{"id":8038,"date":"2025-11-18T08:59:36","date_gmt":"2025-11-18T08:59:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=8038"},"modified":"2025-11-18T09:55:55","modified_gmt":"2025-11-18T09:55:55","slug":"riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/","title":{"rendered":"Riscos de la IA per a una pau sostenible"},"content":{"rendered":"\n

La pau sovint es mal interpreta com a mera abs\u00e8ncia de guerra o viol\u00e8ncia manifesta:<\/strong> un estat d’ordre i estabilitat. No obstant aix\u00f2, aquesta concepci\u00f3 limitada del que Johan Galtung ha anomenat \u00abpau negativa\u00bb[1]<\/a> passa per alt els fonaments relacionals, sist\u00e8mics i \u00e8tics m\u00e9s profunds que fan que la pau sigui sostenible en el temps. Per contra, la pau sostenible no \u00e9s un assoliment est\u00e0tic o un estat final institucional, sin\u00f3 una condici\u00f3 din\u00e0mica que sorgeix de la qualitat de les relacions, la resili\u00e8ncia de les xarxes de connexi\u00f3 i la pres\u00e8ncia de la dignitat i la llibertat humanes.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, per comprendre millor la pau cal anar m\u00e9s enll\u00e0 dels ideals abstractes o els marcs dels tractats i prestar atenci\u00f3 a com es relacionen entre si les persones, els grups i les institucions. La pau no \u00e9s una subst\u00e0ncia o una estructura, sin\u00f3 un patr\u00f3 positiu d’interacci\u00f3, una cosa que est\u00e0 estretament vinculada amb el comportament hum\u00e0. \u00c9s un fenomen que passa \u00abentre els nodes\u00bb: en les connexions, els intercanvis i els reconeixements mutus que uneixen les persones a trav\u00e9s d’experi\u00e8ncies i intercanvis positius. Aquests vincles es poden tra\u00e7ar com a xarxes, en qu\u00e8 cada node (ja sigui una persona, un grup o una instituci\u00f3) \u00e9s portador de capacitats i vulnerabilitats, i cada baula que connecta els diferents nodes reflecteix una qualitat particular de la relaci\u00f3, una combinaci\u00f3 \u00fanica de caracter\u00edstiques com la confian\u00e7a i la cura, per\u00f2 tamb\u00e9 el conflicte o l’abandonament. Aquesta visi\u00f3 d’una pau interconnectada despla\u00e7a el focus d’atenci\u00f3 dels indicadors est\u00e0tics a la din\u00e0mica de la connexi\u00f3: com es construeixen, tensen o trenquen les relacions, com es distribueix el poder i com coexisteixen la pau i la viol\u00e8ncia en una l\u00ednia cont\u00ednua. Les xarxes relacionals poden ser robustes, salvar divisions i donar suport a la cooperaci\u00f3; o poden ser fr\u00e0gils, marcades per la por, l’exclusi\u00f3 i la fragmentaci\u00f3. Aix\u00ed, doncs, la pau no \u00e9s una cosa que ens ve donada, sin\u00f3 (igual que la viol\u00e8ncia) una propietat que emergeix de les condicions que defineixen les caracter\u00edstiques del sistema, sempre en risc d’esfondrar-se, especialment quan es veu pertorbat per crisis, injust\u00edcies o, tamb\u00e9, transformacions tecnol\u00f2giques (inclosa la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, IA).<\/p>\n\n\n\n

\n

La dignitat i la llibertat s\u00f3n fonaments \u00e8tics de la pau, i la resili\u00e8ncia n\u2019\u00e9s la columna vertebral: saber gestionar les crisis i transformar els conflictes de manera sostenible dep\u00e8n del nivell de resili\u00e8ncia de les comunitats<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Al centre de les xarxes pac\u00edfiques hi ha els principis \u00e8tics de la dignitat humana i la llibertat. La dignitat no \u00e9s nom\u00e9s un valor intr\u00ednsec, sin\u00f3 una qualitat relacional, que es mant\u00e9 quan les persones s\u00f3n reconegudes en la seva singularitat i tractades amb veu i valor. La llibertat no \u00e9s nom\u00e9s estar lliure de coerci\u00f3, sin\u00f3 la capacitat de participar de manera significativa en la configuraci\u00f3 de la pr\u00f2pia vida i les relacions. Tal com han argumentat Hannah Arendt[2]<\/a> i Amartya Sen[3]<\/a>, la llibertat \u00e9s la capacitat real de decidir i actuar dins d\u2019un context, enmig d\u2019estructures que la poden impulsar o limitar. Quan es neguen sistem\u00e0ticament la dignitat i la llibertat (mitjan\u00e7ant la vigil\u00e0ncia, l’exclusi\u00f3 o el desinter\u00e8s), la infraestructura relacional de la pau comen\u00e7a a desfer-se. La confian\u00e7a s’erosiona, la participaci\u00f3 s’esvaeix i la viol\u00e8ncia sorgeix majorit\u00e0riament no de l’odi, sin\u00f3 del col\u00b7lapse sist\u00e8mic: la \u00abbanalitat del mal\u00bb, com advertia Arendt, en qu\u00e8 els actors ordinaris segueixen normes perjudicials en sistemes disfuncionals. El genocidi a Gaza i l’augment de la viol\u00e8ncia per part dels colons a Cisjord\u00e0nia despr\u00e9s de l’atac de Ham\u00e0s del 7 d’octubre del 2023 en s\u00f3n un exemple tr\u00e0gic.<\/p>\n\n\n\n

