El Parlament de Catalunya ha adoptat aquesta setmana una resolució de suport a les organitzacions defensores de drets humans, socials i ambientals d’El Salvador. Encara que simbòlic, el gest és enormement important.
El Salvador viu en estat d’excepció des del 27 de març de 2022. I estat d’excepció significa suspensió dràstica de drets i llibertats. Si bé es va decretar com a mesura excepcional per combatre els elevadíssims índexs de violència i inseguretat, la seva implementació s’ha perllongat en el temps i ha derivat en pràctiques autoritàries que no contribueixen a la consolidació de la pau al país. La pròpia Comissió Interamericana de Drets Humans ha estat molt clara en aquest sentit i ha demanat al govern salvadoreny posar-hi fi.
Una de les principals conseqüències d’aquesta mesura securitària són les prop de 90.000 persones privades de llibertat, que fan del país centreamericà el lloc amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.650/100.000 hab.). Com moltes organitzacions de drets humans denuncien, un gruix considerable d’aquestes persones han estat empresonades sense proves suficients. El mateix règim ha admès un possible marge d’error de 8.000 persones, considerades com a danys colaterals en aquesta guerra contra les bandes criminals: persones sense conducta delinqüencial capturades per trobar-se al lloc equivocat en el moment equivocat, per identificacions discriminatòries o per delacions veïnals i acusacions falses. També per donar compliment a quotes de detenció predeterminades.
Aquestes persones es troben en unes condicions de detenció inhumanes en centres on es multipliquen les denúncies per tortura, desaparicions forçades i morts en custòdia estatal. Es calcula que més d’un miler d’infants i adolescents han estat empresonats en aquest mateix context. Les reformes de la Llei Penal Juvenil aprovades l’any passat permeten que els joves condemnats per delictes relacionats amb el crim organitzat puguin ser traslladats a centres penitenciaris per a adults. I des del febrer d’enguany, una reforma constitucional permet l’aplicació de la cadena perpètua per una sèrie de delictes tant a adults com a adolescents de més de 12 anys.
D’altra banda, amb l’excusa del manteniment de la seguretat i sota aquest règim d’excepció, es justifica la concentració de poders i s’està restringint la llibertat de totes aquelles persones i organitzacions contràries a la retòrica governamental i a les comunitats que protesten per les afectacions de megaprojectes. La promulgació de la llei d’agents estrangers és un instrument més en el control d’ONG i en la restricció creixent de l’espai cívic. En paral·lel, la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa es veuen cada cop més limitades, i aboquen un gran nombre de periodistes salvadorenys a l’exili.
Com ha explicat la periodista Angélica Cárcamo als diputats i diputades catalans, aquesta repressió contra el periodisme crític es combina amb la cooptació de de les corporacions mediàtiques tradicionals i una injecció milionària de fons públics per dominar la narrativa i presentar el règim com un model de seguretat i prosperitat.
I està funcionant. Segons enquestes recents, tot i la deriva autoritària, la població salvadorenya segueix donant ampli suport al president Nayib Bukele. I més d’un país confrontat a problemes (reals o magnificats) de seguretat està tenint la temptació de replicar parts del model Bukele encara que impliqui retrocessos democràtics.
És evident que els nivells de violència a El Salvador eren insostenibles i feien la vida impossible a centenars de milers de persones. I és cert que les taxes d’homicidi s’han reduït a El Salvador i que la població té la sensació de viure amb més seguretat. Però a quin preu? Fa poques setmanes el Grup Internacional d’Expertes i Experts per a la Investigació de Violacions de Drets Humans en el marc de l’Estat d’Excepció a El Salvador va presentar un informe a les Nacions Unides que afirma que el règim d’excepció s’ha convertit en una “política d’Estat” repressiva i que hi ha motius raonables per pensar que durant els últims quatre anys s’han comès crims contra la humanitat al país.
No es pot presentar el model Bukele – una política de seguretat basada en la concentració de poders i la violació dels drets humans – com un model d’èxit. És fonamental que es denunciïn públicament i rotundament les parts més obscures d’aquest model que s’autoproclama exemplar i que es condemni sense embuts els atacs a l’estat de dret, la democràcia i la dignitat humana que comporta.
Si bé les organitzacions i institucions de drets humans fa temps que alerten sobre la situació salvadorenya, la resposta de la comunitat internacional està sent insuficient. Els pronunciaments crítics envers el règim d’excepció són escassos i poc incisius. Per això és important que la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya hagi tingut una sessió enfocada a l’Amèrica Central amb compareixences molt pertinents de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, periodistes i persones defensores dels drets humans de la regió. Benvingudes les dues resolucions adoptades – sobre El Salvador, i també sobre Nicaragua, país que viu sota un règim autoritari – a la cambra catalana. Ser un país de pau com pretenem ser també és defensar la democràcia i els drets humans allà on són tan flagrantment atacats i solidaritzar-se amb les víctimes de la repressió.
Sabina Puig, responsable de l’àrea “Violències fora de contextos bèl·lics” de l’ICIP