El País Basc: cinc anys sense violència armada

Antoni Batista, periodista i escriptor

Antoni Batista, periodista i escriptor

Antoni Batista és un dels catalans que millor coneix el conflicte basc. Ha estat corresponsal al País Basc durant vint-i-cinc anys i, fruit del coneixement adquirit, ha escrit nou llibres sobre la realitat política i social basca. En aquesta entrevista, ens parla de com està vivint la societat basca el procés de pau i de reconciliació després de cinc anys sense violència d’ETA. Un procés, encara, ple de reptes per endavant.

Aquest estiu ha estat al País Basc, treballant precisament en un documental sobre el conflicte basc. Quines sensacions n’ha tret? La il·lusió generada fa cinc anys amb l’anunci de fi de la violència d’ETA es manté?

La primera qüestió importantíssima és que el cessament de la violència és irreversible. No hi haurà més morts, ni més extorsionats, ni persones amenaçades que hauran de mirar els baixos del cotxe quan surten de casa… La pau es consolida. I es consolida – aquesta és la segona qüestió important – malgrat que el govern espanyol no fa res perquè així sigui. I la tercera qüestió és que la societat basca, com qualsevol societat que ha viscut un període angoixant, passa pàgina ràpidament. Fa cinc anys que ETA no actua però sembla que en faci cinquanta, en el sentit que la societat basca està plenament normalitzada.

El procés de reconciliació, per tant, va pel bon camí?

Si, va per molt bon camí. La pròpia cartografia de la societat basca ho facilita: ni són tanta gent ni tenen un territori tan ampli, és a dir, són pocs i estan molt junts. En una mateixa família hi pot haver un conseller del govern basc del PNB, el pare del PNB empresari i extorsionat per ETA, i una filla empresonada per ser membre d’ETA i torturada. Un altre exemple sonat és el de la família O’Shea Botín. Iñaki O’Shea, fundador d’Herri Batasuna, és fill d’un home de dretes i franquista i cunyat d’Emilio Botín, president del banc Santander. Les circumstàncies de la societat basca permeten que la reconciliació sigui facilitada, no pas fàcil.

No hi veu, doncs, fractura social?

Jo la fractura social no l’he mai vista i he viscut molts anys allà. Els que parlen de fractura social són sempre els mateixos, la dreta espanyola. Fractura social, no; la societat no s’ha esquinçat. Fractura política, tota.

La pau es consolida i la societat basca passa pàgina ràpidament; la reconciliació va per molt bon camí

El cessament de la violència és un pas ferm cap a la pau però el conflicte es manté obert perquè no s’han donat els passos clàssics d’un procés de pau, com és obrir una negociació política. Podem esperar algun canvi en aquest sentit?

Està clar que amb el govern del PP no es facilitarà la consolidació institucional de la pau, és a dir, entrega de les armes per part d’ETA, segellament dels arsenals i una solució proporcionada i esglaonada per als presos i els exiliats. Si hi ha un altre govern que no sigui del PP, que sigui d’esquerres i en el qual hi estigui implicat Podemos crec que les coses podrien canviar. Però això, a hores d’ara, és política ficció.

Tampoc l’anunci d’un desarmament per part d’ETA tindria conseqüències?

Això que el desarmament pot facilitar altres passos, la història recent ens demostra que també està per veure. L’esquerra abertzale ha anat fent passos i el govern espanyol no n’ha fet cap. Si davant del pas fonamental i importantíssim de deixar de matar, d’extorsionar i d’interferir en els drets humans el govern espanyol no ha fet res, hem de pensar que faran alguna cosa perquè ETA faci una entrega simbòlica de les armes?

Una altra qüestió pendent és la revisió de la política penitenciària que afecta els presos d’ETA. Com creu que s’hauria de fer?

La política penitenciària arriba a extrems surrealistes. Per fer una política penitenciària com cal només han d’aplicar la legislació vigent. Què diu la llei i la Constitució? Que els presos que han complert tres quartes parts de condemna han de sortir de la presó, que els que estan malalts han de rebre un tractament especial, que han d’estar a prop dels seus familiars… amb el tema dels presos, que compleixin la llei. Només amb això, ja farien un procés de distensió. Però clar, feta la llei, feta la trampa. I de trampes, en fan moltes.

No hi ha fractura social al País Basc; els qui en parlen són sempre els mateixos, la dreta espanyola

L’informe “Proyecto de investigación de la tortura en el País Vasco (1960-2013)” registra més de 4.000 casos de denúncies de tortures a mans dels cossos de seguretat. Caldria una condemna institucional al respecte?

