{"id":7884,"date":"2025-01-20T12:06:44","date_gmt":"2025-01-20T12:06:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7884"},"modified":"2025-01-20T12:06:44","modified_gmt":"2025-01-20T12:06:44","slug":"la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/","title":{"rendered":"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Durant les darreres d\u00e8cades, la investigaci\u00f3 ha mostrat que les di\u00e0spores<\/strong> poden tenir un paper important en les iniciatives de construcci\u00f3 de pau. Mitjan\u00e7ant estudis de cas que van d’Irlanda del Nord a Sri Lanka, els acad\u00e8mics han argumentat que les di\u00e0spores mostren la voluntat d\u2019actuar a trav\u00e9s d\u2019enviaments de diners o fent de pont social i cultural entre el seu lloc d’origen i el seu pa\u00eds d\u2019acollida. De fet, les di\u00e0spores poden participar en iniciatives de pressi\u00f3 i activisme, i contribuir a la transfer\u00e8ncia d\u2019habilitats coneixements. Gr\u00e0cies a les seves \u00e0mplies xarxes nacionals i transnacionals, tamb\u00e9 poden contribuir a les iniciatives de reconciliaci\u00f3 i prevenci\u00f3 de conflictes.[1]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquesta tasca per conscienciar sobre l’actuaci\u00f3 de les di\u00e0spores en els processos de pau i conflicte les ha fet visibles en escenaris de construcci\u00f3 de pau. Els responsables pol\u00edtics i altres actors han comen\u00e7at a prestar atenci\u00f3 a q\u00fcestions relacionades amb la condici\u00f3 de v\u00edctima i la just\u00edcia mitjan\u00e7ant la inclusi\u00f3 de membres de la di\u00e0spora a la seva agenda, de manera pr\u00e0ctica o discursiva. Si b\u00e9 durant molt temps els estudis sobre construcci\u00f3 de pau han tingut en compte els membres de la di\u00e0spora de primera generaci\u00f3 que van migrar principalment per causes relacionades amb conflictes s’han tingut en compte, el paper que poden tenir les anomenades segones i terceres generacions s’ha subestimat en gran mesura. Tot i que l’atenci\u00f3 s’ha centrat en l’anomenada primera generaci\u00f3 \u2014els migrants que han arribat a un nou pa\u00eds d\u2019acollida\u2014, sembla que els seus fills i nets estan menys interessats en les q\u00fcestions relacionades amb la terra natal dels seus pares. Aix\u00ed, doncs, aquests participen en menys mesura, si \u00e9s que ho fan, en els \u00e0mbits pol\u00edtic i c\u00edvic del pa\u00eds dels seus avantpassats.<\/p>\n\n\n\n

Les di\u00e0spores poden participar en iniciatives de pressi\u00f3 i activisme, i contribuir a la reconciliaci\u00f3 i la prevenci\u00f3 de conflictes gr\u00e0cies a les \u00e0mplies xarxes nacionals i transnacionals<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els estudis han mostrat que la segona i la tercera generaci\u00f3 continuen tenint inter\u00e8s pels esdeveniments del pa\u00eds d’origen dels seus pares. Tanmateix, ho fan en un grau inferior que els seus pares i, de manera significativa, d’una forma diferent.[2]<\/a> Els descendents de la primera generaci\u00f3 estan integrats en els espais socials que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit pol\u00edtic i nacional dels seus pa\u00efsos de naixement. Concretament, aix\u00f2 vol dir que estan familiaritzats amb el pa\u00eds dels seus avantpassats a trav\u00e9s de les relacions de parentiu existents, a trav\u00e9s de narratives i informaci\u00f3 dels fets que tenen lloc al pa\u00eds d’origen en els mitjans de comunicaci\u00f3. De vegades, els fills dels migrants poden fins i tot tenir doble ciutadania i estar implicats directament, gr\u00e0cies a aquesta condici\u00f3, en els espais pol\u00edtics i institucionals de la terra natal dels seus progenitors. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha m\u00faltiples factors  que afavoreixen les iniciatives de construcci\u00f3 de pau de les di\u00e0spores, com ara les xarxes preexistents, els vincles familiars o les estructures associatives a qu\u00e8 tenen acc\u00e9s els membres de la segona i la tercera generaci\u00f3 a causa de la migraci\u00f3 dels seus pares. A m\u00e9s, els membres de la segona generaci\u00f3, sovint m\u00e9s familiaritzats amb els espais i les eines virtuals, poden rec\u00f3rrer a mitjans tecnol\u00f2gics per ser pol\u00edticament actius en el pa\u00eds d’origen dels seus pares. No \u00e9s estrany que la segona i, fins a cert punt, la tercera generaci\u00f3 tamb\u00e9 s’identifiquin parcialment amb l’\u00e8tnia dels seus pares, alhora que s’identifiquen com a ciutadans del seu pa\u00eds de naixement.<\/p>\n\n\n\n

