Desinformació, manipulació i discurs de l’odi en els conflictes

A l’era digital actual, els conflictes i les guerres s’estenen cada cop més cap a l’esfera en línia, i s’amplifica la propagació de la desinformació i la incitació a l’odi. Les xarxes socials han esdevingut miralls (i lupes) de les tensions del món real, i serveixen tant de camps de batalla com de brou de cultiu per a l’hostilitat digital. Tot i que els usuaris individuals poden promoure espontàniament continguts alineats amb les seves creences polítiques o ideològiques, els estats i els actors no estatals solen participar en campanyes coordinades per difondre deliberadament informació falsa o enganyosa amb la intenció d’enganyar, manipular o perjudicar. Aquesta manipulació intencionada de la informació s’anomena desinformació: la difusió estratègica de falsedats per tal d’enganyar la població, fer malbé reputacions i sembrar la divisió.^[1]

Al mateix temps, el discurs de l’odi prolifera en aquestes plataformes, sovint incitat o legitimat per les elits polítiques i les estructures de poder. Aquest discurs es manifesta com una comunicació que expressa o incita a l’odi contra individus o grups basant-se en característiques intrínseques com l’ètnia, la religió, la nacionalitat o el gènere.^[2] Sovint, en temps de conflicte, el discurs de l’odi es converteix en una arma per unir les poblacions contra un enemic comú, justificar la violència o intimidar les veus dissidents.

Al centre d’aquest panorama digital hi ha la polarització, un fenomen en què les societats estan fracturades en bàndols oposats amb visions del món rígides. La polarització s’intensifica a mesura que els individus s’atrinxeren cada vegada més en el suport a un dels bàndols, al mateix temps que rebutgen completament el bàndol contrari o el deshumanitzen. Aquesta tríada de desinformació, discurs de l’odi i polarització no es limita a reflectir les tensions existents, sinó que les alimenta de manera activa. Els tres elements junts formen un cicle que es perpetua i que agreuja les divisions socials, augmenta l’hostilitat i manté viu el conflicte.^[3]

La tríada de la desinformació, el discurs de l’odi i la polarització forma un cicle que es perpetua, agreuja les divisions socials i augmenta l’hostilitat

L’espiral de polarització en temps de guerra

Els estudis empírics realitzats en nombroses zones de conflicte revelen un patró recurrent: la desinformació i el discurs d’odi apareixen en els moments de més tensió política i esclaten quan els conflictes s’intensifiquen i deriven en violència. És quan les xarxes socials es converteixen en una eina essencial per marcar les narratives. Les parts enfrontades exploten aquestes plataformes per mobilitzar suports, justificar accions militars, desacreditar els oponents i manipular l’opinió pública. Tot sovint, les campanyes de desinformació busquen minar la moral de l’enemic, infondre por o desestabilitzar la cohesió interna. Aquestes campanyes digitals no es limiten al ciberespai, sinó que tenen conseqüències tangibles, sovint mortals. Les Nacions Unides, per exemple, van arribar a la conclusió que Facebook havia exercit un «paper determinant» en el genocidi dels rohingyes a Myanmar. L’odi en línia no es va quedar en l’àmbit virtual, sinó que es va convertir en un catalitzador de la violència al món real.^[4]

En temps de conflicte, la desinformació constitueix un sofisticat ecosistema dissenyat no només per confondre, sinó també per controlar. Distorsiona la veritat, minimitza el patiment, erosiona l’empatia i aprofundeix les divisions socials. En el fons, és una arma emocional i psicològica, un component essencial de la guerra moderna de la informació. Aquesta militarització dels espais digitals és evident en nombrosos conflictes actuals. A Palestina, les campanyes de desinformació han contribuït a vilipendiar les víctimes, a negar les atrocitats documentades i a legitimar els atacs contra periodistes i treballadors humanitaris. Les narratives que assenyalen els nens i els supervivents com a «actors de crisis» o que escenifiquen el seu patiment serveixen per deslegitimar les experiències reals i protegir els perpetradors de la seva responsabilitat. Aquestes estratègies no només neguen justícia a les víctimes, sinó que també manipulen l’opinió pública mundial i configuren el discurs polític. Tot i que alguns elements poden sorgir de manera espontània, especialment durant les crisis la tendència dominant d’aquestes campanyes és deliberada i organitzada. A través de xarxes coordinades, les parts en conflicte elaboren i difonen continguts destinats a manipular el consens, atribuir culpes i construir visions binàries del món que deixen poc espai per a la complexitat, l’empatia o el diàleg.^[5]

