Les Comissions de la Veritat (CV) s’han convertit en un mecanisme habitual dels Estats a l’hora d’abordar, en el període posterior al conflicte o a la repressió estatal sota un règim autoritari, les violacions de drets humans comeses en el passat. Els experts en justícia transicional i les Nacions Unides estimen que s’han creat més de quaranta comissions en diferents països i regions en els últims quaranta anys. Quan s’estableixen aquestes comissions, sovint, les expectatives són altes. Segons l’informe de 2004 del Secretari General de les Nacions Unides, s’espera que les CV ajudin les societats a determinar els fets relatius a violacions de drets humans comeses en el passat, a fomentar la rendició de comptes, a preservar les proves, a identificar els perpetradors i a recomanar reparacions i reformes institucionals. Malgrat aquestes expectatives, la literatura de l’última dècada ha plantejat certs dubtes respecte a l’impacte de les CV, assenyalant la necessitat que hi hagi més investigació empírica. Fins ara la investigació s’ha centrat, sobretot, en l’impacte a nivell social i estatal i, específicament, en els resultats en l’àmbit dels drets humans i la democràcia. Recentment, la literatura ha començat a centrar-se en l’impacte com a processos. En aquest breu article, en primer lloc, reviso la literatura que avalua l’impacte de les CV en els drets humans i la democràcia i, en segon lloc, reflexiono sobre les possibilitats que podrien derivar-se de l’avaluació del seu impacte com a processos.
Impacte de les CV en la democràcia i els drets humans
Els estudis sobre aquests impactes arriben a conclusions molt diferents. Un dels primers estudis quantitatius que es van fer troba una relació positiva significativa entre els règims postautoritaris de l’Amèrica Llatina que havien establert una CV des de 1979 i el seu nivell de democràcia electoral1. En un altre estudi, en canvi, els autors assoleixen conclusions molt diferents quan avaluen l’impacte dels judicis, les CV i les amnisties en la democràcia i els drets humans. Quant a les comissions, consideren que res no indica que aquestes millorin la democràcia i fins i tot constaten una relació negativa entre CV i drets humans2. Els resultats coincideixen amb els d’un estudi de Brahm, que conclou que les CV han tingut conseqüències negatives en els drets humans i no tenen cap impacte en la democràcia3. Kim i Sikkink, per la seva banda, arriben a resultats molt diferents. El seu estudi avalua l’impacte dels judicis sobre drets humans i de les CV en la “repressió”, definida com a tortures, execucions sumàries, desaparicions i empresonaments per motius polítics. Les seves troballes suggereixen que els judicis sobre drets humans i les CV contribueixen al descens de la repressió4. L’anàlisi mostra, doncs, que no hi ha acord entre els estudis. Les diferències podrien tenir el seu origen en la falta de consens sobre el nombre total de CV a causa de les divergències sobre el que realment constitueix una CV.
No hi ha acord entre els estudis que avaluen l’impacte de les Comissions de la Veritat sobre la democràcia i els drets humans
Els estudis qualitatius també han investigat l’impacte de les comissions en la democràcia i els drets humans. Barahona de Brito et al. no troben una correlació directa entre comissions i judicis i millora democràtica5. Un altre estudi conclou que les CV han tingut un efecte positiu en la democràcia als països on una coalició prodemocràcia ostenta el poder en un Estat bastant ben institucionalitzat6. Aquest estudi també afirma que és més probable que les CV siguin útils “quan proporcionen cobertura política a les amnisties i quan ajuden una coalició reformista i forta a enfortir les institucions legals”7. En la seva avaluació de l’impacte de les comissions en la democràcia i els drets humans a Sud-àfrica, Xile, El Salvador i Uganda, Brahm considera que les CV són relativament ineficaces en la promoció de la democràcia, però tenen una influència positiva quant als drets humans en els quatre casos8.
