L’ICIP ha presentat aquest dimarts 4 de novembre els resultats de l’Enquesta ICIP 2025 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que analitza la percepció de la ciutadania sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el grau de compromís amb la cultura de pau, en una en una roda de premsa a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el coordinador de l’enquesta i investigador de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon.
Els resultats mostren una ciutadania satisfeta amb la convivència, sobretot en l’entorn més proper, però amb una desconfiança creixent – envers la resta de persones i envers les institucions – i preocupada per a la seguretat i la diversitat. En clau internacional, en el context de rearmament global i dels conflictes a Ucraïna i Gaza, la ciutadania aposta per la cooperació internacional com a via per a garantir la pau al món, per sobre de les intervencions militars, i rebutja augmentar la despesa militar.
“La desconfiança en les institucions i en les polítiques transformadores (com el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme) és comprensible en un moment en que la població perd l’esperança en un futur millor”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. “És una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que atien la por, criminalitzen la migració, qüestionen la democràcia i alimenten el militarisme i en aquestes circumstàncies allò sorprenent és que encara predominin actituds de respecte i solidaritat, tant en l’entorn més proper com a nivell internacional”. Segons el director de l’ICIP, “els resultat de l’Enquesta ICIP 2025 demostren que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”.
Aquest és el sisè sondeig que publica l’ICIP amb l’objectiu d’aportar informació sobre la percepció de l’opinió pública en relació a diferents aspectes de la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en el foment de la pau.
Tots els resultats es poden consultar en una pàgina especial al web de l’ICIP amb la possibilitat de fer diferents encreuaments de les dades.
Valoració positiva de la convivència
La ciutadania valora de manera més positiva la convivència en l’entorn més proper, en el municipi/barri, amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10, mentre que aquesta baixa quan es fa referència al conjunt de Catalunya (5,9) i d’Espanya (5,6). Si bé només una cinquena part de la ciutadania considera que la convivència a Catalunya és dolenta, es manté la tendència a la baixa dels darrers d’anys: l’any 2018, la convivència a Catalunya es valorava amb un 6,9, un punt més que el 2025.
La mostra també constata que la societat catalana és considerada pacífica, amb una nota mitjana de 6,7 sobre 10, si bé respecte anys anteriors creixen alguns posicionaments contraris a la immigració o al feminisme, especialment entre la població més jove.
La majoria de la població, prop del 60%, defensa que l’arribada de migrants és positiva per a l’economia i rebutja que la seva cultura estigui en perill. Tot i això, gairebé la meitat de les persones enquestades creuen que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones, i augmenta el percentatge que considera que el país “ha empitjorat” a causa de la immigració.
Pel que fa a les qüestions de gènere, el 52% considera que les dones pateixen desigualtat, mentre que un 22% creu que els homes estan en desavantatge. Els nois joves expressen opinions més conservadores: 6 de cada 10 afirmen que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones i vora el 30% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes.
Segons l’investigador Toni Rodon, es constata “una tendència conservadora per part dels homes joves en diverses qüestions relatives al feminisme: entre un 10% i un 25 d’ells tenen posicions reaccionàries”. Unes actituds que també es mostren en altres qüestions, com les que fan referència a la valoració de la democràcia o a la despesa militar.
Descens de la confiança social i institucional
L’enquesta mostra una caiguda notable de la confiança interpersonal. Un terç de la població afirma desconfiar de la resta de la gent, i la nota mitjana se situa en 4,7 sobre 10, per sota de la mitjana europea. La confiança augmenta amb el nivell d’estudis: les persones amb formació superior mostren més confiança social que aquelles amb estudis bàsics.
Pel que fa a la confiança en les institucions, cap d’elles obté un aprovat. Els governs locals (4,3) i la Unió Europea (4,2) són els millor valorats, seguits de la Generalitat (4,1) i el Govern espanyol (3,5). Tot i això, el 64% de la població considera que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, mentre que un terç expressa dubtes o desacord. El rebuig a l’autoritarisme és majoritari, amb una puntuació mitjana d’1,4 sobre 10 davant la idea d’un dirigent fort per sobre de la llei, encara que els joves mostren un menor rebuig.
Rodon considera quee el deteriorament del capital social és “preocupant”, tant a nivell horitzontal (confiança en la resta de la gent) com a nivell vertical (confiança en les institucions). “Sembla que d’una societat més comunitarista a una societat més individualista, i en aquest període de transició poden sorgir conflictes i tensions”, afirma.
Més polarització ideològica que emocional
El Procés independentista, la immigració i la llengua són els temes que es perceben com a més polaritzadors, si bé el Procés perd rellevància en relació amb els anys anteriors.
L’enquesta també constata que la polarització és més ideològica que emocional: el respecte continua sent l’emoció predominant envers les persones que pensen diferent, molt per sobre de la ràbia i el menyspreu.
Augment de la sensació d’inseguretat
Creix la percepció que la seguretat ha empitjorat l’últim any a tots els nivells territorials, especialment al poble o ciutat de residència. La meitat de la ciutadania considera que la seguretat en el seu municipi és pitjor que fa un any, i el percentatge puja al 64% en el cas de Catalunya i al 72% quan es pregunta pel món.
El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són percebuts com a fenòmens habituals per un 60% de la població, i la delinqüència, les crisis econòmiques i el canvi climàtic són les principals preocupacions que expressa la ciutadania.
Pel que fa a les polítiques de seguretat, el suport a mesures punitives és majoritari (endurir penes, expulsar persones migrants que delinqueixen), però la ciutadania rebutja perdre llibertats a canvi de més seguretat. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.
Suport a la cooperació i rebuig a l’augment de la despesa militar
L’enquesta també recull la percepció de la ciutadania sobre la seguretat internacional en el context actual de rearmament global i amb els conflictes vigents a Ucraïna i al Pròxim Orient.
En aquest context advers, la majoria de la població considera que la cooperació entre països, les sancions internacionals i l’ajuda als països empobrits són les vies més efectives per garantir la pau al món, molt per sobre de les intervencions militars. I un 43% de la població destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes i els Cascos Blaus de Nacions Unides, més que a l’exèrcit.
També es constata que la meitat de la ciutadania és contrària al fet que Espanya augmenti la despesa militar al 5% del PIB com reclama l’OTAN, i una majoria considera que la despesa militar actual és adequada o excessiva. Amb tot, l’enquesta també desprèn que el suport a augmentar la despesa militar ha crescut de manera considerable els darrers anys, i els nois joves són els més partidaris a invertir més diners en aquest àmbit.
Pel què fa als riscos per a la seguretat a nivell mundial, la meitat de la població veu la influència dels Estats Units i Rússia com un risc elevat per a la seguretat, i una majoria és favorable de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres a Ucraïna i Gaza.
Metodologia emprada
L’Enquesta ICIP 2025 s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.763 persones majors d’edat residents a Catalunya, entrevistades entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i ha inclòs diferents experiments metodològics.
Es tracta de la sisena enquesta que publica l’ICIP per tal de copsar les actituds de la ciutadania sobre la convivència, la polarització o la seguretat.. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Enquesta ICIP 2023. Convivència i seguretat a Catalunya”; “Enquesta ICIP 2022. Convivència i cohesió a Catalunya”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
Amb aquesta sisena edició, l’Enquesta ICIP es consolida com una eina de referència per analitzar les percepcions socials sobre convivència, seguretat i cultura de pau, i per orientar les polítiques públiques en favor d’una societat més justa i pacífica.
