{"id":8085,"date":"2025-11-18T08:58:28","date_gmt":"2025-11-18T08:58:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=8085"},"modified":"2025-11-18T10:20:18","modified_gmt":"2025-11-18T10:20:18","slug":"la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/","title":{"rendered":"La mediaci\u00f3 a l’era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau"},"content":{"rendered":"\n

\u00abLa mediaci\u00f3 en l\u00ednia t\u00e9 un potencial enorme per ajudar a resoldre conflictes<\/strong>. A la regi\u00f3 \u00c0sia-Pac\u00edfic, t\u00e9 un protagonisme especial perqu\u00e8 facilita l’acc\u00e9s a la just\u00edcia a grans poblacions on \u00e9s dif\u00edcil accedir a la resoluci\u00f3 de disputes per altres mitjans\u00bb.[1]<\/a> Aquesta observaci\u00f3, feta fa vint anys, continua essent profundament rellevant avui en dia. Aleshores, el meu argument era que un paradigma de resoluci\u00f3 de conflictes centrat en Occident i basat en la tecnologia no era adequat per al context asi\u00e0tic. Molt abans de l’omnipres\u00e8ncia de les xarxes socials i els tel\u00e8fons intel\u00b7ligents, ens vam centrar a desenvolupar arquitectures de resoluci\u00f3 de conflictes en l\u00ednia que aprofitaven tecnologies incipients com la telefonia m\u00f2bil i la r\u00e0dio comunit\u00e0ria per Internet.<\/p>\n\n\n\n

Un bon exemple d’aquesta metodologia va arribar el 2002, quan es va utilitzar a les negociacions oficials d’alto el foc a Sri Lanka. En aquest cas, de manera in\u00e8dita, es va utilitzar un programari comercial adaptat, anomenat Groove Virtual Office<\/em>, per facilitar els processos de mediaci\u00f3 activa, basats en un proc\u00e9s de One-Text<\/em>.[2]<\/a> Aquesta plataforma, que vaig codissenyar (a m\u00e9s de dirigir-ne el desenvolupament d’eines de suport a les mediacions), permetia utilitzar comunicacions xifrades, as\u00edncrones i multiling\u00fces, i tamb\u00e9 crear repositoris de documentaci\u00f3 amb funci\u00f3 de cerca, eines de suport a la presa de decisions i mapatge de posicions de diferents parts interessades. B\u00e0sicament, es va dissenyar per integrar les aportacions no nom\u00e9s de les principals parts negociadores, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la di\u00e0spora i dels participants en les Vies 2 i 3 dels processos de pau[3]<\/a>, fet que demostra l’arrelament de l’\u00fas de les tecnologies de la comunicaci\u00f3 en mediacions complexes lluny del Nord Global.<\/p>\n\n\n\n

El 2025, vint anys despr\u00e9s del proc\u00e9s de One-Text<\/em> a Sri Lanka, el paper i la rellev\u00e0ncia de la tecnologia en la consolidaci\u00f3 de la pau estan molt m\u00e9s ben establerts. Tot i aix\u00f2, la perspectiva dels anys posa sobre la taula un repte fonamental per als equips de mediaci\u00f3. Les mateixes plataformes que ofereixen unes oportunitats sense precedents per al di\u00e0leg tamb\u00e9 actuen com a vectors de din\u00e0miques sabotejadores, que poden fer descarrilar les fr\u00e0gils converses de pau. Aquest dilema \u00e9s greu perqu\u00e8 aquests nous vectors de producci\u00f3 d’informaci\u00f3 estan totalment fora de l’\u00e0mbit de les regles de Chatham House i de l’entorn controlat necessari per fomentar la confian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Ara els mediadors estan sotmesos a un aut\u00e8ntic bombardeig d’informaci\u00f3 i els processos en qu\u00e8 participen, curosament gestionats, s’enfronten a l’amena\u00e7a constant de campanyes en l\u00ednia de desinformaci\u00f3 i informaci\u00f3 err\u00f2nia dissenyades per atiar l’odi, difondre falsedats incendi\u00e0ries i erosionar la confian\u00e7a de la societat en un possible acord. Aquest efecte de \u00abcontagi emocional\u00bb, en qu\u00e8 el sentiment en l\u00ednia influeix directament en com se sent la gent fora de la xarxa, posa de manifest que la seguretat d’una sala de negociacions a porta tancada ja no \u00e9s suficient per protegir la integritat del proc\u00e9s. Quins marcs, si n’hi ha, poden conciliar la capacitat de la tecnologia per destruir i reconstruir la confian\u00e7a en el context espec\u00edfic d’una negociaci\u00f3 mediada?<\/p>\n\n\n\n

