{"id":7918,"date":"2025-01-20T12:11:14","date_gmt":"2025-01-20T12:11:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7918"},"modified":"2025-01-27T12:24:46","modified_gmt":"2025-01-27T12:24:46","slug":"dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/","title":{"rendered":"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l’home"},"content":{"rendered":"\n

M’ha estat molt dif\u00edcil escriure aquest article sobre el rol de les dones libaneses en la di\u00e0spora. <\/strong>Vaig comen\u00e7ar pensant en la pau i la reconstrucci\u00f3, per\u00f2 vaig acabar en un lloc molt fosc de la meva ment. Pau, amb qui? Pau, com? Quina mena de reconstrucci\u00f3 pot haver-hi? Com podem aconseguir la pau amb un grup de pol\u00edtics que van deixar explosius al port durant sis anys i van fer servir les nostres cases d’escuts per a les armes? Com ens podem recuperar de la fallida banc\u00e0ria del segle? Com podem superar la p\u00e8rdua material i humana que ha provocat aquest sistema pol\u00edtic? Dubtava si havia d’escriure aquest article, per\u00f2 aleshores vaig decidir que, si ara mateix la pau i la reconstrucci\u00f3 no s\u00f3n una opci\u00f3, com a m\u00ednim havia de relatar la hist\u00f2ria i compartir el dolor\u00f3s viatge que hem fet fins al dia d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

Jo era l’\u00faltima persona que es podia esperar que marx\u00e9s del L\u00edban. De fet, durant molts anys havia assumit la tasca de conv\u00e8ncer amistats i companyes de tornar a Beirut. Estava conven\u00e7uda que, col\u00b7lectivament, podr\u00edem desafiar i reformar un sistema centenari de govern opressiu i violent. Desafiar-lo s\u00ed que ho vam fer, per\u00f2 no el vam poder reformar. Hi havia molta gent com jo: les meves amigues properes i aliades tenien el mateix comprom\u00eds amb el L\u00edban, dedic\u00e0vem la nostra vida a aquest pa\u00eds tan bonic. No era del tot altruista, el L\u00edban ens donava molt a canvi: ten\u00edem un sentit i una llar, compart\u00edem la lluita i la solidaritat; sent\u00edem que ens havia arribat el torn de trencar el cicle generacional de trauma, corrupci\u00f3, sectarisme i abusos. Far\u00edem les coses millor pels nostres fills, pels nostres alumnes i pels nostres pares. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 va arribar el 2020 i l’any no nom\u00e9s va portar l’explosi\u00f3 del port, sin\u00f3 tamb\u00e9 la crisi financera m\u00e9s gran del segle provocada per l\u2019home. En l’explosi\u00f3 vam perdre la casa, hospitals, escoles i restaurants. Nosaltres vam perdre tots els estalvis. S\u00ed, ho heu llegit b\u00e9: els bancs libanesos havien donat pr\u00e9stecs al govern corrupte durant tant de temps que van fer fallida i suspensi\u00f3 de pagaments. Cada d\u00f2lar estalviat ja no valia res en un pa\u00eds amb una inflaci\u00f3 dels aliments de gaireb\u00e9 el 500 %.<\/p>\n\n\n\n

De manera que vaig marxar. La majoria ho vam fer; algunes es van quedar. Quan vaig arribar a Barcelona, em vaig adonar que la nostra experi\u00e8ncia no era \u00fanica. Moltes dones migrants fugen de dures realitats semblants; moltes activistes no s\u00f3n capaces de transformar els seus pa\u00efsos. De fet, arreu del m\u00f3n, la mobilitzaci\u00f3 feminista col\u00b7lectiva \u00e9s objecte d’atacs, cada vegada m\u00e9s. En aquest m\u00f3n d’opressi\u00f3 creixent, gaireb\u00e9 no sentim a parlar sobre les vides de les dones que ho arrisquen tot i que perden les seves lluites per la democr\u00e0cia i els drets humans. Sabem molt poques coses dels pa\u00efsos que s\u00f3n abandonats entre pobresa i destrucci\u00f3 perqu\u00e8 els senyors de la guerra es neguen a construir realment una versi\u00f3 inclusiva de la pau. Aquest article tracta sobre un pa\u00eds, el L\u00edban, que ha continuat governat pels senyors de la guerra, els quals van arribar a acords de pau nom\u00e9s per mantenir-se en el poder i amb els quals no hi pot haver ni una pau inclusiva ni una correcta reconstrucci\u00f3. No hi ha pau ni reconstrucci\u00f3 si no es reten comptes pels crims massius.<\/p>\n\n\n\n