Mentre que la dignitat i la llibertat s\u00f3n els fonaments \u00e8tics de la pau, la resili\u00e8ncia n\u2019\u00e9s la columna vertebral operativa: el conjunt de capacitats que permeten que els individus, les comunitats i els sistemes resisteixin a les pertorbacions i es recuperin o es transformin sense caure en la viol\u00e8ncia. Sempre hi haur\u00e0 crisis i, fins i tot, conflictes, per\u00f2 que esclati la viol\u00e8ncia o que, per contra, els individus, les comunitats i les institucions aconsegueixin gestionar les crisis de manera sostenible i transformar els conflictes per mitjans noviolents en estats de coexist\u00e8ncia pac\u00edfica dep\u00e8n dels seus nivells de resili\u00e8ncia. La resili\u00e8ncia no consisteix \u00fanicament a sobreviure o recuperar-se. Es tracta d’afrontar les crisis de manera que es preservin els valors i les relacions fonamentals, adaptar-se a les condicions canviants i obrir espai per al canvi positiu i la renovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Podem identificar quatre pilars interdependents de la resili\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Recursos:<\/strong> Acc\u00e9s a aliments, refugi, atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, coneixements, sentit emocional. Totes les eines materials i simb\u00f2liques necess\u00e0ries per fer front a les crisis.<\/li>\n\n\n\n
  2. Capital social:<\/strong> Confian\u00e7a, solidaritat i xarxes de suport mutu que permetin que les persones comparteixin responsabilitats, accedeixin a recursos i coordinin respostes.<\/li>\n\n\n\n
  3. Capacitat d’adaptaci\u00f3:<\/strong> Capacitat d’aprendre, innovar i ajustar estrat\u00e8gies quan les antigues ja no funcionen.<\/li>\n\n\n\n
  4. Entorns propicis:<\/strong> Institucions i pol\u00edtiques que garanteixin l’equitat, protegeixin els drets humans i ofereixin vies per al canvi pac\u00edfic.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Aquests factors, junts, determinen si la pau pot perdurar sota pressi\u00f3. Quan la resili\u00e8ncia \u00e9s forta, les xarxes de connexi\u00f3 es flexionen per\u00f2 no es trenquen. Quan \u00e9s feble, les crisis poden emp\u00e8nyer els sistemes cap apunts d’inflexi\u00f3 en qu\u00e8 les espirals de viol\u00e8ncia s’autoreforcen (vegeu, per exemple, els recents brots de viol\u00e8ncia tribal a S\u00edria, aquest 2025). Aquests punts d’inflexi\u00f3 es produeixen quan les normes socials viren cap a la por o l’agressi\u00f3, els recursos escassegen, la confian\u00e7a s’erosiona o els actors oportunistes s’aprofiten dels conflictes. Com passa a la teoria de les xarxes, una petita ruptura en una part del sistema pot produir una reacci\u00f3 en cascada, especialment si els lla\u00e7os relacionals ja eren tensos. La secci\u00f3 seg\u00fcent analitza la for\u00e7a disruptiva de la IA i el seu impacte potencial en la resili\u00e8ncia, que configura la capacitat de les xarxes per salvaguardar la pau.<\/p>\n\n\n\n

    La IA com a risc per a la resili\u00e8ncia de les xarxes i la seva capacitat per salvaguardar la pau<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial est\u00e0 reconfigurant la manera de treballar, comunicar-se i governar-se de les persones, i sovint s’emmarca en termes d’innovaci\u00f3, efici\u00e8ncia o optimitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, quan es mira a trav\u00e9s de la lent de la pau relacional, la IA revela un risc m\u00e9s profund: redueix la resili\u00e8ncia dels individus i les societats a l’hora de gestionar les crisis i els conflictes de manera pac\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

    Per tant, entendre l’impacte de la IA sobre la pau fa necessari anar m\u00e9s enll\u00e0 d’amenaces manifestes com ara els sistemes d’armes aut\u00f2nomes o les noves amenaces cibern\u00e8tiques. Pel que fa a la resili\u00e8ncia, s’han d’examinar els efectes de la IA sobre els recursos, el capital social, la capacitat d’adaptaci\u00f3 i els entorns propicis, els elements que formen la infraestructura relacional de la pau sostenible.<\/p>\n\n\n\n

    La IA i l\u2019alteraci\u00f3 dels recursos: la dignitat mitjan\u00e7ant el treball i la integritat emocional<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

