{"id":8035,"date":"2025-11-18T08:58:12","date_gmt":"2025-11-18T08:58:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=8035"},"modified":"2025-11-18T09:39:59","modified_gmt":"2025-11-18T09:39:59","slug":"desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/","title":{"rendered":"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l’odi en els conflictes"},"content":{"rendered":"\n

A l’era digital actual, els conflictes i les guerres s’estenen cada cop m\u00e9s cap a l’esfera en l\u00ednia<\/strong>, i s\u2019amplifica la propagaci\u00f3 de la desinformaci\u00f3 i la incitaci\u00f3 a l’odi. Les xarxes socials han esdevingut miralls (i lupes) de les tensions del m\u00f3n real, i serveixen tant de camps de batalla com de brou de cultiu per a l’hostilitat digital. Tot i que els usuaris individuals poden promoure espont\u00e0niament continguts alineats amb les seves creences pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques, els estats i els actors no estatals solen participar en campanyes coordinades per difondre deliberadament informaci\u00f3 falsa o enganyosa amb la intenci\u00f3 d’enganyar, manipular o perjudicar. Aquesta manipulaci\u00f3 intencionada de la informaci\u00f3 s’anomena desinformaci\u00f3: la difusi\u00f3 estrat\u00e8gica de falsedats per tal d’enganyar la poblaci\u00f3, fer malb\u00e9 reputacions i sembrar la divisi\u00f3.[1]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Al mateix temps, el discurs de l’odi prolifera en aquestes plataformes, sovint incitat o legitimat per les elits pol\u00edtiques i les estructures de poder. Aquest discurs es manifesta com una comunicaci\u00f3 que expressa o incita a l’odi contra individus o grups basant-se en caracter\u00edstiques intr\u00ednseques com l’\u00e8tnia, la religi\u00f3, la nacionalitat o el g\u00e8nere.[<\/sup><\/a>2<\/a><\/sup>]<\/sup><\/a> Sovint, en temps de conflicte, el discurs de l’odi es converteix en una arma per unir les poblacions contra un enemic com\u00fa, justificar la viol\u00e8ncia o intimidar les veus dissidents.<\/p>\n\n\n\n

Al centre d’aquest panorama digital hi ha la polaritzaci\u00f3, un fenomen en qu\u00e8 les societats estan fracturades en b\u00e0ndols oposats amb visions del m\u00f3n r\u00edgides. La polaritzaci\u00f3 s’intensifica a mesura que els individus s’atrinxeren cada vegada m\u00e9s en el suport a un dels b\u00e0ndols, al mateix temps que rebutgen completament el b\u00e0ndol contrari o el deshumanitzen. Aquesta tr\u00edada de desinformaci\u00f3, discurs de l’odi i polaritzaci\u00f3 no es limita a reflectir les tensions existents, sin\u00f3 que les alimenta de manera activa. Els tres elements junts formen un cicle que es perpetua i que agreuja les divisions socials, augmenta l’hostilitat i mant\u00e9 viu el conflicte.[3]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

La tr\u00edada de la desinformaci\u00f3, el discurs de l\u2019odi i la polaritzaci\u00f3 forma un cicle que es perpetua, agreuja les divisions socials i augmenta l\u2019hostilitat<\/a><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’espiral de polaritzaci\u00f3 en temps de guerra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els estudis emp\u00edrics<\/a> realitzats en nombroses zones de conflicte revelen un patr\u00f3 recurrent: la desinformaci\u00f3 i el discurs d’odi apareixen en els moments de m\u00e9s tensi\u00f3 pol\u00edtica i esclaten quan els conflictes s’intensifiquen i deriven en viol\u00e8ncia. \u00c9s quan les xarxes socials es converteixen en una eina essencial per marcar les narratives. Les parts enfrontades exploten aquestes plataformes per mobilitzar suports, justificar accions militars, desacreditar els oponents i manipular l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Tot sovint, les campanyes de desinformaci\u00f3 busquen minar la moral de l’enemic, infondre por o desestabilitzar la cohesi\u00f3 interna. Aquestes campanyes digitals no es limiten al ciberespai, sin\u00f3 que tenen conseq\u00fc\u00e8ncies tangibles, sovint mortals. Les Nacions Unides, per exemple, van arribar a la conclusi\u00f3 que Facebook havia exercit un \u00abpaper determinant\u00bb en el genocidi dels rohingyes a Myanmar. L’odi en l\u00ednia no es va quedar en l’\u00e0mbit virtual, sin\u00f3 que es va convertir en un catalitzador de la viol\u00e8ncia al m\u00f3n real.[4]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

