{"id":7913,"date":"2025-01-20T12:06:00","date_gmt":"2025-01-20T12:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7913"},"modified":"2025-01-22T16:41:32","modified_gmt":"2025-01-22T16:41:32","slug":"lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/","title":{"rendered":"L’exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

El mar\u00e7 de 2024 va marcar el final del meu des\u00e8 any d’exili d’Alep, S\u00edria,<\/strong> la meva ciutat natal. Em van detenir durant unes hores el 17 de mar\u00e7 del 2013 i l\u2019endem\u00e0, el mat\u00ed del 18 de mar\u00e7, vaig abandonar el pa\u00eds conscient que qualsevol intent de tornar podria suposar el meu assassinat o, com a m\u00ednim, un llarg empresonament. Havia passat la major part dels meus trenta anys vivint dins d’un cercle geogr\u00e0fic i social relativament confinat a la meva ciutat, que no tenia diversitat pel que fa a classe, sectes ni religi\u00f3, excepte durant els anys de la revoluci\u00f3. La meva decisi\u00f3 d\u2019involucrar-me en la Primavera \u00c0rab mitjan\u00e7ant manifestacions, escrits i participant en  l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica em va comportar m\u00e9s d’un any de persecuci\u00f3, fins que finalment vaig fugir del pa\u00eds. Vaig passar a Turquia a trav\u00e9s de les fronteres en aquell moment obertes, en direcci\u00f3 cap a la ciutat turca de Gaziantep. <\/p>\n\n\n\n

Ja des d\u2019un inici em vaig adonar del profund impacte emocional d’haver estat desarrelada per la for\u00e7a del meu pa\u00eds. Per fer front al dolor d’aquest desarrelament, em vaig aferrar a la creen\u00e7a que el meu exili era temporal: que no seria d’anys, sin\u00f3 nom\u00e9s d’uns quants mesos. Vaig seguir els esdeveniments pol\u00edtics a trav\u00e9s d’una lent tant anal\u00edtica com personal, considerant all\u00f2 que cada canvi podria significar per al meu retorn. Durant aquells primers anys d’exili, no tenia ni el desig ni l’energia per integrar-me en el nou entorn. El ressentiment local cap als refugiats nom\u00e9s va aprofundir el meu sentit d’alienaci\u00f3. No vaig aprendre turc ni vaig fer cap esfor\u00e7 per bastir ponts o construir relacions. Nom\u00e9s esperava tornar a casa.<\/p>\n\n\n\n

Per resistir-me a acceptar que estava exiliada, vaig continuar considerant que el meu paper com a activista, feminista i escriptora no havia canviat. Em comportava com si la meva connexi\u00f3 amb S\u00edria (els seus carrers, el discurs p\u00fablic i el meu acc\u00e9s al coneixement, la informaci\u00f3, la hist\u00f2ria oral i les observacions) no hagu\u00e9s canviat. Vaig negar les limitacions de mantenir nom\u00e9s una relaci\u00f3 virtual amb el meu pa\u00eds i les limitacions pol\u00edtiques derivades. En els escassos moments en qu\u00e8 vaig recon\u00e8ixer que em trobava en un pa\u00eds diferent, amb diferents formes d’opressi\u00f3, vaig ofegar r\u00e0pidament aquest reconeixement, convencent-me que el meu exili era temporal. Tenia la convicci\u00f3 que tornaria a S\u00edria i que nom\u00e9s era q\u00fcesti\u00f3 de temps.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019un inici em vaig adonar del profund impacte emocional d\u2019haver estat desarrelada a la for\u00e7a del meu pa\u00eds i em vaig aferrar a la idea que el meu exili era temporal<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Em vaig negar a acceptar, el resultat m\u00e9s probable, que no tornaria a viure a S\u00edria fins despr\u00e9s de l’implacable setge i bombardeig d’Alep per part del r\u00e8gim siri\u00e0, que finalment va ser controlada a  finals del 2016. Crec que all\u00f2 va ser l\u2019inici de la comprensi\u00f3 del meu propi exili.<\/p>\n\n\n\n

L’exili va intensificar la limitaci\u00f3 de les opcions pol\u00edtiques en la relaci\u00f3 amb el meu pa\u00eds. Vull viure al meu pa\u00eds, per\u00f2 morir\u00e9 si hi torno. Aix\u00f2 crea una elecci\u00f3 impossible entre la vida i la p\u00e0tria. Despr\u00e9s de prioritzar la vida abans que el retorn a S\u00edria, la culpa, m\u00e9s que el canvi pol\u00edtic, es va convertir en la for\u00e7a impulsora darrere de gran part del meu activisme pol\u00edtic en les primeres etapes de l’exili.<\/p>\n\n\n\n

