Sacristán, Manuel; Mir, Jordi (ed). Pacifismo para una revolución ecosocial. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau i Bellaterra edicions, 2025.
Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) va ser una de les figures intel·lectuals més rigoroses, coherents i completes del pensament crític espanyol del segle X, pioner a vincular el pacifisme amb l’ecologisme polític, l’emancipació social i el feminisme.
Pacifismo para una revolución ecosocial proposa revisitar i actualitzar pensament de Sacristán, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor i en un moment històric marcat per l’escalada militar, l’emergència climàtica i l’afebliment de la democràcia. Com destaca el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la lectura de Sacristán resulta avui “d’una actualitat tan rabiosa com lamentable”. La seva anàlisi de la deriva autoritària, la mercantilització de la vida, la desigualtat creixent, el militarisme i la crisi ecològica il·lumina problemes que persisteixen —i s’agreugen— al segle XXI.
Pacifisme revolucionari: la via “sense guerra” per transformar la societat
Sacristán va defensar un pacifisme revolucionari, concebut com una estratègia activa per afrontar els conflictes i promoure una transformació profunda del model social, econòmic i polític. El llibre aborda temes crucials per entendre el seu pensament:
- la crítica frontal al’ armament nuclear,
- l’oposició argumentada a la integració d’Espanya a l’OTAN,
- la necessitat d’assumir la noviolència com a mètode polític,
- i la defensa del paper dels moviments socials com a motors de canvi.
Per Sacristán, lluitar «sense guerra» no significava renunciar al conflicte social , sinó orientar aquest conflicte cap a formes democràtiques, racionals i emancipadores.
Una obra necessària per comprendre el present
Pacifismo para una revolución ecosocial és també una invitació a mirar el passat per entendre debats actuals sobre militarisme, violència política, crisi ecològica o retrocessos democràtics. Sacristán va ser un dels primers a advertir que la revolució del futur seria necessàriament ecosocial.
El volum ofereix al lector arguments, context històric i eines conceptuals per repensar l’acció política en un segle XXI amenaçat per noves guerres, crisis ambientals i una creixent desigualtat. Tal com ressalta el text de presentació, recuperar Sacristán «ens arma d’arguments per confrontar la violència i el militarisme» i ens recorda la importància de mantenir la coherència entre pensament i acció.
Sobre l’autor i l’editor
Manuel Sacristán Luzón (1925-1985)
Filòsof, lògic, professor universitari, traductor i assagista, Sacristán va introduir a Espanya autors clau del marxisme (Marx, Engels, Gramsci, Lukács) i del pensament contemporani (Adorno, Quine, Marcuse). El seu compromís polític el va portar a l’antifranquisme, l’activisme democràtic i l’impuls d’iniciatives editorials i educatives fonamentals. Tot i la seva influència, continua sent una figura de vegades desconeguda per al gran públic.
Jordi Mir García (Barcelona, 1976)
Doctor en Humanitats, professor a la UPF i la UAB, és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials i de l’Observatori del Sistema Universitari, ha publicat i coordinat obres sobre democràcia, cultura política i pensament crític.