La desinformació és una arma emocional i psicològica; en temps de conflicte distorsiona la realitat, minimitza el patiment, erosiona l’empatia i aprofundeix en la divisió social

Encara que se suposa que és cert que aquestes formes de contingut s’exacerben durant els conflictes, la incitació a l’odi i la desinformació solen tenir l’arrel en narratives socials més àmplies, ja siguin nacionalistes, religioses o ideològiques. Aquestes narratives, que han anat arrelant amb el temps, ressorgeixen en el discurs digital com a continguts violents o enganyosos. Els actors polítics solen amplificar aquestes històries, i presenten el seu propi bàndol com a moralment just i ofès. Se solen simplificar realitats complexes en oposicions binàries entre el bé i el mal, i els algorismes de les xarxes socials reforcen aquest pensament reduccionista perquè privilegien els continguts amb càrrega emocional i redueixen els matisos. Aquest entorn és un terreny fèrtil per a la propagació de la desinformació i la incitació.^[6]

El discurs de l’odi i la desinformació, entre altres formes de contingut violent, són el resultat directe de la polarització tòxica, un fenomen que va més enllà del desacord ideològic normal i que apareix quan els individus desenvolupen un profund menyspreu pels que tenen creences oposades a les seves, alhora que expressen una intensa lleialtat i afecció a les opinions del seu grup. Aquesta forma de polarització transforma les diferències polítiques o ideològiques en divisions basades en la identitat, i fomenta la percepció que el bàndol contrari no només està equivocat, sinó que és un enemic irreconciliable. La investigació psicològica identifica tres factors fonamentals que impulsen aquesta dinàmica: la deshumanització, l’aversió i el desacord. Quan els membres d’un grup creuen que l’altra part els detesta, els deshumanitza o s’hi oposa de manera fonamental, la polarització s’intensifica.^[7]

Això és exactament el que va passar en el cas del genocidi que s’està produint a Gaza. Des que va esclatar la guerra d’Israel contra Gaza el 7 d’octubre del 2023, una enorme guerra de desinformació s’ha estès pels espais digitals, i molts diuen que és un cas sense precedents. Israel va llançar una àmplia campanya integral de desinformació i influència dissenyada per justificar el seu atac militar contra Gaza i deslegitimar els drets dels palestins. Un element central d’aquesta iniciativa va ser una operació encoberta de 2 milions de dòlars, finançada pel Ministeri d’Afers de la Diàspora d’Israel, que va utilitzar contingut generat per intel·ligència artificial i bots per manipular l’opinió pública i promoure narratives deshumanitzadores sobre els palestins. Aquesta campanya es va dirigir estratègicament als legisladors dels Estats Units, especialment als demòcrates, a través de plataformes com Facebook, Instagram i X, amb propaganda personalitzada produïda per l’empresa israeliana STOIC. Posteriorment, OpenAI va desbaratar alguns d’aquests esforços, revelant una sofisticada operació destinada a amplificar el sentiment islamòfob i antipalestí als espais digitals occidentals.