El L\u00edban \u00e9s un pa\u00eds governat pels senyors de la guerra, els quals van arribar a acords de pau nom\u00e9s per mantenir-se en el poder i amb els quals no hi pot haver ni una pau inclusiva ni una correcta reconstrucci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quan vivia a Beirut, tenia una veu molt poderosa i un gran sentit de claredat. Aleshores no me n\u2019adonava, pensava que estava afligida i enfadada. Naturalment, hi havia una part que era ira: t’enfades quan vius a merc\u00e8 d’un sistema sectari centenari governat per una colla de senyors de la guerra. T’enfades quan el sector p\u00fablic que t’hauria de protegir et discrimina com a dona en tots els aspectes de la teva vida privada i p\u00fablica. T’enfades quan aquests senyors de la guerra s’uneixen per causar una de les fallides econ\u00f2miques m\u00e9s grans del segle. I t’enfades quan t’adones que havien emmagatzemat explosius conscientment al port durant anys abans que t’explotessin a la cara. Sempre havia pensat que la ira era un impuls important per passar a l’acci\u00f3, tant que acostumava a comen\u00e7ar les classes preguntant als alumnes qu\u00e8 els feia enfadar per entendre qu\u00e8 els portava a passar a l’acci\u00f3. Totes est\u00e0vem molt enfadades, per\u00f2 \u00e9rem fortes i ten\u00edem les coses clares, i ens vam mobilitzar del tot<\/em> contra tots aquells<\/em> que ens estaven arru\u00efnant la vida.<\/p>\n\n\n\n

Avui, quatre anys despr\u00e9s d’una revoluci\u00f3 esclafada, no estic segura de si constitu\u00efm una di\u00e0spora, ni tan sols qu\u00e8 significa aix\u00f2 per a les dones que vam fugir del L\u00edban. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que les fronteres i les zones hor\u00e0ries s\u00f3n reals i ens impedeixen estar juntes f\u00edsicament. Els records que tinc de les marxes colze a colze s\u00f3n un recordatori dolor\u00f3s que vam haver de decidir de caminar soles, en un pa\u00eds nou. Anar-nos-en era l’\u00faltim mecanisme que ten\u00edem per fer front a una classe pol\u00edtica obstinada a matar la seva pr\u00f2pia gent. S\u00e9 que moltes s’han quedat al L\u00edban, de manera volunt\u00e0ria o involunt\u00e0ria, i mereixen la nostra solidaritat i atenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Aquest article, per\u00f2, se centra en les que se’n van anar i que, anant-se’n, van perdre qualsevol oportunitat de tornar a manifestar-se colze a colze. Al llarg dels anys vam arribar a protestar tant que encara puc notar l’olor del gas lacrimogen, la suor i la sang, els pneum\u00e0tics cremats, i sentir el soroll de vidres trencats sota els peus. Tamb\u00e9 va ser important per a la protesta tota la cocreaci\u00f3 generativa i la construcci\u00f3 de solidaritat que vam fer en relaci\u00f3 a les q\u00fcestions que ens afectaven, des del matrimoni, el divorci, l’assetjament sexual o la viol\u00e8ncia a l’acc\u00e9s igualitari al mercat laboral. Al final, el temps i l’energia que vam dedicar-hi va valdre la pena, perqu\u00e8 la mobilitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva ens va oferir consol i comunitat quan m\u00e9s ho necessit\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n