Durant molt temps els estudis sobre construcci\u00f3 de pau han tingut en compte els membres de la di\u00e0spora de primera generaci\u00f3, i s’ha subestimat el paper que poden tenir les segones i terceres generacions<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els conflictes obliguen la gent a migrar. La formaci\u00f3 de di\u00e0spores sol produir-se despr\u00e9s del despla\u00e7ament a causa de la manca de condicions de seguretat per a les persones al pa\u00eds d’origen. Tanmateix, en altres casos, els esdeveniments pol\u00edtics al pa\u00eds d’origen creen una motivaci\u00f3 per a la mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica. La primera generaci\u00f3 acostuma a liderar la pol\u00edtica de la di\u00e0spora i forma la majoria de xarxes de la di\u00e0spora, que despr\u00e9s s\u00f3n heretades o transformades per les generacions posteriors.<\/p>\n\n\n\n

Les generacions futures no s\u00f3n immunes als conflictes del lloc d’origen i tamb\u00e9 es veuen afectades per conflictes en curs o passats de diverses maneres. A trav\u00e9s de reviure el passat i de mecanismes d’acc\u00e9s a la postmem\u00f2ria, alguns membres de les comunitats de la di\u00e0spora poden heretar traumes culturals i les ganes d\u2019actuar a favor de la construcci\u00f3 de la pau i la just\u00edcia, procurant corregir els errors que van afectar les traject\u00f2ries vitals dels seus avantpassats[3]<\/a>. Poden haver format identitats h\u00edbrides i desenvolupat lleialtats a m\u00faltiples contextos. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta posici\u00f3 transnacional implica oportunitats i reptes a l’hora d’involucrar-se en assumptes pol\u00edtics en contextos tant del pa\u00eds d\u2019acollida com del d’origen. Aquesta transnacionalitat no nom\u00e9s configura les experi\u00e8ncies viscudes de la segona i la tercera generaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es pot observar en les iniciatives de construcci\u00f3 de pau al seu lloc d’origen. Abans d’aprofundir en exemples d’aquestes iniciatives, analitzarem breument els factors que permeten i impedeixen aquestes iniciatives de pau que duen a terme les di\u00e0spores.<\/p>\n\n\n\n

Factors que configuren la participaci\u00f3 transnacional de les di\u00e0spores<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La pol\u00edtica de la di\u00e0spora s’ha abordat sovint a trav\u00e9s de la relaci\u00f3 tri\u00e0dica entre el pa\u00eds d’origen, el pa\u00eds d\u2019acollida i la di\u00e0spora. Segons aquesta visi\u00f3, un dels principals factors que configuren les possibilitats que tenen les di\u00e0spores de mobilitzar-se i participar en els assumptes del lloc d’origen, incloent-hi les iniciatives de construcci\u00f3 de la pau, s\u00f3n les estructures d’oportunitat pol\u00edtica i institucional tant del pa\u00eds d’origen com del pa\u00eds d\u2019acollida, que fan refer\u00e8ncia als drets socials i pol\u00edtics legals dels membres de la di\u00e0spora, incloent-hi els dels seus descendents, les lleis de ciutadania i les pol\u00edtiques socials. <\/p>\n\n\n\n