\n

Les mateixes plataformes tecnol\u00f2giques que ofereixen oportunitats per al di\u00e0leg tamb\u00e9 actuen com a vectors de din\u00e0miques sabotejadores, que poden fer descarrilar les fr\u00e0gils converses de pau<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La primera constataci\u00f3 \u00e9s el costat fosc (o m\u00e9s fosc) de la tecnologia i les xarxes socials, que representen una amena\u00e7a directa i creixent no nom\u00e9s per a la cohesi\u00f3 social en general, sin\u00f3 tamb\u00e9 per als mecanismes de la mediaci\u00f3 per a la pau. L’amplificaci\u00f3 algor\u00edtmica de continguts incendiaris a les xarxes socials pot endurir les posicions de les parts negociadores i dels seus electors, i aix\u00f2 pot fer que la capacitat d’arribar a acords, la pedra angular de la mediaci\u00f3, sigui pol\u00edticament insostenible. La difusi\u00f3 de desinformaci\u00f3 es pot utilitzar com a arma per restar credibilitat als mediadors, fer descarrilar converses o violar l’\u00abentorn controlat\u00bb essencial per a negociacions que s\u00f3n fr\u00e0gils. Per a una persona mediadora, aquest escenari \u00e9s un repte sense precedents: els aspectes clau de l’entorn del conflicte canvien en temps real en resposta a forces que s’escapen totalment de l’\u00e0mbit d’aplicaci\u00f3 de les regles de Chatham House o dels codis de conducta establerts. La din\u00e0mica dels sabotejadors ja no es limita a actes de viol\u00e8ncia f\u00edsica, sin\u00f3 que es manifesten en campanyes virals d’odi i falsedat que poden fer recular els delicats aven\u00e7os assolits a la taula de negociacions.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, tot i que es destaca amb menys freq\u00fc\u00e8ncia, el potencial transformador de la tecnologia en la mediaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s profund quan va m\u00e9s enll\u00e0 dels processos elitistes i empodera les comunitats de base. Tal com vaig apuntar el 2006, el futur de la Resoluci\u00f3 de Conflictes en L\u00ednia (Online Dispute Resolution<\/em>, ODR) al Sud Global no passa per replicar els sistemes basats en ordinadors personals, sin\u00f3 per aprofitar les tecnologies que la gent ja t\u00e9. El creixement explosiu de la telefonia m\u00f2bil va presentar una oportunitat per dissenyar sistemes ODR amb una \u00abcara humana\u00bb. Entre les aplicacions concretes per a la mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria hi trobem l’\u00fas de SMS per enviar notificacions en la llengua vernacla dels acords a les parts en conflicte; la possibilitat que els mediadors sobre el terreny recullin testimonis d’\u00e0udio i v\u00eddeo amb els seus tel\u00e8fons m\u00f2bils; la creaci\u00f3 de sistemes espec\u00edfics que ofereixin als mediadors opcions en temps real per resoldre conflictes habituals, com les relacionades amb la terra; i l’\u00fas de videoconfer\u00e8ncies m\u00f2bils per connectar les parts que es troben en zones remotes amb els centres de Resoluci\u00f3 Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution<\/em>, ADR). Aquest enfocament acosta la mediaci\u00f3 als arrossars, a l’oficina de correus i a la casa del cap del poble i, per tant, es passa d’un proc\u00e9s centralitzat i inaccessible a un servei omnipresent, f\u00e0cil de fer servir i amb resson\u00e0ncia cultural per a la resoluci\u00f3 noviolenta de conflictes.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els sabotatges a la mediaci\u00f3 ja no es limiten als actes de viol\u00e8ncia f\u00edsica, sin\u00f3 que es manifesten en campanyes virals d\u2019odi i falsedat. La desinformaci\u00f3 es pot utilitzar com una arma per restar credibilitat als mediadors<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest dualisme reflecteix el treball de la professora Miriyam Aouragh, que va comparar les xarxes socials amb l’espasa de D\u00e0mocles i va argumentar que \u00abaquells que s’empoderen en seure sota l’espasa ho fan assetjats per l’amena\u00e7a constant de ser ferits per la mateixa espasa, perqu\u00e8 la matan\u00e7a pot arribar amb la m\u00e9s m\u00ednima pertorbaci\u00f3\u00bb.[4]<\/a> Com afirma el professor Admire Mare, la tesi central d’Aouragh \u00e9s que \u00ables xarxes socials s\u00f3n una tecnologia oberta i sense l\u00edmits, cosa que permet als actors estatals i no estatals aprofitar-les per a finalitats bones i nefastes\u00bb. En altres paraules, tot i que poques vegades es reconeix en els debats pol\u00edtics i a la literatura acad\u00e8mica del Nord Global, les xarxes socials s\u00f3n alhora bones i dolentes, \u00fatils i perjudicials, conciliadores i divisives, pac\u00edfiques i violentes.