{"id":7877,"date":"2025-01-20T12:05:22","date_gmt":"2025-01-20T12:05:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7877"},"modified":"2025-01-22T16:42:20","modified_gmt":"2025-01-22T16:42:20","slug":"la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/","title":{"rendered":"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau"},"content":{"rendered":"\n

Fins fa poc l’enfocament general vers les di\u00e0spores era ignorar-les completament<\/strong> o b\u00e9 veure-les amb recel i escepticisme respecte les seves intencions, el seu poder i la seva capacitat. Actualment, la tend\u00e8ncia est\u00e0 canviant cap a considerar que la di\u00e0spora t\u00e9 un potencial pacificador, incloent-la en totes les fases de la construcci\u00f3 de la pau, tant per raons normatives com d’utilitat. A partir dels enfocaments inclusius i centrats en les v\u00edctimes, els responsables pol\u00edtics i els actors de la societat civil busquen les comunitats de la di\u00e0spora com a col\u00b7laboradors en projectes de construcci\u00f3 de la pau; tanmateix, encara es veuen amb recel i depenen de la voluntat dels pa\u00efsos d’origen i de la comunitat internacional pel que fa a quin grup de la di\u00e0spora s’involucrar\u00e0 i de quina manera.<\/p>\n\n\n\n

Aquest article posa de manifest la participaci\u00f3 de la di\u00e0spora i els despla\u00e7ats interns en les iniciatives de construcci\u00f3 de pau de S\u00edria i Col\u00f2mbia, sobre la base de la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i la dels nostres companys de swisspeace i una revisi\u00f3 de la literatura sobre la mobilitzaci\u00f3 de la di\u00e0spora i la just\u00edcia transicional. A m\u00e9s, analitza els desafiaments i les oportunitats a qu\u00e8 s’enfronten els actors de la di\u00e0spora a l’hora de dur a terme iniciatives de construcci\u00f3 de pau, destacant la import\u00e0ncia de la col\u00b7laboraci\u00f3, la inclusivitat i les associacions sostenibles. Globalment, aquest article subratlla la contribuci\u00f3 indispensable de les comunitats de la di\u00e0spora a la construcci\u00f3 d’una pau sostenible i a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

Les raons per les quals \u00ables di\u00e0spores s\u00f3n clarament importants per a la construcci\u00f3 de pau al pa\u00eds d’origen\u00bb (Shain i Barth, 2003, 45) s\u00f3n alhora morals, per motius de m\u00e8rit, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 es consideren un valor afegit en aquest \u00e0mbit. Atesa la seva diversa pertinen\u00e7a (Horst, 2018), s’atribueix a la di\u00e0spora un coneixement inestimable del context espec\u00edfic del pa\u00eds d’origen i es considera un potencial constructor de ponts per mitj\u00e0 de les seves xarxes als pa\u00efsos d\u2019acollida. No nom\u00e9s poden contribuir a la pau amb les seves perspectives, experi\u00e8ncies i habilitats \u00faniques, sin\u00f3 que incloure la di\u00e0spora i les seves veus, tamb\u00e9 com a v\u00edctimes i supervivents, en la reconciliaci\u00f3 pot ser una contribuci\u00f3 al reconeixement i, per tant, una reparaci\u00f3 simb\u00f2lica. Les crides a una inclusi\u00f3 m\u00e9s gran dels actors locals i la import\u00e0ncia del dret a la veritat en el dret internacional creen un espai perqu\u00e8 els despla\u00e7ats interns i la di\u00e0spora participin en la transformaci\u00f3 dels conflictes i els processos de pau. Aix\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s implicacions a l’hora d’influir en l’inter\u00e8s de les di\u00e0spores en el futur del pa\u00eds d’origen en un escenari de reconstrucci\u00f3 posterior al conflicte (Wiebelhaus-Brahm, 2016) i pot contribuir a la cerca de solucions duradores per a la pau i el despla\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

