{"id":8097,"date":"2025-11-18T08:59:14","date_gmt":"2025-11-18T08:59:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=8097"},"modified":"2025-11-18T09:57:15","modified_gmt":"2025-11-18T09:57:15","slug":"algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/","title":{"rendered":"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

\u00c9s ben sabut que, per optimitzar l’engagement<\/em>, els algoritmes de les xarxes socials<\/strong> tendeixen a donar una visibilitat desproporcionada a les veus m\u00e9s extremes i incendi\u00e0ries,[1]<\/sup><\/a> cosa que eleva la temperatura emocional de les converses en l\u00ednia i contribueix a la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica.[2]<\/sup><\/a> Ara b\u00e9, seria possible dissenyar algoritmes de classificaci\u00f3 que ajudessin a crear punts en com\u00fa? Aquesta \u00e9s la motivaci\u00f3 subjacent d’una \u00e0rea emergent de recerca i pr\u00e0ctica al voltant dels \u00abalgoritmes pont\u00bb i la \u00abclassificaci\u00f3 basada en ponts\u00bb. En aquest article, faig una introducci\u00f3 concisa als algoritmes pont, explico on i com s’han utilitzat fins ara, tant en organitzacions de la societat civil com en plataformes de xarxes socials, i en resumeixo les limitacions i els reptes actuals.<\/p>\n\n\n\n

El terme \u00abclassificaci\u00f3 basada en ponts\u00bb pot descriure qualsevol m\u00e8tode de classificaci\u00f3 d’alternatives \u2014ja siguin publicacions en xarxes socials, propostes pol\u00edtiques, respostes a enquestes o candidats a c\u00e0rrecs electes\u2014 que ajudi a crear entesa m\u00fatua i confian\u00e7a entre les parts enfrontades.[3]<\/sup><\/a> Aquest objectiu qualitatiu es trasllada a la pr\u00e0ctica de moltes maneres diferents. Explicar\u00e9 els enfocaments m\u00e9s habituals, per\u00f2 perqu\u00e8 sigui m\u00e9s f\u00e0cil d’entendre imaginem-nos que volem iniciar un proc\u00e9s en l\u00ednia \u2014 a la comunitat o regi\u00f3 que coneguem millor \u2014 en qu\u00e8 els membres de grups que han estat en conflicte hagin de presentar les seves propostes per escrit sobre el que hauria de passar a partir de llavors. Com a persona facilitadora del proc\u00e9s, heu de decidir quines propostes (que podrien ser milers) tindran m\u00e9s visibilitat quan comuniqueu els resultats a la comunitat. A m\u00e9s, heu de fer-ho d’una manera que serveixi de pont, \u00e9s a dir, que ajudi a fomentar l’entesa i la confian\u00e7a m\u00fatues.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els algoritmes de les xarxes socials tendeixen a donar una visibilitat desproporcionada a les veus m\u00e9s extremes i incendi\u00e0ries. Podr\u00edem dissenyar algoritmes de classificaci\u00f3 que ajudessin a crear punts en com\u00fa?<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’enfocament m\u00e9s habitual \u00e9s identificar les propostes que representen punts en com\u00fa o d’\u00abaprovaci\u00f3 diversa\u00bb, \u00e9s a dir, que compten amb l’aprovaci\u00f3 de persones que normalment no estan d’acord entre si. Si es disposa de dades en relaci\u00f3 amb els vots de les persones de la comunitat sobre el suport a cada proposta, \u00e9s possible quantificar el nivell de suport a cada proposta dins de cada grup i, aleshores, identificar les propostes que compten amb un alt nivell de suport en diversos grups. Trobar aquestes propostes i donar-los visibilitat t\u00e9, com a m\u00ednim, dos efectes importants. En primer lloc, demostra que, de fet, s\u00ed que hi ha punts en com\u00fa, sovint for\u00e7a grans, que no solen ser \u00e0mpliament acceptats en situacions de conflicte. En segon lloc, dirigir l’atenci\u00f3 cap a les idees en la intersecci\u00f3 entre diferents grups, encara que no comptin amb un suport universal, ajuda a reduir la classificaci\u00f3,[4]<\/sup><\/a> \u00e9s a dir, l’homogene\u00eftat dels grups d’opini\u00f3, que \u00e9s un factor de risc conegut per a l’escalada de conflictes. Vegem-ne alguns exemples:<\/p>\n\n\n\n