De la mateixa manera que amb els estudis quantitatius, entre els estudis qualitatius hi ha desacords. Un problema que es planteja en avaluar l’impacte de les CV és que la majoria dels estudis acaben amb la publicació de l’informe final de la comissió i, per això, es disposa de poca informació sobre els efectes a llarg termini de les CV9. D’altra banda, els estudis qualitatius s’enfronten al repte de com aïllar els efectes de les CV d’una transició en curs. En un context de transició de l’autoritarisme a la democràcia o de la guerra a la pau, pot esperar-se una disminució de les violacions dels drets humans encara que no existeixi cap comissió. Per aïllar els efectes de les CV, alguns estudis recents han començat a investigar la causalitat entre una comissió i el seu presumpte impacte. En concret, intenten esbrinar si les recomanacions de la CV han estat implementades. Les recomanacions apareixen com la cadena causal que relaciona una CV amb una variació en un resultat de referència, com la democràcia o els drets humans.
L’impacte de les comissions com a processos: la importància de tenir en compte la participació de la societat civil
Algunes crítiques recents a la investigació sobre l’impacte dels mecanismes de justícia transicional subratllen que l’esmentada investigació se centra excessivament en uns resultats preconcebuts i no tant en el procés i en com aquest procés es relaciona amb un resultat. Simon i Gready, igual que altres autors, defensen el canvi de justícia transicional a justícia transformadora. La justícia transformadora proposa, entre altres mesures, que es prioritzi la participació de la societat civil en el disseny i implementació dels mecanismes de justícia transicional10. Per a Gready i Robins,la justícia transformadora i la participació transformadora requereixen centrar-se en el procés, en la interfície entre procés i resultats i en la mobilització i no tant en els resultats preconcebuts. Aquesta mobilització pot tenir lloc entorn dels procediments judicials, les comissions de la veritat i el suport a les reparacions o simplement al voltant de les necessitats de les víctimes i els ciutadans. Pot intentar donar suport, donar forma o rebatre aquests mecanismes11.
Considerades com a processos, les CV permeten una mobilització sostinguda i la participació de les víctimes i de la societat civil en general. Si examinem les CV com a processos, podem distingir clarament tres etapes cronològiques diferents. En cada etapa hi ha diversos graus de participació pública, que generen relacions i interaccions entre diferents grups dins de la societat, particularment entre els grups afectats pel conflicte armat.
Les relacions verticals que generen les Comissions de la Veritat entre les víctimes i la societat civil i el règim governant són particularment importants
La primera etapa s’inicia en el moment previ a la creació d’una CV i inclou el període de debats, negociacions i consultes que condueixen al seu establiment. El diàleg amb les víctimes i la societat civil sobre les característiques d’una futura CV han estat un objectiu permanent de les Nacions Unides i de les organitzacions de drets humans que treballen en entorns de transició. Les víctimes i la societat civil poden exercir un paper molt important en la creació d’una comissió amb un mandat concret, en l’impuls d’un procés transparent i públic per elegir els seus membres i en qualsevol altre aspecte rellevant. Durant aquesta etapa, les CV generen relacions verticals entre la societat civil i el règim governant. S’ha analitzat molt menys la relació entre les CV i les víctimes i la societat civil durant les dues etapes següents. La segona etapa comprèn el període transcorregut des que la comissió inicia el seu treball i la presentació del seu informe final, quan deixa d’existir. Durant el període de funcionament, les víctimes i els representants de la societat civil interactuen amb la CV proporcionant informació sobre les violacions de drets que han tingut lloc. La tercera etapa comença en el període posterior a la presentació de l’informe final de la CV, que conté les recomanacions. En aquesta etapa, en la qual la societat civil pressiona el govern perquè implementi les recomanacions, les CV generen una relació vertical entre la societat civil i el règim governant.