En temps de conflicte, la desinformaci\u00f3 constitueix un sofisticat ecosistema dissenyat no nom\u00e9s per confondre, sin\u00f3 tamb\u00e9 per controlar. Distorsiona la veritat, minimitza el patiment, erosiona l’empatia i aprofundeix les divisions socials. En el fons, \u00e9s una arma emocional i psicol\u00f2gica, un component essencial de la guerra moderna de la informaci\u00f3. Aquesta militaritzaci\u00f3 dels espais digitals \u00e9s evident en nombrosos conflictes actuals. A Palestina, les campanyes de desinformaci\u00f3 han contribu\u00eft a vilipendiar les v\u00edctimes, a negar les atrocitats documentades i a legitimar els atacs contra periodistes i treballadors humanitaris. Les narratives que assenyalen els nens i els supervivents com a \u00abactors de crisis\u00bb o que escenifiquen el seu patiment serveixen per deslegitimar les experi\u00e8ncies reals i protegir els perpetradors de la seva responsabilitat. Aquestes estrat\u00e8gies no nom\u00e9s neguen just\u00edcia a les v\u00edctimes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 manipulen l’opini\u00f3 p\u00fablica mundial i configuren el discurs pol\u00edtic. Tot i que alguns elements poden sorgir de manera espont\u00e0nia, especialment durant les crisis la tend\u00e8ncia dominant d’aquestes campanyes \u00e9s deliberada i organitzada. A trav\u00e9s de xarxes coordinades, les parts en conflicte elaboren i difonen continguts destinats a manipular el consens, atribuir culpes i construir visions bin\u00e0ries del m\u00f3n que deixen poc espai per a la complexitat, l’empatia o el di\u00e0leg.[5]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

La desinformaci\u00f3 \u00e9s una arma emocional i psicol\u00f2gica; en temps de conflicte distorsiona la realitat, minimitza el patiment, erosiona l\u2019empatia i aprofundeix en la divisi\u00f3 social<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Encara que se suposa que \u00e9s cert que aquestes formes de contingut s’exacerben durant els conflictes, la incitaci\u00f3 a l’odi i la desinformaci\u00f3 solen tenir l\u2019arrel en narratives socials m\u00e9s \u00e0mplies, ja siguin nacionalistes, religioses o ideol\u00f2giques. Aquestes narratives, que han anat arrelant amb el temps, ressorgeixen en el discurs digital com a continguts violents o enganyosos. Els actors pol\u00edtics solen amplificar aquestes hist\u00f2ries, i presenten el seu propi b\u00e0ndol com a moralment just i of\u00e8s. Se solen simplificar realitats complexes en oposicions bin\u00e0ries entre el b\u00e9 i el mal, i els algorismes de les xarxes socials reforcen aquest pensament reduccionista perqu\u00e8 privilegien els continguts amb c\u00e0rrega emocional i redueixen els matisos. Aquest entorn \u00e9s un terreny f\u00e8rtil per a la propagaci\u00f3 de la desinformaci\u00f3 i la incitaci\u00f3.[6]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