Incloure la di\u00e0spora en la reconciliaci\u00f3, les seves veus, perspectives i experi\u00e8ncies, tamb\u00e9 com a v\u00edctimes i supervivents, \u00e9s una contribuci\u00f3 al reconeixement i, per tant, \u00e9s una reparaci\u00f3 simb\u00f2lica<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Les comunitats de la di\u00e0spora, definides aqu\u00ed per la seva mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica, hist\u00f2ricament han mantingut forts vincles amb la terra natal i alhora s’han integrat als seus pa\u00efsos d\u2019acollida. Sorgeixen per mitj\u00e0 de la mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica dels l\u00edders pol\u00edtics de la di\u00e0spora. Com a actors transnacionals, es considera que les di\u00e0spores tenen recursos, xarxes i experi\u00e8ncies \u00faniques que les fan fonamentals per als processos de construcci\u00f3 de pau a les regions afectades pel conflicte. <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte que els constructors de pau i els activistes dels drets humans es troben entre els m\u00e9s propensos a haver de fer front al despla\u00e7ament for\u00e7at (Peace Direct, 2022), \u00e9s fonamental recon\u00e8ixer el potencial d’actuaci\u00f3 i lideratge entre la di\u00e0spora. Amb els seus coneixements del context i un inter\u00e8s personal en la construcci\u00f3 de pau, estan ben posicionats per exercir una influ\u00e8ncia en la situaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds d’origen. Aix\u00f2 es pot fer directament, participant en negociacions de pau o interactuant amb actors pol\u00edtics i constructors de la pau sobre el terreny, o indirectament mitjan\u00e7ant l’activisme, fent pressi\u00f3 per conscienciar sobre els problemes relacionats amb el conflicte i per mobilitzar suport internacional. <\/p>\n\n\n\n

La diplom\u00e0cia cultural i les iniciatives de reconciliaci\u00f3 s\u00f3n un altre aspecte clau de la construcci\u00f3 de pau de la di\u00e0spora, ja que moltes comunitats fan servir l’art, la m\u00fasica i la narraci\u00f3 per promoure el di\u00e0leg, la curaci\u00f3 i la comprensi\u00f3 entre les parts en conflicte (Kalnazarova, 2020). A m\u00e9s, incloure les comunitats de la di\u00e0spora que han estat despla\u00e7ades pel conflicte en les iniciatives de reconciliaci\u00f3 t\u00e9 un paper important en la creaci\u00f3 d’un registre exhaustiu i prec\u00eds dels crims del passat (Koinova i Karabegovic, 2016).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s fonamental recon\u00e8ixer el potencial d\u2019acci\u00f3 i lideratge de la di\u00e0spora ja que les persones constructores de pau i activistes de drets humans es troben entre les m\u00e9s propenses a haver de fer front al despla\u00e7ament for\u00e7at<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest article explora les reivindicacions canviants de l’\u00e0mbit nacional al global, i se centra en exemples de S\u00edria i Col\u00f2mbia, dos pa\u00efsos que han experimentat conflictes prolongats i han vist una participaci\u00f3 significativa de la di\u00e0spora en les iniciatives per construir una pau sostenible. Destaquem la investigaci\u00f3 i el comprom\u00eds de swisspeace amb els sirians despla\u00e7ats a Alemanya i els despla\u00e7ats interns a S\u00edria com a primer exemple (Mayoraz, 2023) i amb la di\u00e0spora colombiana a Su\u00efssa (Beristain, Franco i Ott, Wiesman 2023).
<\/p>\n\n\n\n

