L’ICIP, en col·laboració amb CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i diverses organitzacions europees, ha posat en marxa el cicle de seminaris web Rethinking Security in Europe (Repensar la seguretat a Europa), una sèrie de cinc sessions en línia que tindran lloc entre el 7 de maig i el 3 de juny de 2026.
El cicle neix en un context marcat per l’augment de la despesa militar, la guerra a Ucraïna, el genocidi a Gaza i la redefinició de les aliances internacionals, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat crític sobre què entenem avui per seguretat i sobre quines alternatives existeixen més enllà de les respostes estrictament militars.
La primera sessió, celebrada el 7 de maig sota el títol The Militarisation of Security in Europe, va comptar amb la participació de Mary Kaldor, professora de la London School of Economics, i Tutku Ayhan, investigadora de l’IBEI. La conversa va ser moderada per Nàdia Zougagh, estudiant de dret i ciències polítiques.
Durant la sessió, Mary Kaldor va exposar que Europa es troba actualment atrapada entre dues concepcions de seguretat. D’una banda, una visió liderada per l’OTAN basada en la lògica militar i la dissuasió nuclear; de l’altra, la tradició de la Unió Europea, centrada en la protecció de les persones, l’estat de dret i la seguretat humana. Segons Kaldor, mantenir “l’imaginari de la guerra” com a eix central de la política de seguretat és “extremadament perillós” i desvia recursos essencials de les necessitats socials.
Per la seva banda, Tutku Ayhan va afirmar que Europa no viu només un procés de militarització, sinó una “remilitarització intensificada” que s’estén també a la governança i a la vida quotidiana. La investigadora va assenyalar el canvi de llenguatge institucional de la UE, de presentar-se com una “potència civil” a prioritzar conceptes com “autonomia estratègica” o “preparació per a la defensa”, i va recordar que aquest gir es reflecteix en grans plans d’inversió militar com el programa ReArm Europe.
Una perspectiva feminista
La sessió també va abordar els impactes de la militarització des d’una perspectiva feminista. Ayhan va remarcar que aquests processos no són neutres des del punt de vista de gènere i va posar com a exemple la militarització de les polítiques migratòries, amb fronteres cada cop més basades en la vigilància i en la construcció de les persones migrants com a “riscos de seguretat”.
Tant Kaldor com Ayhan van qüestionar també les prioritats pressupostàries actuals, alertant que mentre augmenta la despesa militar es debiliten progressivament els sistemes de benestar i l’ajuda humanitària, inclosos programes vinculats a la salut reproductiva i a la prevenció de les violències de gènere.
El debat es va tancar amb una reflexió sobre el que Ayhan va definir com el “complex militar-acadèmic-industrial”, en referència a l’augment del finançament destinat a la recerca militar, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial i les tecnologies de vigilància. La professora va reclamar més debat públic sobre aquestes decisions i va defensar models de seguretat basats en el dret, la democràcia i la protecció social.
El cicle Rethinking Security in Europe continuarà durant les properes setmanes i abordarà qüestions com qui defineix la seguretat europea, qui queda exclòs d’aquestes polítiques i quines alternatives existeixen a les aproximacions militaritzades. Les sessions es fan en anglès amb interpretació simultània al català.
