El 14 de febrer de 2024 es va celebrar la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, una iniciativa de la Mesa del Parlament de Catalunya i l’ICIP, en col·laboració amb Lafede i el Consell Català de Foment de la Pau.

Amb el títol “Per una política pública de pau”, la jornada va significar la presentació pública del Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat que neix amb un doble objectiu: crear una política pública de pau de Catalunya i reforçar les agendes i les capacitats d’incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes.

El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau. Sorgeix, doncs, de la col·laboració social i institucional i constarà d’un procés de participació ciutadana a partir de cinc eixos de debat: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.

Per una política pública de pau

La jornada va reunir representants de nombroses entitats de foment de la pau i persones expertes en el camp de la investigació i el treball per la pau, així com representants del Govern i de diversos ajuntaments i institucions.

En la inauguració, el vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau i director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va emplaçar tota institució i entitat catalana compromesa amb els valors de la cultura de pau i la justícia social a sumar-se al Fòrum Català per la Pau: “És el moment d’obrir la reflexió sobre com entenem una Catalunya en pau i sobre com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. És moment de comptar-nos, trobar-nos i explicar-nos entre totes les persones, col·lectius i institucions que compartim els valors de la cultura de pau i que compartim el compromís per a un món més just i solidari”.

Per la seva banda, la presidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que el Fòrum Català per la Pau ha de permetre “dissenyar una política pública de pau avalada per tots els grups parlamentaris, una assignatura pendent” i va afegir que el procés també “ens ha de servir per enfortir el moviment per la pau i la noviolència que liderem des de la societat civil”.

Tant el director de l’ICIP com la presidenta de Lafede.cat van mostrar la solidaritat amb les tres activistes catalanes que estan en vaga de fam per Palestina, entre les quals Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, la qual no va poder participar en la jornada.

La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, qui va destacar la tradició de foment de la pau de Catalunya, un “país de pau”, que “no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i les llibertats fonamentals”. En la seva intervenció, Erra va augurar que el Fòrum Català per la Pau ajudarà a enfortir la cultura de pau, a “convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional”, i a “perfilar algunes respostes a partir de la intel·ligència col·lectiva del país”.

La jornada va comptar amb dues taules rodones: la primera va estar centrada en els reptes i les oportunitats per a la pau en el context d’amenaces globals, i la segona va estar dedicada als cinc eixos de debat que guiaran el Fòrum Català per la Pau quan s’iniciï el procés participatiu, el mes d’abril. Hi van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Luca Gervasoni, director de NOVACT; Maria Josep Parés, consultora; Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, periodista i politòleg, i Blanca Camps, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.