El discurs de l’odi i la desinformaci\u00f3, entre altres formes de contingut violent, s\u00f3n el resultat directe de la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica, un fenomen que va m\u00e9s enll\u00e0 del desacord ideol\u00f2gic normal i que apareix quan els individus desenvolupen un profund menyspreu pels que tenen creences oposades a les seves, alhora que expressen una intensa lleialtat i afecci\u00f3 a les opinions del seu grup. Aquesta forma de polaritzaci\u00f3 transforma les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques en divisions basades en la identitat, i fomenta la percepci\u00f3 que el b\u00e0ndol contrari no nom\u00e9s est\u00e0 equivocat, sin\u00f3 que \u00e9s un enemic irreconciliable. La investigaci\u00f3 psicol\u00f2gica identifica tres factors fonamentals que impulsen aquesta din\u00e0mica: la deshumanitzaci\u00f3, l’aversi\u00f3 i el desacord. Quan els membres d’un grup creuen que l’altra part els detesta, els deshumanitza o s’hi oposa de manera fonamental, la polaritzaci\u00f3 s’intensifica.[7]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s exactament el que va passar en el cas del genocidi que s’est\u00e0 produint a Gaza. Des que va esclatar la guerra d’Israel contra Gaza el 7 d’octubre del 2023, una enorme guerra de desinformaci\u00f3 s’ha est\u00e8s pels espais digitals, i molts diuen que \u00e9s un cas sense precedents. Israel va llan\u00e7ar una \u00e0mplia campanya integral de desinformaci\u00f3 i influ\u00e8ncia dissenyada per justificar el seu atac militar contra Gaza i deslegitimar els drets dels palestins. Un element central d’aquesta iniciativa va ser una operaci\u00f3 encoberta de 2 milions de d\u00f2lars<\/a>, finan\u00e7ada pel Ministeri d’Afers de la Di\u00e0spora d’Israel, que va utilitzar contingut generat per intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i bots per manipular l’opini\u00f3 p\u00fablica i promoure narratives deshumanitzadores sobre els palestins. Aquesta campanya es va dirigir estrat\u00e8gicament als legisladors dels Estats Units, especialment als dem\u00f2crates, a trav\u00e9s de plataformes com Facebook, Instagram i X, amb propaganda personalitzada produ\u00efda per l’empresa israeliana STOIC. Posteriorment, OpenAI va desbaratar alguns d’aquests esfor\u00e7os, revelant una sofisticada operaci\u00f3 destinada a amplificar el sentiment islam\u00f2fob i antipalest\u00ed als espais digitals occidentals.<\/p>\n\n\n\n

\n

La guerra de Gaza ha demostrat que els conflictes offline<\/em> poden intensificar dr\u00e0sticament la viol\u00e8ncia i la desinformaci\u00f3 online<\/em>, i l\u2019increment de narratives falses<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Al mateix temps, el Ministeri d’Afers Estrangers israeli\u00e0 va llan\u00e7ar una campanya publicit\u00e0ria gr\u00e0ficament i emocionalment manipuladora a YouTube, a Europa i Am\u00e8rica del Nord, dissenyada per suscitar el suport a les accions militars d’Israel. Segons l’an\u00e0lisi de l\u2019organitzaci\u00f3 7amleh, aquests anuncis, que inclo\u00efen imatges pertorbadores i crides emmarcades en narratives centrades en els nens, violaven les normes de la plataforma per\u00f2, tot i aix\u00f2, continuaven actius. A m\u00e9s, persones vinculades a Israel es van posar en contacte amb influencers<\/em> per oferir-los pagaments i \u00absessions informatives\u00bb amb l’objectiu de difondre missatges a favor d’Israel a les xarxes socials, cosa que va contribuir a consolidar encara m\u00e9s les narratives patrocinades per l’estat als espais digitals de base. Aquesta manipulaci\u00f3 orquestrada posa de relleu la guerra digital desigual en qu\u00e8 Israel aprofita eines avan\u00e7ades i grans recursos per dominar el discurs i suprimir les veus palestines.[8]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