La culpa \u00e9s intensament egoc\u00e8ntrica, fins i tot quan s’expressa en termes del b\u00e9 dels \u00abque deixem enrere\u00bb. Sovint assigna responsabilitats sobrehumanes a l’individu per salvar-ne d’altres. Empesos pel pes de la culpa, gravitem cap a accions que prometen impactes positius immediats, afavorint solucions a curt termini i directament efectives en lloc d’estrat\u00e8gies a llarg termini. En general, no es tracta d’esfor\u00e7os pol\u00edtics o culturals, sin\u00f3 de treball humanitari. En conseq\u00fc\u00e8ncia, molts activistes de la revoluci\u00f3 siriana, inclosa jo mateixa, passem de la resist\u00e8ncia pol\u00edtica contra la guerra i diverses ocupacions de S\u00edria, i de cultivar una visi\u00f3 pol\u00edtica per a un futur m\u00e9s democr\u00e0tic, digne i just, a centrar-nos principalment en els esfor\u00e7os humanitaris immediats.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, la culpa no va ser l’\u00fanic motiu d’aquest canvi. La gravetat de la guerra, el col\u00b7lapse dels suports essencials de la vida quotidiana del nostre poble i l’admissi\u00f3, de vegades no reconeguda, de la derrota de les revolucions \u00e0rabs i la supressi\u00f3 de les demandes d’alliberament dels pobles, tamb\u00e9 van exercir papers importants.<\/p>\n\n\n\n

Vull viure al meu pa\u00eds, per\u00f2 morir\u00e9 si hi torno. Aix\u00f2 crea una elecci\u00f3 impossible entre la vida i la p\u00e0tria<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

 \u00abEls que hem sobreviscut hem de fer alguna cosa\u00bb<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aix\u00f2 va sorgir com el lema per a aquells que encara ten\u00edem l’energia per resistir, mentre que molts altres a l’exili es van retirar de l’activisme p\u00fablic cap a la salvaci\u00f3 personal o cap al nihilisme. Els nostres mitjans de resist\u00e8ncia es van limitar a esfor\u00e7os humanitaris o a organitzar protestes semblants a la Primavera \u00c0rab, per\u00f2 des dels nostres pa\u00efsos de refugi. Aquestes manifestacions, que es feien ress\u00f2 de les can\u00e7ons i els c\u00e0ntics dels primers dies de la revoluci\u00f3, transmetien una honestedat crua quan s’expressaven als carrers dels nostres pa\u00efsos d’origen mentre intent\u00e0vem recuperar-los de l’opressi\u00f3 pol\u00edtica. En canvi, als pa\u00efsos estrangers, les nostres protestes sovint passaven desapercebudes, els vianants locals n\u2019eren indiferents, de vegades incapa\u00e7os de diferenciar les nostres banderes de les d’altres nacions. Aquestes protestes van representar una barreja de nost\u00e0lgia i una forta afirmaci\u00f3 que, tot i el nostre exili, continu\u00e0vem connectats amb aquest valent i digne cap\u00edtol del 2011. Tanmateix, amb el temps, gradualment vam comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer, almenys per a nosaltres mateixos, que les manifestacions a petita escala als nostres pa\u00efsos d\u2019acollida no eren el mitj\u00e0 m\u00e9s efica\u00e7 per mantenir la nostra lluita pol\u00edtica a la di\u00e0spora.<\/p>\n\n\n\n

Davant les situacions catastr\u00f2fiques en curs, fer una pausa per reflexionar sobre aquest \u00abfer alguna cosa\u00bb es podria considerar un luxe. No hi ha temps per contemplar les nostres complexes circumst\u00e0ncies, tot i saber que les \u00faniques solucions als complexos desafiaments pol\u00edtics exigeixen una reflexi\u00f3 profunda, un luxe que percebem que no ens podem permetre.<\/p>\n\n\n\n

La pressa per triar m\u00e8todes de resist\u00e8ncia, o retirada total, entre els activistes exiliats ve acompanyada de moltes premisses falses. Pressuposa una di\u00e0spora homog\u00e8nia entre els exiliats pol\u00edtics, que aquesta di\u00e0spora exerceix rols similars o unificats, independentment de les difer\u00e8ncies geogr\u00e0fiques, els nivells d’opressi\u00f3 pol\u00edtica i racial i la concentraci\u00f3 de refugiats a cada pa\u00eds. Passa per alt el pas del temps que invariablement altera les nostres relacions amb el pa\u00eds i la din\u00e0mica.<\/p>\n\n\n\n