    Els recursos s\u00f3n la base de la resili\u00e8ncia a qualsevol xarxa: no nom\u00e9s els b\u00e9ns materials com el menjar o el refugi, sin\u00f3 tamb\u00e9 les capacitats simb\u00f2liques, emocionals i d’informaci\u00f3. Les tecnologies de la IA controlen cada cop m\u00e9s el flux i la distribuci\u00f3 d’aquests recursos i, quan ho fan, remodelen les condicions en qu\u00e8 s’afirma o es nega una vida amb dignitat.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    Des d\u2019una mirada de pau relacional, la IA revela un risc profund: redueix la resili\u00e8ncia dels individus i les societats a l’hora de gestionar les crisis i els conflictes de manera pac\u00edfica<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    Des d’un punt de vista estructural, les eines potenciades per la IA s’ocupen cada cop m\u00e9s de tasques administratives repetitives que tradicionalment feien els empleats d’oficina, com ara processar factures, actualitzar registres de n\u00f2mines o verificar formularis electr\u00f2nics. Tot i que \u00e9s possible que aquests sistemes no substitueixin funcions completes d’avui per dem\u00e0, redueixen significativament la demanda de m\u00e0 d’obra, cosa que es tradueix en menys oportunitats laborals. En altres sectors s’observen tend\u00e8ncies semblants que redueixen la necessitat de personal: els chatbots<\/em> d’IA gestionen gran part de les consultes d’atenci\u00f3 al client; els sistemes de visi\u00f3 per ordinador que hi ha als magatzems guien els robots aut\u00f2noms per recollir, classificar i embalar mercaderies; en les finances, els sistemes de trading <\/em>algor\u00edtmic executen operacions i optimitzen tasques que abans eren gestionades per equips d’analistes j\u00fanior.<\/p>\n\n\n\n

    Si b\u00e9 sorgeixen alguns llocs de treball nous (per exemple, en la formaci\u00f3 de models d’IA, l’etiquetatge de dades o el manteniment i la supervisi\u00f3 de sistemes automatitzats), la naturalesa d’aquestes oportunitats sol tenir una definici\u00f3 molt limitada. Molts estan vinculats a funcions espec\u00edfiques dins del proc\u00e9s de desenvolupament de la IA, com ara l’anotaci\u00f3 de conjunts de dades per a l’aprenentatge autom\u00e0tic, l’ajustament fi de models ling\u00fc\u00edstics, la supervisi\u00f3 de resultats algor\u00edsmics a la recerca d’errors o el manteniment de maquin\u00e0ria aut\u00f2noma. Altres comporten funcions de supervisi\u00f3 en qu\u00e8 els humans examinen els processos automatitzats i nom\u00e9s hi intervenen quan el sistema troba excepcions o errors. A m\u00e9s, moltes d’aquestes noves oportunitats laborals solen ser temporals, estan concentrades geogr\u00e0ficament o requereixen coneixements avan\u00e7ats que molts treballadors no poden adquirir f\u00e0cilment.<\/p>\n\n\n\n

    Per tant, l\u2019efecte net de la IA sobre el mercat laboral probablement ser\u00e0 desigual i disruptiu per tres motius. En primer lloc, l’automatitzaci\u00f3 tendeix a beneficiar els actors altament qualificats o amb gran poder adquisitiu, mentre que els treballadors del Sud Global, els mercats laborals precaris i els treballadors de feines rutin\u00e0ries s’enfronten al major risc de despossessi\u00f3. En segon lloc, els per\u00edodes de transici\u00f3 entre la p\u00e8rdua de feina i una nova ocupaci\u00f3 poden ser llargs i desestabilitzadors, i erosionar la seguretat econ\u00f2mica. En tercer lloc, fins i tot quan la IA augmenta l’efici\u00e8ncia i redueix el cost dels b\u00e9ns, aix\u00f2 no es tradueix autom\u00e0ticament en millors condicions de vida.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    La IA contribueix al \u00abcolonialisme de dades\u00bb: s\u2019extreuen quantitats ingents de dades i les persones passen a ser explotables seguint els patrons hist\u00f2rics d\u2019extracci\u00f3 i domini dels recursos<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    Els guanys sovint es distribueixen de manera desigual: mentre que alguns individus i regions es beneficien de productes m\u00e9s barats, millores dels serveis i noves oportunitats de mercat, d’altres experimenten la p\u00e8rdua d’ocupaci\u00f3, l’estancament salarial o l’afebliment de les proteccions laborals. Aquestes disparitats poden incrementar les desigualtats existents, tant dins dels pa\u00efsos com entre ells, ja que els treballadors altament qualificats i els propietaris de capital s’emporten una part desproporcionada dels beneficis. El resultat per a molts \u00e9s una p\u00e8rdua de dignitat econ\u00f2mica: la capacitat de mantenir-se a si mateix i la fam\u00edlia amb prop\u00f2sit i seguretat. Aquests canvis tecnol\u00f2giques proporcionen un argument s\u00f2lid a favor d’una renda b\u00e0sica incondicional: un pagament garantit i regular a tots els ciutadans, basat en el dret a una vida digna en qu\u00e8 se satisfacin les necessitats b\u00e0siques.<\/p>\n\n\n\n

    A m\u00e9s, els sistemes algor\u00edtmics de contractaci\u00f3 i rendiment (com, per exemple, les eines automatitzades de selecci\u00f3 de personal o els programes inform\u00e0tics de seguiment de la productivitat basats en la IA) redueixen les persones a m\u00e8triques, cosa que dona lloc a la discriminaci\u00f3 (per exemple, candidats rebutjats a causa de llacunes en l’historial laboral) i la infravaloraci\u00f3 de les dimensions humanes com la creativitat, l’atenci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    A escala mundial, la IA contribueix a all\u00f2 que els erudits han anomenat \u00abcolonialisme de dades\u00bb.[4]<\/a> S’extreuen quantitats ingents de dades (tot sovint sense consentiment) d’individus, comunitats i dispositius d’arreu del m\u00f3n perqu\u00e8 siguin analitzades, monetitzades i controlades per unes quantes empreses i estats poderosos. Aquest proc\u00e9s reflecteix els patrons hist\u00f2rics d’extracci\u00f3 i domini de recursos, amb el gir inesperat que el \u00abrecurs\u00bb en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la petjada relacional i de comportament de les vides humanes. La dignitat es veu compromesa no nom\u00e9s perqu\u00e8 s’eludeix el consentiment, sin\u00f3 perqu\u00e8 les persones esdevenen \u201cllegibles\u201d i explotables sense reciprocitat ni recurs.<\/p>\n\n\n\n