La guerra de Gaza ha demostrat, de manera inequ\u00edvoca, que els conflictes offline<\/em> poden intensificar dr\u00e0sticament la viol\u00e8ncia i la desinformaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit digital. L’exist\u00e8ncia de tota una p\u00e0gina de Wikipedia dedicada a rastrejar l’enorme quantitat de desinformaci\u00f3 desencadenada durant el genocidi subratlla la magnitud d’aquest fenomen. No nom\u00e9s destaca que el conflicte a Gaza va alimentar un augment de narratives falses i perjudicials en l\u00ednia, sin\u00f3 tamb\u00e9 que gran part d’aquesta desinformaci\u00f3 va ser impulsada sistem\u00e0ticament per actors pol\u00edtics, m\u00e9s enll\u00e0 de la difusi\u00f3 inconscient d’informaci\u00f3 err\u00f2nia per part d’usuaris comuns.[9]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Al mateix temps, els oponents d’Israel, com l’Iran, han intensificat els esfor\u00e7os de desinformaci\u00f3, especialment durant l’empitjorament de la situaci\u00f3 del juliol del 2025, despr\u00e9s de l’ofensiva israeliana. Una campanya iraniana coordinada que va fer servir m\u00e9s de 100 comptes bot a X (anteriorment Twitter) es va replicar m\u00e9s de 240.000 vegades, amb l’objectiu d’influir en l’opini\u00f3 p\u00fablica nord-americana i dissuadir-la de possibles atacs contra les instal\u00b7lacions nuclears de l’Iran. L’operaci\u00f3 promocionava el l\u00edder suprem de l’Iran i difonia afirmacions falses sobre els fracassos militars d’Israel, i descrivia Israel com un estat terrorista. Les publicacions van fer servir imatges i hashtags<\/em> incendiaris per maximitzar la viralitat i soscavar l’alian\u00e7a entre els Estats Units i Israel. Els analistes consideren que la campanya forma part d’una estrat\u00e8gia m\u00e9s \u00e0mplia de l’Iran per manipular el discurs global i prevenir l’acci\u00f3 militar mitjan\u00e7ant la guerra psicol\u00f2gica i informativa.[10]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

La naturalesa emocional dels missatges relacionats amb el conflicte, marcats per la por, la ira o el dolor, incrementa encara m\u00e9s la possibilitat de manipulaci\u00f3<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Hi ha diversos factors que contribueixen a la propagaci\u00f3 de la desinformaci\u00f3 i altres formes de contingut polaritzador en temps de conflicte, entre d\u2019altres, la falta generalitzada de verificaci\u00f3 i de pensament cr\u00edtic a l’hora d’avaluar la informaci\u00f3 rebuda, i la tend\u00e8ncia a considerar que un contingut \u00e9s cre\u00efble simplement perqu\u00e8 prov\u00e9 d’una font interna. La desinformaci\u00f3 sovint es percep com a factual des d’una cosmovisi\u00f3 espec\u00edfica, especialment quan coincideix amb estereotips profundament arrelats o narratives tradicionals.<\/p>\n\n\n\n

