En un context de creixent polarització, revisionisme històric i violència basada en la identitat a Europa, actors destacats de la societat civil, acadèmics i responsables polítics es reuniran a Sarajevo en el marc de Closing the Gaps: A Multi-Stakeholder Roundtable on Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, una trobada de dos dies coorganitzada per l’ICIP, la International Coalition of Sites of Conscience (ICSC) i el War Childhood Museum. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2026, en una ciutat profundament marcada per la guerra, la memòria i els esforços sostinguts de reconciliació.
Des de la Segona Guerra Mundial, les polítiques i pràctiques de memòria han sorgit de la necessitat d’afrontar atrocitats, honorar les víctimes i prevenir-ne la repetició. De l’Holocaust a Rwanda i Bòsnia, aquests esforços no només han buscat recordar, sinó també combatre el negacionisme i incorporar aprenentatges a la vida pública. Tanmateix, avui aquestes lliçons semblen estar sota pressió: els patrons d’odi i violència reapareixen, i fins i tot societats que un dia van defensar el “mai més” sovint no reconeixen els mateixos perills quan emergeixen en altres contextos. Des del negacionisme i el revisionisme a l’Amèrica Llatina, fins als genocidis en curs a Gaza i al Sudan, passant per les renovades tensions interètniques als Balcans, el paper de la memòria és més rellevant que mai.
En aquest escenari, es fa necessari un exercici compartit de reflexió crítica sobre els límits actuals de les polítiques de memòria: què està fallant, quines causes estructurals expliquen aquestes limitacions i quins aprenentatges poden contribuir a reforçar la prevenció i la resiliència democràtica.
De la commemoració a la prevenció
La trobada, que tindrà lloc a Europe House, analitzarà de manera crítica per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no aconsegueixen traduir el record en prevenció, resiliència democràtica i cohesió social, i com es poden superar aquestes mancances. Reunirà supervivents, professionals, acadèmics i responsables polítics amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració, l’aprenentatge compartit i l’acció col·lectiva que pugui influir en les polítiques públiques i les pràctiques a escala europea.
En un moment en què el dret internacional i els drets humans es troben sota una pressió sostinguda, el treball en memòria ha de recuperar el seu propòsit original: no com un acte passiu de commemoració, sinó com un exercici de responsabilitat democràtica, resistència i justícia.
Una trobada amb veus internacionals
La trobada comptarà amb un grup divers de ponents, entre els quals Hasan Hasanović, supervivent del genocidi de Srebrenica i responsable del Programa d’Història Oral del Memorial de Srebrenica; Alma Mustafić, supervivent, investigadora i professora a la Utrecht University of Applied Sciences; Jaclyn Streitfeld-Hall, directora executiva adjunta del Global Centre for the Responsibility to Protect; Emmanuel Achiri, assessor de polítiques a la European Network Against Racism (ENAR); Edina Bećirević, professora associada a la Universitat de Sarajevo i autora de Genocide on the Drina River; Nayat Karakose, directora de programes de la Hrant Dink Foundation; William Blair, director de col·leccions de National Museums Northern Ireland; i Nikola Kandić, responsable de l’oficina de Sarajevo del Regional Youth Cooperation Office (RYCO), entre d’altres.
Al llarg de les sessions plenàries, taules rodones i grups de treball, les persones participants abordaran qüestions clau com ara les polítiques de memòria poden incorporar millor les històries marginades sense alimentar la polarització; com els enfocaments interseccionals poden afavorir el diàleg entre comunitats; i com les iniciatives de memòria poden traduir-se en accions concretes per afrontar les causes profundes i els factors de risc de la violència.
Cap a un full de ruta europeu
La trobada culminarà amb l’elaboració d’un Policy Roadmap que recollirà recomanacions pràctiques per enfortir els vincles entre el treball de memòria, la prevenció de la violència, les polítiques contra la discriminació i la resiliència democràtica. Aquests resultats tenen com a objectiu contribuir als debats de política pública i reforçar la cooperació entre la societat civil i els responsables polítics a tot Europa.