    Fins i tot els recursos emocionals i psicol\u00f2gics se\u2019n veuen afectats. Les plataformes millorades amb la IA, com el feed \u00abPer a tu\u00bb de TikTok, la p\u00e0gina \u00abExplorar\u00bb d’Instagram, el \u00abNews Feed\u00bb de Facebook, l’algorisme de l\u00ednia temporal de X (abans Twitter) o la reproducci\u00f3 autom\u00e0tica i els v\u00eddeos suggerits de YouTube, utilitzen l’aprenentatge autom\u00e0tic per predir i amplificar els continguts amb m\u00e9s probabilitats de captar i mantenir l’atenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    La IA pot millorar l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 o a determinats serveis, per\u00f2 tamb\u00e9 mina la dignitat humana<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    Especialment a les xarxes socials, aquests mecanismes intensifiquen la comparaci\u00f3, la competici\u00f3 i la performativitat, ja que els usuaris estan exposats cont\u00ednuament a representacions dels \u00e8xits, els estils de vida i les opinions dels altres. Mitjan\u00e7ant la captaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 i les emocions amb fins lucratius, aquests sistemes erosionen l\u2019estabilitat interior i l\u2019autoestima de les persones, dimensions essencials de la resili\u00e8ncia. Els sistemes de vigil\u00e0ncia degraden encara m\u00e9s aquests recursos perqu\u00e8 produeixen una ansietat constant de baix nivell, especialment entre les poblacions marginades i els actors de la societat civil que ja s’enfronten a una vigil\u00e0ncia desproporcionada, ja sigui mitjan\u00e7ant algorismes policials predictius, la supervisi\u00f3 al lloc de treball, el reconeixement facial automatitzat en espais p\u00fablics o la vigil\u00e0ncia de l’activisme en l\u00ednia impulsada per la IA.<\/p>\n\n\n\n

    En conjunt, la IA reconfigura els fluxos de recursos de manera que pot millorar l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 o a determinats serveis, per\u00f2 tamb\u00e9 mina la dignitat que es deriva del fet que es valori la pr\u00f2pia feina, se satisfacin les pr\u00f2pies necessitats i es respectin els propis l\u00edmits.<\/p>\n\n\n\n

    La IA i l’erosi\u00f3 del capital social: fracturar la confian\u00e7a que sustenta la pau<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

    El capital social (la xarxa de confian\u00e7a, normes i relacions informals que uneixen les persones) \u00e9s un pilar b\u00e0sic de la resili\u00e8ncia en qualsevol comunitat. Permet la coordinaci\u00f3, l’ajuda m\u00fatua i l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Quan la confian\u00e7a i l\u2019empatia circulen amb facilitat, les xarxes poden resistir la pressi\u00f3 sense arribar a trencar-se. En canvi, quan aquests vincles s\u00f3n febles, les crisis desemboquen m\u00e9s r\u00e0pidament en retrets, por i divisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Els sistemes d’IA intervenen cada cop m\u00e9s en l’entramat relacional que sustenta la pau. De manera m\u00e9s visible, els algorismes de les xarxes socials, optimitzats per  la interacci\u00f3 (engagement<\/em>), donen prioritat als continguts que provoquen indignaci\u00f3, reafirmaci\u00f3 o altres emocions fortes. Aix\u00f2 canvia l’equilibri del que circula per dins de les xarxes i entre elles, i dona m\u00e9s visibilitat al material que divideix o que t\u00e9 c\u00e0rrega emocional i, al mateix temps, despla\u00e7a el contingut que fomenta el di\u00e0leg o el mat\u00eds. Amb el temps, aquest filtrat algor\u00edtmic fomenta la formaci\u00f3 de cambres d’eco polaritzades: agrupacions molt unides dins de xarxes m\u00e9s \u00e0mplies en qu\u00e8 la informaci\u00f3 flueix principalment entre persones d’idees afins. Aquests conglomerats fragmenten la xarxa en general, bo i afeblint el capital social que fa de pont (les connexions que uneixen les persones d’or\u00edgens o perspectives diferents), alhora que reforcen el capital social d’uni\u00f3 dins de grups homogenis.<\/p>\n\n\n\n

