En un context global marcat per l’augment dels conflictes i la instrumentalització de la història, l’ICIP, conjuntament amb la International Coalition of Sites of Conscience i el War Childhood Museum, ha organitzat una taula rodona internacional a Sarajevo els dies 24 i 25 de març.
La trobada, sota el títol “Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe”, ha reunit actors de la societat civil, organitzacions de base, acadèmics i responsables polítics a Europe House per analitzar de manera crítica per què la promesa del “mai més” posterior a la Segona Guerra Mundial sovint no s’ha traduït en mecanismes efectius de prevenció de la violència.
Davant la “nova normalitat” de la guerra
La conferència es va inaugurar amb una reflexió contundent sobre el moment geopolític actual. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va advertir que vivim temps profundament inquietants, en què la tendència cap als acords de pau ha retrocedit en favor de la política de poder.
“La guerra s’està configurant com una nova normalitat”, va assenyalar Herbolzheimer, tot interpel·lant els participants a construir nous relats d’esperança i a trobar maneres de sostenir diàlegs complexos en societats cada cop més polaritzades.
Durant la primera jornada, els participants van identificar les limitacions de les polítiques de memòria actuals. Els debats van posar de manifest com els relats dominants sovint responen a una “història fabricada” que deixa al marge col·lectius sencers, com ara la comunitat romaní, el patiment de la qual durant la Segona Guerra Mundial i les guerres dels anys noranta ha estat sovint exclòs dels arxius institucionals.
També es va denunciar la instrumentalització política de la memòria, utilitzada sovint per justificar violències presents o reforçar divisions socials, en lloc de contribuir a processos de reparació i convivència.
“Esperança activa” i prevenció pràctica
La segona jornada va girar cap a la identificació de solucions concretes. En una intervenció especialment emotiva, Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica, va recordar el sentit profund del treball de memòria:
“La memòria no se centra només en el passat; és una eina per a la prevenció, per a la participació cívica i per a l’acció social,” va dir. Mustafić va subratllar que la memòria alimenta el coratge per denunciar les injustícies i actuar en solidaritat amb altres persones.
A partir d’aquí, els participants van explorar estratègies per integrar la memòria històrica en sistemes d’alerta precoç i mecanismes contra la discriminació. Entre les principals recomanacions sorgides dels grups de treball destaquen:
- Un enfocament integral de la UE: es va reclamar a la Unió Europea superar la fragmentació de les polítiques antidiscriminació i adoptar una visió més coherent i transversal.
- Sense dobles estàndards: es va instar a considerar les atrocitats no com fets aïllats, sinó com a riscos de seguretat a llarg termini, i a aplicar els mecanismes de rendició de comptes de manera equitativa.
- Construcció de pau inclusiva i de base: es va insistir en la necessitat de sortir de les dinàmiques elitistes i impulsar processos arrelats al territori, implicant especialment el jovent i promovent pràctiques comunitàries que generin confiança.
Cap a una comunitat de pràctica
Més enllà de l’anàlisi, la trobada ha posat les bases per a una col·laboració sostinguda en el temps. Davant reptes com la possible reducció del finançament europeu en construcció de pau o l’augment de la censura política, els participants van expressar el compromís de crear una comunitat de pràctica a llarg termini.
La celebració de la trobada a Sarajevo, una ciutat marcada per les conseqüències dels conflictes recents, però també pels esforços de reconstrucció i convivència, reforça el compromís de l’ICIP i de les organitzacions participants per impulsar la memòria com una eina clau per a la prevenció de la violència i la construcció de pau.
