La localitat de Merowe està tocant al riu Nil, a l’estat del Nord del Sudan, a prop de la presa hidroelèctrica i a més de 300 km al nord de Khartum, la capital. Quan Wahbi Abdalrahman i el seu equip de la Universitat de la Vall del Nil (NVU) hi arriben amb els escàners Epson i Canon, l’ordinador portàtil i les càmeres digitals, la temperatura exterior sol vorejar els quaranta graus centígrads. En els dos darrers anys la zona ha canviat, des que les Forces de Suport Ràpid (RSF) van ser expulsades de Merowe, poc després de l’inici de la guerra civil,l’abril de 2023. El mercat tradicional dels dimecres continua sent un bullici, però moltes de les mercaderies que s’hi venen ara són egípcies, en comptes de sudaneses, i entre els clients hi ha un gran nombre de persones desplaçades que han fugit del conflicte que assola altres zones del país.
En aquest context tan complex, l’equip de Wahbi crea la seva unitat itinerant de digitalització. Des de l’abril de 2023, amb el finançament de dues beques semestrals del centre de Resposta a Emergències Culturals -aconseguides juntament amb la professora Marilyn Deegan-, han escanejat més de 60.000 pàgines de documents als estats del Nord i del Riu Nil. Molts d’aquests documents provenen de col·leccions familiars però, tot i això, constitueixen i registren esdeveniments importants de la història del Sudan; fets que van estar sempre absents dels relats oficials durant la dictadura d’Omar al-Bashir, o que ara són esborrats per la guerra civil en curs.
Amb la seva càmera digital i els aparells d’enregistrament d’àudio, l’equip de Wahbi també ha capturat seqüències de vídeo que documenten relats de mercats abandonats, figures històriques oblidades i pràctiques tradicionals de la regió. Ell sempre viatja amb un quadern, on anota qualsevol història o detall addicional que li expliquin els propietaris de la col·lecció sobre els objectes que es digitalitzen, ja que, al llarg dels anys, el seu equip ha pogut apreciar que cada pertinença és més que una imatge: té una història. Preservar aquestes històries i els vestigis històrics serà crucial per comprendre i recordar aquest període.
El Sudan, amb 19 grups ètnics, té un dels patrimonis més rics del món. En poc més d’una dècada, el projecte Sudan Memory ha digitalitzat més de 400.000 objectes
Projecte de digitalització
La tasca de Wahbi contribueix al projecte més ampli de Sudan Memory (Memòria del Sudan, d’ara endavant MS), que es va posar en marxa l’any 2013 per digitalitzar el patrimoni cultural en risc de deteriorament i destrucció al país africà a causa del canvi climàtic o de possibles conflictes , la magnitud dels quals ha superat amb escreix el que s’havia imaginat en aquell moment. La universitat NVU és un dels socis sudanesos i internacionals que contribueixen al projecte, en què també participen l’Oficina Nacional de Registres del Sudan (NRO), la Societat Sudanesa per a l’Arxiu del Coneixement (SUDAAK), el Museu de la Dona de Darfur, la Corporació de Ràdio i Televisió del Sudan (SRTC), la Universitat de Khartum, la Universitat de Durham i el King’s College de Londres, entre altres.
El Sudan té un dels patrimonis més rics i diversos del món, amb dinou grups ètnics principals que parlen més de cent llengües i dialectes. El seu patrimoni arqueològic es remunta a diversos mil·lennis i el país té més de dues-centes piràmides, a més de ser ric en dipòsits i restes funeràries, pintures murals i artefactes; obres que la major part del món, més enllà del Sudan, desconeix. En poc més d’una dècada —i malgrat un cop d’estat, canvis de règim i conflictes— els socis de MS han digitalitzat més de 400.000 objectes del patrimoni cultural sudanès.