    A mesura que s’enforteixen les identitats dins del grup, tamb\u00e9 s’enforteix la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica (afectiva), una forma de divisi\u00f3 en qu\u00e8 els individus no nom\u00e9s discrepen, sin\u00f3 que desenvolupen un profund menyspreu pels que tenen opinions oposades, juntament amb una intensa lleialtat al seu propi grup. Aquesta mentalitat de \u00abnosaltres contra ells\u00bb redueix el ventall de perspectives i menyscaba la confian\u00e7a, la reciprocitat i les normes compartides que sustenten la cooperaci\u00f3. Tot i que la polaritzaci\u00f3 no \u00e9s nova, la IA l’accelera i l’amplifica (sovint de manera invisible), modificant la din\u00e0mica de xarxa que afavoreix l’entesa i el reconeixement mutu.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    Els algoritmes de les xarxes socials prioritzen els continguts que generen divisi\u00f3 i indignaci\u00f3.\u00a0 IA accelera i amplifica la polaritzaci\u00f3<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    M\u00e9s enll\u00e0 de donar forma al que es veu a Internet, la IA modela cada cop m\u00e9s la manera com sentim i com ens comportem. Les tecnologies de la IA implementades a les xarxes socials, el petit comer\u00e7, l’ensenyament, els llocs de treball i l’administraci\u00f3 p\u00fablica sovint utilitzen l’an\u00e0lisi facial, la detecci\u00f3 del to de veu i les dades biom\u00e8triques per provocar emocions en temps real. Un cop detectats, aquests estats emocionals es poden utilitzar per adaptar el contingut o les respostes: un client frustrat podria rebre un to tranquil\u00b7litzador d’un chatbot<\/em>; un estudiant que una plataforma d’aprenentatge d’IA indica que est\u00e0 desmotivat podria rebre material m\u00e9s estimulant; si es detecta que un empleat no t\u00e9 una veu prou \u00abpositiva\u00bb a les trucades, se li podria sol\u00b7licitar que faci servir un to m\u00e9s optimista.<\/p>\n\n\n\n

    Tot i que sovint aquestes es presenten com a eines per millorar la qualitat dels serveis o el rendiment laboral, les mateixes t\u00e8cniques per llegir les emocions i influir-hi es poden reutilitzar en contextos pol\u00edtics o socials. Per exemple, les campanyes pol\u00edtiques o d\u2019activistes podrien fer servir la IA emocional per identificar i dirigir-se a persones ja preparades per a la ira o la por impulsant continguts que reforcin els greuges i enforteixin la solidaritat dins del grup. Tots dos efectes intensifiquen les divisions existents, i fan m\u00e9s dif\u00edcil que les persones interactu\u00efn de manera constructiva per sobre de les difer\u00e8ncies. Quan es combinen amb la vigil\u00e0ncia impulsada per la IA, els efectes es magnifiquen. La consci\u00e8ncia permanent de ser vigilats o perfilats fomenta l’autocensura i reprimeix la dissid\u00e8ncia. Aix\u00f2 mina l’autenticitat, la confian\u00e7a i l’obertura necess\u00e0ries per a una pau resilient, i les substitueix per interaccions cauteloses i calculades que debiliten les xarxes de les quals dep\u00e8n la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

    En r\u00e8gims autoritaris com ara R\u00fassia o la Xina, la vigil\u00e0ncia impulsada per la IA i els sistemes de cr\u00e8dit social formalitzen aquesta ruptura de la confian\u00e7a. Quan les persones temen que qualsevol vincle social les pugui fer vulnerables al control de l’estat o a danys en la seva reputaci\u00f3, comencen a retirar-se de la vida c\u00edvica i comunit\u00e0ria. El teixit social no es desf\u00e0 per la viol\u00e8ncia directa, sin\u00f3 per l\u2019erosi\u00f3 relacional, un col\u00b7lapse lent de les institucions intermedi\u00e0ries i de les solidaritats quotidianes.<\/p>\n\n\n\n

    La IA afebleix la capacitat d’adaptaci\u00f3: encadenar les societats a pr\u00e0ctiques perjudicials del passat<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

    La capacitat d’adaptaci\u00f3 potser \u00e9s la forma m\u00e9s subtil per\u00f2 essencial de resili\u00e8ncia. \u00c9s el que permet que els individus i les institucions afrontin les novetats, donin resposta a la retroalimentaci\u00f3 i canvi\u00efn de rumb quan les estrat\u00e8gies antigues ja no funcionen. Sense ella, els sistemes esdevenen fr\u00e0gils, incapa\u00e7os de recuperar-se o transformar-se sota pressi\u00f3. En un m\u00f3n modelat per la IA, aquesta capacitat \u00e9s cada cop m\u00e9s limitada.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    Mentre que abans les persones confiaven en el propi judici i sentit com\u00fa, ara s\u2019espera que segueixin el que marquen els algoritmes<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    Molts sistemes d’IA estan dissenyats per optimitzar resultats espec\u00edfics basant-se en dades hist\u00f2riques. Ara b\u00e9, quan ho fan, sovint s’aferren a determinats sup\u00f2sits, m\u00e8triques o patrons que es resisteixen al q\u00fcestionament o a l’adaptaci\u00f3. Per exemple: els sistemes policials predictius poden perpetuar prejudicis hist\u00f2rics basats en l’origen \u00e8tnic o socioecon\u00f2mic. A m\u00e9s, les persones afectades per les decisions de la IA sovint no tenen la capacitat de comprendre, q\u00fcestionar o resistir-se a aquests sistemes. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert en el cas de les poblacions marginades que es poden veure sotmeses a avaluacions algor\u00edtmiques de benestar, denegacions automatitzades de visats o vigil\u00e0ncia digital, tot aix\u00f2 sense acc\u00e9s a explicacions, reparaci\u00f3 o possibilitats de participaci\u00f3. Aix\u00f2 no nom\u00e9s genera una injust\u00edcia epist\u00e8mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 desempoderament pr\u00e0ctic, frustraci\u00f3 i una eventual resignaci\u00f3: la negaci\u00f3 de la capacitat per aprendre dels sistemes que conformen la pr\u00f2pia vida i respondre-hi.<\/p>\n\n\n\n

