{"id":8122,"date":"2025-11-18T09:26:02","date_gmt":"2025-11-18T09:26:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=8122"},"modified":"2025-11-18T18:22:28","modified_gmt":"2025-11-18T18:22:28","slug":"pau-en-lera-digital","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/","title":{"rendered":"Pau en l\u2019Era Digital"},"content":{"rendered":"\n

El 2022, #BookTok, a la plataforma TikTok, va impulsar les vendes liter\u00e0ries als Estats Units;<\/strong> el comer\u00e7 local a trav\u00e9s de WhatsApp va expandir la pres\u00e8ncia de petites empreses arreu d’Am\u00e8rica Llatina, i l’\u00fas de Facebook per arribar als votants va fer que augment\u00e9s la participaci\u00f3 de les persones joves i les que votaven per primera vegada a les eleccions regionals de l’\u00cdndia. Alhora, aquell mateix any, les xarxes socials van amplificar les tensions \u00e8tniques durant el per\u00edode d\u2019eleccions de K\u00e8nia, van difondre desinformaci\u00f3 sobre la guerra a Ucra\u00efna i van incitar la viol\u00e8ncia durant les protestes a l’Iran. Igual que en anys anteriors i posteriors, les xarxes socials van donar forma a la cultura, la pol\u00edtica i els conflictes de maneres diverses, sovint contradict\u00f2ries. Per\u00f2 l\u2019any 2022 tamb\u00e9 va marcar un punt d’inflexi\u00f3: a nivell global, el temps dedicat a les plataformes socials va comen\u00e7ar a disminuir, especialment entre el jovent. Aix\u00f2 pot indicar que la seva influ\u00e8ncia social comen\u00e7a a minvar?<\/p>\n\n\n\n

Per respondre a aquesta pregunta cal comprendre els mecanismes amb qu\u00e8 les xarxes socials influeixen en les societats i, el que \u00e9s d\u2019especial inter\u00e8s per a aquest monogr\u00e0fic, com les xarxes repercuteixen en els conflictes. Les tend\u00e8ncies a les xarxes socials son una manifestaci\u00f3 del consens assolit per un grup concret. En l’\u00e0mbit de la construcci\u00f3 de pau, ens preocupa la manera en qu\u00e8 la desinformaci\u00f3 erosiona la veritat, malmet les institucions i condueix a la viol\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, resulta essencial aprofundir una mica m\u00e9s en les causes d’aquesta erosi\u00f3 de la veritat.<\/p>\n\n\n\n

La veritat, en un sentit postmodern, no \u00e9s est\u00e0tica, sin\u00f3 dial\u00f2gica o, en altres paraules, \u00e9s el reflex d’un consens social que proporciona l’estabilitat i la base comuna necess\u00e0ries per al desacord, fins al punt en qu\u00e8 aquest consens es veu q\u00fcestionat de forma constructiva. Les xarxes socials han influ\u00eft en la veritat i l’estabilitat en afeblir el consens social, i la caracter\u00edstica clau d’aquest debilitament no \u00e9s tant la desinformaci\u00f3 \u2014 aquesta \u00e9s un senyal o, com a molt, una t\u00e0ctica \u2014 sin\u00f3 la polaritzaci\u00f3 afectiva. La polaritzaci\u00f3 afectiva (o polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica) es distingeix de la polaritzaci\u00f3 basada en q\u00fcestions o idees, i t\u00e9 a veure amb situacions en qu\u00e8 es creu en certes persones pel que s\u00f3n, no pel que diuen. Com m\u00e9s poderoses s\u00f3n les tend\u00e8ncies de les xarxes socials i els subgrups digitals, m\u00e9s gran \u00e9s la polaritzaci\u00f3 afectiva i m\u00e9s es fragmenta l’ampli consens social sobre la veritat en m\u00faltiples consensos de subgrups. No \u00e9s tant que la veritat s’hagi erosionat, sin\u00f3 que s’ha fragmentat.<\/p>\n\n\n\n