Participaci\u00f3 pol\u00edtica dels sirians despla\u00e7ats<\/h3>\n\n\n\n

S\u00edria ha viscut un despla\u00e7ament massiu, amb milions de sirians que ara viuen com a refugiats o despla\u00e7ats interns. Aquesta experi\u00e8ncia de despla\u00e7ament planteja desafiaments importants per a la seva inclusi\u00f3 en els processos pol\u00edtics i de construcci\u00f3 de pau. Tot i que l’aixecament siri\u00e0 del 2011 va actuar com un factor unificador que va polititzar els sirians a l’estranger, l’escalada del conflicte, amb l’augment de l’etnicitzaci\u00f3 i la radicalitzaci\u00f3 a S\u00edria, tamb\u00e9 va afectar els patrons de mobilitzaci\u00f3 de la di\u00e0spora a Europa (Consell Dan\u00e8s per als Refugiats 2018). La fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica, \u00e8tnica i religiosa, i la conseg\u00fcent desconfian\u00e7a entre els grups sirians, frenen una organitzaci\u00f3 constructiva, encara m\u00e9s paralitzada pel poder extraterritorial del pa\u00eds d’origen autoritari.<\/p>\n\n\n\n

En l’\u00e0mbit internacional, la Resoluci\u00f3 2254 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va convertir la inclusivitat en un dels seus vuit principis rectors per a una mediaci\u00f3 efectiva. La participaci\u00f3 del poble siri\u00e0 es considera de la m\u00e0xima import\u00e0ncia per determinar el futur del pa\u00eds, fins i tot a l’hora de procurar el retorn segur i voluntari dels refugiats i els despla\u00e7ats interns a les seves zones d’origen. Staffan de Mistura, com a enviat especial de les Nacions Unides per a S\u00edria el 2016, va posar en marxa la Sala de Suport a la Societat Civil (CSSR); es tractava de convidar els actors de la societat civil siriana, inclosos els de la di\u00e0spora, a compartir les seves opinions amb l’equip de mediaci\u00f3 en paral\u00b7lel a les negociacions formals (Turkmani i Theros, 2019). Des del primer moment, es va encarregar a swisspeace que facilit\u00e9s la participaci\u00f3 de la societat civil en les converses internes de S\u00edria a Ginebra a trav\u00e9s de la CSSR. Amb el proc\u00e9s pol\u00edtic de les converses formals en punt mort, aquest mecanisme ha perm\u00e8s que els diferents membres de la societat civil continu\u00efn intercanviant opinions i fent pressi\u00f3 a les parts del conflicte per treballar cap a una soluci\u00f3 pol\u00edtica dins de la CSSR (Siegfried, 2019).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els obstacles, la di\u00e0spora i els despla\u00e7ats interns sirians han trobat maneres de participar en la vida civil i pol\u00edtica del seu pa\u00eds des de la dist\u00e0ncia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, fins i tot amb un espai organitzat i institucionalitzat per als actors de la societat civil que es considera que estableix nous est\u00e0ndards per a la pr\u00e0ctica de la mediaci\u00f3 inclusiva (Hellm\u00fcller i Zahar, 2018), en la pr\u00e0ctica la societat civil quedava exclosa de contribuir a les decisions operatives (Mayoraz, 2023). La di\u00e0spora siriana, especialment les persones que han estat despla\u00e7ades pel conflicte, pot no tenir la influ\u00e8ncia o el pes pol\u00edtic per defensar efica\u00e7ment els seus drets i els seus interessos en entorns formals de construcci\u00f3 de pau. La majoria de refugiats i despla\u00e7ats interns, que es posicionen contra el govern d’Assad, corren el risc de perdre el seu espai a la societat siriana i no avancen en els debats sobre q\u00fcestions vitals com ara els retorns segurs i dignes a S\u00edria. <\/p>\n\n\n\n