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta doble naturalesa de les eines digitals es manifesta directament als processos de mediaci\u00f3. WhatsApp, per exemple, ha revolucionat la manera com el personal mediador es relaciona amb les parts en conflicte: l’Oficina de l’Enviat Especial de les Nacions Unides per al Iemen utilitza grups de WhatsApp per mantenir una comunicaci\u00f3 en temps real amb els equips negociadors,[5]<\/a> per\u00f2 alhora s’enfronta al problema de la desinformaci\u00f3 sobre el proc\u00e9s de pau difosa per la mateixa plataforma. La Missi\u00f3 de Suport de les Nacions Unides a L\u00edbia (UNSMIL) va establir relacions de \u00absoci de confian\u00e7a\u00bb amb Facebook per eliminar continguts perjudicials adre\u00e7ats als membres del F\u00f2rum de Di\u00e0leg Pol\u00edtic Libi, sobretot a les dones participants, a m\u00e9s de fer servir la mateixa plataforma per promoure narratives de pau.[6]<\/a> Aquesta paradoxa \u2014en qu\u00e8 la mateixa aplicaci\u00f3, tecnologia, plataforma, producte o eina que facilita una consulta inclusiva es pot convertir en una arma per sabotejar el proc\u00e9s\u2014 exigeix \u200b\u200bque els mediadors desenvolupin estrat\u00e8gies digitals sofisticades que aprofitin les oportunitats i redueixin els riscos.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les plataformes web tradicionals, han sorgit enfocaments innovadors de mediaci\u00f3 digital en diversos contextos. El 2021, les consultes de l\u2019organitzaci\u00f3 Build Up a trav\u00e9s de WhatsApp van arribar a 93 dones iemenites d’onze prov\u00edncies, fet que va permetre crear espais de di\u00e0leg en un moment en qu\u00e8 les trobades presencials eren impossibles.[7]<\/a> L’Espai de Suport a la Societat Civil per a S\u00edria va crear un lloc web interactiu que permet als actors de la societat civil siriana comunicar les seves aportacions directament a l’Alt Enviat Especial de les Nacions Unides per S\u00edria, un mecanisme pont entre les negociacions de pau de la Via 1 i les perspectives de base.[8]<\/a> Aquestes iniciatives posen de manifest que les eines digitals, quan es dissenyen amb objectius de mediaci\u00f3 espec\u00edfics, poden superar les barreres tradicionals de geografia, g\u00e8nere, seguretat i accessibilitat.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els equips de mediaci\u00f3 han de desenvolupar estrat\u00e8gies digitals per aprofitar les oportunitats de les plataformes tecnol\u00f2giques i alhora reduir-ne els riscos per associats<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’evoluci\u00f3 del di\u00e0leg en l\u00ednia s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 dels processos formals de pau a les societats digitals emergents. En aquest article sobre el futur de la Resoluci\u00f3 de Conflictes en L\u00ednia,[9]<\/a> vaig assenyalar les complexes transaccions socials i comercials que es produeixen en mons virtuals com \u00abSecond Life\u00bb. Aquests entorns, amb les seves pr\u00f2pies economies, drets de propietat i normes socials, ja estaven generant noves disputes que arribaven al m\u00f3n real, incl\u00f2s el primer assassinat indu\u00eft per un conflicte sobre un artefacte virtual. Aquesta constataci\u00f3 va plantejar una pregunta crucial per al futur de la mediaci\u00f3: necessitem sistemes d’ODR dissenyats expl\u00edcitament per a conflictes que sorgeixen i existeixen \u00edntegrament en \u00e0mbits virtuals? El \u00abmetavers\u00bb actual s’enfronta als mateixos reptes de governan\u00e7a, dany i resoluci\u00f3. Aix\u00f2 demostra que hi ha una necessitat creixent de marcs de mediaci\u00f3 innovadors aplicables a diversos productes tecnol\u00f2gics i plataformes, fet que ens obliga a crear ponts no nom\u00e9s al m\u00f3n f\u00edsic, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la interacci\u00f3 cada cop m\u00e9s complexa, fluida i din\u00e0mica entre els mons virtual i real, els espais on es formen les comunitats i sorgeixen els conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Els mediadors actuals reconeixen cada vegada m\u00e9s que, per a una mediaci\u00f3 digital efica\u00e7, cal reunir-se amb les parts all\u00e0 on es comuniquen, ja sigui mitjan\u00e7ant aplicacions de missatgeria xifrada, plataformes de xarxes socials o interf\u00edcies m\u00f2bils, en lloc d’esperar un acc\u00e9s universal a les plataformes web tradicionals. Ara b\u00e9, \u00e9s imprescindible aplicar reformes profundes a les plataformes per tal de materialitzar aquest potencial tan prometedor. Els algoritmes han de prioritzar el di\u00e0leg constructiu per davant de les m\u00e8triques d’engagement<\/em>, amb mecanismes que frenin la propagaci\u00f3 viral de comentaris incendiaris i falsos durant per\u00edodes de crisis intenses i sobtades o en contextos marcats per d\u00e8ficits o retrocessos democr\u00e0tics.[10]<\/a> L’assignaci\u00f3 de recursos ha d’aconseguir la paritat entre les operacions del Nord i del Sud, mitjan\u00e7ant la contractaci\u00f3 de parlants d’idiomes locals i experts culturals, a m\u00e9s d’invertir en sistemes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial dissenyats per a contextos no angl\u00f2fons i no occidentals.<\/p>\n\n\n\n