Amb el temps vam comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer que les manifestacions a petita escala als nostres pa\u00efsos d\u2019acollida no eren el mitj\u00e0 m\u00e9s efica\u00e7 per mantenir la nostra lluita pol\u00edtica a la di\u00e0spora<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Ara cal m\u00e9s esfor\u00e7 i temps per accedir i comprendre el coneixement local que no est\u00e0 escrit. Abans \u00e9rem part de la comunitat local, per\u00f2 ja no. Fa una d\u00e8cada, podia mesurar sense esfor\u00e7 la relaci\u00f3 entre el salari d’un empleat siri\u00e0 i el preu d’una barra de pa. Ara, necessito convertir aquestes xifres a d\u00f2lars d’una manera que no \u00e9s gens intu\u00eftiva per entendre un fet tan b\u00e0sic. Sense recon\u00e8ixer que he viscut a dos pa\u00efsos diferents fora de S\u00edria (Turquia i els Estats Units), cadascun amb papers potencialment diferents per a mi. Sense acceptar que fa deu anys que visc fora de S\u00edria i que la S\u00edria que coneixia ha canviat significativament. Sense admetre, tampoc, que potser mai no hi tornar\u00e9 i que haur\u00e9 de fer d’un nou pa\u00eds la meva llar durant tant de temps com vaig viure a S\u00edria, continuo estancada en els meus m\u00e8todes de resist\u00e8ncia, dominats per la certesa m\u00e9s que pel di\u00e0leg. Correm el risc de quedar atrapats en la repetici\u00f3 de programes i m\u00e8todes, en comptes d’escoltar realment i formar noves demandes col\u00b7lectives.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es podria fer en un termini una mica m\u00e9s llarg en la batalla per l’alliberament? Quin \u00e9s el meu paper personal? Qu\u00e8 necessita el pa\u00eds en el seu nou context pol\u00edtic? Aquestes s\u00f3n preguntes necess\u00e0ries, per\u00f2 que es fan poc.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si reconegu\u00e9ssim que els m\u00e8todes tradicionals de lluita noviolenta no han aconseguit protegir vides davant de genocidis en conflictes des del Iemen fins al Sudan, Palestina i S\u00edria? I admetre, a m\u00e9s, que la resist\u00e8ncia armada tampoc no ha millorat la vida de la gent? I que nosaltres, malgrat les diferents perspectives, des de persones d’esquerres i feministes fins a defensors dels drets humans, ens enfrontem a una derrota ideol\u00f2gica i humanit\u00e0ria. Que els nostres diversos m\u00e8todes de resist\u00e8ncia s’han tornat insuficients per oferir qualsevol esperan\u00e7a pol\u00edtica d’un futur m\u00e9s just.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si reconegu\u00e9ssim que els m\u00e8todes tradicionals de lluita noviolenta no han aconseguit protegir vides davant de genocidis, i admetre que la resist\u00e8ncia armada tampoc ha millorat la vida de la gent?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si pass\u00e9ssim de la mentalitat de \u00abfem alguna cosa\u00bb, v\u00e0lida davant de la urg\u00e8ncia de la p\u00e8rdua de vides, a preguntar-nos \u00abqu\u00e8 es pot fer?\u00bb De la certesa a la humilitat i la incertesa. Si accept\u00e9ssim que la seg\u00fcent fase de la nostra lluita a la di\u00e0spora dep\u00e8n en gran manera de l’experimentaci\u00f3 i el replantejament col\u00b7lectiu, anant m\u00e9s enll\u00e0 de l’obligaci\u00f3 d’actuar per explorar noves formes de lluita? Aquest canvi podria aplanar el cam\u00ed a enfocaments m\u00e9s estrat\u00e8gics i intencionals de les nostres lluites per l’alliberament.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer per donar suport al nostre poble tant dins com fora del pa\u00eds?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Com podem donar forma pol\u00edtica a demandes i missatges sense eclipsar les veus dels qui s\u00f3n dins del pa\u00eds, sense marginar-los o simplificar les seves experi\u00e8ncies tractant-los com si fossin un grup monol\u00edtic? En recon\u00e8ixer els nostres privilegis als pa\u00efsos d’asil, \u00e9s crucial no veure-ho com una jerarquia de patiment, sin\u00f3 com una forma de responsabilitzar-nos del nostre paper i de l’espai per a la nostra veu. <\/p>\n\n\n\n