La di\u00e0spora pot participar en els processos pol\u00edtics del pa\u00eds d’origen mitjan\u00e7ant el vot a dist\u00e0ncia si mant\u00e9 la seva ciutadania original, i sempre que aquest sigui legalment possible per als antics residents que encara s\u00f3n ciutadans del pa\u00eds. Turquia n’\u00e9s un exemple. Els membres de la di\u00e0spora van poder votar a dist\u00e0ncia a les eleccions presidencials de 2014 i a les eleccions parlament\u00e0ries de 2015. A les eleccions de 2023, els electors de la di\u00e0spora turca formaven un electorat de 400.000 persones a Fran\u00e7a i arribaven a la impressionant xifra d’1,5 milions a Alemanya.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, les estructures d’oportunitat discursiva \u2014\u00e9s a dir, la manera com els membres de la di\u00e0spora poden difondre el seu missatge a l’esfera p\u00fablica i donar forma al discurs p\u00fablic per obtenir suports\u2014 tamb\u00e9 poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies a l’hora de configurar les possibilitats dels membres de la di\u00e0spora i dels seus descendents de participar en els assumptes pol\u00edtics de la seva terra ancestral. Un exemple d’aix\u00f2 prov\u00e9 de la di\u00e0spora kurda a Europa, que va difondre amb \u00e8xit el seu missatge a l’espai medi\u00e0tic europeu durant l’atac de l’ISIS a la petita ciutat kurda de Kobane, a S\u00edria, durant l’hivern de 2014 i 2015. En particular, la narrativa de les guerrilleres kurdes que lluitaven contra els terroristes de l’ISIS va ser potent i es va utilitzar per fer pressi\u00f3 als governs europeus per tal d’obtenir suport.[4]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Hi ha m\u00faltiples factors que afavoreixen les iniciatives de construcci\u00f3 de pau de les di\u00e0spores, com les xarxes preexistents, els vincles familiars o les estructures associatives a qu\u00e8 tenen acc\u00e9s els membres de la segona i la tercera generaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Alhora, les relacions bilaterals i diplom\u00e0tiques entre el lloc d’origen i el pa\u00eds d\u2019acollida s\u00f3n un factor que configura la participaci\u00f3 transnacional dels membres de la di\u00e0spora i que fa que aquesta sigui possible o no. Un dels exemples m\u00e9s recents prov\u00e9 de la di\u00e0spora russa, especialment dels membres que s’oposen al govern actual. L’espai de participaci\u00f3 en l’esfera pol\u00edtica de R\u00fassia s’ha vist encara m\u00e9s redu\u00eft per l’obstaculitzaci\u00f3 de les relacions diplom\u00e0tiques entre R\u00fassia i els pa\u00efsos on s’ha format la di\u00e0spora russa. S’ha suggerit que t\u00e9 sentit afegir la \u00abcomunitat global\u00bb, \u00e9s a dir, actors internacionals de diferents contextos, a aquesta relaci\u00f3 tri\u00e0dica entre la terra natal, el pa\u00eds d’acollida i la di\u00e0spora.[5]<\/a> Finalment, la dimensi\u00f3 transnacional tamb\u00e9 \u00e9s un aspecte fonamental que cal incloure, ja que l’acci\u00f3 de la di\u00e0spora es basa en xarxes, afiliacions, pr\u00e0ctiques i narratives transnacionals, tant preexistents com de nova creaci\u00f3. Les xarxes i associacions transnacionals de la di\u00e0spora s\u00f3n un dels factors que poden impulsar significativament la participaci\u00f3 en els processos pol\u00edtics de la terra ancestral o, si no n’hi ha, impedir-la.<\/p>\n\n\n\n

