A Mèxic es comptabilitzen més de 120.000 desaparicions forçades des de l’inici de l’anomenada ‘guerra contra el narco’ que el 2006 va inaugurar l’expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l’Amèrica Llatina. Els migrants en trànsit cap als Estats Units són un dels col·lectius víctimes de la violència. El padre Pedro Pantoja és membre de la ‘Casa del Migrante’, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L’Institut for Policy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels drets humans.
Etiqueta: Drets humans i justícia social
Maryam Al Khawaja
Bahrain va ser l’únic país del Golf Pèrsic on es va contagiar l’anomenada Primavera Àrab el 2011. Com a Tunísia, Egipte o Líbia, la població va sortir al carrer reclamant llibertat, democràcia i respecte pels drets humans. Les protestes pacífiques, però, es van veure reprimides sense contemplacions. Desenes de morts, centenars de persones ferides i empresonades, tortures i exili. La Maryam Al Khawaja, exiliada, és la presidenta del Centre de Drets Humans de Bahrain. És filla de Abdulhadi Al Khawaja, destacat defensor dels drets humans condemnat a cadena perpètua. Actualment és l’assessora especial d’Advocacy amb el Gulf Center for Human Rights (GCHR), i treballa com a consultora amb ONGs.
Shamiaa Abulkhair
La revolta popular de 2011 a Egipte va posar fi a gairebé tres dècades de presidència de Hosni Mubarak. Semblava que s’obria llavors una nova època de llibertats per al país. Era un miratge, ja que els avenços en matèria de drets humans s’estan fent esperar. Diversos organismes internacionals han denunciat la repressió contra activistes i la manca de llibertat d’expressió. D’aquest fet és testimoni Shaimaa Abulkhair, d’Avocats sans Frontières i, anteriorment, membre del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en les seves sigles en anglès).
Thembisa Fakude
Poc més de dues dècades són les que han passat de la fi del règim apartheid sud-africà. Tot i l’accés a les institucions de la població negra són milions els sud-africans que viuen encara avui en l’extrema pobresa. Ni les polítiques de Mandela ni del seu CNA han pogut en aquest temps acabar amb l’herència econòmica i social de l’apartheid. Thembisa Fakude és un politòleg sud-africà, responsable d’investigació de l’Al Jazeera Center for Studies de la coneguda cadena televisiva catarí. La comunicació i l’Orient Mitjà són els seus àmbits d’expertesa.
Elsa Berg
Les Illes Fèroe són una petita nació, entre Islàndia i Noruega, formada per divuit illes. Tot i la distància física, formen part del Regne de Dinamarca. La seva autonomia data del 1948, quan les forces polítiques unionistes van aconseguir anul·lar el resultat d’un referèndum en el que els partidaris de la independència van ser majoria. Amb una llengua i una cultura pròpies, les Fèroe no formen part de la Unió Europea i tenen moneda pròpia. Berg és activista per la independència de les Fèroe i forma part de la UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats).
Armen Gabriel
La matinada del 24 d’abril de 1915 centenars d’intel·lectuals armenis són detinguts i assassinats per les autoritats otomanes. És només l’inici d’un genocidi que va culminar amb un milió i mig de persones massacrades. Els supervivents van ser desterrats i avui més de vuit milions d’armenis viuen arreu del món. Els avis de l’Armen Gabriel Sirouyan van exiliar-se a l’Argentina, des d’on van continuar cultivant la cultura i la història del poble armeni entre els seus fills i néts. L’Armen reivindica el reconeixement del genocidi armeni i una nació més justa amb l’educació com a epicentre del canvi.
Sabine Kakunga
Sabine Kakunga coordina la Plataforma d’Àfrica Central del Centre Nacional de Cooperació al Desenvolupament (CNCD) de Bèlgica. Kakunga, sociòloga especialista en gènere, representa a l’agència belga a la plataforma ‘Be gender’, on és la presidenta del grup de treball pels drets sexuals i reproductius. A més és formadora de dones a la RD del Congo.
Ivonne Mansbach
Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
José Luis Nvumba
El 1979 Teodoro Obiang va derrocar mitjançant un cop d’estat el president de Guinea Equatorial Francisco Macías. El país viu des de llavors en una dictadura que ha eliminat tota oposició interna. És un dels països més pobres del món, segons l’Índex de Pobresa Multidimensional, tot i tenir el PIB per càpita més alt de l’Àfrica Subsahariana gràcies a les seves reserves de petroli. L’advocat José Luis Nvumba va passar per les presons d’Obiang a principis dels anys 90, però va poder sortir gràcies a una intermediació del govern espanyol. A Catalunya viu exiliat i forma part de l’equip jurídic de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats.
Juan Jerónimo
Juan Jerónimo és el líder espiritual de la comunitat maia Plan de Sánchez, de Guatemala, una àrea molt marcada durant anys per la violència. Des de la finalització del conflicte ha lluitat per aconseguir justícia. En certa manera ho ha aconseguit gràcies a una condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans als perpetradors de la violència, però en un país on els militars encara ostenten bona part del poder, la reparació per al poble maia queda lluny.
M. Asaad
La guerra civil en què va entrar Síria el 2011 i que ha portat unes conseqüències devastadores per al país àrab compleix el tretzè aniversari el 2024. Tretze anys ja han passat des que es van iniciar les revoltes populars contra Damasc, que van començar un conflicte en què entre 300.000 i 600.000 persones han perdut la vida. Davant aquesta perspectiva, els exiliats sirians a Catalunya -molts refugiats polítics dels anys vuitanta com el doctor M. Asaad- van formar l’Associació síria-catalana per la Llibertat i la Democràcia amb l’objectiu d’ajudar el seu poble i donar a conèixer el que està succeint al seu país.