Marxar del pa\u00eds era l’\u00faltim mecanisme de superviv\u00e8ncia que ten\u00edem davant una classe pol\u00edtica obstinada a matar la seva pr\u00f2pia gent<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s un altre acte de protesta per donar visibilitat a la tasca invisible de tantes dones que han creat i sostingut l’activisme pol\u00edtic durant tant de temps. Tracta de les dones que van ajudar a trencar el silenci sobre els tab\u00fas, van crear organitzacions inclusives i van manifestar-se de milers en milers. Tracta de la feina i l’amor que queda indocumentat en la hist\u00f2ria i que \u00e9s esborrat i oblidat quan els pol\u00edtics corruptes ressorgeixen com a tirans victoriosos. Tamb\u00e9 \u00e9s un acte de protesta contra el fet de tornar-nos invisibles com a migrants i les feines di\u00e0ries que fem per al\u00e7ar-nos les unes a les altres, amb l’aspiraci\u00f3 que un dia tornarem a estar juntes encara que sigui en un lloc nou.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 va passar?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Sovint em pregunto com puc explicar el que va passar a la gent de Barcelona, als nous amics que s’interessen per saber-ho. Parlant per tel\u00e8fon amb una amiga, em diu \u2013c\u00ednicament- que comenci per l’any 1943, quan el L\u00edban va independitzar-se de Fran\u00e7a, i que avanci fins a arribar al 4 d’agost del 2020, quan el port va explotar amb 2.750 tones de nitrat d’amoni. Aquesta hist\u00f2ria, per\u00f2, seria massa llarga i massa esgotadora d’explicar. Crec que n’hi ha prou d’aturar-se en tres moments recents per il\u00b7lustrar la complexa hist\u00f2ria d’aquest petit pa\u00eds. El primer moment que em ve al cap \u00e9s la flama d’esperan\u00e7a i desafiament que va envair els carrers libanesos de nord a sud l’octubre de 2019. <\/p>\n\n\n\n

Quan va acabar la guerra civil l’any 1989, els senyors de la guerra es van concedir l’amnistia pels crims de guerra i van procedir a governar el pa\u00eds fent servir l’Estat com la seva propietat privada. Trenta anys de corrupci\u00f3 havien erosionat la confian\u00e7a p\u00fablica i van provocar una onada de protestes massives sense precedents que van cristal\u00b7litzar en una revoluci\u00f3 contra \u00abtots ells\u00bb (kellon yaaneh kellon<\/em>). Aquest \u00abtots ells\u00bb en conjunt era m\u00e9s que un esl\u00f2gan potent, era una acusaci\u00f3 de la responsabilitat compartida dels homes que havien reclamat fer-se c\u00e0rrec d’un pa\u00eds i que l’havien enfonsat. En aquell moment, la revoluci\u00f3 va servir per alleujar una naci\u00f3 deprimida i va despertar en nosaltres l’oportunitat de fer-nos sentir, mantenir-nos unides i imaginar el L\u00edban que vol\u00edem.[1]<\/a><\/p>\n\n\n\n

No va passar gaire temps abans que \u00abtots ells\u00bb ataquessin els manifestants pac\u00edfics amb la seva experi\u00e8ncia tir\u00e0nica per oprimir, colpejar violentament, arrestar i posar en marxa una contrarevoluci\u00f3 unificada. Paral\u00b7lelament, em ve al cap un altre moment, el gener del 2020, quan ens vam adonar que el sistema bancari havia fet fallida, s’havia quedat tots els nostres estalvis i havia robat als nostres pares la pensi\u00f3 que tant els havia costat de guanyar. Aquesta va ser la culminaci\u00f3 del robatori que van dur a terme \u00abtots ells\u00bb durant tant de temps i que va provocar que els bancs suspenguessin pagaments i que una deflaci\u00f3 de la moneda del 90 %.[2]<\/a> Mentre v\u00e8iem com desapareixien els nostres estalvis, aproximadament el 80 % del pa\u00eds queia en la pobresa, just al mateix temps que la COVID-19 arribava al L\u00edban. Els su\u00efcidis es convertien en fets diaris de pares que no podien alimentar les seves fam\u00edlies. Pa\u00eds de m\u00e9s d’un mili\u00f3 de refugiats, el L\u00edban, com a no signatari de la Convenci\u00f3 de Ginebra, no disposava de cap xarxa de seguretat ni per als ciutadans ni per als refugiats. Tamb\u00e9 havia gestionat malament els recursos que els havien proporcionat les ag\u00e8ncies de l’ONU per alleujar el patiment de les comunitats de refugiats i d’acollida.<\/p>\n\n\n\n

