El 31 de gener de 2025 es va celebrar la III Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, una iniciativa de la Mesa del Parlament de Catalunya i l’ICIP, en col·laboració amb Lafede i el Consell Català de Foment de la Pau.
Amb el títol “Perspectives africanes de pau: polítiques i pràctiques”, la jornada va ser seguida per més de dues-centes persones, entre les quals una àmplia representació d’entitats i institucions del moviment per la pau i membres de la diàspora africana. En el context convuls africà, un continent marcat pels conflictes armats i les relacions colonials, la jornada va ser un espai per reivindicar les experiències africanes de construcció de pau i, alhora, enriquir el procés d’elaboració del projecte Pla País de Pau, que ha de culminar amb l’aprovació d’una política pública de pau catalana.
Incloure les veus africanes en les polítiques públiques
Precisament amb la mirada posada en el Pla País de Pau, la jornada va posar de manifest la necessitat d’escoltar, des de Catalunya, les persones africanes en la diàspora i incloure les seves veus i necessitats.
En aquest sentit, en la inauguració de l’acte, Remei Sipi, membre de la Junta de Govern de l’ICIP i activista, va emfatitzar que “la pau no pot ser sostenible sinó inclou totes les veus, especialment les silenciades”, mentre que la copresidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, també va reivindicar la participació de la diàspora en les polítiques públiques i la necessitat que la política pública de pau sigui antiracista.
Descolonitzar i lluitar contra el racisme
Una altra qüestió de fons de la jornada van ser les històriques relacions colonials amb Àfrica i la responsabilitat internacional en els conflictes del continent.
En la conferència inaugural, Florence N. Mpaayei, membre de l’equip Ad Hoc d’Assessors Sènior de Mediació, Gènere i Inclusió de les Nacions Unides, va destacar que per la consecució d’una pau estable a l’Àfrica cal implicar “tant els actors interns com externs” i va recordar que “les dinàmiques de conflicte i pau a l’Àfrica estan entrellaçades amb el colonialisme històric i les múltiples facetes complexes de l’imperialisme a l’Àfrica postcolonial”. Amb tot, en el seu discurs va posar l’accent en diverses experiències, innovadores, de construcció de pau, mediació i reconciliació que han tingut lloc en diferents contextos africans, com per exemple a Sud-àfrica, Ruanda, Kènia o Nigèria, i va reivindicar el rol de la societat civil, i especialment les dones i els joves, en els processos de transformació.
L’espoli de recursos naturals a l’Àfrica i la dependència del continent també van formar part del debat de la primera taula rodona de la jornada, que va comptar amb les intervencions de Sani Ladan, analista geopolític i expert en relacions internacionals i migracions; Bombo Ndir, activista i defensora dels drets humans, i Jean-Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació, AFRICAT.
Sani Ladan va destacar que cal “descolonitzar les relacions internacionals” i va criticar les polítiques de cooperació: “Àfrica és un actor amb veu pròpia però no se l’escolta i la cooperació internacional al desenvolupament s’ha convertit en un instrument de xantatge que crea dependència”. Segons Ladan és prioritat “establir relacions d’igual a igual amb Àfrica” i “escoltar les veus africanes”. Per la seva banda, l’activista Bombo Ndir, va afirmar que “per construir pau totes les veus han d’estar representades” i va reivindicar especialment incloure les veus de les dones en els espais de decisió.
Alhora, tant Ladan com Ndir van alertar sobre el “racisme sistèmic” existent, “social i institucional” i els discursos d’odi: “el racisme trenca la convivència i la pau”. Precisament, en el transcurs de la jornada, diverses intervencions van recordar el jove sense sostre senegalès Bakari Diba, mort al parc de la Ciutadella de Barcelona, a tocar del mateix Parlament. Un cas que la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya ha denunciat com a exemple de la “violència institucional” que pateixen les persones migrades.
Per la seva banda, el president de l’associació AFRICAT, Jean-Bosco Botsho, va destacar la importància de posar l’accent en la prevenció de conflictes.
Intervenció dels grups parlamentaris
La segona taula es va centrar en les relacions Catalunya-Àfrica i va comptar amb les intervencions de cinc grups polítics: Neus Comes, diputada del PSC; Ennatu Domingo, diputada de Junts; Adrià Guevara, secretari de Relacions Internacional d’ERC; Viviane Ogou, en representació de Comuns; i Pat Sillah, de la CUP.
Tots ells van posar de relleu la necessitat d’incloure veus africanes en el futur Pla País de Pau i van destacar la importància d’establir una relació d’igual a igual entre Catalunya i Àfrica i comptar amb la participació d’actors locals.
Per últim, el president del Parlament, Josep Rull, va cloure la III Jornada de la Pau del Parlament, tot destacant la llarga trajectòria de Catalunya en el foment de la pau i com a país d’acollida. En un context convuls, marcat pels discursos d’odi i l’era de la postveritat, Rull va afimar que “defensar la pau és un exercici de fortalesa col·lectiva que dona sentit a la humanitat”.