Amb el temps, molts de nosaltres aprenem les m\u00faltiples lleng\u00fces de la globalitzaci\u00f3 i obtenim un acc\u00e9s m\u00e9s gran a les universitats, la premsa i les plataformes d’abast global. Sigui de manera intencionada o no, sovint som vistos com el model del \u00abbon immigrant\u00bb. Enmig d’aix\u00f2, com podem utilitzar aquests avantatges per advocar per millors drets per a tothom, tant dins com fora de la nostra p\u00e0tria? Com podem amplificar les seves lluites sense apoderar-nos de les veus dels qui no tenen mitjans de comunicaci\u00f3, internet o electricitat i tenen oportunitats limitades per viatjar i participar?<\/p>\n\n\n\n

Els drets a la vida i a la dignitat dels qui viuen als nostres pa\u00efsos no s\u00f3n ni m\u00e9s ni menys importants que els nostres: s\u00f3n igualment fonamentals en la nostra cerca col\u00b7lectiva de terra, just\u00edcia i democr\u00e0cia. Com garantim que el nostre enfocament continu\u00ef sent el m\u00e9s popular possible? Estem escoltant adequadament les persones amb qui compartim la nostra lluita, en particular les que continuen en condicions de vida catastr\u00f2fiques?<\/p>\n\n\n\n

Com podem donar forma pol\u00edtica a demandes i missatges sense eclipsar les veus dels qui s\u00f3n dins del pa\u00eds, sense marginar-los ni tractar-los com un grup monol\u00edtic? Com garantim que les nostres lluites siguin les m\u00e9s populars possibles?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer de manera col\u00b7lectiva i significativa en l\u00ednia, m\u00e9s enll\u00e0 de tend\u00e8ncies i influencers<\/em>?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El nostre activisme a la di\u00e0spora sovint corre el risc de caure en el parany del neoliberalisme a causa de la depend\u00e8ncia for\u00e7ada de les xarxes socials i els espais virtuals, cosa que pot portar a la mercantilitzaci\u00f3 de temes per fer-los m\u00e9s comercialitzables. L’activisme pot adquirir un to altament individualista -que \u00e9s atractiu per al m\u00e0rqueting en plataformes com TikTok i Instagram- transformant-nos de membres d’un moviment col\u00b7lectiu en persones influents individuals seguides com si fossin estrelles pop i convertint les nostres causes en tend\u00e8ncies competitives. Retirar-se dels espais virtuals, per\u00f2, sembla menys efica\u00e7 per resistir aquesta tend\u00e8ncia cap a fen\u00f2mens dominats pels influencers<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Com podem aprofitar al m\u00e0xim els espais de comunicaci\u00f3 virtuals malgrat les seves limitacions i evitar la ret\u00f2rica i les demandes que imposin c\u00e0rregues addicionals a les persones a qui pretenem donar suport? Com podem pert\u00e0nyer als moviments com un m\u00e9s entre molts activistes i no pas com l’\u00fanic?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer per fomentar la m\u00e0xima acci\u00f3 col\u00b7lectiva possible?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Haur\u00edem de comen\u00e7ar per recon\u00e8ixer que hem perdut l’acc\u00e9s als nostres carrers i la capacitat org\u00e0nica d’organitzar-nos amb les nostres comunitats d’origen. Un cop acceptem aix\u00f2, haur\u00edem d’aspirar a ampliar la nostra definici\u00f3 de comunitat, adoptant un enfocament m\u00e9s interseccional. A Alep podria haver-me organitzat al meu barri, al meu carrer o a la meva universitat. A Nova York puc construir sororitat i aliances amb persones m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra identitat nacional i unir-me en un moviment d’alliberament global. El repte \u00e9s acceptar que, per a nosaltres, la naturalesa del nostre col\u00b7lectiu ha evolucionat a la di\u00e0spora. A partir d’aquesta acceptaci\u00f3, ens hem d’esfor\u00e7ar per contrarestar l’individualisme i, al seu lloc, forjar un col\u00b7lectiu nou i intencional.<\/p>\n\n\n\n