La guerra de Gaza ha demostrat que els conflictes offline poden intensificar dràsticament la violència i la desinformació online, i l’increment de narratives falses

Al mateix temps, el Ministeri d’Afers Estrangers israelià va llançar una campanya publicitària gràficament i emocionalment manipuladora a YouTube, a Europa i Amèrica del Nord, dissenyada per suscitar el suport a les accions militars d’Israel. Segons l’anàlisi de l’organització 7amleh, aquests anuncis, que incloïen imatges pertorbadores i crides emmarcades en narratives centrades en els nens, violaven les normes de la plataforma però, tot i això, continuaven actius. A més, persones vinculades a Israel es van posar en contacte amb influencers per oferir-los pagaments i «sessions informatives» amb l’objectiu de difondre missatges a favor d’Israel a les xarxes socials, cosa que va contribuir a consolidar encara més les narratives patrocinades per l’estat als espais digitals de base. Aquesta manipulació orquestrada posa de relleu la guerra digital desigual en què Israel aprofita eines avançades i grans recursos per dominar el discurs i suprimir les veus palestines.^[8]

La guerra de Gaza ha demostrat, de manera inequívoca, que els conflictes offline poden intensificar dràsticament la violència i la desinformació en l’àmbit digital. L’existència de tota una pàgina de Wikipedia dedicada a rastrejar l’enorme quantitat de desinformació desencadenada durant el genocidi subratlla la magnitud d’aquest fenomen. No només destaca que el conflicte a Gaza va alimentar un augment de narratives falses i perjudicials en línia, sinó també que gran part d’aquesta desinformació va ser impulsada sistemàticament per actors polítics, més enllà de la difusió inconscient d’informació errònia per part d’usuaris comuns.^[9]

Al mateix temps, els oponents d’Israel, com l’Iran, han intensificat els esforços de desinformació, especialment durant l’empitjorament de la situació del juliol del 2025, després de l’ofensiva israeliana. Una campanya iraniana coordinada que va fer servir més de 100 comptes bot a X (anteriorment Twitter) es va replicar més de 240.000 vegades, amb l’objectiu d’influir en l’opinió pública nord-americana i dissuadir-la de possibles atacs contra les instal·lacions nuclears de l’Iran. L’operació promocionava el líder suprem de l’Iran i difonia afirmacions falses sobre els fracassos militars d’Israel, i descrivia Israel com un estat terrorista. Les publicacions van fer servir imatges i hashtags incendiaris per maximitzar la viralitat i soscavar l’aliança entre els Estats Units i Israel. Els analistes consideren que la campanya forma part d’una estratègia més àmplia de l’Iran per manipular el discurs global i prevenir l’acció militar mitjançant la guerra psicològica i informativa.^[10]

La naturalesa emocional dels missatges relacionats amb el conflicte, marcats per la por, la ira o el dolor, incrementa encara més la possibilitat de manipulació

Hi ha diversos factors que contribueixen a la propagació de la desinformació i altres formes de contingut polaritzador en temps de conflicte, entre d’altres, la falta generalitzada de verificació i de pensament crític a l’hora d’avaluar la informació rebuda, i la tendència a considerar que un contingut és creïble simplement perquè prové d’una font interna. La desinformació sovint es percep com a factual des d’una cosmovisió específica, especialment quan coincideix amb estereotips profundament arrelats o narratives tradicionals.

Els biaixos cognitius també tenen un paper fonamental: les persones tendeixen a buscar informació que confirmi les seves creences existents, eviten els continguts que qüestionen les seves creences i es resisteixen a actualitzar els seus punts de vista fins i tot quan s’enfronten a proves contràries creïbles. La naturalesa emocional dels missatges relacionats amb el conflicte (marcats per la por, la ira o el dolor) incrementa encara més la possibilitat de manipulació i confusió. La gent pot reconèixer l’existència de la desinformació, i creure que només els altres en són vulnerables, cosa que reforça els punts cecs del seu propi judici. L’efecte de cambra d’eco aprofundeix aquestes dinàmiques perquè limita l’exposició a perspectives alternatives, mentre que la desinformació encoberta sota el llenguatge de l’autoritat pública, institucional o científica adquireix una legitimitat injustificada. En alguns casos, paradoxalment, l’exposició a informació precisa pot consolidar la creença en falsedats, ja que els individus reinterpreten o rebutgen la veritat de maneres que reforcen les seves conviccions originals. En conjunt, aquestes dinàmiques creen un entorn fèrtil perquè prosperi la desinformació i s’intensifiqui la polarització.^[11]