\n

No \u00e9s tant que la veritat s\u2019hagi erosionat, sin\u00f3 que s\u2019ha fragmentat<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest monogr\u00e0fic, Ahmad Qadi analitza en profunditat com aquesta fragmentaci\u00f3 de la veritat est\u00e0 afectant el conflicte, i examina com la \u00abtr\u00edada de desinformaci\u00f3, discurs d’odi i polaritzaci\u00f3\u00bb a les xarxes socials reflecteix i alimenta activament les tensions, aguditza les divisions i pot prolongar el conflicte. Ell l’anomena \u2014 i jo hi estic d’acord \u2014 \u00abun component essencial de la guerra de la informaci\u00f3 moderna\u00bb. Descriu com Israel ha lliurat aquesta guerra psicol\u00f2gica contra la poblaci\u00f3 palestina amb continguts generats per intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i granges de bots per amplificar el sentiment antipalest\u00ed i promoure les accions militars israelianes en els espais digitals occidentals. Alhora, l’article de Sanjana Hattotuwa estudia m\u00e9s a fons l’impacte d’aquestes opinions en l\u00ednia manipulades, en un context espec\u00edfic que \u00e9s important per a la construcci\u00f3 de pau: les taules de negociaci\u00f3 a porta tancada i els processos de mediaci\u00f3. I l’entrevista amb Stephanie Williams ens parla d’un cas semblant: analitza com el discurs d’odi en l\u00ednia i la inger\u00e8ncia estrangera durant els esfor\u00e7os de pau de Nacions Unides a L\u00edbia, entre 2019 i 2020, no nom\u00e9s van fer que les divisions sobre el terreny es fessin m\u00e9s profundes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 van posar en perill les dones que treballaven i negociaven per la pau (inclosa la mateixa Williams).<\/p>\n\n\n\n

Voldria pensar que el descens en l’\u00fas de les xarxes socials que va comen\u00e7ar el 2022 tamb\u00e9 pot significar un retorn lent a un m\u00f3n menys fragmentat i menys polaritzat, en qu\u00e8 els conflictes no siguin tan propensos a escalar i descontrolar-se; un m\u00f3n en el qual h\u00e0gim de preocupar-nos menys pels riscos que Qadi i Hattotuwa exploren en els seus articles. Amb tot, l’auge de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) en els \u00faltims anys no nom\u00e9s mant\u00e9 la tend\u00e8ncia iniciada per l’\u00fas de les xarxes socials, sin\u00f3 que tamb\u00e9 la complica amb vies que intensifiquen encara m\u00e9s els conflictes.<\/p>\n\n\n\n

En el seu article sobre els riscos de la IA per a una pau sostenible, Evelyne Tauchnitz analitza aquesta q\u00fcesti\u00f3 des de la perspectiva de la pau relacional, \u00e9s a dir, com la IA disminueix la capacitat de les persones i les seves xarxes (societats) per convertir els desacords en discussions constructives en lloc de conflictes destructius o violents. Tauchnitz posa en relleu com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial afecta la dignitat \u2014a trav\u00e9s de l’extracci\u00f3 i el colonialisme de dades, en explotar i respondre als nostres estats emocionals, mitjan\u00e7ant la vigil\u00e0ncia digital i en desgastar la nostra capacitat d’acci\u00f3 pr\u00e0ctica i moral\u2014 i com soscava la confian\u00e7a en les institucions. Segons la seva opini\u00f3, els sistemes d’IA erosionen les condicions que permeten a les societats ser resilients davant els conflictes.<\/p>\n\n\n\n

\n

Voldria pensar que el descens en l’\u00fas de les xarxes socials pot significar un retorn lent a un m\u00f3n menys fragmentat i menys polaritzat, en qu\u00e8 els conflictes no siguin tan propensos a escalar i descontrolar-se<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del que explica Tauchnitz, hi ha dos riscos concrets de la IA per a la pau als quals val la pena parar esment de manera especial. En primer lloc, la IA pot menyscabar la veritat entesa com a consens quan empobreix el periodisme i la recerca. Les m\u00e0quines no poden proporcionar els matisos i l’instint profundament contextual i hum\u00e0 que ofereixen els periodistes i els investigadors, per exemple en entrevistes a testimonis dels fets. En relaci\u00f3 a aquesta q\u00fcesti\u00f3, Wahbi Abdelrahman teixeix una hist\u00f2ria bonica i trista sobre com un arxiu digital est\u00e0 evitant el genocidi cultural a la guerra del Sudan, i com la incorporaci\u00f3 d’habilitats de digitalitzaci\u00f3 en les institucions locals \u00e9s una forma de resist\u00e8ncia a ser esborrats del mapa. Abdelrahman destaca que l’arxiu digital \u00e9s un proc\u00e9s sociot\u00e8cnic, una col\u00b7laboraci\u00f3 entre humans i m\u00e0quines que la IA no pot substituir. Ir\u00f2nicament, aquesta disminuci\u00f3 de la informaci\u00f3 humana amena\u00e7a el futur desenvolupament de la pr\u00f2pia IA. Els grans models de llenguatge actuals (LLM) es basen en quantitats enormes de dades, i hi ha certa preocupaci\u00f3 (a debat) que si la IA esgota el contingut de qualitat que generen els \u00e9ssers humans i que \u00e9s necessari per al seu entrenament \u2014com el periodisme de qualitat, l’arxiu i la recerca\u2014 aix\u00f2 pugui acabar en un atzucac en mat\u00e8ria de dades.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la IA pot debilitar els processos de di\u00e0leg, tot i que tamb\u00e9 hi ha alguns casos excel\u00b7lents del seu \u00fas en favor del debat. L\u2019article de Luke Thorburn explora com podem dissenyar algoritmes de classificaci\u00f3 (\u00e9s a dir, els programes inform\u00e0tics que decideixen quin contingut veiem primer o quin contingut veiem m\u00e9s, en qualsevol mitj\u00e0 digital) per fomentar la connexi\u00f3. Per exemple, Thorburn explica que es poden utilitzar algoritmes per trobar declaracions amb les quals els qui d’una altra manera estarien en desacord poden posar-se d’acord i relata com l’Alian\u00e7a per a la Pau al Pr\u00f2xim Orient ha utilitzat aquesta eina. Stephanie Williams descriu com l’\u00fas de la IA per resumir les opinions en els di\u00e0legs digitals sobre L\u00edbia organitzats per l’ONU va ajudar a pressionar la classe pol\u00edtica perqu\u00e8 aquesta reconegu\u00e9s l’opini\u00f3 p\u00fablica sobre q\u00fcestions dif\u00edcils. Igual que en el cas de la investigaci\u00f3, aquests casos d’\u00fas estan integrats en processos sociot\u00e8cnics que mantenen la connexi\u00f3 humana. Quan la IA s’utilitza per representar grups sense participaci\u00f3 humana erosiona els processos essencials d’escolta i di\u00e0leg, fonamentals per a la democr\u00e0cia i la pau. La deliberaci\u00f3 \u00e9s primordial per al debat p\u00fablic i els processos legislatius, ja que permet als grups q\u00fcestionar els prejudicis, exigir informaci\u00f3 i forjar compromisos que condueixin a decisions m\u00e9s defensables i duradores. La depend\u00e8ncia excessiva dels resums o models basats en la IA no permet captar aquesta experi\u00e8ncia vital, complexa i viva.<\/p>\n\n\n\n

