A Catalunya resideixen centenars de persones originàries de Palestina. Bona part d’ells es reuneixen al voltant de l’associació Comunitat Palestina. L’entitat pretén ser un espai de trobada amb la resta de la ciutadania catalana i posa l’accent en la defensa dels drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Ahmad Atawneh n’és membre des que va arribar provinent d’Hebron. El conflicte entre Palestina i Israel ha empès a milions de palestins cap a l’exili. La gran majoria són refugiats a països àrabs propers.
Etiqueta: Drets humans i justícia social
Virginia M. Bouvier
Experta en mediació i processos de pau, anàlisi de conflictes i prevenció, societat civil i gènere i construcció de pau, al llarg de la seva carrera Virginia Bouvier ha assessorat al Banc Mundial, USAID o ONU Dones, entre d’altres. També ha estat responsable de processos de pau a l’Institute of Peace (USIP), als Estats Units.
Eulogio Dávalos
El gener de 1975 el músic xilè Eulogio Dávalos aterrava a Barcelona fugint de la dictadura del general Augusto Pinochet. Un any i pocs mesos abans el president Salvador Allende s’havia tret la vida durant l’assalt dels colpistes al Palacio de La Moneda. Allende feia albirar un nou futur més just i digne per al poble xilè i per honrar la seva memòria, els exiliats xilens a la capital catalana van fundar el Centro Salvador Allende que presideix Dávalos.
Neus Català
Neus Català (Els Guiamets, 1915-2019) va ser de les que va perdre la guerra però no es va donar per vençuda. Membre de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) es va exiliar a França on a causa de la seva col·laboració amb la resistència antifeixista va ser detinguda i empresonada al camp de concentració nazi de Ravensbrück, a Alemanya. Després de la derrota de Hitler a la II Guerra Mundial va ser alliberada i va tornar a França per continuar la lluita contra el franquisme. Ha estat l’última supervinent català del camp de concentració nazi.
Pius Alibek
Pius Alibek va arribar a Barcelona el 1981. Va marxar de l’Iraq per estudiar i ja no hi va tornar. La prolongació de la guerra amb Iran (1980-1988) el va fer desistir. Després, el seu país viuria dos conflictes més (1991 i 2003). Escriptor, filòleg i cuiner, entre altres professions, Alibek va ser una de les figures destacades durant les històriques manifestacions de 2003 en contra de la invasió del seu país. Lamenta que a causa de la guerra i per voluntat de les potències occidentals, l’Iraq laic, modern i divers que ell va conèixer -malgrat la dictadura de Sadam Hussein- no tornarà a ser.
Pierre Rwanyindo
Pierre Rwanyindo va ser el director de l’Institut de Recerca i Diàleg per la Pau (IRDP) a Ruanda. En un país profundament dividit durant el conflicte entre hutus i tutsis, Rwanyindo va ser una figura respectada per ambdues comunitats. Des de la seva posició aquest professor rwandès va treballar d’ençà que va finalitzar la guerra -amb el subseqüent genocidi- per implementar polítiques de pau, en tots els aspectes, i reconciliació.
Francisco Soto
El Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH) de Guatemala va engegar el 2001 un seguit de querelles per genocidi als tribunals del país centreamericà. L’objectiu era asseure al banc dels acusats els militars que van dirigir el país durant el conflicte armat intern (1960-1996). Entre altres, el CALDH ha aconseguit que José Efraín Ríos Montt, president entre 1982 i 1983, l’època més dura de la repressió contra les comunitats maies, fos jutjat i condemnat. Francisco Soto és el director executiu del CALDH.
Pilar Massana
El 15 de febrer de 2003, més d’un milió de persones va ocupar els carrers del centre de Barcelona per dir ‘No a la guerra’. Tot i que el principal objectiu no es va poder complir (la guerra a l’Iraq no es va aturar), la mobilització va esdevenir una fita històrica per al moviment pacifista català i per al conjunt de la ciutadania. L’activista, política i escriptora Pilar Massana va ser a la cuina d’aquella demostració de poder de l’opinió pública. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or del Treball Social 2013.
Anna Sallés
Anna Sallés és catedràtica i professora emèrita d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Filla de l’exili, va néixer a França un any després d’acabada la Guerra Civil espanyola. Durant la seva joventut i ja a Barcelona Sallés va militar al PSUC, militància que la va dur a trepitjar durant uns mesos les presons franquistes.
Ricardo Saenz
Ricardo Sáenz de Tejada ha escrit nombrosos articles i diversos llibres sobre política, moviments socials i història de Guatemala. Com a investigador i professor forma part de la Universidad de San Carlos i de la Rafael Landívar així com de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales. En aquesta línia, també ha coordinat el Programa d’Estudis sobre la Història i la Memòria de Guatemala.
Kada Hotik
Kada Hotic és una de les persones que l’11 de juliol de 1995 van buscar refugi a les instal·lacions de les Nacions Unides de Potocari quan Srebrenica va caure en mans de les tropes del general serbobosnià Ratko Mladic. L’exèrcit de la República Srpska i els paramilitars van matar 8.000 persones. Hotic va perdre el marit, el fill i dos germans. Des d’aleshores, amb tantes altres mares de Srebrenica, va emprendre una llarga lluita per la veritat i la justícia.
Ljuljetta Goranci
Nansen Dialogue Centre (NDC) és una ONG que treballa a la regió dels Balcans. El seu objectiu és fomentar el diàleg i la construcció de pau amb la vista posada en la reconciliació. Ljulieta Goranci dirigeix NDC a Bòsnia i Hercegovina, un país on l’ONG treballa sobretot en l’àmbit de l’educació. El seu objectiu és fomentar l’apropament entre els joves de les diferents comunitats, segregats a les escoles segons la seva procedència ètnica.