    Potser el m\u00e9s important \u00e9s que la IA pot dissuadir la iniciativa i la capacitat de fer excepcions, totes dues fonamentals per a la capacitat d’adaptaci\u00f3. En els casos en qu\u00e8 abans les persones confiaven en el propi judici i sentit com\u00fa, ara s’espera que compleixin protocols algor\u00edtmics, fins i tot quan no s’ajusten a la realitat de la situaci\u00f3 viscuda.<\/p>\n\n\n\n

    Per exemple: en el sistema de just\u00edcia penal, els algoritmes d’avaluaci\u00f3 de riscos poden recomanar sent\u00e8ncies severes per als joves aturats de barris marginats sense tenir en compte les causes profundes de la delinq\u00fc\u00e8ncia, com ara la desocupaci\u00f3 (potencialment vinculada a l’automatitzaci\u00f3) o l’abs\u00e8ncia de perspectives significatives per al futur. La capacitat de fer excepcions, de recon\u00e8ixer el potencial de rehabilitaci\u00f3, d’oferir segones oportunitats i de sospesar factors que no recullen les dades \u00e9s crucial no nom\u00e9s per a les perspectives a llarg termini de les persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la cohesi\u00f3 social. De la mateixa manera, en els sistemes d’assist\u00e8ncia social, les comprovacions automatitzades d’elegibilitat poden denegar l’ajut a les fam\u00edlies amb grans necessitats si les seves circumst\u00e0ncies no coincideixen amb les categories preestablertes, i poden deixar els treballadors de primera l\u00ednia amb poc marge per anul\u00b7lar la decisi\u00f3. En tots dos casos, l’adhesi\u00f3 r\u00edgida als resultats algor\u00edtmics redueix l’espai per al judici moral sensible al context i la resoluci\u00f3 pragm\u00e0tica de problemes, les mateixes qualitats que permeten que les societats s’adaptin de manera constructiva a les circumst\u00e0ncies canviants al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n

    La IA i el col\u00b7lapse dels entorns propicis: el deteriorament de les institucions democr\u00e0tiques<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

    L’\u00faltim pilar de la resili\u00e8ncia, l’entorn propici, inclou els sistemes jur\u00eddics, les institucions pol\u00edtiques i els marcs de governan\u00e7a que gestionen el risc, protegeixen els drets i en garanteixen l’equitat. Aquestes institucions exerceixen un paper fonamental en l’estructuraci\u00f3 de les relacions, la mediaci\u00f3 en els conflictes i la defensa de la dignitat i la llibertat dels  membres d’una comunitat. Tot i aix\u00f2, la IA s’est\u00e0 desenvolupant de maneres que cada vegada m\u00e9s superen, eludeixen o malmeten aquestes estructures.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    En molts contextos, l’\u00fas de la IA en la vigil\u00e0ncia, el control de fronteres o el seguiment de protestes erosiona les llibertats civils, especialment dels grups vulnerables<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    L’opacitat de molts sistemes d’IA, sovint protegits per la llei de propietat intel\u00b7lectual o el secret comercial, dificulta que les persones afectades (o fins i tot els reguladors) entenguin com es prenen les decisions administratives i de governan\u00e7a. Aix\u00f2 afecta la rendici\u00f3 de comptes i la just\u00edcia processal. El fet que la IA sovint obtingui coneixements a partir de dades esbiaixades o incompletes encara agreuja m\u00e9s aquest repte: quan les injust\u00edcies sist\u00e8miques es codifiquen en l\u00f2giques algor\u00edtmiques, la injust\u00edcia es naturalitza i es fa invisible.<\/p>\n\n\n\n