Els biaixos cognitius tamb\u00e9 tenen un paper fonamental: les persones tendeixen a buscar informaci\u00f3 que confirmi les seves creences existents, eviten els continguts que q\u00fcestionen les seves creences i es resisteixen a actualitzar els seus punts de vista fins i tot quan s’enfronten a proves contr\u00e0ries cre\u00efbles. La naturalesa emocional dels missatges relacionats amb el conflicte (marcats per la por, la ira o el dolor) incrementa encara m\u00e9s la possibilitat de manipulaci\u00f3 i confusi\u00f3. La gent pot recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia de la desinformaci\u00f3, i creure que nom\u00e9s els altres en s\u00f3n vulnerables, cosa que refor\u00e7a els punts cecs del seu propi judici. L’efecte de cambra d’eco aprofundeix aquestes din\u00e0miques perqu\u00e8 limita l’exposici\u00f3 a perspectives alternatives, mentre que la desinformaci\u00f3 encoberta sota el llenguatge de l’autoritat p\u00fablica, institucional o cient\u00edfica adquireix una legitimitat injustificada. En alguns casos, paradoxalment, l’exposici\u00f3 a informaci\u00f3 precisa pot consolidar la creen\u00e7a en falsedats, ja que els individus reinterpreten o rebutgen la veritat de maneres que reforcen les seves conviccions originals. En conjunt, aquestes din\u00e0miques creen un entorn f\u00e8rtil perqu\u00e8 prosperi la desinformaci\u00f3 i s’intensifiqui la polaritzaci\u00f3.[11]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/a>El rol de les xarxes socials<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les plataformes de xarxes socials han tingut un paper significatiu en l’escalada de conflictes perqu\u00e8 incentiven discursos de divisi\u00f3 i potencialment violents, i tot sovint amplifiquen continguts que fomenten la polaritzaci\u00f3 i l’assetjament massiu a trav\u00e9s d’algorismes optimitzats per a m\u00e8triques de participaci\u00f3 com ara comparticions, comentaris i temps de perman\u00e8ncia. Tot i que les plataformes aborden els conflictes violents principalment amb la moderaci\u00f3 reactiva dels continguts (responent a incidents o brots espec\u00edfics), aquest enfocament no resol els problemes de disseny m\u00e9s profunds i sist\u00e8mics que alimenten la din\u00e0mica del conflicte molt abans que esclati la viol\u00e8ncia. Investigacions independents, com ara la relativa al paper de Facebook a Myanmar, han demostrat que les plataformes poden facilitar la incitaci\u00f3 a la viol\u00e8ncia fora d’Internet perqu\u00e8 fomenten la divisi\u00f3. La investigaci\u00f3 dona suport a un panorama complex: les xarxes socials es correlacionen tant amb la polaritzaci\u00f3 com amb un coneixement pol\u00edtic m\u00e9s gran, per\u00f2 la primera (especialment la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica, en qu\u00e8 la gent demonitza els grups oposats) \u00e9s un preludi m\u00e9s perill\u00f3s de la viol\u00e8ncia que els simples desacords pol\u00edtics.[12]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

Les xarxes socials tenen un paper significatiu en l’escalada de conflictes perqu\u00e8 incentiven discursos violents. L\u2019impacte no es limita a l’\u00e0mbit digital, actua dins d’un cicle de refor\u00e7 que intensifica la polaritzaci\u00f3 i incita a la viol\u00e8ncia offline<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’informe de la Stern School of Business de la Universitat de Nova York titulat \u00abFueling the Fire: How social media intensifies U.S. political polarization and what can be done about it\u00bb conclou que, encara que les xarxes socials no s\u00f3n la causa principal de la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica als Estats Units, exerceixen un paper fonamental en la intensificaci\u00f3 de la polaritzaci\u00f3 afectiva (l’hostilitat i el menyspreu profundament arrelats entre grups pol\u00edtics), la qual cosa, al seu torn, erosiona les normes democr\u00e0tiques, debilita la confian\u00e7a en les institucions i alimenta la viol\u00e8ncia al m\u00f3n real. L’informe destaca com els algorismes basats en la participaci\u00f3 amplifiquen sistem\u00e0ticament la divisi\u00f3 i, tot i les mesures internes ocasionals, les plataformes han fracassat \u00e0mpliament a l’hora d’autoregular-se.[13]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia offline<\/em> i online<\/em> funciona com un cicle de refor\u00e7 a trav\u00e9s del qual qualsevol incident offline<\/em> podria alimentar la viol\u00e8ncia online<\/em> i viceversa. L\u2019organitzaci\u00f3 7amleh va documentar un exemple destacat de Palestina que il\u00b7lustra el paper de les xarxes socials: va analitzar l’escalada digital que va conduir a l’atac del febrer del 2023 contra el llogaret de Huwara, a Cisjord\u00e0nia, on centenars de colons israelians van dur a terme un assalt violent que es va saldar amb l’assassinat d’un palest\u00ed, la destrucci\u00f3 generalitzada de propietats (incloent-hi la crema de conreus i vehicles), atacs a habitatges i el terror a qu\u00e8 van ser sotmesos els residents. Durant els mesos previs a l’atac, 7amleh va identificar m\u00e9s de 15.000 continguts violents en hebreu en plataformes de xarxes socials, que anaven dirigits directament contra el llogaret i els seus habitants. Aquest contingut va servir per deslegitimar, calumniar i deshumanitzar la poblaci\u00f3 palestina local, retratant-la en termes inhumans i amena\u00e7adors. Aquesta incitaci\u00f3 digital va establir les bases de la viol\u00e8ncia al m\u00f3n real, i va normalitzar l’hostilitat i justificar l’agressi\u00f3 contra la comunitat.[14]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/a>De la divisi\u00f3 al di\u00e0leg: polaritzaci\u00f3 inversa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es poden fer moltes coses per acabar amb els prejudicis i la polaritzaci\u00f3, i una de les hip\u00f2tesis \u00e9s, simplement, la comunicaci\u00f3. El contacte entre grups pot tenir un impacte significatiu entre les parts en conflicte, per\u00f2 nom\u00e9s si es fa correctament, ja que de vegades tamb\u00e9 pot agreujar la polaritzaci\u00f3. Per exemple: seguir els oponents a X podria consolidar les idees extremes pr\u00f2pies o els prejudicis contra els altres. En canvi, si el contacte es fa de manera sostenible, amb un intercanvi respectu\u00f3s d’idees entre persones del mateix grup o edat, per exemple, es podria reduir la polaritzaci\u00f3. La intervenci\u00f3 la poden dur a terme governs, organitzacions de la societat civil, mitjans de comunicaci\u00f3, plataformes de xarxes socials i altres actors, amb l’objectiu de difondre les perspectives dels altres. Escoltar hist\u00f2ries des de la perspectiva dels altres podria ajudar a reduir gran part dels prejudicis i la polaritzaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, les xarxes socials han fet m\u00e9s mal que b\u00e9 en permetre que les persones vegin i es relacionin amb persones o narratives similars, en lloc d’obrir altres perspectives.[15]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