Les intervencions dirigides per la comunitat i de car\u00e0cter comunitari requereixen una inversi\u00f3 sostinguda i el desenvolupament de capacitats. Els equips negociadors de pau tradicionals necessiten formaci\u00f3 sobre les plataformes digitals i com adaptar-les de manera fonamentada, sostenible, accessible, equitativa i amb perspectiva de g\u00e8nere. Alhora cal refor\u00e7ar la constel\u00b7laci\u00f3 de marcs pol\u00edtics, normatius, medi\u00e0tics i jur\u00eddics nacionals en relaci\u00f3 a la integritat de la informaci\u00f3. De fet l’alfabetitzaci\u00f3 en mitjans digitals hauria de convertir-se en una prioritat de l’educaci\u00f3 p\u00fablica, des de la inf\u00e0ncia fins a l’edat adulta. Els grups de dones i les organitzacions juvenils que utilitzen les xarxes socials per a la pau necessiten suport i recursos espec\u00edfics, ja que cal recon\u00e8ixer el seu paper com a poblacions vulnerables i agents innovadors de pau.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els algoritmes han de prioritzar el di\u00e0leg constructiu per davant de les m\u00e8triques d’engagement<\/em>, amb mecanismes que frenin la propagaci\u00f3 viral de desinformaci\u00f3<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’impacte dels mitjans socials en la consolidaci\u00f3 de la pau en els contextos de la Majoria Global desafia les categoritzacions simplistes i bin\u00e0ries de benefici\u00f3s o perjudicial.[11]<\/a> Com defensa el professor Mare, les plataformes representen \u00abuna tecnologia oberta i sense pany\u00bb que requereix una comprensi\u00f3 sofisticada dels contextos locals, les din\u00e0miques de poder i les relacions sociot\u00e8cniques.[12]<\/a> De fet, a la recerca duta a terme el 2021 en el marc del meu doctorat va quedar patent que, a Sri Lanka, les xarxes socials \u00abvan contribuir simult\u00e0niament a l’enrocament autoritari i a la resist\u00e8ncia a l’erosi\u00f3 democr\u00e0tica\u00bb, que \u00ables diferents motivacions dels usuaris de Facebook i Twitter van traduir-se simult\u00e0niament en la defensa de marcs prosocials i violents en moments de disturbis importants fora de la xarxa\u00bb, i que aquestes dues xarxes socials \u00abvan amplificar simult\u00e0niament l’odi i van produir continguts prosocials, noviolents i conciliadors que reclamaven civisme, defensaven les institucions democr\u00e0tiques i celebraven la diversitat\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la mediaci\u00f3 a l’era digital requereix un replantejament absolut de l’entorn en l\u00ednia en qu\u00e8 es desenvolupen els processos de pau. Els models de negoci de les plataformes que es beneficien d’una \u00abguerra d’hist\u00f2ries\u00bb xoquen directament amb la tasca de la mediaci\u00f3 per reduir la tensi\u00f3, ja que amplifiquen les narratives divisives i acceleren la decad\u00e8ncia epist\u00e8mica.[13]<\/a> La soluci\u00f3 no passa per modificar les plataformes perjudicials, sin\u00f3 per dissenyar arquitectures de mediaci\u00f3 digital a mida, basades en una col\u00b7laboraci\u00f3 genu\u00efna amb la societat civil local. D’aquesta manera, es pot garantir que aquells que tenen experi\u00e8ncia en la transformaci\u00f3 de conflictes tinguin un paper central en la creaci\u00f3 d’eines que no nom\u00e9s siguin t\u00e8cnicament funcionals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tinguin una base contextual. Per a un mediador, \u00e9s cabdal ser conscient que el codi no \u00e9s neutral, sin\u00f3 que reflecteix biaixos inherents que poden ajudar en el context del delicat equilibri d’una negociaci\u00f3 o sabotejar-la completament.<\/p>\n\n\n\n