    A m\u00e9s, el desenvolupament i el desplegament de la IA actualment estan dominats per uns quants poderosos actors corporatius i organismes estatals, els quals sovint actuen a escala transnacional, amb una supervisi\u00f3 democr\u00e0tica m\u00ednima. En molts contextos, l’\u00fas de la IA en la vigil\u00e0ncia, el control de fronteres o la supervisi\u00f3 de protestes ha erosionat activament les llibertats civils, especialment en el cas de grups que ja eren vulnerables. Per exemple, a la regi\u00f3 xinesa de Xinjiang s’han desplegat sistemes avan\u00e7ats de reconeixement facial per vigilar i detenir els musulmans uigurs, una clara violaci\u00f3 de la llibertat de moviment i de culte. A Gr\u00e8cia, els drons, les c\u00e0meres i els sistemes basats en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial finan\u00e7ats per la UE vigilen els moviments dels migrants a les fronteres terrestres amb Turquia, sovint de manera poc transparent, la qual cosa planteja greus problemes de drets humans al voltant del despla\u00e7ament for\u00e7\u00f3s i la criminalitzaci\u00f3 de la migraci\u00f3. Als territoris palestins ocupats, les autoritats israelianes han implementat sistemes de reconeixement facial basats en la IA, com ara els programes \u00abLlop blau\u00bb i \u00abLlop vermell\u00bb, per identificar i rastrejar els palestins a trav\u00e9s dels punts de control i als espais p\u00fablics. En altres llocs, en protestes a R\u00fassia, \u00cdndia o l\u2019Iran, s’han utilitzat eines de vigil\u00e0ncia basades en la IA (inclosos sistemes automatitzats d’identificaci\u00f3 com ara el reconeixement facial i de la manera de caminar, que analitza els patrons de marxa d’un individu) per identificar i perseguir els manifestants, vulnerant greument els drets a la llibertat d’expressi\u00f3 i de reuni\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    L’\u00fas de sistemes algor\u00edtmics per vigilar, perfilar o seleccionar grups sense el context o els recursos adequats debilita tant els drets humans com la resili\u00e8ncia social. A mesura que l\u2019entorn flaqueja sota aquestes pressions, les xarxes que abans sostenien la interacci\u00f3 pac\u00edfica es van fent m\u00e9s i m\u00e9s propenses a la ruptura. La confian\u00e7a en les institucions democr\u00e0tiques disminueix. El recurs a la reparaci\u00f3 es fa m\u00e9s dif\u00edcil. Les persones deixen de confiar que el sistema les pugui protegir i, en abs\u00e8ncia de vies pac\u00edfiques per al canvi, poden rec\u00f3rrer a la resist\u00e8ncia, la retirada o la viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusi\u00f3: restablir la pau a l’era de la IA<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Tot i que no s\u00f3n intr\u00ednsecament violents, els sistemes d’IA poden erosionar les condicions (recursos, capital social, capacitat d’adaptaci\u00f3 i entorns propicis) que fan que les societats siguin resilients als conflictes i les crisis. En interrompre l’acc\u00e9s als recursos, fragmentar les xarxes de connexi\u00f3, limitar la capacitat de resoluci\u00f3 de problemes i afeblir les institucions democr\u00e0tiques, la IA corre el risc de deteriorar el teixit relacional que mant\u00e9 unides les comunitats. Aquests riscos poques vegades es donen a con\u00e8ixer amb sotragades sobtades: sorgeixen silenciosament mitjan\u00e7ant la desconnexi\u00f3, el desempoderament i la deshumanitzaci\u00f3. Per\u00f2 no s\u00f3n inevitables.<\/p>\n\n\n\n

    La IA no \u00e9s una for\u00e7a \u00fanica i determinista. Les seves repercussions depenen de les finalitats a qu\u00e8 es destina, dels valors integrats en el seu disseny i dels contextos en qu\u00e8 s’implementa. Com demostren els exemples positius seg\u00fcents, la IA tamb\u00e9 es pot utilitzar juntament amb els pilars de la resili\u00e8ncia per promoure la pau en lloc de minar-la:<\/p>\n\n\n\n

    Acc\u00e9s equitatiu als recursos:<\/strong> en contextos en qu\u00e8 les tensions entre comunitats s\u00f3n m\u00e9s grans com, per exemple, entre pastors i agricultors que competeixen per unes terres escasses, les eines de previsi\u00f3 del clima i la planificaci\u00f3 de l’\u00fas de la terra impulsades per la IA poden ajudar a preveure les sequeres, optimitzar les rotacions de pasturatge i reduir les disputes pels recursos. A Kenya, per exemple, plataformes com Virtual Agronomist<\/em> i PlantVillage<\/em> ofereixen assessorament agr\u00edcola local en diversos idiomes, cosa que permet que els petits agricultors millorin els seus rendiments.<\/p>\n\n\n\n

    Creaci\u00f3 de capital social a totes les comunitats:<\/strong> les plataformes de di\u00e0leg assistides per IA, com Pol.is<\/em>, que s’ha utilitzat a Taiwan, Canad\u00e0, Singapur, Filipines, Finl\u00e0ndia, l\u2019Estat espanyol i altres pa\u00efsos, han demostrat que la tecnologia pot superar les divisions tra\u00e7ant \u00e0rees d’acord entre grups grans i diversos. En contextos molt polaritzats, aquestes eines poden crear connexions entre persones que, d\u2019altra manera, mai no es trobarien, ja sigui per motius \u00e8tnics, religiosos o socioecon\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n

    Millorar la capacitat d’adaptaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una planificaci\u00f3 inclusiva:<\/strong> en ciutats brasileres com Porto Alegre i Belo Horizonte, l’elaboraci\u00f3 de pressupostos participatius millorada amb IA permet que els residents (inclosos els de zones marginades) proposin, debatin i votin les prioritats d’inversi\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00f2 no nom\u00e9s refor\u00e7a la capacitat local per resoldre problemes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 genera la confian\u00e7a i les aptituds necess\u00e0ries perqu\u00e8 les comunitats s’adaptin als reptes futurs.<\/p>\n\n\n\n

    Refor\u00e7ar els entorns propicis mitjan\u00e7ant la democr\u00e0cia digital:<\/strong> Plataformes c\u00edviques com \u00abDecidim\u00bb, a Barcelona, ofereixen sistemes transparents i de codi obert perqu\u00e8 els ciutadans puguin crear conjuntament pol\u00edtiques, elaborar propostes i demanar comptes a les institucions. Aquestes eines, si es gestionen correctament i de manera inclusiva, poden revitalitzar la confian\u00e7a en la governan\u00e7a i permetre formes de democr\u00e0cia m\u00e9s directes i participatives.<\/p>\n\n\n\n

