El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Etiqueta: Respecte a la diversitat
Mohlamin M. Brahim
L’apàtrida segons la definició del diccionari és la persona que no té cap nacionalitat. Afegiríem que no la té perquè, en molts casos no li és reconeguda per la inexistència d’un estat propi corresponent a la que hauria de ser, oficialment, la seva nacionalitat. Al món hi ha aproximadament dotze milions de persones apàtrides. En Mohlamin n’és un d’ells. Va néixer com a refugiat als campaments sahrauís d’Algèria i avui, gairebé 40 anys després, viu a Barcelona sota el mateix estatus.
M. Asaad
La guerra civil en què va entrar Síria el 2011 i que ha portat unes conseqüències devastadores per al país àrab compleix el tretzè aniversari el 2024. Tretze anys ja han passat des que es van iniciar les revoltes populars contra Damasc, que van començar un conflicte en què entre 300.000 i 600.000 persones han perdut la vida. Davant aquesta perspectiva, els exiliats sirians a Catalunya -molts refugiats polítics dels anys vuitanta com el doctor M. Asaad- van formar l’Associació síria-catalana per la Llibertat i la Democràcia amb l’objectiu d’ajudar el seu poble i donar a conèixer el que està succeint al seu país.
Nieves Gómez
Durant la dècada dels vuitanta, l’exèrcit guatemalenc va aplicar la tàctica de ‘terra arrasada’ en què, sota el pretext d’eliminar la guerrilla, va dur a terme massacres indiscriminades a moltes comunitats. Estrès posttraumàtic, dol alterat, sentiment de culpabilitat, plor o ensurt -que en la cultura maia és quan l’ànima es desvincula del cos- són alguns dels símptomes que encara arrosseguen els familiars de les víctimes i els supervivents a les massacres. Nieves Gómez és psicòloga de l’Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial, ONG que ha atès les víctimes d’ençà la finalització del conflicte a les comunitats rurals.
Paul Salem
Paul Salem és el fundador del Lebanese Center for Policy Studies. Reconegut expert en els assumptes polítics del Líban i de l’Orient Mitjà ha dirigit durant més de cinc anys el Carnegie Middle East Center a Beirut. A més, entre altres organitzacions internacionals ha col·laborat amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.
Francisco Rey
Francisco Rey és fundador i codirector de l’Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH) amb seu a Madrid. Especialista en salut pública i Relacions Internacionals ha treballat per a diverses ONG i ha estat consultor, entre d’altres, de la Comissió Europea, el PNUD, la FAO, Intermón OXFAM o Metges sense Fronteres. Avui, més enllà de la consultoria i la docència destaca la seva tasca com a investigador en àmbits com la cooperació i l’ajuda humanitària.
Thubten Wangchen
A principis dels anys 50 del segle passat Xina va ocupar el Tibet. La violència que va desencadenar l’ocupació va empènyer milers de tibetans a l’exili. En Thubten Wangchen en va ser un d’ells. Després de viure al Nepal i l’Índia, a l’adolescència va ingressar en un monestir budista. Durant aquesta etapa va conèixer el Dalai Lama Tenzin Gyatso amb qui va viatjar a Europa. Per recomanació d’aquest, en Wangchen va fundar el 1994 la Casa del Tibet a Barcelona. Actualment també és membre del Parlament tibetà a l’exili.
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.
Jovan Divjak
La primavera de 1992 l’exèrcit serbobosnià iniciava el setge de Sarajevo mentre el comandament de l’Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) decidia abandonar la ciutat. Jovan Divjak, serbi de naixement i membre del JNA decidia desobeir i restar a la ciutat per defensar-la de l’agressió com a comandant del recent creat Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Aquest acte li va valer el sobrenom del ‘serbi que va defensar Sarajevo’. Després de la guerra, Divjak va continuar compromès amb la pau i en el foment de la multietnicitat de Bòsnia i Hercegovina i va fundar l’ONG OGBH (l’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina). El 2013 Divjak va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau gràcies a la dedicació en favor de les víctimes i la reconciliació al seu país.
Eulogio Dávalos
El gener de 1975 el músic xilè Eulogio Dávalos aterrava a Barcelona fugint de la dictadura del general Augusto Pinochet. Un any i pocs mesos abans el president Salvador Allende s’havia tret la vida durant l’assalt dels colpistes al Palacio de La Moneda. Allende feia albirar un nou futur més just i digne per al poble xilè i per honrar la seva memòria, els exiliats xilens a la capital catalana van fundar el Centro Salvador Allende que presideix Dávalos.
Francisco Soto
El Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH) de Guatemala va engegar el 2001 un seguit de querelles per genocidi als tribunals del país centreamericà. L’objectiu era asseure al banc dels acusats els militars que van dirigir el país durant el conflicte armat intern (1960-1996). Entre altres, el CALDH ha aconseguit que José Efraín Ríos Montt, president entre 1982 i 1983, l’època més dura de la repressió contra les comunitats maies, fos jutjat i condemnat. Francisco Soto és el director executiu del CALDH.
Laurent Munyadilkirwa
Laurent Munyandilikirwa és un defensor dels drets humans, compromès amb la noviolència, la pau i la dignitat humana. Laurent era advocat i va servir a la Lliga Ruandesa per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (Liprodhor) com a president i a la Lliga dels Drets Humans dels Grans Llacs (LDGL) com a vicepresident el 2012. Com a tal i individualment es va implicar en la lluita per la llibertat d’expressió i d’associació a Ruanda. Membre de la societat civil de la diàspora rwandesa i coordinador de l’Observatori dels Drets Humans a Ruanda amb seu a París, el seu treball es centra en la investigació sobre les causes de la contínua violació dels drets humans a Ruanda.