\n

Hi ha certa preocupaci\u00f3 (a debat) que si la IA esgota el contingut de qualitat que generen humans i que \u00e9s necessari per al seu entrenament \u2014com el periodisme de qualitat, l’arxiu i la recerca\u2014 ens podem trobar en un atzucac en mat\u00e8ria de dades<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Ni les xarxes socials ni la IA s\u00f3n forces inevitables. S\u00f3n iniciatives empresarials. El que fa que les xarxes socials siguin pitjors per a la societat \u00e9s que el seu model de negoci es basa a captar l’atenci\u00f3. Durant un temps, va semblar que el model de negoci de la IA podria centrar-se m\u00e9s en la infraestructura del n\u00favol que en la publicitat o a captar l’atenci\u00f3, per\u00f2 a principis del 2025 va quedar clar que aix\u00f2 est\u00e0 canviant: OpenAI, un dels actors m\u00e9s destacats en l’\u00e0mbit de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, ha triat la publicitat com el seu model principal de negoci; i d’altres seguiran el seu exemple. Tornem al de sempre: mentre el disseny d’Internet, les tecnologies digitals i la IA se centrin fermament a maximitzar l’atenci\u00f3, tindrem un impacte negatiu en els conflictes, a trav\u00e9s de la fragmentaci\u00f3, la polaritzaci\u00f3 i l’erosi\u00f3 d\u2019oportunitats perqu\u00e8 la nostra societat assoleixi, amb la deliberaci\u00f3, un consens cap a una pau sostenible i pluriversal.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s m\u00e9s, si en el disseny i la governan\u00e7a de la tecnologia no apliquem principis que tinguin en compte els contextos del conflicte (conflicte <\/em>sensitive principles<\/em>), la tecnologia pot ser \u2014i ser\u00e0\u2014 utilitzada com a arma de control per part d’actors poderosos. Nerima Wako explica vivament aquest risc en el seu apassionat article sobre el ciberactivisme a l’\u00c0frica Oriental \u2014on, segons ella, Internet no \u00e9s nom\u00e9s el mitj\u00e0, sin\u00f3 el moviment\u2014 i la reacci\u00f3 digital repressiva contra aquesta nova activitat democr\u00e0tica (principalment juvenil). El seu text \u00e9s una advert\u00e8ncia sobre com la regulaci\u00f3 pot significar repressi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 una crida esperan\u00e7adora i potent a defensar una Internet lliure i fiable que ofereixi espais per al di\u00e0leg quan els espais fora de l\u00ednia (offline<\/em>) estan sent atacats. Segons Wako, \u00abuna societat pac\u00edfica digitalment \u00e9s aquella en qu\u00e8 els activistes no necessiten tel\u00e8fons de prepagament, en la qual les lleis protegeixen la llibertat d’expressi\u00f3, i podem discrepar de forma forta i apassionada i amb seguretat\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Pot ser que la gent estigui farta dels espais digitals que s\u00f3n alhora repressius i polaritzants; pot ser que el descens en l’\u00fas de les xarxes socials del 2022 sigui un presagi del qu\u00e8 ha de venir. Cap d’aquestes tecnologies no \u00e9s una for\u00e7a imparable de la natura. Podem deixar de fer-les servir. Podem emprar-les de manera diferent. Podem regular-les. Podem redissenyar-les. Els sis articles d’aquest monogr\u00e0fic tamb\u00e9 desprenen esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dibuixar un panorama ombr\u00edvol sobre com s’ha lliurat la guerra digital contra la poblaci\u00f3 palestina i com aix\u00f2 \u00e9s un exemple de tend\u00e8ncies m\u00e9s esteses en la guerra de la informaci\u00f3 moderna, l’article d’Ahmed Qadi enumera una gran quantitat de vies per passar de la divisi\u00f3 al di\u00e0leg. De la mateixa manera, l’article d’Evelyne Tauchnitz acaba amb un missatge d’esperan\u00e7a, argumentant que la IA pot contribuir a la pau si alineem els seus principis de disseny no nom\u00e9s amb la millora de l’efici\u00e8ncia i la solidesa, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la salvaguarda de la dignitat i la llibertat humanes. Amb vista a aquests enfocaments esperan\u00e7adors, els articles de Wahbi Abdelrahman i Luke Thorburn examinen exemples concrets i pr\u00e0ctics de com les tecnologies digitals poden contribuir a la pau, mentre que Stephanie Williams descriu la manera en qu\u00e8 l’impacte negatiu