Avui en dia, la persona mediadora ha de rebre l’autoritat persuasiva, projectada i percebuda de les sofisticades eines d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial (IA) amb un profund escepticisme. La seva funci\u00f3 no \u00e9s suplantar l’ofici del mediador, sin\u00f3 augmentar-ne la capacitat. Com va demostrar la plataforma One-Text<\/em> durant el proc\u00e9s de pau de Sri Lanka fa d\u00e8cades, el veritable valor de la tecnologia rau, a part del seu desenvolupament endogen, en la capacitat per ajudar el personal de mediaci\u00f3 a gestionar grans quantitats d’informaci\u00f3, facilitar el di\u00e0leg estructurat superant les dist\u00e0ncies i modelar escenaris complexos per millorar el raonament hum\u00e0. Hem de q\u00fcestionar constantment els biaixos de les fonts de dades i les an\u00e0lisis err\u00f2nies de la IA, recordant que cap algoritme no pot replicar les tasques essencials, humanes, d’establir relacions, demostrar empatia i fer judicis cr\u00edtics i matisats en una taula de negociaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Cal q\u00fcestionar els biaixos de les an\u00e0lisis de la IA i recordar que cap algoritme pot replicar les tasques humanes d’establir relacions, demostrar empatia i fer judicis cr\u00edtics en una taula de negociaci\u00f3<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, la transformaci\u00f3 de les plataformes digitals \u2014d’escenaris de conflicte en eines pr\u00e0ctiques per a la mediaci\u00f3\u2014 exigeix posar al centre la saviesa de les persones que negocien la pau cada dia als llocs m\u00e9s fracturats del planeta. S\u00f3n les comunitats locals i els i les professionals de la pau, inclosos els de les Primeres Nacions, els Adivasi i les comunitats ind\u00edgenes, els que entenen les particularitats de la creaci\u00f3 de confian\u00e7a i la gesti\u00f3 de la narrativa, essencials en qualsevol mediaci\u00f3 fruct\u00edfera. Els seus coneixements, experi\u00e8ncia i saviesa han de ser la base per dissenyar una nova generaci\u00f3 d’entorns de mediaci\u00f3 digital. Per aix\u00f2, cal abandonar la l\u00f2gica extractiva, les plataformes rapaces i els esfor\u00e7os mercenaris de Silicon Valley i crear espais en l\u00ednia dissenyats per promoure el di\u00e0leg, la confidencialitat i el consens, que s\u00f3n els pilars del proc\u00e9s de mediaci\u00f3 que els algoritmes actuals estan programats per destruir.<\/p>\n\n\n\n