Durant el projecte, s’han descobert riqueses inesperades, com la còpia original d’un telegrama enviat per Zubair Pasha des del Caire l’any 1883, ocult a l’interior d’un manuscrit en un poble al nord de Berber, i cartes originals escrites a mà per Mahdi, que Wahbi i el seu equip han digitalitzat amb cura. La creixent col·lecció digital comprèn actualment pel·lícules, fotografies, manuscrits, objectes de museu, arxius d’àudio, històries orals i fins i tot un model històric interactiu en 3D de l’illa de Suakin, així com totes les metadades associades en àrab i anglès. El que testimonien tots aquests elements és una cultura rica i resilient que és més forta gràcies a la seva llarga història de diversitat i coexistència.
Esborrar els registres de la diversitat i coexistència cultural és una arma de guerra provada a tot el món
Conflicte i culturicidi
Intentar esborrar qualsevol registre d’aquesta coexistència cultural és una arma de guerra provada a tot el món. En els darrers anys, hem estat testimonis de com els talibans dinamitaven les estàtues dels Budes de Bamian, de com Estat Islàmic destruïa els temples de Palmira i de la crema deliberada de la biblioteca de Sarajevo, un esdeveniment que el director de teatre bosnià Gradimir Gojer va descriure com «un triomf de la barbàrie i la mort de la cohabitació de musulmans, ortodoxos, catòlics i jueus que hi havia hagut durant segles a Bòsnia i Hercegovina». Com a espais per a «memòries i identitats compartides», quan aquests monuments, arxius, museus i biblioteques s’eliminen en temps de conflicte, deixen darrere seu el que Dina Matar, professora de la SOAS, descriu com a «buits de memòria» (Matar, 2023, citada a Khaled et al., 2023).
Des de l’abril de 2023, al Sudan hem vist proliferar aquests buits arreu del país, amb l’amenaça de perforar-ne la memòria. A Khartum, la capital, com en d’altres llocs, les RSF van saquejar, van danyar o van destruir milers d’objectes valuosos del Museu Nacional que documentaven la llarga història i cultura sudaneses i les nombroses civilitzacions que havien ocupat aquesta regió al llarg dels segles. La UNESCO ha advertit d’una «amenaça per a la cultura». Alhora, Ikhlas Abdel Latif Ahmed, director de museus de la Corporació Nacional d’Antiguitats i Museus (NCAM) del Sudan —un dels socis fundadors del projecte MS— va afirmar amb encara més rotunditat que les RSF «van destruir la nostra identitat i la nostra història» (Copnall, 2025).
La col·lecció de Sudan Memory és tot el que queda de gran part de la cultura sudanesa; des de l’inici de la guerra el 2023 s’han destruït molts elements físics, col·leccions i edificis del patrimoni cultural
Els informes i les anècdotes dels socis i coneguts de MS que encara són al Sudan descriuen la destrucció dels edificis de la Corporació de Ràdio i Televisió, el que era un dels arxius cinematogràfics més extensos d’Àfrica, amb enregistraments de ràdio, vídeo i cinema que es remuntaven a la dècada del 1940 i constituïen un recurs històric per al Sudan. Som conscients que institucions d’altres parts del país, sens dubte, han perdut col·leccions i, a mesura que es reveli l’abast total del conflicte, preveiem notícies de molts més buits de memòria.
A l’estat de Darfur del Sud, a la ciutat de Nyala, s’ha rescatat i col·locat en un lloc secret la col·lecció de més de 4.000 objectes que s’havien reunit i comissariat per al Museu de la Dona de Darfur per tal d’explicar les històries de la regió. Tanmateix, en les circumstàncies actuals no és possible mostrar aquests articles. Com va indicar Kate Ashley, gerent del Projecte de Consultoria de MS, aquesta col·lecció «demostrava realment com es poden reunir col·leccions i objectes personals i quotidians, i comprendre’ls d’una manera que realment documenta la història social d’un lloc i té tant de significat». Actualment, tan sols la col·lecció digital que MS va passar mesos fotografiant el 2021, juntament amb una bonica entrevista amb la fundadora del museu, Fatima Mohamed Al Hassan, lamentablement ja desapareguda, és l’únic material accessible, i només per mitjà del web de MS.