El rol de les xarxes socials

Les plataformes de xarxes socials han tingut un paper significatiu en l’escalada de conflictes perquè incentiven discursos de divisió i potencialment violents, i tot sovint amplifiquen continguts que fomenten la polarització i l’assetjament massiu a través d’algorismes optimitzats per a mètriques de participació com ara comparticions, comentaris i temps de permanència. Tot i que les plataformes aborden els conflictes violents principalment amb la moderació reactiva dels continguts (responent a incidents o brots específics), aquest enfocament no resol els problemes de disseny més profunds i sistèmics que alimenten la dinàmica del conflicte molt abans que esclati la violència. Investigacions independents, com ara la relativa al paper de Facebook a Myanmar, han demostrat que les plataformes poden facilitar la incitació a la violència fora d’Internet perquè fomenten la divisió. La investigació dona suport a un panorama complex: les xarxes socials es correlacionen tant amb la polarització com amb un coneixement polític més gran, però la primera (especialment la polarització tòxica, en què la gent demonitza els grups oposats) és un preludi més perillós de la violència que els simples desacords polítics.^[12]

Les xarxes socials tenen un paper significatiu en l’escalada de conflictes perquè incentiven discursos violents. L’impacte no es limita a l’àmbit digital, actua dins d’un cicle de reforç que intensifica la polarització i incita a la violència offline

L’informe de la Stern School of Business de la Universitat de Nova York titulat «Fueling the Fire: How social media intensifies U.S. political polarization and what can be done about it» conclou que, encara que les xarxes socials no són la causa principal de la polarització política als Estats Units, exerceixen un paper fonamental en la intensificació de la polarització afectiva (l’hostilitat i el menyspreu profundament arrelats entre grups polítics), la qual cosa, al seu torn, erosiona les normes democràtiques, debilita la confiança en les institucions i alimenta la violència al món real. L’informe destaca com els algorismes basats en la participació amplifiquen sistemàticament la divisió i, tot i les mesures internes ocasionals, les plataformes han fracassat àmpliament a l’hora d’autoregular-se.^[13]

La violència offline i online funciona com un cicle de reforç a través del qual qualsevol incident offline podria alimentar la violència online i viceversa. L’organització 7amleh va documentar un exemple destacat de Palestina que il·lustra el paper de les xarxes socials: va analitzar l’escalada digital que va conduir a l’atac del febrer del 2023 contra el llogaret de Huwara, a Cisjordània, on centenars de colons israelians van dur a terme un assalt violent que es va saldar amb l’assassinat d’un palestí, la destrucció generalitzada de propietats (incloent-hi la crema de conreus i vehicles), atacs a habitatges i el terror a què van ser sotmesos els residents. Durant els mesos previs a l’atac, 7amleh va identificar més de 15.000 continguts violents en hebreu en plataformes de xarxes socials, que anaven dirigits directament contra el llogaret i els seus habitants. Aquest contingut va servir per deslegitimar, calumniar i deshumanitzar la població palestina local, retratant-la en termes inhumans i amenaçadors. Aquesta incitació digital va establir les bases de la violència al món real, i va normalitzar l’hostilitat i justificar l’agressió contra la comunitat.^[14]

De la divisió al diàleg: polarització inversa

Es poden fer moltes coses per acabar amb els prejudicis i la polarització, i una de les hipòtesis és, simplement, la comunicació. El contacte entre grups pot tenir un impacte significatiu entre les parts en conflicte, però només si es fa correctament, ja que de vegades també pot agreujar la polarització. Per exemple: seguir els oponents a X podria consolidar les idees extremes pròpies o els prejudicis contra els altres. En canvi, si el contacte es fa de manera sostenible, amb un intercanvi respectuós d’idees entre persones del mateix grup o edat, per exemple, es podria reduir la polarització. La intervenció la poden dur a terme governs, organitzacions de la societat civil, mitjans de comunicació, plataformes de xarxes socials i altres actors, amb l’objectiu de difondre les perspectives dels altres. Escoltar històries des de la perspectiva dels altres podria ajudar a reduir gran part dels prejudicis i la polarització. Tot i això, les xarxes socials han fet més mal que bé en permetre que les persones vegin i es relacionin amb persones o narratives similars, en lloc d’obrir altres perspectives.^[15]

