De la mateixa manera que la (re)producció d’un conflicte és un procés comunitari on diverses parts del sistema social interactuen de forma confrontativa i excloent, la resolució temporal o la transformació del conflicte també ho és. Aquesta paradoxa (per resoldre el conflicte necessito treballar de manera col·laborativa amb la part en conflicte), és la premissa de partida per al restabliment d’un entorn de convivència bàsic. Només quan el conflicte ens transformi, serem capaços de transformar el conflicte.
En aquest escenari, un dels primers passos per al restabliment de la convivència es basa en generar una dinàmica on les parts puguin i) fer sentit col·lectiu dels fets succeïts, ii) curar i superar les ferides del passat, iii) traçar conjuntament una visió compartida de futur. Ara bé, com es poden generar les condicions perquè això es pugui fer?
La pràctica del diàleg entre múltiples actors en conflicte es basa en tres aspectes fonamentals. Un és el relacional (el polític), un altre és el racional (el cognitiu) i el tercer, l’emocional (el traumàtic). Aquests tres aspectes es retroalimenten constantment, ja que una dinàmica relacional basada en el respecte i el reconeixement mutu del dany causat ajuda les persones involucrades a confiar i a mostrar-se vulnerables a l’hora de processar les vivències del passat, i a compartir les aspiracions per al futur.
Només quan el conflicte ens transformi, serem capaços de transformar el conflicte
Mínimament, s’han de donar una sèrie de condicions per al diàleg:
– Canvi en el nostre sistema operatiu. Treballar des d’una perspectiva dialògica-convivencial suposa transitar del principi de no contradicció (això o allò, separació, debat) al de complementarietat (això i allò, també interdependència, diàleg). Totes les veritats fragmentades presents en el sistema tenen el seu lloc i pertinència, ja que ens ajuden a veure una part de la realitat que en principi no som capaços de veure per nosaltres mateixos/es. D’aquí la importància de la diversitat, la inclusió i la complementarietat en els processos de diàleg.
– Motivació. Hi ha d’haver una motivació de partida per al diàleg en els actors en conflicte; ja sigui aquesta intrínseca (una presa de consciència i una intencionalitat genuïna de canviar la dinàmica de relació entre les parts) o extrínseca (pressions o incentius provinents de terceres parts). Aquí el repte passa per combinar aquestes dues pulsions. Però, sobretot, la tasca se centra a ajudar les parts a fer el pas cap al diàleg des del convenciment intern que aquest és el camí que cal seguir cap a la convivència.
– Contenidor sòlid. Un procés de diàleg requereix una infraestructura bàsica: recursos humans, econòmics, logístics, voluntat i suport polític, temps, arquitectura institucional, etc. Necessitem crear un contenidor prou sòlid per sostenir totes les tensions que puguin sorgir durant el procés.
– Grup divers i inclusiu. Una configuració inclusiva i plural del grup ajuda a que aquest sigui una representació del sistema que es vol transformar. Ha de ser divers, per poder integrar totes les veus, totes les memòries i totes les vivències.
– Condició interior. És fonamental considerar i cuidar els aspectes psicoemocionals de les persones en diàleg. L’èxit de la intervenció dependrà de la condició interior d’aquestes persones, i de les que promouen aquestes iniciatives. Molts actors involucrats en processos de conflicte, on es requereixen una sèrie de capacitats, entren després en processos de diàleg on les capacitats que es demanen són unes altres. I la condició interior del que intervé no és la mateixa en un context de conflicte que en un de diàleg. Per aconseguir aquesta transició cal processar els traumes i xocs emocionals acumulats durant el conflicte.
– Generació de comportaments i iniciatives modèliques. Sovint aquest tipus de grups, en aquest tipus de contextos, creen espai per a l’emergència d’iniciatives i lideratges de tall convivencial, capaços de practicar de manera modèlica els comportaments que necessitem consolidar en la nostra societat.
Un procés de diàleg requereix voluntat política, motivació, treball personal,infraestructura, diversitat, inclusió i complementarietat
La iniciativa Memorialab1. Diàleg, memòria i sanació social per a una nova convivència al País Basc
Quina forma pren tot això en aquells conflictes identitaris de llarg recorregut? La proposta que estem treballant des de Memorialab integra la pràctica del diàleg amb la gestió de la memòria i l’emocionalitat. Aquest triangle virtuós (diàleg, memòria i sanació social) és la base per al restabliment de dinàmiques convivencials al País Basc.
Memorialab és una iniciativa de construcció social de la memòria a través de trobades de persones que, d’una manera o una altra i des de diferents llocs, edats, gèneres i ideologies, s’han vist afectades pel context de violència de motivació política viscut durant les últimes dècades a la Comunitat Autònoma Basca. En aquests encontres intergeneracionals i plurals, les persones comparteixen les pròpies vivències sobre la violència política i l’alteració de la convivència ciutadana. Això ho fan des de l’experiència personal i el respecte mutu.