La funci\u00f3 dels despla\u00e7ats com a actors potencials es defineix en gran part pel reconeixement de l’estat d’origen (Toivanen i Baser, 2020), que mostra l’\u00fas instrumentalitzat que fan de les di\u00e0spores per a les seves agendes amb la finalitat de controlar les poblacions a l’estranger. Tot i que el govern de S\u00edria algunes vegades ha expressat la voluntat de col\u00b7laborar amb els refugiats i fomentar el seu retorn al pa\u00eds, aquesta ret\u00f2rica sovint s’acompanya de crides a la lleialtat al govern i es pot veure com un intent de refor\u00e7ar el suport al r\u00e8gim en comptes d’un aut\u00e8ntic inter\u00e8s per incloure els refugiats en els processos de construcci\u00f3 de pau.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els obstacles, la di\u00e0spora i els despla\u00e7ats interns sirians han trobat maneres de participar en la vida civil i pol\u00edtica del seu pa\u00eds des de la dist\u00e0ncia, centrant-se en formes informals de participaci\u00f3. Aix\u00f2 inclou proporcionar ajuda humanit\u00e0ria i suport als refugiats (Mayoraz, 2023). Mitjan\u00e7ant la recaptaci\u00f3 de fons i la coordinaci\u00f3 amb ONG internacionals, han proporcionat aliments, material m\u00e8dic i recursos educatius als civils de les regions devastades per la guerra. <\/p>\n\n\n\n

La di\u00e0spora m\u00e9s jove que va participar en l’aixecament siri\u00e0, en canvi, tendeix a centrar-se en l’activisme i la sensibilitzaci\u00f3 internacional i en el suport als actors de l’oposici\u00f3 (Mayoraz, 2023). Han organitzat protestes, campanyes medi\u00e0tiques i iniciatives de pressi\u00f3 per posar de manifest les violacions dels drets humans i pressionar els governs i les organitzacions internacionals perqu\u00e8 actu\u00efn. Per exemple, el suport que han proporcionat els supervivents de la tortura, els advocats de drets humans i els activistes sirians al Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR) per posar en marxa casos de jurisdicci\u00f3 universal contra membres del govern de S\u00edria com a part dels judicis de Coblen\u00e7a es pot considerar una forma de construcci\u00f3 de pau a trav\u00e9s de la just\u00edcia. Tot i que els judicis van ser duts a terme per la judicatura alemanya, la di\u00e0spora siriana va tenir un paper crucial a l’hora de donar suport al proc\u00e9s legal, va proporcionar proves de les atrocitats comeses pel govern siri\u00e0, experi\u00e8ncia i activisme per garantir que es fes just\u00edcia a les v\u00edctimes de violacions dels drets humans. Per la relativa autonomia de qu\u00e8 gaudeixen pel fet d’operar des de l’estranger, la di\u00e0spora siriana va poder recopilar informaci\u00f3 i declarar, cosa que no seria possible per a la poblaci\u00f3 siriana que havia rom\u00e0s al pa\u00eds (Cavallaro, 2022).<\/p>\n\n\n\n

Sense un cam\u00ed clar cap a la pau, els refugiats sirians a Europa han expressat desesperaci\u00f3 i impot\u00e8ncia i, per tant, s\u2019han decantat cap a l’ajuda humanit\u00e0ria a petita escala<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Atesa la manca de perspectives per a una resoluci\u00f3 del conflicte, l’enfocament dels sirians a Alemanya tamb\u00e9 es va despla\u00e7ar cap al suport a la integraci\u00f3 dels refugiats a Alemanya (Mayoraz, 2023). Forjar-se una nova vida a Alemanya ha estat una experi\u00e8ncia dif\u00edcil per als refugiats. En primer lloc, pel fet de reviure experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a la seva salut f\u00edsica i mental. En segon lloc, la inseguretat i la manca de pau es perpetren a trav\u00e9s de l’amena\u00e7a cont\u00ednua a qu\u00e8 poden haver de fer front les persones als pa\u00efsos de destinaci\u00f3 (por dels serveis secrets que controlen les activitats a l’estranger) i la preocupaci\u00f3 continuada per les persones que han deixat enrere. En tercer lloc, hi ha incerteses per als sol\u00b7licitants d’asil que no han obtingut (encara) la resid\u00e8ncia legal de llarga durada (Dijkema, Grossenbach i Herzog, 2024). La por de ser retornats a S\u00edria \u00e9s molt present entre els sirians que hi ha a Alemanya; per tant, el fet de no recon\u00e8ixer S\u00edria com un espai segur continua sent central pel que fa als objectius d’activisme (Mayoraz, 2023).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que l’etapa del conflicte influeix en la participaci\u00f3 de la di\u00e0spora (Van Hear i Cohen, 2017). Sense un cam\u00ed clar cap a la pau, els refugiats sirians a Europa expressaven sentiments de desesperaci\u00f3 i impot\u00e8ncia i, per tant, s’orientaven cap a l’ajuda humanit\u00e0ria a petita escala i el suport als refugiats. El segon exemple d’aquest article mostrar\u00e0 com la inclusi\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de la pau pot adoptar diferents formes si s’ha arribat a una pau negociada o a un acord.<\/p>\n\n\n\n