Les relacions generades per les CV haurien de permetre que un ampli nombre de participants se sentin part del procés i no només observadors. Són particularment importants les relacions verticals que generen les CV entre les víctimes i la societat civil i el règim governant. Lederach identifica la falta de connexió entre les bases i els processos polítics de negociació d’alt nivell, la qual cosa ell anomena la bretxa vertical, com el principal punt feble dels processos de consolidació de la pau12. Una CV pot omplir aquesta bretxa amb l’empoderament de les persones en la seva interacció amb els representants de l’Estat i la creació de relacions valuoses. Això implica la necessitat que el règim governant sigui receptiu davant les demandes dels ciutadans. La transició des de l’antic règim, que ha perdut la legitimitat, a un nou règim implica l’obertura de l’aparell estatal als ciutadans i més específicament als que van patir violacions dels seus drets per part de l’Estat.
Com a conclusió, es pot dir que existeix un fort desacord entre els estudis que avaluen l’impacte de les CV basant-se en els resultats sobre la democràcia o els drets humans. La literatura recent ha començat a emfatitzar la necessitat de centrar-se en l’impacte que tenen les CV com a processos. Aquest enfocament té en compte la participació de les víctimes i la societat civil en les comissions. En concret, analitza si les víctimes i la societat civil estan o no empoderades en les seves interaccions amb el govern abans de l’establiment d’una CV, durant el seu treball i en l’etapa d’implementació de les recomanacions de l’informe final de la CV. Abans de la seva creació, les víctimes i la societat civil estaran empoderades si els governs estableixen una CV amb un mandat, uns poders i uns membres que s’ajustin a les seves demandes. Durant el seu funcionament, les víctimes seran reconegudes i estaran empoderades si la CV recull les seves declaracions sobre les violacions de drets que han patit. Després de la presentació de l’informe, les víctimes i la societat civil estaran empoderades si la seva mobilització porta el govern a implementar les recomanacions de la Comissió. L’impacte global d’una CV s’haurà d’avaluar sobre la base de si ha aconseguit o no que el govern reti comptes davant de les víctimes i davant les demandes de la societat civil.
1. KENNEY, C. D. & SPEARS, SR. E. 2005. Truth and Consequences: Do Truth Commissions Promote Democratization? 2005 Annual Meeting of the American Political Science Association.
2. OLSEN, T. D., PAYNE, L. A. & REITER, A. G. 2010. The Justice Balance: When Transitional Justice Improves Human Rights and Democracy. Human Rights Quarterly, 32, 980-1007.
3. WIEBELHAUS-BRAHM, E. 2010. Truth commissions and transitional societies: the impact on human rights and democracy, New York, Routledge.
4. KIM, H. & SIKKINK, K. 2010. Explaining the deterrence effect of human rights prosecutions for transitional countries. International Studies Quarterly, 54, 939–63.
5. BARAHONA DE BRITO, A., GONZALEZ-ENRIQUEZ, C. & AGUILAR, P. 2001. The Politics of Memory: Transitional Justice in Democratizing Societies, Oxford, Oxford University Press.
6. SNYDER, J. & VINJAMURI, L. 2004. Trials and Errors: Principle and Pragmatism in Strategies of International Justice. International Security, 28, 5-44.
7. SNYDER, J. & VINJAMURI, L. 2004. Trials and Errors: Principle and Pragmatism in Strategies of International Justice. International Security, 28, 5-44.
8. WIEBELHAUS-BRAHM, E. 2010. Truth commissions and transitional societies: the impact on human rights and democracy, New York, Routledge.
9. WIEBELHAUS-BRAHM, E. 2010. Truth commissions and transitional societies: the impact on human rights and democracy, New York, Routledge.
10. LAMBOURNE, W. 2009. Transitional Justice and Peacebuilding after Mass Violence. The International Journal of Transitional Justice, 3, 28-48.
11. GREADY, P. & ROBINS, S. 2014. From Transitional to Transformative Justice: A New Agenda for Practice. The International Journal of Transitional Justice, 8, 339-61.
12. LEDERACH, J. PÀG. 2012. The origins and evolution of infrastructures for peace: A personal reflection. Journal of Peacebuilding & Development, 7, 8-13.
Fotografia : Global Opportunity Garden
© Generalitat de Catalunya