Clar que caldria! Però si el govern espanyol és incapaç de condemnar el franquisme, que és una obvietat, com ha de condemnar la tortura al País Basc?

Un procés de pau ha d’incorporar la creació d’un relat del passat compartit, un acord sobre la memòria que ajudi a tancar ferides i a encarar el futur. El govern basc ha creat l’Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans. Com valora les polítiques de memòria que s’estan impulsant?

Jo en tindria prou amb que, en comptes de crear un relat comú, es creessin tots els relats que es volguessin i que uns i altres es respectessin. Tothom té dret a la seva veritat des de la veracitat de consciència. Jo m’he intentat posar a la pell d’un membre d’ETA i d’un comissari franquista per mirar d’entendre’ls. Difícilment coincidiran els relats però l’important és que es respectin els de cadascú. En tot cas, les polítiques de memòria són sempre necessàries i les persones que les dirigeixen han de tenir l’alçada de mires per preveure la pluralitat de relats.

El proper 25 de setembre hi ha eleccions autonòmiques al País Basc. Finalment Arnaldo Otegi ha estat inhabilitat per ser candidat però es manté present en la campanya. Quin poder pot tenir el factor Otegi? Serà un revulsiu per l’esquerra abertzale?

Otegi fa campanya “unilateral”, al marge del que faci l’Estat, dient que el hagi de dir. Aquest Otegi que surt de la presó amb aquest carisma i aura no l’havíem vist fins ara i l’esquerra abertzale està preparada per les dificultats i sap com afrontar-les. No tenen por i sí que tenen il·lusió per un temps polític i social nou. Això ja és un revulsiu!

Fins a quin punt la inhabilitació d’Otegi mandelitza la seva figura?

Diria que no paren de mandelitzar-lo, començant per una pena de presó forassenyada i injusta. El PP és una fàbrica d’independentistes, com s’ha raonat prou. Però com que també és, anàlogament, una fàbrica d’espanyolistes, allà van guanyant eleccions. Amb l’espanyolisme es tapen les vergonyes de la corrupció.

És previsible un sorpasso de l’esquerra abertzale al PNB?

El sorpasso era previsible quatre anys enrere, amb els grans resultats de les eleccions municipals i forals. Ara el PNB salda la legislatura amb bona nota de gestió, Podemos ha fet forat i Otegi – el polític més preparat que tenen en tots els sentits, constructor de pau, comunicador amb empatia i amb visió d’Estat modern- no pot ser elegit. Hi ha massa handicaps per al present, però també hi ha voluntat de futur.

Otegi és el polític més ben preparat: constructor de pau, comunicador amb empatia i visió d’Estat modern

Fins a quin punt l’absència de violència incrementa l’independentisme?

És possible que la violència contaminés el sentiment independentista, sobretot per la política del PP de “tot és ETA”, que els fins i els mitjans coincidien i, per tant, si eres independentista eres terrorista. Ara això ja no es dóna i l’absència de violència pot sumar independentistes. Però també pot ser que tingui una resta perquè al desaparèixer l’èpica –el pres, el torturat – desapareix també l’element cohesionador.

Però amb quina mesura percep simpatia per l’independentisme al País Basc?

Simpatia per l’independentisme al País Basc? La que vostè vulgui. Ara, davant el fet “demà anirem cap a la independència amb tot el que això comporta”, dividim les simpaties per dos i serem generosos. El que vull dir és que l’independentisme utòpic té més simpatitzants que militants pugui tenir l’independentisme real.

Des de Catalunya sempre s’ha mirat amb molt interès el País Basc. Ara, amb el procés català en marxa les cartes s’han intercanviat? Hem passat de la basquitis catalana a una catalanitis basca?

Ell ens miren a nosaltres però diria que no amb catalanitis, sinó amb molta cautela. Jo parlo en un dels meus llibres – Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa – del factor “resistència” com a element simbòlic i definitiu de la nació basca i del factor “pacte” de Catalunya. En aquests moments, els polítics bascos ens miren amb simpatia però amb molta cautela. Els bascos tenen una situació autonòmica quasi confederal, més avançada que la nostra: tenen hisenda pròpia i la reserva dels drets forals a l’Estatut i a la Constitució. Per això el PNB mira el procés català com un factor de desestabilització del que ells tenen. L’esquerra abertzale s’ho mira amb més simpatia però, al mateix temps, ells ja tenen l’experiència de pactar amb la dreta en clau nacional, i els va sortir malament. I què passarà amb la dreta catalana en clau nacional? En un procés com aquest arribarà un moment en que caldrà plantejar l’enfrontament; no militar, per fortuna, però si de resistència pacífica: fins aquí i prou.

Photography : Antoni Batista

© Generalitat de Catalunya