Tenim una naci\u00f3 destrossada que ha for\u00e7at centenars de milers de persones a migrar; ha despla\u00e7at les dones, crucials per crear esperan\u00e7a<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El moment final arribaria mesos despr\u00e9s que ja ens hagu\u00e9ssim a\u00efllat dins les nostres cases. Poc abans de les 6 de la tarda del 4 d’agost de 2020, el port de Beirut va explotar i va provocar la mort de m\u00e9s 220 persones, va causar 6.000 ferits i va destruir 300.000 cases, escoles, hospitals i petits negocis.[3]<\/a> Enguany s\u2019ha complert el quart aniversari d’aquest trauma col\u00b7lectiu massiu i no s’ha jutjat ni empresonat a ning\u00fa. De fet, igual que durant la postguerra, sembla que avui els delinq\u00fcents i els responsables s\u00f3n m\u00e9s forts que mai, es dediquen a obstruir la just\u00edcia, es neguen a triar un president i eludeixen totes les reformes que podrien ajudar a recuperar l’economia. I aix\u00f2 \u00e9s el que ens porta al moment actual d’una naci\u00f3 destrossada que ha for\u00e7at centenars de milers de persones a migrar i que, per tant, ha despla\u00e7at les dones que tan crucials eren per crear esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Polititzar l’esperan\u00e7a i la desesperaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament les dones del L\u00edban \u2014libaneses o no libaneses\u2014 havien estat al capdavant de la lluita per la igualtat de drets, l\u2019atenuaci\u00f3 dels conflictes i la mobilitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva. El sistema pol\u00edtic del pa\u00eds perjudica sobretot les dones, que sempre han tingut m\u00e9s a perdre si els senyors de la guerra s’imposen. Sense dret a transmetre la nacionalitat als nostres fills, sense un sistema judicial civil, sense igualtat de drets laborals i sense lleis que ens protegeixin de la viol\u00e8ncia, \u00e9s clar que no vam tenir m\u00e9s remei que autoorganitzar-nos. Els darrers anys, miressis on miressis, \u00e9rem nosaltres les que ens un\u00edem per protestar muntant tendes, fent torns per cuidar els infants, tallant carreteres i creant una narrativa que inclouria els nostres drets en la revoluci\u00f3 que s’estava duent a terme. <\/p>\n\n\n\n

Durant la crisi financera i de la COVID-19, nosaltres vam crear xarxes de suport, vam recaptar fons per evitar que desnonessin estudiants i companys, i vam trencar el silenci sobre l’augment de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Despr\u00e9s de l’explosi\u00f3, vam trigar menys d’un dia a mobilitzar-nos per aconseguir ajuda per tota la ciutat. Ens pod\u00edeu veure amb escombres netejant vidres trencats, assistint a funerals p\u00fablics i recollint les restes de negocis locals, escoles i hospitals. L’esperan\u00e7a era un projecte pol\u00edtic que es teixia amb parts de cocreaci\u00f3 i de moviment, i el desig de no caure en una tristesa insuperable. Era una estrat\u00e8gia per desafiar el que ens havien dit que era impossible. Per\u00f2 el que era cert de l’esperan\u00e7a tamb\u00e9 va resultar ser cert de la desesperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En la recerca que estic fent amb activistes feministes que han migrat, avui el sentiment m\u00e9s repetit \u00e9s una cosa que em va dir una antiga companya: \u00ab\u00c9rem tan ing\u00e8nues… espero que mai m\u00e9s tornar\u00e9 a ser ing\u00e8nua\u00bb. Durant molt de temps vaig mal interpretar la desesperaci\u00f3 com una retirada i com un punt final. Tanmateix, mentre l\u2019escoltava atentament, em vaig adonar que la pol\u00edtica de la desesperaci\u00f3 pot ser un mecanisme de superviv\u00e8ncia poder\u00f3s. Les dones del L\u00edban no s\u00f3n tan ing\u00e8nues per pensar que poden enderrocar una m\u00e0quina de matar. Sab\u00edem quan hav\u00edem de protestar i sab\u00edem en quin moment la protesta resultava in\u00fatil, i procur\u00e0vem retirar-nos per protegir el nostre benestar i el dels nostres \u00e9ssers estimats. \u00abTenia sentit que totes sort\u00edssim al carrer per\u00f2 quan vaig veure molta gent ferida i que sagnava, per mi tamb\u00e9 va tenir sentit quedar-me a casa pel b\u00e9 dels meus fills\u00bb, em va explicar una amiga.<\/p>\n\n\n\n