Quins recursos tenim a la nostra disposici\u00f3 per pensar col\u00b7lectivament en temps de derrota i genocidi generalitzat, en lloc de simplement organitzar una altra protesta o commemorar esdeveniments com ara el Dia de la Dona, el Dia dels Drets Humans i l’aniversari de la revoluci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Hem de continuar compromeses amb els nostres pa\u00efsos d’origen, assegurar que les nostres lluites i hist\u00f2ries s\u00f3n visibles i actives, per\u00f2 alhora \u00e9s essencial submergir-nos en els paisatges pol\u00edtics dels nostres nous pa\u00efsos, defensant els nostres drets i formant aliances amb els moviments locals<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer? Aquesta pregunta ens hauria de guiar. Com podem crear espais per imaginar de manera col\u00b7laborativa respostes creatives per a aquesta pregunta?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer dins dels espais pol\u00edtics dels nostres nous pa\u00efsos com a persones refugiades?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el nostre paper avui com a refugiats, no nom\u00e9s en el canvi pol\u00edtic als nostres pa\u00efsos d’origen sin\u00f3 tamb\u00e9 als nostres pa\u00efsos amfitrions, que s’estan tornant cada cop m\u00e9s hostils cap a les persones refugiades? Com podem equilibrar aix\u00f2 amb la nostra preocupaci\u00f3 pels drets de la nostra p\u00e0tria? Com podem exercir un paper en la creaci\u00f3 del canvi, no mitjan\u00e7ant l’assimilaci\u00f3 i la conformitat, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la resist\u00e8ncia i l’enriquiment de la diversitat?<\/p>\n\n\n\n

Per aconseguir-ho, hem de cultivar un doble enfocament en el nostre comprom\u00eds pol\u00edtic. Hem de continuar compromeses amb els problemes dels nostres pa\u00efsos d’origen, assegurant-nos que les nostres lluites i hist\u00f2ries s\u00f3n visibles i actives. Alhora, \u00e9s essencial submergir-nos en els paisatges pol\u00edtics dels nostres nous pa\u00efsos, defensant els nostres drets i formant aliances amb els moviments locals. Aix\u00f2 requereix aprendre els sistemes pol\u00edtics, entendre els problemes locals i trobar punts en com\u00fa amb els grups activistes. \u00c9s crucial treballar activament per exigir que aquests espais activistes siguin m\u00e9s inclusius i donin suport als refugiats.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 es pot fer? <\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Est\u00e0 b\u00e9 admetre que davant l’opressi\u00f3 massiva que estem presenciant actualment al m\u00f3n, la resposta a all\u00f2 que es pot fer no \u00e9s clara ni concreta. Al meu pa\u00eds, S\u00edria, el r\u00e8gim de Baishar al-Assad ha estat tan feixista que centenars de milers de persones han estat assassinades, centenars de milers continuen desaparegudes i milions han estat despla\u00e7ades a pa\u00efsos obertament xen\u00f2fobs. Dins del pa\u00eds, la gent \u00e9s bombardejada i atacada. Cinc pa\u00efsos diferents ocupen regions de S\u00edria, juntament amb moltes mil\u00edcies estrangeres. Gran part de la nostra poblaci\u00f3 encara es troba en camps de refugiats i molts viuen per sota del llindar de pobresa. <\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 b\u00e9 que nosaltres, els nous exiliats, no tinguem una resposta clara davant dels desafiaments en canvi constant. Sempre que ens resistim a enfonsar-nos en l’apatia pol\u00edtica, el nihilisme i la rendici\u00f3 total davant de les injust\u00edcies del m\u00f3n. Sempre que mantinguem viva aquesta pregunta, amb humilitat, curiositat, compassi\u00f3 i coratge. Continuem preguntant-nos, una vegada i una altra, qu\u00e8 es pot fer?<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l\u2019original, escrit en angl\u00e8s. El text ha estat escrit abans de la caiguda del r\u00e8gim siri\u00e0 del desembre de 2024.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7962,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7913","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-01-22T16:41:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/\",\"name\":\"L'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-20T12:06:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-01-22T16:41:32+00:00\",\"description\":\"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg\",\"width\":1600,\"height\":1067},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau","description":"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-01-22T16:41:32+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/","name":"L'exili siri\u00e0: Passar de \u00abFem alguna cosa\u00bb a \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg","datePublished":"2025-01-20T12:06:00+00:00","dateModified":"2025-01-22T16:41:32+00:00","description":"L'autora narra l'impacte emocional de l'exili i la necessitat de lluitar per defensar els drets de les persones en la di\u00e0spora.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexili-siria-passar-de-fem-alguna-cosa-a-que-podem-fer\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/REF_2017_10_07_ICIP_TALLER_PROCESO_CUERPOS_GRAMATICALES_4_CT6A3786.jpg","width":1600,"height":1067},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7913","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}