La segona i la tercera generaci\u00f3 estan m\u00e9s integrades i familiaritzades amb les estructures d’oportunitat pol\u00edtica i institucional del seu pa\u00eds de naixement, el pa\u00eds d’acollida per als seus pares. Els seus pares, en canvi, podrien estar m\u00e9s familiaritzats amb les estructures d’oportunitat pol\u00edtica i institucional del pa\u00eds d’origen. De la mateixa manera, les iniciatives de construcci\u00f3 de la pau de la segona i la tercera generaci\u00f3 poden diferir significativament de les dels seus pares i avis. Per tant, \u00e9s important no abordar-les des de les mateixes perspectives anal\u00edtiques. De fet, hi ha el risc de perdre’n alguns aspectes clau, tal com s’analitza a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L’impacte de les iniciatives de construcci\u00f3 de pau de la segona i la tercera generaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de la circulaci\u00f3 de la di\u00e0spora abordem a la participaci\u00f3 transnacional de segona i tercera generaci\u00f3, fins i tot en les iniciatives de construcci\u00f3 de pau. Amb aix\u00f2 ens referim a compromisos i accions transnacionals mitjan\u00e7ant les quals els descendents dels migrants pretenen millorar les condicions a la terra d’origen dels seus pares, b\u00e9 a dist\u00e0ncia (tant en l\u00ednia com fora de l\u00ednia) o in situ<\/em>. Les seves accions poden tenir lloc per mitjans institucionals o no, i incloure fins i tot migracions temporals i visites de curta durada; enviaments econ\u00f2mics, socials i \u00abpol\u00edtics\u00bb (com ara el vot a dist\u00e0ncia); accions de pressi\u00f3; la prestaci\u00f3 de suport log\u00edstic en temps de crisis pol\u00edtiques, i l’activisme en l\u00ednia, com ara blogs, campanyes de conscienciaci\u00f3, etc.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de reviure el passat, les persones de les comunitats de la di\u00e0spora poden heretar traumes culturals i les ganes d\u2019actuar en favor de la construcci\u00f3 de la pau i la just\u00edcia, procurant corregir els errors que van afectar les traject\u00f2ries vitals dels seus avantpassats<\/p>\n\n\n\n

Especialment durant els processos de pau i les fases posteriors al conflicte, es pot reactivar l’inter\u00e8s dels membres de la di\u00e0spora de segona generaci\u00f3 en els afers del pa\u00eds d’origen i el seu activisme transnacional es pot fer m\u00e9s visible i sostingut. Els membres inactius de la di\u00e0spora, que no participaven activament en la pol\u00edtica, podrien preferir fer-ho en moments cr\u00edtics. En aquests casos, hi ha finestres d’oportunitat perqu\u00e8 aquests membres de la di\u00e0spora tinguin influ\u00e8ncia en els processos de presa de decisions a la seva terra natal i al pa\u00eds d’acollida. Perqu\u00e8 la segona generaci\u00f3 pugui contribuir a la construcci\u00f3 de la pau, hem d’entendre que hi ha diversos factors en joc.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, un d’aquests factors \u00e9s el panorama pol\u00edtic del pa\u00eds d’origen. Si prenem com a exemple la guerra de R\u00fassia a Ucra\u00efna, que ha donat lloc a la formaci\u00f3 de nous moviments de di\u00e0spora dels dos pa\u00efsos, els plantejaments dels estats s\u00f3n molt diferents i estan oberts a la influ\u00e8ncia de la di\u00e0spora en tots dos casos. Si l’atmosfera pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s oberta, els membres de la di\u00e0spora de segona generaci\u00f3 poden relacionar-se amb els actors del pa\u00eds d’origen implicats en les iniciatives de  pau i col\u00b7laborar en projectes per a aportar un canvi positiu. <\/p>\n\n\n\n

La segona generaci\u00f3 t\u00e9 el potencial de contribuir a la societat civil nacional i transnacional, aix\u00ed com de mobilitzar suports per a l’agenda de pau que o b\u00e9 est\u00e0 arrelada al pa\u00eds d’origen o b\u00e9 \u00e9s esperonada per l’activisme transnacional. L’enfocament del lloc d\u2019origen cap a la di\u00e0spora, concretament cap a les noves generacions, \u00e9s crucial en aquests casos. Se’ls accepta com a actors leg\u00edtims en els processos de construcci\u00f3 de pau? Se’ls margina i se’ls considera espectadors d’aquests processos liderats pels actors del pa\u00eds d’origen, o b\u00e9 s’accepta la seva actuaci\u00f3 i se’ls percep com una veu leg\u00edtima? Aix\u00f2 dep\u00e8n del tipus de conflicte, del que s\u2019espera de la di\u00e0spora i de la influ\u00e8ncia que aquesta pugui tenir en els processos pol\u00edtics, entre altres.<\/p>\n\n\n\n