En altres paraules, la feina d\u2019una persona mediadora avui en dia ja no es limita a seure en una taula de negociaci\u00f3 f\u00edsica, sin\u00f3 que compr\u00e8n els continguts, els comentaris i els corrents en l\u00ednia que alimenten el conflicte. Per tant, l’\u00e8xit no passa nom\u00e9s per la capacitat de moure’s entre els b\u00e9ns comuns digitals adversos, sin\u00f3 per remodelar-los activament. L’art de la mediaci\u00f3, amb un focus en la desescalada, la confidencialitat i el di\u00e0leg mesurat, s’ha de plasmar ara en la l\u00f2gica del codi. Aquest \u00e9s el nou repte: no adaptar els processos de pau als capricis de l’algoritme sin\u00f3 adaptar l’algoritme als principis perdurables d’una pau justa.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\n

[1]<\/a> Hattotuwa, S., i M. C. Tyler. 2005. An Asian Perspective on Online Mediation. Asian Journal on Mediation<\/em><\/a> <\/em>1 (1): 1\u201324. U of Melbourne Legal Studies Research Paper No. 158.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> ICT4Peace Foundation. 2013. The Janus Effect: Social Media in Peace Mediation<\/em><\/a>. Z\u00fcrich: ICT4Peace Foundation.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Women\u2019s Peace and Humanitarian Fund. Definiciones de \u00abproceso de paz\u00bb, \u00abv\u00eda 1\u00bb y \u00abv\u00eda 2\u00bb, y \u00abimplementaci\u00f3n de un acuerdo de paz\u00bb.<\/a><\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Mare, A. 2024. Social Media, Conflict, and Peacebuilding in Southern Africa: A Prime<\/em><\/a>r<\/em>. Kujenga Amani, Social Science Research Council. 17 de desembre de 2024.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> UNITAR. 2021. \u2018<\/em>WhatsApp Diplomacy\u2019: The Future of Multilateralism in a Post-COVID-19 World?<\/em> <\/a>United Nations Institute for Training and Research. 19 de maig de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> Sustaining Peace Select. 2023. Platform Engagement<\/em><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> Build Up. 2023. Feminist Approaches to Online Consultations and What They Reveal<\/a>. Blog de Build Up. 18 de maig de 2023.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> Oficina de l\u2019Alt Enviat Especial de Nacions Unides per S\u00edria (OSE-Syria). 2016. Civil Society Support Room<\/em><\/a>. 26 de setembre de 2025.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/a> Hattotuwa, S. 2006. The Future of ODR: One Brief Glimpse<\/em><\/a>. ICT for Peacebuilding (blog). 22 de febrer de 2006.  <\/p>\n\n\n\n

[10]<\/a> Bunse, S. 2021. Social Media: A Tool for Peace or Conflict?<\/em> <\/a>. <\/em>SIPRI Commentary. 20 d\u2019agost de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/a> Reuss, A., i S. Stetter (eds.). 2023. Social Media and Peacebuilding: How Digital Spaces Shape Conflict and Peace<\/em>.<\/a> Palgrave Mcmillan.<\/p>\n\n\n\n

[12]<\/a> Ib\u00edd.<\/p>\n\n\n\n

[13]<\/a> Hattotuwa, S. 2024. A \u2018War of Stories\u2019: Humanitarianism in the Disinformation Age<\/em><\/a>. ICT for Peacebuilding (blog). 23 de desembre de 2024.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article originalment publicat en angl\u00e8s<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8115,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-8085","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-18T10:20:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-1024x512.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"512\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/\",\"name\":\"La mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2025-11-18T08:58:28+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-18T10:20:18+00:00\",\"description\":\"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1280},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau","description":"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau","og_description":"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-11-18T10:20:18+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":512,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-1024x512.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/","name":"La mediaci\u00f3 a l'era dels algoritmes: riscos i oportunitats per als processos de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg","datePublished":"2025-11-18T08:58:28+00:00","dateModified":"2025-11-18T10:20:18+00:00","description":"Sanjana Hattotuwa reflexiona sobre com l\u2019entorn digital incideix en els processos de mediaci\u00f3 de conflictes.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-mediacio-a-lera-dels-algoritmes-riscos-i-oportunitats\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_2294996937-scaled.jpg","width":2560,"height":1280},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/8085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8115"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}