Escoltar hist\u00f2ries des de la perspectiva dels altres podria ajudar a reduir gran part dels prejudicis i la polaritzaci\u00f3<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Per contrarestar-ho, iniciatives com Beyond Conflict recomanen posar en marxa campanyes de conscienciaci\u00f3 p\u00fablica destinades a exposar les percepcions err\u00f2nies generalitzades que es tenen dels altres, i demanen que les figures influents assumeixin la responsabilitat quan difonen desinformaci\u00f3. Entre les estrat\u00e8gies pr\u00e0ctiques per mitigar la polaritzaci\u00f3 hi ha fomentar el di\u00e0leg intergrupal, promoure l’empatia i destacar els desacords interns dels grups pol\u00edtics per posar fi a les narratives r\u00edgides de \u00abnosaltres contra ells\u00bb. A m\u00e9s, promoure l’amabilitat a les xarxes socials pot ajudar a deixar de normalitzar la deshumanitzaci\u00f3, de la mateixa manera que evitar la repetici\u00f3 d’informaci\u00f3 falsa i abstenir-se de fer bromes amb prejudicis pot debilitar l’acceptabilitat social de la ret\u00f2rica de divisi\u00f3[16]<\/sup><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Altres enfocaments defensen passar d’una moderaci\u00f3 reactiva a intervencions proactives, a llarg termini i escalables, basades en el disseny de les plataformes. La proposta \u00e9s que les xarxes defugin la classificaci\u00f3 de continguts basada en la participaci\u00f3 en contextos sensibles, limitin la capacitat de difusi\u00f3 massiva i introdueixin dissenys que fomentin interaccions significatives i de connexi\u00f3. Les plataformes tamb\u00e9 han d’integrar el suport als esfor\u00e7os de consolidaci\u00f3 de la pau, tot reconeixent que la pau no \u00e9s nom\u00e9s l’abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia, sin\u00f3 la pres\u00e8ncia d’unes condicions socials en qu\u00e8 totes les comunitats puguin prosperar. En \u00faltima inst\u00e0ncia, els conflictes s’intensifiquen mitjan\u00e7ant cicles de refor\u00e7, i per trencar aquesta espiral cal acabar amb els incentius que premien la divisi\u00f3 i la manipulaci\u00f3 en l\u00ednia.[17]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Altres recomanacions defensen fer reformes estructurals integrals, i insten les plataformes de xarxes socials a redissenyar de manera transparent els seus sistemes algor\u00edtmics per tal de reduir la difusi\u00f3 de continguts incendiaris. Per exemple, l’informe de la Stern School of Business mencionat abans subratlla la import\u00e0ncia d’invertir en equips interns de moderaci\u00f3 de continguts i fomentar una col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s estreta amb les organitzacions de la societat civil. Tamb\u00e9 destaca el paper fonamental de la intervenci\u00f3 governamental i defensa una legislaci\u00f3 que exigeixi transpar\u00e8ncia; faculti els organismes reguladors per fer complir les normes de conducta, i doni suport al desenvolupament de plataformes digitals alternatives que promoguin la participaci\u00f3 democr\u00e0tica. Finalment, l’informe apunta la polaritzaci\u00f3 descontrolada impulsada per les xarxes socials com a amena\u00e7a directa contra l’estabilitat democr\u00e0tica, que exigeix una acci\u00f3 urgent i coordinada entre tots els sectors.[18]<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/a>Conclusi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les plataformes de xarxes socials i les eines digitals tenen un paper significatiu i, sovint s\u00f3n perjudicials, en l\u2019escalada de la viol\u00e8ncia, la divisi\u00f3 i la polaritzaci\u00f3, tant en temps de pau com, de manera m\u00e9s marcada, en temps de guerra. Les parts en conflicte exploten activament aquestes plataformes per amplificar les seves narratives, i sovint recorren a la desinformaci\u00f3 i al discurs de l’odi com a eines estrat\u00e8giques per deslegitimar el b\u00e0ndol contrari. Les xarxes socials ofereixen un mitj\u00e0 rendible i de gran abast per a la difusi\u00f3 d’aquests continguts, fet que les converteix en un instrument poder\u00f3s en la guerra de la informaci\u00f3 actual. \u00c9s fonamental assenyalar que l’impacte d’aquest contingut no es limita a l’\u00e0mbit digital. Actua dins d’un cicle de refor\u00e7 que intensifica la polaritzaci\u00f3, aprofundeix les fractures socials i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, incita a la viol\u00e8ncia fora de l\u00ednia. Aquesta din\u00e0mica subratlla la necessitat urgent que les plataformes rendeixin comptes i es replantegin, de manera fonamental, la manera en qu\u00e8 les infraestructures digitals interactuen amb la din\u00e0mica dels conflictes.<\/p>\n\n\n\n