Especialment durant els processos de pau i en el postconflicte es pot reactivar l’inter\u00e8s de les segones generacions pels afers del pa\u00eds d’origen i el seu activisme transnacional es pot fer m\u00e9s visible i sostingut<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En segon lloc, \u00e9s fonamental la bona disposici\u00f3 de la segona generaci\u00f3 per a contribuir al canvi positiu en el pa\u00eds d’origen. Tanmateix, aix\u00f2 no \u00e9s suficient per fer contribucions significatives, ja que de vegades, malgrat la seva voluntat i influ\u00e8ncia, s\u2019enfronten a dificultats. La construcci\u00f3 de pau sol produir-se durant transicions pol\u00edtiques que, generalment, estan carregades d’inestabilitat pol\u00edtica. La situaci\u00f3 el pa\u00eds d’origen pot estar marcada per la tensi\u00f3, la rivalitat pol\u00edtica i la desconfian\u00e7a. I la desconfian\u00e7a i les divisions entre diferents grups \u00e8tnics, religiosos o socials poden suposar un repte per als esfor\u00e7os de reconciliaci\u00f3. Superar les enemistats hist\u00f2riques i generar confian\u00e7a \u00e9s un proc\u00e9s complex i que requereix temps.<\/p>\n\n\n\n

Les elits pol\u00edtiques del lloc d’origen poden percebre les di\u00e0spores com una amena\u00e7a per a la seguretat o una font d’inestabilitat, com a dissidents o persones que van deixar el pa\u00eds en conflicte; per tant, se’n podria q\u00fcestionar la legitimitat durant la transici\u00f3 pol\u00edtica. La literatura mostra que les intervencions de la di\u00e0spora de vegades no s\u00f3n ben rebudes per les elits pol\u00edtiques ni per les persones que s’han quedat al pa\u00eds d’origen.[6]<\/a> Les persones que es van quedar al pa\u00eds en temps de dificultats podrien q\u00fcestionar les intervencions de la di\u00e0spora i no considerar les seves accions com a org\u00e0niques per a la societat que van deixar enrere. A m\u00e9s, les percepcions de la di\u00e0spora sobre la pau poden diferir de les percepcions locals. Aquest ha estat el cas de Xipre, en qu\u00e8 els joves xipriotes de la di\u00e0spora i els de l’illa tenen opinions divergents sobre la definici\u00f3 d’un futur pac\u00edfic per a Xipre.[7]<\/a> La segona generaci\u00f3, que no t\u00e9 experi\u00e8ncia pr\u00e8via del context del pa\u00eds d’origen dels avantpassats, es podria sentir doblement marginada per aquests plantejaments. En alguns casos, les elits pol\u00edtiques del lloc d’origen poden esgrimir la q\u00fcesti\u00f3 de la \u00abdoble lleialtat\u00bb. La lleialtat dels membres de la di\u00e0spora de segona generaci\u00f3 pel pa\u00eds d’origen dels seus avantpassats es pot q\u00fcestionar, ja que estan integrats en els contextos del pa\u00eds de resid\u00e8ncia i tamb\u00e9 del d’origen. Tamb\u00e9 hi podria haver barreres legals i pol\u00edtiques que entorpeixin les accions de les segones generacions. En alguns casos, pot ser que no tinguin la ciutadania del pa\u00eds d’origen dels seus pares o b\u00e9 que no tinguin dret a votar o a presentar-se a les eleccions.<\/p>\n\n\n\n