Participaci\u00f3 de la di\u00e0spora colombiana en el tractament del passat i la construcci\u00f3 de la pau<\/h3>\n\n\n\n

M\u00e9s de cinc d\u00e8cades de conflicte armat intern a Col\u00f2mbia han fet que 6,8 milions de colombians hagin fugit dins del pa\u00eds (ACNUR, 2024) i m\u00e9s d’un mili\u00f3, a pa\u00efsos ve\u00efns: pa\u00efsos llatinoamericans, l’Am\u00e8rica del Nord, Europa, Austr\u00e0lia i altres. Com que molts d’ells havien estat pol\u00edticament actius a Col\u00f2mbia, van continuar el seu activisme durant l\u2019exili i quan van arribar als pa\u00efsos d\u2019acollida. Aix\u00ed, doncs, les xarxes informals de solidaritat, construcci\u00f3 de pau i d’activistes pol\u00edtics han existit fora de Col\u00f2mbia des de les d\u00e8cades de 1950 i 1960.<\/p>\n\n\n\n

Del 2018 al 2022, la Comissi\u00f3 per a l’Esclariment de la Veritat, la Conviv\u00e8ncia i la No Repetici\u00f3 (CEV) de Col\u00f2mbia, creada a partir de l’Acord de pau de 2016 entre el govern colombi\u00e0 i el grup guerriller FARC-EP, es va convertir en la primera comissi\u00f3 de la veritat del m\u00f3n que va fer de manera sistem\u00e0tica una recerca de la veritat extraterritorial a la di\u00e0spora.<\/p>\n\n\n\n

La recopilaci\u00f3 de m\u00e9s de 2.100 testimonis de la di\u00e0spora colombiana destaca l’important paper que poden tenir les poblacions despla\u00e7ades a l’hora d\u2019esclarir la veritat i contribuir a la curaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3 d’una naci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La seva tasca extraterritorial per recollir testimonis de la di\u00e0spora colombiana demostra el potencial de la mobilitzaci\u00f3 de la di\u00e0spora en els processos per fer front al passat (el que tamb\u00e9 s’anomena just\u00edcia transicional), que s\u00f3n un element essencial d’una construcci\u00f3 de pau sostenible. La recopilaci\u00f3 de m\u00e9s de 2.100 testimonis de la di\u00e0spora destaca el paper important que poden tenir les poblacions despla\u00e7ades a l’hora d\u2019esclarir la veritat sobre les violacions dels drets humans i contribuir al proc\u00e9s de curaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3 d’una naci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Durant els sis mesos de la fase de preparaci\u00f3, el comissionat Carlos Mart\u00edn Beristain va rebre l’enc\u00e0rrec de centrar els esfor\u00e7os en la \u00abCol\u00f2mbia fora de Col\u00f2mbia\u00bb, la di\u00e0spora colombiana, que t\u00e9 representaci\u00f3 gaireb\u00e9 a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n. A partir dels contactes internacionals previs a la xarxa de la CEV, el comissionat va posar en marxa el proc\u00e9s en m\u00e9s de 24 pa\u00efsos viatjant a cadascun d’ells, trucant a diferents portes i creant aliances.<\/p>\n\n\n\n