Les dones no vam tenir m\u00e9s remei que autoorganitzar-nos. Miressis on miressis, \u00e9rem nosaltres les que ens un\u00edem per protestar, per cuidar els infants i per crear una narrativa per defensar els nostres drets<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquesta retirada de la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica va donar lloc a tres elements de l\u2019exili que destaquen en les nostres experi\u00e8ncies. En primer lloc, hi ha la migraci\u00f3 f\u00edsica lluny d’una esfera p\u00fablica que, literalment, intenta enterrar-nos vives.[4]<\/a> Aix\u00f2 implica una primera etapa del nostre proc\u00e9s migratori que se centra en la nostra corporalitat com a primer pas per recuperar la sensaci\u00f3 de control sobre els nostres cossos. \u00abCada vegada que ens disparaven, sentia que la meva dignitat es trencava de nou per estar en perill mentre exigia pac\u00edficament que aquests homes responguessin pels seus actes\u00bb, em va dir una amiga amb molta eloq\u00fc\u00e8ncia. En segon lloc, hi ha la migraci\u00f3 psicol\u00f2gica d’uns ideals que ja no ens servien com a individus ni com a col\u00b7lectiu. Personalment, vaig sentir la responsabilitat de canviar la meva narrativa perqu\u00e8 em preocupava que els meus alumnes continuessin protestant per una causa perduda. Com va dir la meva companya, \u00abs’han cremat i destru\u00eft tantes coses que no podria viure amb mi mateixa si un altre noi o noia \u00e9s arrossegat a un interrogatori policial\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta migraci\u00f3 psicol\u00f2gica va sorgir una nova veu pol\u00edtica que a poc a poc va anar donant sentit a la gran p\u00e8rdua que hav\u00edem patit tant moralment com econ\u00f2micament. En tercer lloc, hi ha l’acte de migrar geogr\u00e0ficament lluny del pa\u00eds. No conec ni una sola dona que descrigui aquesta migraci\u00f3 com a volunt\u00e0ria. \u00abEns van emp\u00e8nyer a marxar; s\u00e9 que tinc sort de ser viva i de tenir aquest privilegi, per\u00f2 em sento despla\u00e7ada i fins i tot tres anys despr\u00e9s no em sento part d’aquesta nova terra on visc\u00bb, afirma la meva amiga.<\/p>\n\n\n\n

El dia a dia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

He de ser sincera: m’encanta viure a Barcelona i aix\u00f2 \u00e9s una cosa \u00fanica entre les amigues que es van traslladar a altres llocs del m\u00f3n. No em sento forastera, tot i que s\u00e9 que no soc d’aqu\u00ed. I tampoc no em sento exclosa. Ho dic per explicar que, per a mi, aquest article no va de com em sento fora del meu lloc i de quant trobo a faltar casa meva, tot i que aix\u00f2 tamb\u00e9 em passa. M\u00e9s aviat vull explicar l’experi\u00e8ncia del dia a dia d’aquesta migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogr\u00e0fica que hem hagut d’emprendre per mantenir el nostre benestar f\u00edsic i, a poc a poc, treballar per aconseguir el benestar mental i la recuperaci\u00f3. Aquest moviment per allunyar-nos del L\u00edban ens ha pres moltes coses. No nom\u00e9s hem de veure des de lluny com envelleixen els nostres pares, trobar a faltar els nostres germans i presenciar el deteriorament del pa\u00eds, sin\u00f3 que aix\u00f2 ho fem sense que ens quedi al\u00e8 per cridar.<\/p>\n\n\n\n