Santuari d’arxiu
Sabem que avui dia la col·lecció MS és tot el que queda de gran part de la cultura sudanesa, ja que des del 2023 s’han destruït molts artefactes físics, col·leccions i edificis. El projecte ha adquirit, sens dubte, una nova urgència amb aquest teló de fons, tant per garantir la supervivència a llarg termini dels elements digitals existents com per facilitar la digitalització d’altres registres patrimonials amenaçats de pèrdua.
Que Wahbi i el seu equip de la NVU puguin continuar treballant amb una ajuda molt limitada de l’exterior del Sudan és una mostra de l’enfocament descentralitzat de la digitalització del projecte MS. En els seus inicis, els directors del projecte, el Dr. Badreldin Elhag Musa (SUDAAK) i la professora Marilyn Deegan (King’s College de Londres), preveien dur a terme totes les activitats de digitalització en un hub central a la Ciutat Africana de la Tecnologia de Khartum. Tot i això, el 2017, en una primera reunió després d’aconseguir subvencions del British Council i la Fundació Aliph per una suma de 800.000 lliures, els socis sudanesos van deixar clar que, en comptes d’això, volien que les activitats d’exploració tinguessin lloc in situ, en ubicacions descentralitzades. Hi va haver negociacions intenses, i els finançadors externs van acceptar a donar-hi suport.
Cal abordar els buits de memòria perquè la gent pugui reconstruir la seva cultura i les seves històries amb dignitat i esperança
Un dels molts resultats positius d’aquesta decisió és que les capacitats de digitalització s’han integrat en aquestes institucions associades. Les persones formades per MS, com Wahbi, van ser capacitades per formar els seus treballadors i desenvolupar els seus propis equips de digitalització, la qual cosa permet que la seva tasca continuï fins i tot ara.
Les institucions associades, com ara la universitat NVU, també van conservar l’equip que se’ls havia proporcionat durant el projecte i van prendre decisions sobre els materials que digitalitzarien. Per descomptat, com a totes les institucions, l’arrelada burocràcia i la política de poder van influir a l’hora de decidir els materials seleccionats per a la digitalització. En alguns casos, no es van triar peces valuoses per a l’equip de MS perquè les institucions que les posseïen van considerar que eren massa controvertides o sensibles des del punt de vista de la reputació. D’altra banda, els socis sudanesos, com Wahbi, que tenen un profund coneixement dels temes que resulten culturalment sensibles per a la societat sudanesa, van poder valorar si les col·leccions privades, com les que tenen les famílies de la localitat de Merowe, s’haurien de fer públiques.
Aquestes decisions en la selecció i valoració dels materials va ser essencial per generar confiança amb els socis sudanesos, els quals, de manera comprensible, recelaven de ser explotats per projectes de digitalització extractiva com havia passat en altres llocs del continent africà. En aquests casos, els africans havien compromès la seva mà d’obra i els recursos del seu patrimoni cultural en projectes de digitalització finançats per institucions del Nord Global per acabar descobrint que no tenien accés ni control sobre els elements digitals que havien produït (Breckenridge, 2014; Pickover, 2014; Rassool, 2018; Chamelot, Hiribarren i Rodet, 2020).
En un esforç conjunt per rebaixar les preocupacions sobre el neocolonialisme, el projecte MS es basa en una sèrie d’acords i memoràndums d’entesa que garanteixen que les institucions associades mantinguin el control últim sobre com es reutilitzen els objectes digitalitzats, així com la conservació de les seves còpies digitals. Així doncs, tot i que al repositori de dades de recerca del King’s College de Londres (KORDS) s’emmagatzemen còpies digitals amb qualitat d’arxiu de milers d’articles de MS, el permís per reutilitzar qualsevol dels articles requereix primer posar-se en contacte amb els propietaris originals dels drets. Malauradament, a causa de la guerra civil en curs molts d’aquests propietaris han desaparegut, i alguns han estat donats per morts.