\n

[1]<\/sup><\/a> Stavros, A., S. Phalen, S. Almakki, M. Nacionales-Tafoya, i R. A. Garc\u00eda. 2023. \u201cDisinformation in Conflict Environments in Asia<\/a>.\u201d Gerald R. Ford School of Public Policy, University of Michigan.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/sup><\/a> 7amleh (Centre \u00c0rab per a l’Avan\u00e7 de les Xarxes Socials). 2022. \u201cA Guide to Combating Online Hate Speech<\/a>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/sup><\/a> Polarization Research Lab. 2022. \u201cHow Do You Study and Reverse Political Animosity? These Researchers Are Working to Answer That Question<\/a>.\u201d Charles Koch Foundation.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/sup><\/a> Stavros et al. 2023.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/sup><\/a> Barforoush, S., i S. Plaut. 2024. \u201cInformation Disorder in Times of Conflict<\/a>.\u201d Canadian Museum for Human Rights.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/sup><\/a> Cobb, S., S. Kaplan, A. Marc, i G. Milante. 2021. \u201cThe Role of Narrative in Managing Conflict and Supporting Peace<\/a>.\u201d Discussion paper, IFIT, Institute for Integrated Transitions, Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/sup><\/a> Equip editorial de Psico-smart. 2024. \u201cThe Role of Technology in Conflict Mediation: Exploring Digital Tools and Platforms<\/a>.\u201d Psico-smart Blog.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/sup><\/a> Qadi, A. 2025. \u201cFrom Bot Farms to Censorship: Israel\u2019s Disinformation Warfare against Palestinians<\/a>.\u201d Palestine Chronicle<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/sup><\/a> \u201cMisinformation in the Gaza War<\/a>.\u201d 2025.<\/p>\n\n\n\n