Quan la Comissi\u00f3 va concloure el seu mandat el 2022, el seu informe final tenia un cap\u00edtol complet titulat \u00abLes veritats de l’exili. La Col\u00f2mbia fora de Col\u00f2mbia\u00bb dedicat a les hist\u00f2ries, la resist\u00e8ncia i els reptes dels colombians a l’exili. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la publicaci\u00f3 d’un informe escrit, en molts llocs el proc\u00e9s va tenir resultats de m\u00e9s abast: diversos testimonis que van declarar a la CEV en el proc\u00e9s van esmentar que es tractava d’un moment important per experimentar oficialment el reconeixement de la seva tasca, resist\u00e8ncia i dolor (Wiesman 2023). Tamb\u00e9 va contribuir a aquest reconeixement la cerim\u00f2nia p\u00fablica que la CEV va celebrar a Bogot\u00e0 per donar visibilitat a les hist\u00f2ries i lluites dels exiliats. A m\u00e9s, en molts casos, el proc\u00e9s va contribuir a refor\u00e7ar la comunicaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les v\u00edctimes (m\u00e9s enll\u00e0 de les divisions generades pel conflicte).<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de la Comissi\u00f3 de la Veritat de Col\u00f2mbia va ser en gran mesura ascendent, des de les bases a les elits, amb un enfocament innovador, d\u2019aprenentatge sobre la marxa i pas a pas<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En altres casos, les expectatives no es van acomplir i el proc\u00e9s va provocar frustracions, ja que les xarxes es van debilitar en certa mesura a causa de l’enfocament temporal de la feina en la CEV. Despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de COVID-19 i de la presid\u00e8ncia d\u2019Iv\u00e1n Duque, que no va valorar l’acord de pau i no en va prioritzar la implementaci\u00f3, moltes persones es van sentir esgotades i desmotivades durant un temps.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que va ser la CEV qui va posar en marxa formalment el proc\u00e9s, a Bogot\u00e0, l’enfocament innovador, d’aprenentatge sobre la marxa i pas a pas, les diferents realitats dels pa\u00efsos d’acollida i les diferents situacions de finan\u00e7ament van implicar que el proc\u00e9s tamb\u00e9 fos en gran part des de les bases cap a les elits (bottom-up) (Franco i Ott 2023).<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/h3>\n\n\n\n

Els exemples de participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en les iniciatives de construcci\u00f3 de la pau de S\u00edria i Col\u00f2mbia revelen punts en com\u00fa i discrep\u00e0ncies que posen de manifest les complexitats i el potencial que t\u00e9 implicar les poblacions despla\u00e7ades en la resoluci\u00f3 de conflictes i la mirada del passat.<\/p>\n\n\n\n

Les dues iniciatives mostrades, que van comen\u00e7ar com accions promogudes per l’ONU o els governs, demostren que encara cal fer feina de manera ascendent, des de les bases cap a les elits (bottom-up). El sentiment de propietat entre els participants va ser fort i no van ser simplement usuaris passius o beneficiaris de la CSSR o de la Comissi\u00f3 de la Veritat (Turkami i Theros, 2019, Franco i Ott 2023). Tots dos processos s’han anat desenvolupant al llarg del temps, amb diferents participants amb una funci\u00f3 activa en el replantejament del disseny. L’arquitectura flexible de la Comissi\u00f3 de la Veritat colombiana va permetre ajustar-se a les diferents realitats dels pa\u00efsos d’acollida de la di\u00e0spora, mentre que la CSSR va passar de tenir primer la participaci\u00f3 predominant de les persones que vivien fora de S\u00edria a ser m\u00e9s inclusiva per a la societat civil de zones controlades pel r\u00e8gim. Amb el sentit de propietat desenvolupat, tots dos processos van portar a resultats positius en termes de trencament de barreres i transformaci\u00f3 de punts de vista conflictius.<\/p>\n\n\n\n