de les xarxes socials en el proc\u00e9s de pau a L\u00edbia va provocar un debat a les Nacions Unides sobre com es podrien utilitzar els di\u00e0legs digitals per augmentar la transpar\u00e8ncia en els processos de mediaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Internet, la tecnologia digital i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial plantegen tants reptes com oportunitats per la pau. Abordar-los \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 moral i pol\u00edtica que concerneix tothom que treballa per la pau a l’era digital<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Com podem aconseguir que el disseny de tecnologia prosocial i de foment de la pau, tal com el descriu Thorburn, es converteixi en la norma? Heus aqu\u00ed una possible resposta: l’article de Sanjana Hattotuwa acaba amb una trucada als mediadors i constructors de pau perqu\u00e8 no nom\u00e9s es tornin m\u00e9s h\u00e0bils a l’hora de navegar pels \u00abcomuns digitals adversaris d’avui dia\u00bb, sin\u00f3 que tamb\u00e9 influeixin en com es dissenyen.<\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 de Hattotuwa \u00e9s tamb\u00e9 la direcci\u00f3 que crec que ens cal seguir. Internet, la tecnologia digital i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial plantegen tants reptes per a la pau com oportunitats: els articles que segueixen ofereixen una visi\u00f3 general del que ens ha de preocupar en un m\u00f3n mediat digitalment i de com podem canviar el rumb cap a la pau. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que aquest monogr\u00e0fic defensa que abordar aquests reptes no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica reservada als qui sabem dur a terme campanyes per contrarestar l’odi en l\u00ednia o aplicar la IA en un proc\u00e9s consultiu. Abordar-los \u00e9s sobretot una q\u00fcesti\u00f3 moral i pol\u00edtica que concerneix qualsevol que treballi per la pau a l’era digital.<\/p>\n\n\n\n

Aquest monogr\u00e0fic de la revista \u201cPer la Pau\u201d (n\u00famero 43) \u00e9s una coedici\u00f3 de l\u2019ICIP i Build Up. La col\u00b7laboraci\u00f3 s\u2019emmarca en la coorganitzaci\u00f3 de <\/em>Build Peace 2025<\/em><\/a> a Catalunya, la confer\u00e8ncia anual de Build Up sobre tecnologia, innovaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau. L\u2019esdeveniment s\u2019ha celebrat del 21 al 23 de novembre a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article originalment publicat en angl\u00e8s<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":8143,"menu_order":0,"template":"","categories":[4],"class_list":["post-8122","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-introduccio"],"acf":[],"yoast_head":"\nPau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-11-18T18:22:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1-480x720.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"480\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/\",\"name\":\"Pau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png\",\"datePublished\":\"2025-11-18T09:26:02+00:00\",\"dateModified\":\"2025-11-18T18:22:28+00:00\",\"description\":\"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png\",\"width\":1024,\"height\":1536},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau","description":"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau","og_description":"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2025-11-18T18:22:28+00:00","og_image":[{"width":480,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1-480x720.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/","name":"Pau en l\u2019Era Digital - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png","datePublished":"2025-11-18T09:26:02+00:00","dateModified":"2025-11-18T18:22:28+00:00","description":"Helena Puig reflexiona sobre els reptes i les oportunitats que planteja Internet, les tecnologies digitals i la IA.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pau-en-lera-digital\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Portada-43-1.png","width":1024,"height":1536},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/8122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}