Aquest enfocament ha estat utilitzat fa poc per l’Alian\u00e7a per la Pau al Pr\u00f2xim Orient (ALLMEP) en una s\u00e8rie de di\u00e0legs[5]<\/a> en l\u00ednia impulsats per ajudar a crear punts en com\u00fa entre negociadors de pau israelians i palestins, un proc\u00e9s que va donar lloc a un conjunt de cinc demandes per als l\u00edders mundials i la comunitat internacional, que van comptar amb un suport superior al 90% a les dues bandes.<\/p>\n\n\n\n

S’ha implementat a gran escala a les Notes de la Comunitat<\/a>, una funci\u00f3 de la plataforma X (abans Twitter) que permet als usuaris proposar notes que aporten un context important a les piulades que consideren enganyoses. Aquestes notes es mostren p\u00fablicament si un algoritme determina que \u00e9s probable que siguin considerades \u00fatils per persones dels dos extrems de l’espectre pol\u00edtic. Aquest algoritme \u00e9s de codi obert<\/a>, i la funci\u00f3 tamb\u00e9 s’est\u00e0 provant a les plataformes de Meta<\/a> (Facebook, Instagram, Threads), TikTok<\/a> i YouTube<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Un altre exemple \u00e9s Polis<\/a>, una eina de codi obert dissenyada per facilitar el di\u00e0leg col\u00b7lectiu en l\u00ednia, \u00e0mpliament utilitzada en el context de la societat civil i de consolidaci\u00f3 de la pau, simplifica l’acc\u00e9s a aquest tipus de classificaci\u00f3. A l’informe est\u00e0ndard d’una conversa de Polis, nom\u00e9s cal baixar fins a la secci\u00f3 de totes les declaracions i seleccionar l’opci\u00f3 d’ordenar les declaracions per consens informat pel grup.<\/p>\n\n\n\n

\n

La classificaci\u00f3 basada en ponts pot descriure qualsevol m\u00e8tode de classificaci\u00f3 d’alternatives \u2013 publicacions a xarxes o propostes pol\u00edtiques – que ajudi a crear entesa m\u00fatua i confian\u00e7a entre les parts enfrontades<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Un segon tipus d’enfocament \u00e9s intentar reflectir un conjunt de propostes que siguin representatives de les opinions de la comunitat. Aix\u00ed es garanteix la inclusi\u00f3 de propostes diverses, per\u00f2 tamb\u00e9 un context suficient sobre el grau de suport que tenen aquestes propostes i d’on prov\u00e9 aquest suport. La representaci\u00f3 i el context social s\u00f3n importants perqu\u00e8, en contextos polaritzats, solen haver-hi grans difer\u00e8ncies de percepci\u00f3:[6]<\/sup><\/a> tendim a pensar que l’altra part t\u00e9 opinions m\u00e9s extremes o intolerables de les que realment t\u00e9. El context social necessari per desmuntar aquestes falses percepcions tamb\u00e9 sol faltar a les xarxes socials:[7]<\/sup><\/a> d\u2019una banda, actuen com un \u00abprisma\u00bb[8]<\/sup><\/a> que dona una visibilitat desproporcionada a les perspectives m\u00e9s incendi\u00e0ries; d\u2019altra banda, nom\u00e9s ofereixen recomptes bruts de \u00abm’agrada\u00bb, \u00abcompartir\u00bb, etc., sense informaci\u00f3 sobre fins a quin punt ressona una publicaci\u00f3 entre la poblaci\u00f3 en general o en quines comunitats \u00e9s m\u00e9s present aquest sentiment. Per aix\u00f2, pot ser important que els processos gestionats per la societat civil contribueixin a oferir aquest context social.<\/p>\n\n\n\n

Aquest enfocament tamb\u00e9 s’aplica a Polis, l’eina esmentada abans, que al seu informe est\u00e0ndard ofereix tant una visualitzaci\u00f3 dels grups d’opini\u00f3 m\u00e9s destacats com un informe sobre fins a quin punt cada grup est\u00e0 d’acord amb cada afirmaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

I aquesta aproximaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s una de les principals raons que justifiquen l’\u00fas d’enquestes d’opini\u00f3 p\u00fablica tradicionals en processos de pau,[9]<\/sup><\/a> com les enquestes utilitzades per Colin Irwin[10]<\/sup><\/a> a Irlanda del Nord, el Caixmir, els Balcans, Sri Lanka i altres llocs. L’objectiu \u00e9s \u2014 en part\u2014 ajudar les persones a adonar-se que hi ha molta m\u00e9s gent que comparteix les seves opinions del que es pensen (\u00e9s a dir, reduir la \u00abignor\u00e0ncia pluralista<\/a>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

