorn, que finalment transformi i disminueixi les viol\u00e8ncies i que garanteixi una qualitat de vida digna: tan sols ens cal fer cas a l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica, aix\u00ed com voluntat, esfor\u00e7 i coratge pol\u00edtic. Podem comen\u00e7ar per creure en la construcci\u00f3 d\u2019espais horitzontals, que es pot concebre la vida sense venjances, i que l’empatia i la compassi\u00f3 s\u00f3n l\u2019aposta social i pol\u00edtica m\u00e9s creativa. No ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 s\u00ed millor. Aix\u00ed, a la llarga, avan\u00e7arem vers societats m\u00e9s pac\u00edfiques; aix\u00f2 \u00e9s, m\u00e9s segures i justes.<\/p>\n\n\n\n

\u202f<\/p>\n\n\n\n

\n

[1]<\/a> Cockburn, C. \u201cThe continuum of violence\u201d, a Linke, U., Smith, D.T. (Eds.), Cultures of Fear: A Critical Reader<\/em>. Pluto Press, 2009.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Stern, M. Feminist global political economy and feminist security studies? The politics of delineating subfields<\/em>. Politics & Gender 13(4): 727-33, 2017.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Parashar S. \u201cGeneralitzar la guerra i els seus cossos<\/a>\u201d a Per la Pau<\/em> \u201cReorientant la seguretat des del feminisme\u201d, ICIP, n\u00famero 39, gener 2021.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Puig, S. \u201cApunts per a una agenda de pau<\/a>\u201d a Per la Pau<\/em> \u201cViol\u00e8ncies fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u201d, ICIP, n\u00famero 40, maig 2022.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Font, T. i Ortega, P. Viol\u00e8ncia, seguretat i construcci\u00f3 de pau a les ciu<\/em>tats<\/a>, Informe 28, Centre Del\u00e0s d\u2019Estudis per la Pau, 2019.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> \u201cHaciendo que el cambio sea una realidad: el poder<\/a>\u201d, Asociadas por lo Justo, 2008.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> Si b\u00e9 la noviol\u00e8ncia \u00e9s una estrat\u00e8gia m\u00e9s hist\u00f2ricament reconeguda i exercida de resist\u00e8ncia civil, aqu\u00ed s\u2019ent\u00e9n tamb\u00e9 com una filosofia de vida que es concreta en pr\u00e0ctiques i que consisteix a no exercir mitjans violents en la resoluci\u00f3 dels conflictes. Aix\u00f2 implica el desistiment de la for\u00e7a bruta, les armes o qualsevol altra eina que generi viol\u00e8ncia i que pugui infringir dany f\u00edsic a l\u2019altre. La noviol\u00e8ncia no equival a passivitat davant la viol\u00e8ncia o davant d\u2019accions i comportaments que es consideren com a injustes, sin\u00f3 que en promou la lluita, per\u00f2 mitjan\u00e7ant eines i mecanismes diferents (Sharp, Gene. Defensa civil no violenta<\/em>. Col\u00b7lecci\u00f3 \u201cEines de pau, seguretat i just\u00edcia\u201d, 22, Barcelona: Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau, 2018).<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> Luther King, M. El crit de la consci\u00e8ncia<\/em>. Col\u00b7lecci\u00f3 \u201cCl\u00e0ssics de la pau i de la noviol\u00e8ncia\u201d, 12. Barcelona: Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau i Angle editorial, 2016.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"featured_media":7863,"menu_order":1,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7719","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-03T11:30:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"648\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"432\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"22 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/\",\"name\":\"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-02T06:46:42+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-03T11:30:30+00:00\",\"description\":\"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg\",\"width\":648,\"height\":432},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau","description":"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-03T11:30:30+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg","width":648,"height":432,"type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"22 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/","name":"La interdepend\u00e8ncia entre la pau, la seguretat i la just\u00edcia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg","datePublished":"2023-05-02T06:46:42+00:00","dateModified":"2023-05-03T11:30:30+00:00","description":"L'autora Sandra Mart\u00ednez aposta per desenvolupar un enfocament hol\u00edstic antipunitivista que s\u2019apropi a la pau positiva.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-interdependencia-entre-la-pau-la-seguretat-i-la-justicia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Article1-1.jpg","width":648,"height":432},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7863"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}