Quan l’entorn pol\u00edtic \u00e9s m\u00e9s obert, la di\u00e0spora de segona generaci\u00f3 pot comprometre’s amb els actors del pa\u00eds d’origen implicats en iniciatives de construcci\u00f3 de pau i col\u00b7laborar en projectes per a un canvi positiu<\/span><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En tercer lloc, la capacitat de la segona generaci\u00f3 de participar en processos de pau, conviv\u00e8ncia i di\u00e0leg pot estar marcada pel panorama pol\u00edtic del pa\u00eds d\u2019acollida. La literatura existent mostra que les di\u00e0spores no s\u00f3n homog\u00e8nies i poden reproduir les din\u00e0miques pol\u00edtiques i les divisions \u00e8tniques\/religioses\/ideol\u00f2giques del pa\u00eds d’origen als seus nous pa\u00efsos d\u2019acollida. Aquestes fragmentacions tamb\u00e9 es poden veure transformades per factors espacials i temporals en l’espai transnacional, i es podrien produir noves divisions als pa\u00efsos de resid\u00e8ncia. Als membres de la segona generaci\u00f3 interessats en la pol\u00edtica els podria resultar dif\u00edcil alinear-se amb les organitzacions de la di\u00e0spora, ja que de vegades no troben sentit a aquestes divisions. En altres casos, els estudis mostren que les decisions dels pares influeixen molt i que es decanten cap a les orientacions pol\u00edtiques i els patrons de mobilitzaci\u00f3 dels seus avantpassats.[8]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Finalment, a m\u00e9s d’aquests factors inherents, resulta essencial com el pa\u00eds d\u2019acollida acull la participaci\u00f3 de la di\u00e0spora en la pol\u00edtica del pa\u00eds d\u2019origen. En alguns casos, s\u00f3n els actors governamentals del pa\u00eds d\u2019acollida que fomenten els compromisos transnacionals. Veiem iniciatives en qu\u00e8 els partits pol\u00edtics, els laboratoris d’idees i les organitzacions de la societat civil del pa\u00eds d’origen organitzen tallers i confer\u00e8ncies per animar la di\u00e0spora a fer de pont entre els dos contextos i afavorir un canvi positiu. En altres casos, en qu\u00e8 s’ha criminalitzat i estigmatitzat una de les parts del conflicte, observem que aquestes etiquetes o b\u00e9 dissuadeixen la participaci\u00f3 de la segona generaci\u00f3 o b\u00e9 eviten que tinguin debats oberts sobre els conceptes mateixos de pau i reconciliaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La participaci\u00f3 del jovent de la di\u00e0spora en moviments com els LTTE (Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam) i el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), fins i tot en temps d’iniciatives de construcci\u00f3 de pau, ha provocat disturbis entre els joves t\u00e0mils i kurds als seus pa\u00efsos de naixement, com ara Canad\u00e0, Fran\u00e7a o Alemanya, ja que aquests grups van ser criminalitzats i designats com a organitzacions terroristes per organismes internacionals.[9]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Construcci\u00f3 de pau transnacional de la segona i la tercera generaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La participaci\u00f3 transnacional de la segona i la tercera generaci\u00f3 en les iniciatives de construcci\u00f3 de pau nom\u00e9s es produeix en alguns casos. El pa\u00eds d’origen ha de tenir un escenari pol\u00edtic i social obert a la participaci\u00f3, i la classe pol\u00edtica i les poblacions locals han d’acceptar les intervencions de la di\u00e0spora com a leg\u00edtimes. A m\u00e9s, els membres de la di\u00e0spora de segona i tercera generaci\u00f3 han de trobar canals per fer aquestes intervencions. Les divisions dins de la di\u00e0spora i l’estigmatitzaci\u00f3 del seu moviment pol\u00edtic o dels grups \u00e8tnics\/religiosos\/ideol\u00f2gics, no nom\u00e9s al pa\u00eds d’origen sin\u00f3 tamb\u00e9 al pa\u00eds d\u2019acollida, poden posar traves als esfor\u00e7os de participaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la manca d’iniciatives institucionals inherents a la di\u00e0spora o al pa\u00eds d’origen poden fer m\u00e9s dif\u00edcil que la segona i la tercera generaci\u00f3 tinguin un impacte significatiu en aquests processos. L’activisme transnacional pot aportar certa visibilitat i mostrar suport a la construcci\u00f3 de pau. El lideratge de la di\u00e0spora i unes xarxes sostingudes i \u00e0mplies amb els actors del lloc d’origen esdevenen crucials perqu\u00e8 la di\u00e0spora tingui una participaci\u00f3 continuada cap a un canvi positiu. Crear confian\u00e7a i teixir aquestes relacions requereix una inversi\u00f3 a llarg termini per part de les di\u00e0spores, tant en els contextos dels pa\u00efsos d’origen com d\u2019acollida.<\/p>\n\n\n\n

Les di\u00e0spores no poden contribuir a la construcci\u00f3 de pau en el pa\u00eds d’origen sense col\u00b7laborar amb els actors locals<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els conflictes armats o els enfrontaments violents entre grups de la di\u00e0spora s\u00f3n pocs freq\u00fcents per\u00f2 en tenim alguns exemples. Els recents xocs violents entre musulmans i hind\u00fas a Leicester (Regne Unit) no es poden interpretar de manera separada de la pol\u00edtica \u00edndia i de la ret\u00f2rica dels pol\u00edtics del lloc d’origen cap a cada grup. De manera semblant, l’escalada dels conflictes al pa\u00eds d’origen pot provocar enfrontaments violents a la di\u00e0spora, com ha demostrat el recent exemple de l’Alt Karabakh. Els joves de la di\u00e0spora arm\u00e8nia, turca i \u00e0zeri es van atacar entre ells en actes de protesta a Fran\u00e7a i als Estats Units.<\/p>\n\n\n\n