\n

Els algoritmes pont s\u00f3n part d\u2019un ecosistema emergent d\u2019eines deliberatives en l\u00ednia que poden facilitar el di\u00e0leg en contextos polaritzats<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Un tercer tipus d’enfocament \u00e9s utilitzar classificadors automatitzats per identificar i millorar la classificaci\u00f3 de les propostes amb trets evidents que indiquen que han estat redactades de bona fe. Aquests classificadors solen ser m\u00e9s \u00abopacs\u00bb que els dos enfocaments anteriors: no sempre \u00e9s possible saber per qu\u00e8 el classificador ha puntuat un text determinat d’una manera concreta. Per aix\u00f2, l’\u00fas d’aquest tipus de classificadors podria ser menys adequat en aquells processos en qu\u00e8 la transpar\u00e8ncia i l’equitat procedimental siguin cabdals. Ara b\u00e9, poden ser \u00fatils en f\u00f2rums en l\u00ednia m\u00e9s informals, per exemple, per animar els participants a reflexionar sobre com poden rebre els altres la seva aportaci\u00f3 i per empoderar-los perqu\u00e8 filtrin els tipus de aportacions que consideren valuoses.<\/p>\n\n\n\n

Com a exemple, Google Jigsaw ha creat classificadors automatitzats<\/a>, gratu\u00efts, que es poden utilitzar per puntuar textos (per exemple, comentaris en un f\u00f2rum en l\u00ednia) segons el grau d’\u00abatributs pont\u00bb que presenten, com ara compassi\u00f3, curiositat, matisos o respecte.<\/p>\n\n\n\n

Reptes<\/strong> i limitacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Cadascun d’aquests enfocaments t\u00e9 les seves limitacions, i el disseny d’algoritmes pont \u00e9s una \u00e0rea de recerca molt activa. No obstant aix\u00f2, cal destacar tres reptes que \u00e9s important tenir en compte.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, la classificaci\u00f3 dels elements de contingut \u00e9s intr\u00ednsecament de suma zero, i l’optimitzaci\u00f3 de qualsevol aspecte \u2014 ja sigui els punts en com\u00fa, la representativitat, els matisos o qualsevol altre par\u00e0metre \u2014 implicar\u00e0 enfrontar-se a concessions en altres objectius com a facilitador del proc\u00e9s. Com a exemple, podem fixar-nos en l’objectiu de punts en com\u00fa. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que les persones es posin d’acord en vaguetats sobre la creaci\u00f3 d’un futur m\u00e9s harmoni\u00f3s que, per exemple, en les cl\u00e0usules redactades de manera precisa que es podrien incloure en un acord de pau substantiu. I molts negociadors de pau s\u00f3n conscients de la \u00abjugada\u00bb diplom\u00e0tica, que consisteix a modificar el llenguatge perqu\u00e8 sigui cada vegada m\u00e9s abstracte o procedimental i permeti aix\u00ed continuar el di\u00e0leg malgrat un desacord irresoluble. El resultat, per exemple, no \u00e9s un acord sobre com es distribuiran els beneficis i les c\u00e0rregues, sin\u00f3 un acord que recollir\u00e0 senzillament que s’han de distribuir \u00abde manera justa\u00bb o que se seguir\u00e0 un proc\u00e9s determinat per deliberar sobre la manera com es far\u00e0 la distribuci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Per avan\u00e7ar en el di\u00e0leg es modifica el llenguatge perqu\u00e8 sigui cada vegada m\u00e9s abstracte; l\u2019objectiu de maximitzar els punts en com\u00fa xoca amb l\u2019objectiu de minimitzar l\u2019ambig\u00fcitat<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Tot i que de vegades sigui l’\u00fanica manera possible d’avan\u00e7ar, amb aquesta vaguetat nom\u00e9s s’aconsegueix posposar el problema \u2014el desacord que inevitablement caldr\u00e0 resoldre\u2014 jugant amb l’ambig\u00fcitat del llenguatge \u2014 i, per tant, el fons del que s’acorda \u2014. Aix\u00ed, l’objectiu de maximitzar els punts en com\u00fa xoca amb l’objectiu de minimitzar l’ambig\u00fcitat: la classificaci\u00f3 per aprovaci\u00f3 diversa pot fer que les declaracions relativament vagues o ambig\u00fces ocupin els primers llocs. Aix\u00f2 es pot apreciar als resultats del proc\u00e9s de l’ALLMEP esmentat abans, en qu\u00e8 alguns dels \u00abvalors\u00bb i \u00abvisions\u00bb m\u00e9s integradors (pont) per al futur tenen aquest car\u00e0cter. Actualment hi ha un projecte en curs, en el qual col\u00b7laboro, que pret\u00e9n desenvolupar un m\u00e8tode per identificar declaracions, alhora integradores (pont) i inequ\u00edvoques.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, el fet que es pugui utilitzar un algoritme per recon\u00e8ixer punts en com\u00fa o matisos no garanteix que se’n trobin gaires. Les aplicacions que han utilitzat aquests m\u00e8todes amb m\u00e9s \u00e8xit han creat contextos en qu\u00e8 tamb\u00e9 s’ha fet un esfor\u00e7 considerable per generar condicions perqu\u00e8 les persones hi participin de bona fe i aportin idees que considerin que poden tenir una \u00e0mplia resson\u00e0ncia. Una limitaci\u00f3 de les Notes de la Comunitat[11]<\/sup><\/a> \u00e0mpliament coneguda, per exemple, \u00e9s que nom\u00e9s un percentatge relativament petit \u2014 menys del 10% \u2014 de totes les notes que s’escriuen es consideren pont \u2014 i, per tant, es mostren p\u00fablicament \u2014. La seva efic\u00e0cia com a mecanisme de control de falsedats a l’esfera p\u00fablica queda considerablement limitada, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil crear una cultura d’aquest tipus aplicable a l’escala d’una plataforma moderna de xarxes socials. En canvi, quan els algoritmes pont s’utilitzen en processos amb una creaci\u00f3 extra de confian\u00e7a, amb temps per a la deliberaci\u00f3 i en comunitats prou petites com perqu\u00e8 les persones tinguin un sentit compartit de la responsabilitat \u2014 per exemple, perqu\u00e8 viuen al mateix lloc<\/a> i reconeixen que han de construir una part de la seva vida en com\u00fa plegats \u2014, \u00e9s probable que tinguin m\u00e9s \u00e8xit, ja que hi haur\u00e0 m\u00e9s idees pont que es puguin trobar.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, \u00e9s important recon\u00e8ixer que l’accessibilitat de la classificaci\u00f3 basada en ponts com a eina per a facilitadors i negociadors de pau encara no \u00e9s la que hauria de ser. Potser la implementaci\u00f3 m\u00e9s accessible \u00e9s l’eina de codi obert Polis. I si esteu familiaritzats amb els fulls de c\u00e0lcul, tamb\u00e9 \u00e9s f\u00e0cil utilitzar la classificaci\u00f3 basada en ponts per seleccionar els resultats dels processos executats a Remesh<\/a> \u2014 l’eina utilitzada per l’ALLMEP \u2014 o en les votacions recopilades mitjan\u00e7ant qualsevol eina d’enquestes est\u00e0ndard. Els algoritmes pont s\u00f3n nom\u00e9s una de les opcions que solen formar part d’un ecosistema emergent d’\u00abeines deliberatives\u00bb en l\u00ednia que poden facilitar el di\u00e0leg en contextos polaritzats.[12]<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n