Durant el període 2014-2018 s’han realitzat set Memorialabs (sis a Euskadi i un a Madrid amb persones colombianes afectades pel conflicte del seu país) amb una participació mitjana de 15-18 persones per encontre. També s’han dut a terme nombroses activitats de difusió de l’experiència tant a Espanya com en l’àmbit internacional (seminaris, conferències, jornades, minitallers, etc.).
A partir de l’experiència de Memorialab hem identificat alguns aprenentatges:
– Transmissió intergeneracional del conflicte i el trauma. El treball amb la memòria des d’un enfocament sistèmic permet transformar de manera guaridora les conseqüències de la transmissió intergeneracional de traumes no processats.
– Memòria, oblit i la resistència a revisar el passat. Dolor, sofriment, ira continguda, por de l’autocrítica, l’estigmatització social viscuda, no reconeixement del dolor causat, etc. es tradueixen en resistències a l’hora de voler recordar i revisar el passat. Aquestes resistències per treballar amb la memòria, com que són personals, tenen també una expressió social, política i institucional. En ocasions hem vist com algunes persones responsables d’aquestes institucions mostren resistència a donar suport a aquest tipus d’iniciatives, en part perquè elles mateixes no han acabat de processar el que han viscut; i inconscientment es resisteixen a enfrontar-se amb aquesta realitat. Això condiciona negativament el treball de transformació que puguin fer des d’aquestes institucions.
– El poder del silenci. Una moneda de dues cares. El silenci forçat reproductor de l’statu quo es contraposa amb el silenci guaridor, aquell que crea un espai íntim per al treball interior a nivell personal i grupal. Memorialab genera un entorn serè, on les persones participants troben les condicions adequades per processar internament les conseqüències del conflicte.
– Sanació social i emocionalitat. Memorialab no pretén ser un exercici terapèutic, però sí que genera un contenidor segur on la gent, fins i tot en la seva vulnerabilitat, troba un espai per compartir, sentir i guarir; per transcendir el propi sofriment i connectar, en major o menor mesura, amb els altres patiments i vivències.
– Habitar tots els rols del conflicte. Adonar-se conscientment d’haver exercit diferents rols al llarg del temps (per exemple, víctima i perpetrador en diferents moments i contextos) promou la reflexió autocrítica, la reconciliació amb un/a mateix/a, la humanització i la superació de les conseqüències del conflicte. El (re)conèixer i habitar conscientment aquests rols (víctima, perpetrador, testimoni, beneficiari, etc.) permet superar-los i obrir així la porta a una conversa més transformadora sobre com ens relacionem avui en dia els bascos i les basques.
Aquesta experiència ens ha permès identificar diferents reptes i obstacles: la necessitat de superar la por i la vergonya per parlar públicament sobre el passat, trencant el silenci degeneratiu; aconseguir més involucració de les institucions públiques i els seus representants en la promoció del diàleg ciutadà no tutelat, no controlat, obert a la ciutadania i a les seves maneres; l’impuls de (nous) lideratges basats en la convivència, el diàleg i el respecte en la diversitat, la sistematització i difusió d’experiències en marxa, pròpies i alienes, per accelerar l’aprenentatge social i institucional necessari; i la necessitat de desenvolupar capacitats per a la millora metodològica i per a l’enfortiment d’organitzacions de la societat civil que treballen en el diàleg, la memòria i la sanació social.
El repte és gran, però la recompensa també… i aconseguir-ho està a les nostres mans.
SOBRE L’AUTOR
Iñigo Retolaza té una llarga experiència internacional en la facilitació de processos d’acompanyament personal, aprenentatge organitzatiu i canvi social entre múltiples actors immersos en contextos de conflicte i alta diversitat sociocultural. Al País Basc ha facilitat espais de diàleg multi-actor sobre educació, migracions, convivència o diversitat, i encontres ciutadans dirigits a processar les conseqüències del conflicte basc (construcció social de la memòria i sanació social).
1. Memorialab és una iniciativa ciutadana ideada i implementada de manera col·lectiva per tres organitzacions basques de llarg recorregut en l’àmbit dels drets humans, la transformació de conflictes i la cultura de pau: Gernika Gogoratuz, Bakeola i Museo de la Paz-Gernika. Les trobades són dinamitzades per Iñigo Retolaza, facilitador amb experiència internacional en processos de diàleg multiactor en contextos de conflicte. Per a més informació veure Retolaza I., et al., 2019, Memorialab. Encuentros ciudadanos para la construcción social de la memoria, FGG/BAKEOLA/MUSEO DE LA PAZ: Gernika; Retolaza I., 2018, Memorialab. Encuentros ciudadanos para la construcción social de la memoria. Una nota de aprendizaje, no publicat.
Fotografia: Programa MemoriaLab
© Generalitat de Catalunya