En el postconflicte, la col·lecció digital servirà per recordar i revitalitzar la identitat compartida i diversa del Sudan, i el seu ric patrimoni
En altres casos, quan els socis sudanesos no van donar permís perquè les còpies digitalitzades sortissin del país, aquestes còpies també van ser destruïdes juntament amb les versions tangibles, de manera que no queda més que un buit. Tot i això, com assenyala Ikram Madani, director del Museu d’Història Natural de la Universitat de Khartum, «si les nostres col·leccions físiques han estat destruïdes a conseqüència de la guerra, almenys tindrem els registres digitals dels objectes a partir dels quals reconstruir les nostres col·leccions».
Postconflicte
La intenció del projecte MS sempre ha estat retornar el repositori digital a una institució sudanesa i conservar-ne una altra versió com a còpia en algun lloc fora del país. En el període immediatament posterior al conflicte, la col·lecció digital de MS serà un recurs important per recordar i revitalitzar la identitat compartida i diversa del Sudan i el seu patrimoni ric, elements importants per negociar un futur basat en la coexistència cultural per al qual hi ha, sens dubte, precedents clars. En un projecte recent d’història oral dirigit per la periodista Sara El-Nager, molts participants de MS van indicar l’impacte personal positiu que aquest havia tingut en ells. Van parlar efusivament dels seus viatges a altres zones menys conegudes del Sudan, on van conèixer persones de diferents àmbits, la qual cosa els va mostrar la diversitat cultural del país però també el que molts tenien en comú.
La manera com es despleguin aquests recursos estarà determinada per les comunitats sudaneses tant dins del país com en la seva creixent diàspora. Per a Asia Mahmoud, coordinadora local de MS i investigadora de la col·lecció, aquest projecte de digitalització és molt més que el contingut: «Molta gent es va trobar realment amb el xoc de perdre-ho tot [durant la guerra], i va esdevenir una cosa personal per a tothom. Projectes com MS no només preserven la nostra història, cultura i patrimoni, sinó que en realitat seran un consol per a tothom; ens fan sentir que som aquí, que encara existim.»
Garantir que el recurs digital estigui disponible després de la guerra depèn, però, d’assegurar que la totalitat de Memòria del Sudan disposi d’un santuari que el salvaguardi i preservi de les amenaces de corrupció, degradació i obsolescència a llarg termini. La seva urgència és incomparable amb la necessitat d’alleujar el patiment que actualment s’infligeix al poble sudanès i de garantir la fi del conflicte. El nostre desig, tanmateix, és que, en garantir el futur a llarg termini de MS, es puguin abordar els buits de memòria perquè la gent pugui reconstruir la seva cultura i les seves històries amb dignitat i esperança, i d’una manera que se salvaguardin els acords de pau.
Referències bibliogràfiques:
Breckenridge, Keith. 2014. “The Politics of the Parallel Archive: Digital Imperialism and the Future of Record-Keeping in the Age of Digital Reproduction.” Journal of Southern African Studies 40 (3): 499–519.
Chamelot, Fabienne, Vincent Hiribarren, i Marie Rodet. 2020. “Archives, the Digital Turn, and Governance in Africa.” History in Africa 47: 101–18.
Copnall, James. 2025. “From Prized Artworks to Bullet Shells: How War Devastated Sudan’s Museums.” BBC News, 26 d’abril.
Khaled, Mai, Heba Saleh, Lucy Rodgers, Alexandra Heal, i Dan Clark. 2023. “How the Loss of Entire Families Is Ravaging the Social Fabric of Gaza.” Financial Times, 13 de desembre, 2023.
Pickover, Michele. 2014. “Patrimony, Power and Politics: Selecting, Constructing and Preserving Digital Heritage Content in South Africa and Africa.” Paper presentat a IFLA WLIC 2014 – Libraries, Citizens, Societies: Confluence for Knowledge, Lió, França, 16–22 d’agost.
Rassool, Ciraj. 2018. “Digitisation and the Government of Collections.” Paper presentat a Postcolonial Digital Connections, Halle, Alemanya, 16-17 de maig.
Aquesta és una versió traduïda de l’article originalment publicat en anglès.
Fotografia
Home revisant documents d’arxiu a mà, envoltat de carpetes i papers, durant el procés de digitalització de materials històrics. Autoria: Wahbi Abdalrahman (Sudan Memory).