L’impacte dels algoritmes pont es notar\u00e0 sobretot quan en facin un \u00fas estrat\u00e8gic organitzacions de negociaci\u00f3 de pau i de la societat civil en contextos polaritzats<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

I ara qu\u00e8?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els algoritmes pont continuen sent una \u00e0rea de recerca activa<\/a>[13]<\/sup><\/a>. En el context de les xarxes socials, un ampli estudi acad\u00e8mic<\/a> ha provat fa poc diversos algoritmes pont amb aproximadament 6.000 participants, durant quatre mesos, a diverses plataformes (Facebook, X i Reddit), i aviat sabrem<\/a> si ha aconseguit reduir la polaritzaci\u00f3 afectiva. Un estudi recent m\u00e9s modest,[14]<\/sup><\/a> que va provar un tipus d’algoritme pont a X, ja ha demostrat que \u00e9s possible. Ara b\u00e9, tot i que gran part de l’atenci\u00f3 s’ha centrat en les xarxes socials, crec que l’impacte dels algoritmes pont \u2014 almenys a curt termini \u2014 es notar\u00e0 sobretot quan en facin un \u00fas estrat\u00e8gic organitzacions de negociaci\u00f3 de pau i de la societat civil en contextos polaritzats a escala m\u00e9s local o regional.<\/p>\n\n\n\n

*Si us interessen aquests m\u00e8todes podeu contactar amb l\u2019autor o amb el centre Deliberative Tech del Council on Technology and Social Cohesion<\/a>, una comunitat de pr\u00e0ctica emergent per a organitzacions de la societat civil que utilitzen aquestes eines.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\n