[10]<\/sup><\/a> Kahana, A. 2025. \u201cIran Deployed Bots to Post 240K Times to Block US Strikes on Nuclear Facilities<\/a>.\u201d NYP<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/sup><\/a> Lewandowski, P. 2024. \u201cPsychological Mechanisms of Disinformation and Their Impact on Social Polarization<\/a>.\u201d Studia Polityczne<\/em> 2: 85\u2013104. \u0141ukasiewicz Research Network \u2013 ITECH Institute of Innovation and Technology.<\/p>\n\n\n\n

[12]<\/sup><\/a> Stray, J., R. Iyer, i H. Puig Larrauri. 2023. \u201cThe Algorithmic Management of Polarization and Violence on Social Media<\/a>.\u201d Knight First Amendment Institute.<\/p>\n\n\n\n

[13]<\/sup><\/a> Barrett, P. M., J. Hendrix, i J. G. Sims. 2021. \u201cFueling the Fire: How Social Media Intensifies U.S. Political Polarization and What Can Be Done about It<\/a>.\u201d Center for Business and Human Rights, Stern School of Business, New York University.<\/p>\n\n\n\n

[14]<\/sup><\/a> 7amleh (Centre \u00c0rab per a l’Avan\u00e7 de les Xarxes Socials). 2023. \u201cAn Analysis of the Israeli Inciteful Speech against the Village of Huwara on Twitter<\/a>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

[15]<\/sup><\/a> Moskalenko, S. 2023. \u201cWhat Are the Solutions to Political Polarization?<\/a>\u201d Greater Good Magazine<\/em>, Greater Good Science Center, University of California.<\/p>\n\n\n\n

[16]<\/sup><\/a> Equip editorial de Psico-smart. 2024. \u201c<\/a>The Role of Technology in Conflict Mediation: Exploring Digital Tools and Platforms<\/a>.\u201d Psico-smart Blog.<\/p>\n\n\n\n

[17]<\/sup><\/a> Stray, J., R. Iyer, i H. Puig Larrauri. 2023. \u201c<\/a>The Algorithmic Management of Polarization and Violence on Social Media<\/a>.\u201d Knight First Amendment Institute<\/p>\n\n\n\n

[18]<\/sup><\/a> Barrett, P. M., J. Hendrix, i J. G. Sims. 2021. \u201c<\/a>Fueling the Fire: How Social Media Intensifies U.S. Political Polarization and What Can Be Done about It<\/a>.\u201d Center for Business and Human Rights, Stern School of Business, New York University.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article originalment publicat en angl\u00e8s<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8109,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-8035","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDesinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-18T09:39:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-576x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"576\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/\",\"name\":\"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2025-11-18T08:58:12+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-18T09:39:59+00:00\",\"description\":\"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg\",\"width\":2048,\"height\":2560,\"caption\":\"2133075319\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau","description":"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau","og_description":"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-11-18T09:39:59+00:00","og_image":[{"width":576,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-576x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/","name":"Desinformaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i discurs de l'odi en els conflictes - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg","datePublished":"2025-11-18T08:58:12+00:00","dateModified":"2025-11-18T09:39:59+00:00","description":"Ahmad Qadi analitza com la desinformaci\u00f3 i els discurs d\u2019odi a les xarxes socials poden escalar i transformar els conflictes.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desinformacio-manipulacio-i-discurs-de-lodi-en-els-conflictes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova2-scaled.jpg","width":2048,"height":2560,"caption":"2133075319"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/8035","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8035"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8035"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}