    \n

    No es tracta nom\u00e9s de fer que els sistemes d’IA siguin m\u00e9s segurs i eficients, sin\u00f3 de consolidar-los amb una visi\u00f3 de pau que doni prioritat a la dignitat humana i a la llibertat, especialment dels m\u00e9s vulnerables<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

    Si alineem l’\u00fas de la IA amb els principis que protegeixen la dignitat humana i la llibertat, podem ajudar a transformar les xarxes per acostar-les a la confian\u00e7a en lloc de la desconfian\u00e7a, i a la cooperaci\u00f3 en lloc de la polaritzaci\u00f3. D’aquesta manera, la IA podria convertir-se no en una amena\u00e7a per a la pau sostenible, sin\u00f3 en alguna cosa que hi contribueixi activament. Per tant, no es tracta simplement de fer que els sistemes d’IA siguin m\u00e9s segurs o m\u00e9s robustos i eficients. Es tracta de tornar a consolidar-los amb una visi\u00f3 de pau: una visi\u00f3 que doni prioritat a la dignitat humana i a la llibertat, especialment dels m\u00e9s vulnerables. Aix\u00f2 pot incloure enfocaments de disseny \u00e8tic i cocreaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 pot definir espais lliures d’IA reservats nom\u00e9s per als humans. En qualsevol cas, \u00e9s indispensable comptar amb dos marcs \u00e8tics:<\/p>\n\n\n\n

    En primer lloc, l’\u00e8tica de la cura ens recorda que la pau no es mant\u00e9 mitjan\u00e7ant el control, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant l’atenci\u00f3 a la necessitat, la vulnerabilitat i el context. Els enfocaments orientats a la cura fomenten el disseny de sistemes inclusius, receptius i basats en les relacions humanes. Ens conviden a valorar no nom\u00e9s els resultats, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat de les interaccions que ens porten fins a ells.<\/p>\n\n\n\n

    En segon lloc, un enfocament basat en els drets humans garanteix que la pau no es deixi \u00fanicament en les mans d’una intenci\u00f3 ben\u00e8vola. Els marcs de drets integren la dignitat i la llibertat en les normes jur\u00eddiques i les pr\u00e0ctiques institucionals, protegeixen les persones dels abusos sist\u00e8mics i permeten una participaci\u00f3 significativa en la configuraci\u00f3 del futur tecnol\u00f2gic. Proporcionen barreres de protecci\u00f3 estructurals, com ara la transpar\u00e8ncia, la responsabilitat i la no-discriminaci\u00f3, que s\u00f3n essencials per preservar la pau en condicions de canvis r\u00e0pids i crisi.<\/p>\n\n\n\n

    En aquest sentit, la pau a l’era de la IA no \u00e9s nom\u00e9s un problema t\u00e8cnic o normatiu. \u00c9s un projecte moral i pol\u00edtic. Cal replantejar-se no nom\u00e9s les eines que constru\u00efm, sin\u00f3 els valors que codifiquem i els futurs que fem possibles. Si volem preservar la pau en una era de m\u00e0quines intel\u00b7ligents, hem de comen\u00e7ar per defensar el que ens fa humans, i dissenyar tenint-ho en compte.<\/p>\n\n\n\n

    \n\n\n\n

    [1]<\/a> Galtung, J. 1969. \u201cViolence, Peace and Peace Research.\u201d Journal of Peace Research<\/em>\u00a06 (3): 167\u201391.<\/p>\n\n\n\n

    [2]<\/a> Arendt, H. 2006 [1963]. Eichmann in Jerusalem: A Report on the Banality of Evil.<\/em> Penguin Publishing Group.<\/p>\n\n\n\n

    [3]<\/a> Sen, A. 2014 [1999]. \u201cDevelopment as Freedom.\u201d A The Globalization and Development Reader: Perspectives on Development and Global Change<\/em>, 525.<\/p>\n\n\n\n

    [4]<\/a> Couldry, N., i U. A. Mejias. 2019. \u201cThe Costs of Connection: How Data Is Colonizing Human Life and Appropriating It for Capitalism.\u201d A The Costs of Connection.<\/em> Stanford University Press.<\/p>\n\n\n\n

    Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article originalment publicat en angl\u00e8s<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"featured_media":8103,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-8038","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nRiscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Riscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-18T09:55:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-1024x674.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"674\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"27 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/\",\"name\":\"Riscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2025-11-18T08:59:36+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-18T09:55:55+00:00\",\"description\":\"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1686,\"caption\":\"1909492885\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Riscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau","description":"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Riscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau","og_description":"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-11-18T09:55:55+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":674,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-1024x674.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"27 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/","name":"Riscos de la IA per a una pau sostenible - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg","datePublished":"2025-11-18T08:59:36+00:00","dateModified":"2025-11-18T09:55:55+00:00","description":"Evelyne Tauchnitz, examina com la IA afecta la qualitat de les relacions socials, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 de les comunitats.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/riscos-de-la-ia-per-a-una-pau-sostenible\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/prova-scaled.jpg","width":2560,"height":1686,"caption":"1909492885"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/8038","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}