Les di\u00e0spores poden no ser actors a la taula de negociaci\u00f3 ni encap\u00e7alar les iniciatives de construcci\u00f3 de pau al seu lloc d’origen, i l’enfocament tradicional de la gesti\u00f3 o la resoluci\u00f3 de conflictes pot considerar que la seva funci\u00f3 \u00e9s m\u00ednima. Tanmateix, les di\u00e0spores tenen molt per oferir si considerem la construcci\u00f3 de pau des d’una \u00f2ptica de transformaci\u00f3 del conflicte. La participaci\u00f3 de la di\u00e0spora pot adoptar moltes formes diferents i \u00e9s un proc\u00e9s a llarg termini. L’activisme transnacional que inclou la defensa, la recerca de just\u00edcia i la mobilitzaci\u00f3 per q\u00fcestions com els drets humans contribueix a crear consci\u00e8ncia al pa\u00eds i a l’estranger i demostra la voluntat de portar pau i just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

Les di\u00e0spores no poden contribuir a la construcci\u00f3 de pau al lloc d’origen sense col\u00b7laborar amb els actors locals. No obstant aix\u00f2, \u00e9s essencial subratllar que les iniciatives de construcci\u00f3 de pau no s’han de limitar a les fronteres del lloc d’origen. En l’era de les di\u00e0spores observem que les din\u00e0miques de conflicte es recreen a l’espai transnacional i que les tensions entre grups \u00abrivals\u00bb es transporten o es continuen (re)produint en el context del pa\u00eds d’origen. Per tant, les iniciatives de construcci\u00f3 de pau s’han de transnacionalitzar per tal d’abordar tamb\u00e9 les reivindicacions dels grups de la di\u00e0spora. Finalment, suggerim que el jovent de la di\u00e0spora tamb\u00e9 pot contribuir a un canvi positiu en els escenaris diasp\u00f2rics i abordar les din\u00e0miques de conflicte. Les iniciatives de construcci\u00f3 de pau en l’\u00e8poca contempor\u00e0nia no poden ser un intercanvi unidireccional entre di\u00e0spores i pa\u00efsos d’origen; tamb\u00e9 s’han de comprendre des d’una \u00f2ptica transnacional.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Vegeu estudis de Bush (2008), Orjuela (2008) i Cochrane i col\u00b7laboradors (2009).<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Vegeu estudis de Hess i Korf (2014), Baser (2015), Karabegovi\u0107 (2018), Toivanen i Baser (2020) i Toivanen (2021).<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Vegeu els estudis de Karabegovi\u0107 (2018), M\u00fcller-Suleymanova (2023) i Baser i Toivanen (2024).<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Vegeu Toivanen (2021).<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Vegeu l’estudi de Birka (2022).<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> Vegeu Baser i Toivanen (2019) i Galipo (2018).<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> Vegeu l’estudi de Dizdaro\u011flu (2023).<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> Vegeu l’estudi de Toivanen (2021) i Baser (2015).<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/a> Vegeu els estudis de Hess i Korf (2014) i Toivanen (2021).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l\u2019original, escrit en angl\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7919,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7884","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/\",\"name\":\"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp\",\"datePublished\":\"2025-01-20T12:06:44+00:00\",\"description\":\"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp\",\"width\":1024,\"height\":683},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau","description":"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau","og_description":"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp","width":1024,"height":683,"type":"image\/webp"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/","name":"La segona i tercera generaci\u00f3, claus en la construcci\u00f3 de pau\u00a0 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp","datePublished":"2025-01-20T12:06:44+00:00","description":"Aquest article posa en valor les segones i terceres generacions en la di\u00e0spora, que s'han subestimat en els estudis de construcci\u00f3 de pau.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-segona-i-tercera-generacio-claus-en-la-construccio-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Para-volverte-a-ver-_-Mandorla-3-1024x683-1.webp","width":1024,"height":683},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}