EDITORIAL
-
Foto: World Bank Photo Collection
Per construir la pau calen idees i valors, però també instruments
Rafael GrasaEl present número de Per la Pau / Peace in Progress té com a tema monogràfic el paper dels observatoris i anàlisis de llibres de text en la creació de cultura de pau i en l’educació per la pau.
Com ja vaig dir fa uns anys, de manera provocativa, educar per la pau, els drets humans i la solidaritat en l’àmbit escolar i social exigeix optar per una prudència radical: prudència, perquè cal imposar fites raonables, progressivament, per aconseguir canvis; i radical, és a dir anant a les arrels i partint de les arrels, perquè des del primer moment cal tenir present els objectius finals - tant en la part de l’anàlisi (el que es critica i que cal canviar) com en la part dels resultats esperats (el que s’espera poder construir). Prudència radical davant l’impaciència tàctica.
EN PROFUNDITAT
INTRODUCCIÓ
-
Anàlisi dels llibres de text de ciències socials des d'una perspectiva de pau
Cécile Barbeito i Míriam AcebilloA partir d’un suggeriment de les I Jornades del moviment per la pau català celebrades a Barcelona al novembre de 2009, l’ICIP ha impulsat una investigació sobre els valors promoguts pels llibres de text catalans, començant pels llibres de text de ciències socials de 4t d’ESO.
La recerca vol contribuir a l’objectiu general de facilitar la incorporació en els llibres de text dels criteris d’educació per la pau i ha estat duta a terme per un equip configurat per professorat d’història i per educadores per la pau. A la vegada, ha inclòs un procés dialèctic amb professorat de 4t d’ESO, autores i autors, i editorials d’aquest llibres, s’ha plasmat en l’Informe Anàlisi dels llibres de text de ciències socials des d’una perspectiva de pau (Quart d’ESO, 2008-2011).
-
ARTICLES CENTRALS
-
Del caràcter científic i del caràcter ideològic de les Ciències Socials
Jaume Botey -
Com parlar de les guerres a l'aula
Gemma Tribó -
La cultura de la pau dins l'aula
Joan Camós i Albert Marzà -
La construcció de la pau en l'assignatura d'educació per a la ciutadania i els drets humans: principals indicadors
M.Carme Boqué (Coord.), Mònica Albertí, Montserrat Alguacil, Elena Carrillo, Laura García-Raga, Mercè Pañellas i Cèlia Rosich
-
Per saber-ne més
-
Pàgines Web i blocs
De la gran quantitat d'informació que es pot trobar a la xarxa sobre l’educació per la pau n’hi ha molta amb recursos per a docents (tallers, jocs, dinàmiques, propostes...). Aquest tipus de pàgines es poden trobar en diferents idiomes i generalment ofereixen els recursos de manera gratuïta. El següent recull presenta algunes d’aquestes pàgines, i també dóna a conèixer alguns llocs web de programes d’educació per la pau de diferents organitzacions:
-
ENTREVISTA
-
10 preguntes a Steven Stegers, Senior Manager d'EUROCLIO - Associació Europea d'Educadors d'Història
Xavier AlcaldeParlem amb Steven Stegers, de l’Associació Europea d’Educadors d’Història. Ha contribuit a projectes que promouen la història d’una forma innovadora i responsable, així com l'educació ciutadana als Balcans, al Càucas, a l’Europa Central i a la regió Euromediterrània. És també el coordinador general d'Historiana, un programa d'educació internacional sobre la història i el patrimoni d'Europa (www.historiana.eu). És llicenciat en psicologia social i organitzacional per la Universitat de Leiden i ha realitzat investigacions al Departament d'Història de la Universitat de Georgetown, a Washington D.C.
TRIBUNA
-
Les morts violentes per arma de foc al Brasil
Aritz García -
La psicologia de Corea del Nord
Francesc Pont
RECOMANEM
-
Qatar: el país més ric del món
Sanromà Moncunill, Món. Qatar: el país més ric del món. Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
En la geopolítica actual, Qatar és el gran desconegut i, alhora, l’actor més important dels que han aparegut en els darrers anys. Amb una diplomàcia intel·ligent i subtil, fent servir el poder suau dels diners i l’atractiu de la comunicació, probablement és l’estat del món que té una influència més desproporcionada des del punt de vista de la mida de la seva població.
-
Merchant of Death
Farah, Douglas; Braun, Stephan. Merchant of Death: Money, Guns, Planes, and the Man Who Makes War Possible. New Jersey: Wiley, 2008.
Viktor Bout. El mercader de la mort. Una frase que va fer fortuna a la premsa. I a Nacions Unides. I a diferents sectors de la diplomàcia internacional. L’home que amb una flota d’avions més gran que la de diversos països de la OTAN, violava embargaments i venia armament a ambdues parts a desenes de conflictes armats. Sobre tot a Àfrica.
Més recomanacions