Hem hagut d\u2019emprendre una migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogr\u00e0fica per mantenir el nostre benestar f\u00edsic i, a poc a poc, aconseguir el benestar mental i la recuperaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Abans, al L\u00edban, \u00e9rem activistes (lluitadores), infermeres, professores, actrius, germanes i filles. Un cop migrades som un individu, no un col\u00b7lectiu, que intenta orientar-se per infinits laberints de burocr\u00e0cia en qu\u00e8 no tenim ni veu ni vot. La nostra carrera professional fa un pas enrere, ja que tendim a acceptar qualsevol feina que ens permeti mantenir-nos. La migraci\u00f3 ens a\u00eflla i personalitza les nostres experi\u00e8ncies. El que abans f\u00e8iem col\u00b7lectivament ara ens toca resoldre-ho individualment.<\/p>\n\n\n\n

Aquest monogr\u00e0fic de la revista Per la Pau<\/em> est\u00e0 dedicat a la mobilitzaci\u00f3 de les di\u00e0spores, per\u00f2 no s\u00e9 quin tipus de di\u00e0spora forma la nostra generaci\u00f3 d’activistes feministes. No estic segura de si mai treballarem col\u00b7lectivament per intentar democratitzar el L\u00edban de nou, ni que aquesta sigui la millor opci\u00f3 per a la nostra seguretat i el nostre benestar. Tampoc no estic segura que aquest objectiu mereixi dedicar-hi tota una vida de treball. Del que s\u00ed que estic segura \u00e9s que vam sobreviure a coses que eren impensables i, en la migraci\u00f3 \u2014igual com al L\u00edban\u2014 les llavors del consol i la curaci\u00f3 vindran de nosaltres mateixes i per a nosaltres, i aix\u00f2 em fa tirar endavant en el dia a dia. Tamb\u00e9 estic segura que la nostra lluita no \u00e9s \u00fanica i que hi ha un nombre infinit de dones com nosaltres. I que les nostres noves llars com a migrades tamb\u00e9 ens necessiten: tenim una perspectiva de l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva i de com moure’s per la geopol\u00edtica que ens fa veure el m\u00f3n en m\u00faltiples dimensions. Podem contribuir a la pau i la reconstrucci\u00f3, per\u00f2 potser no per complir els objectius d’una naci\u00f3 presa com a ostatge per criminals corruptes. El temps ens ho dir\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Per a m\u00e9s informaci\u00f3 sobre la salut mental i la revoluci\u00f3 al L\u00edban, consulteu l’article \u00abRevolution Soothes a Depressed Nation<\/a>\u00bb, de Carmen Geha a The New Arab<\/em>, publicat el desembre de 2019.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Vegeu: Parlament Europeu, \u00abSituation in Lebanon: Severe and Prolonged Economic Depression<\/a>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Vegeu: Human Rights Watch, \u00abThey Killed us from Within<\/a>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Vegeu \u00abThe Feeling of Being Buried Alive<\/a>\u00bb, de Carmen Geha a The New Arab<\/em>, agost de 2020.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 de l\u2019original, escrit en angl\u00e8s. L’article ha estat escrit abans de l’assalt israeli\u00e0 al L\u00edban i de l’alto el foc inestable del desembre de 2024.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7986,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7918","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-01-27T12:24:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/\",\"name\":\"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-20T12:11:14+00:00\",\"dateModified\":\"2025-01-27T12:24:46+00:00\",\"description\":\"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau","description":"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau","og_description":"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-01-27T12:24:46+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/","name":"Dia a dia al L\u00edban: Sobreviure a les cont\u00ednues cat\u00e0strofes provocades per l'home - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg","datePublished":"2025-01-20T12:11:14+00:00","dateModified":"2025-01-27T12:24:46+00:00","description":"L'autora narra la migraci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica i geogrfica que ha hagut d'emprendre com a mecanisme de superviv\u00e8ncia.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/dia-a-dia-al-liban-sobreviure-a-les-continues-catastrofes-provocades-per-lhome\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/shutterstock_1793936191-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7918","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7918"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7918"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}