Escoltar històries des de la perspectiva dels altres podria ajudar a reduir gran part dels prejudicis i la polarització

Per contrarestar-ho, iniciatives com Beyond Conflict recomanen posar en marxa campanyes de conscienciació pública destinades a exposar les percepcions errònies generalitzades que es tenen dels altres, i demanen que les figures influents assumeixin la responsabilitat quan difonen desinformació. Entre les estratègies pràctiques per mitigar la polarització hi ha fomentar el diàleg intergrupal, promoure l’empatia i destacar els desacords interns dels grups polítics per posar fi a les narratives rígides de «nosaltres contra ells». A més, promoure l’amabilitat a les xarxes socials pot ajudar a deixar de normalitzar la deshumanització, de la mateixa manera que evitar la repetició d’informació falsa i abstenir-se de fer bromes amb prejudicis pot debilitar l’acceptabilitat social de la retòrica de divisió^[16].

Altres enfocaments defensen passar d’una moderació reactiva a intervencions proactives, a llarg termini i escalables, basades en el disseny de les plataformes. La proposta és que les xarxes defugin la classificació de continguts basada en la participació en contextos sensibles, limitin la capacitat de difusió massiva i introdueixin dissenys que fomentin interaccions significatives i de connexió. Les plataformes també han d’integrar el suport als esforços de consolidació de la pau, tot reconeixent que la pau no és només l’absència de violència, sinó la presència d’unes condicions socials en què totes les comunitats puguin prosperar. En última instància, els conflictes s’intensifiquen mitjançant cicles de reforç, i per trencar aquesta espiral cal acabar amb els incentius que premien la divisió i la manipulació en línia.^[17]

Altres recomanacions defensen fer reformes estructurals integrals, i insten les plataformes de xarxes socials a redissenyar de manera transparent els seus sistemes algorítmics per tal de reduir la difusió de continguts incendiaris. Per exemple, l’informe de la Stern School of Business mencionat abans subratlla la importància d’invertir en equips interns de moderació de continguts i fomentar una col·laboració més estreta amb les organitzacions de la societat civil. També destaca el paper fonamental de la intervenció governamental i defensa una legislació que exigeixi transparència; faculti els organismes reguladors per fer complir les normes de conducta, i doni suport al desenvolupament de plataformes digitals alternatives que promoguin la participació democràtica. Finalment, l’informe apunta la polarització descontrolada impulsada per les xarxes socials com a amenaça directa contra l’estabilitat democràtica, que exigeix una acció urgent i coordinada entre tots els sectors.^[18]

Conclusió

Les plataformes de xarxes socials i les eines digitals tenen un paper significatiu i, sovint són perjudicials, en l’escalada de la violència, la divisió i la polarització, tant en temps de pau com, de manera més marcada, en temps de guerra. Les parts en conflicte exploten activament aquestes plataformes per amplificar les seves narratives, i sovint recorren a la desinformació i al discurs de l’odi com a eines estratègiques per deslegitimar el bàndol contrari. Les xarxes socials ofereixen un mitjà rendible i de gran abast per a la difusió d’aquests continguts, fet que les converteix en un instrument poderós en la guerra de la informació actual. És fonamental assenyalar que l’impacte d’aquest contingut no es limita a l’àmbit digital. Actua dins d’un cicle de reforç que intensifica la polarització, aprofundeix les fractures socials i, en última instància, incita a la violència fora de línia. Aquesta dinàmica subratlla la necessitat urgent que les plataformes rendeixin comptes i es replantegin, de manera fonamental, la manera en què les infraestructures digitals interactuen amb la dinàmica dels conflictes.

Aquesta és una versió traduïda de l’article originalment publicat en anglès.

Fotografia

Metàfora visual sobre la desinformació i la polarització en l’entorn digital. Autoria: Evan Huang (Shutterstock).