[1]<\/sup><\/a> Smitha Milli, Micah Carroll, Yike Wang, Sashrika Pandey, Sebastian Zhao i Anca D. Dragan. Mar\u00e7 de 2025. \u00abEngagement, user satisfaction, and the amplification of divisive content on social media<\/a>\u00bb. A PNAS Nexus, volum 4, n\u00famero 3.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/sup><\/a> Tiziano Piccardi, Martin Saveski, Chenyan Jia, Jeffrey T. Hancock, Jeanne L. Tsai i Michael Bernstein. 2024. \u00abSocial Media Algorithms Can Shape Affective Polarization via Exposure to Antidemocratic Attitudes and Partisan Animosity<\/a>\u00bb. Preprint.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/sup><\/a> Aviv Ovadya i Luke Thorburn. 2023. \u00abBridging Systems: Open problems for countering destructive divisiveness across ranking, recommenders, and governance<\/a>\u00bb, ArXiv.<\/em><\/p>\n\n\n\n

[4]<\/sup><\/a> Luke Thorburn, Maria Polukarov i Carmine Ventre. 2024. \u00abSocietal Sorting as a Systemic Risk of Recommenders<\/a>\u00bb. A la 18a confer\u00e8ncia de l’ACM sobre sistemes de recomanaci\u00f3 (RecSys ’24), Nova York: Association for Computing Machinery, 2024, p. 951-956.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Andrew Konya, Luke Thorburn, Wasim Almasri, Oded Adomi Leshem, Ariel Procaccia, Lisa Schirch, & Michiel Bakker. 2025. \u201cUsing collective dialogues and AI to find common ground between Israeli and Palestinian peacebuilders<\/a>\u201d. A la Confer\u00e8ncia sobre Just\u00edcia, Rendici\u00f3 de compte i Transpar\u00e8ncia de l\u2019ACM de 2025 (FAccT \u201925). Nova York: Association for Computing Machinery, 2025, p. 312\u2013333.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/sup><\/a> Jonathan Stray. 2025. \u00abWhy Do They Think We’re Extreme?<\/a>\u00bb. A Better Conflict Bulletin<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/sup><\/a> E. Glen Weyl, Luke Thorburn, Emillie de Keulenaar, Jacob Mchangama, Divya Siddarth i Audrey Tang. 2025. \u00abProsocial Media\u00bb. ArXiv<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/sup><\/a> Chris Bail. 2021. Breaking the Social Media Prism: How to Make Our Platforms Less Polarizing<\/em><\/a>. <\/em>Prince University Press.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/sup><\/a> Colin Irwin. 2025. \u00abThe People’s Peace: Third IA and UN Edition. Public Opinion, Public Diplomacy and World Peace<\/a>\u00bb. Peace Polls Publication<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[10]<\/sup><\/a> Consulteu la p\u00e0gina web de Peace Polls<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/sup><\/a> Madison Czopek. 2023. \u00abWhy Community Notes mostly fails to combat misinformation<\/a>\u00bb. A Poynter<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[12]<\/a> L\u2019AI & Democracy Foundation facilita l\u2019acc\u00e9s gratu\u00eft a la prova d\u2019eines de deliberaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu Deliberative Tools Access Program<\/a>. Si us interessa accedir-hi, podeu omplir el formulari enlla\u00e7at.<\/p>\n\n\n\n

[13]<\/sup><\/a> Madon Revel, Smitha Milli, Tyler Lu, Jamelle Watson-Daniels i Max Nivkel. 2025. \u00abRepresentative Ranking for Deliberation in the Public Sphere<\/a>\u00bb, ArXiv<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

[14]<\/sup><\/a> Tiziano Piccardi, Martin Saaveski, Chenyan Jia, Jeffrey T. Hancock, Jeanne L. Tsai i Michael Bernstein. 2024. \u00abSocial Media Algorithms Can Shape Affective Polarization via Exposure to Antidemocratic Attitudes and Partisan Animosity<\/a>\u00bb, ArXiv<\/em>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article originalment publicat en angl\u00e8s<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8112,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-8097","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nAlgoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-18T09:57:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/\",\"name\":\"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2025-11-18T08:59:14+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-18T09:57:15+00:00\",\"description\":\"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau","description":"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-11-18T09:57:15+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/","name":"Algoritmes pont: eines per a la despolaritzaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg","datePublished":"2025-11-18T08:59:14+00:00","dateModified":"2025-11-18T09:57:15+00:00","description":"Luke Thorburn explica el funcionament dels \u201calgoritmes pont\u201d, creats per a identificar punts de consens a les xarxes socials.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/algoritmes-pont-eines-per-a-la-despolaritzacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/shutterstock_547717363-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/8097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}