Una perspectiva transnacional que reconegui les persones migrants ofereix una oportunitat per construir societats pac\u00edfiques i inclusives en la recerca d’una pau sostenible i duradora per als seus pa\u00efsos d’origen i d’acollida<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quan subratllem la import\u00e0ncia de la inclusi\u00f3 en els processos de construcci\u00f3 de pau, les nostres conclusions tamb\u00e9 mostren que treballar de les bases a les elits implica una lluita per a les persones implicades: estar en desacord i negociar amb altres participants sobre l’estrat\u00e8gia, fer pressi\u00f3 a les elits i fer front a les expectatives que no es compleixen. Els processos de construcci\u00f3 de pau i transformaci\u00f3 de conflictes no s\u00f3n lineals i ben definits, sin\u00f3 que s\u00f3n processos complexos i desordenats. En el transcurs del conflicte, en les diferents etapes d’aplicaci\u00f3 dels acords de pau i en diferents situacions pol\u00edtiques, les prioritats de la di\u00e0spora canvien. Segons l’etapa del proc\u00e9s de pau, es necessiten unes activitats o altres perqu\u00e8 la di\u00e0spora participi. Al mateix temps, com que les negociacions de pau s\u00f3n processos complexos i no lineals, \u00e9s dif\u00edcil tenir una estrat\u00e8gia d’informaci\u00f3 clara vers la di\u00e0spora per saber on portar\u00e0 la seva participaci\u00f3. Per tant, \u00e9s f\u00e0cil generar falses expectatives.<\/p>\n\n\n\n

La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora tamb\u00e9 pot ser esgotadora, ja que els refugiats lluiten per integrar-se als seus nous pa\u00efsos de resid\u00e8ncia. Per tant, el nexe pau-migraci\u00f3 ens insta a estudiar la construcci\u00f3 de pau en diferents llocs i a trav\u00e9s de les fronteres (Krause i Segadlo, 2021), fins i tot als pa\u00efsos d\u2019acollida. Recon\u00e8ixer les experi\u00e8ncies que les persones han tingut als seus pa\u00efsos d’origen i les que poden tenir als pa\u00efsos d’acollida aporta noves narratives i perspectives. Els programes i els projectes de construcci\u00f3 de pau, com les iniciatives de veritat i reconciliaci\u00f3, aprofiten la inclusi\u00f3 de veus transnacionals, ja que poden crear espais per unir les diferents perspectives de les persones que s’han quedat, han estat despla\u00e7ades, han fugit o han retornat. Per tant, una perspectiva transnacional que reconegui les persones migrants, les que es queden i les que retornen com a constructores de pau ofereix una oportunitat per construir societats pac\u00edfiques i inclusives en la recerca d’una pau sostenible i duradora per als seus pa\u00efsos d’origen i de destinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l\u2019original, escrit en angl\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7938,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7877","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-01-22T16:42:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324-442x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"442\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/\",\"name\":\"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-20T12:05:22+00:00\",\"dateModified\":\"2025-01-22T16:42:20+00:00\",\"description\":\"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg\",\"width\":656,\"height\":1068},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","description":"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","og_description":"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-01-22T16:42:20+00:00","og_image":[{"width":442,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324-442x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/","name":"La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la construcci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg","datePublished":"2025-01-20T12:05:22+00:00","dateModified":"2025-01-22T16:42:20+00:00","description":"L'article reflexiona sobre les experi\u00e8ncies de la di\u00e0spora de S\u00edria i de Col\u00f2mbia en la construcci\u00f3 de pau en els seus pa\u00efsos d'origen.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-participacio-de-la-diaspora-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/diaspora-3-e1722584506324.jpg","width":656,"height":1068},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7938"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}