Entre aplaudiments i crits de “Gaza, Gaza, no estàs sola”, la Flotilla Global Sumud ha salpat finalment del port de Barcelona rumb a Gaza amb més de 300 tripulants de 44 països. Amb embarcacions modestes però plenes d’aliments, aigua i medicaments, carregaven alhora el missatge de la població que sent impotència davant la barbàrie. La missió també comptarà amb vaixells que sortiran d’altres ports com Itàlia, Grècia i Tunísia.

La Flotilla és una iniciativa marítima liderada per la societat civil que busca obrir un corredor humanitari i trencar el bloqueig israelià imposat a la franja de Gaza des de fa quasi dues dècades. La paraula àrab sumud significa “perseverança” i és el concepte que inspira l’esperit del viatge: navegar contra la injustícia, la complicitat dels governs i el silenci de la comunitat internacional.

La coalició arriba quan els fluxos d’ajuda estan oficialment paralitzats des que Israel ha intensificat la seva ofensiva contra Gaza en les darreres setmanes, limitant l’abastiment d’aliments i subministraments bàsics al nord del territori palestí. Actualment el 100% de la població pateix inseguretat alimentària greu, i es preveu que fins un 32% arribi a nivells catastròfics abans de finals de setembre. Serveis com l’electricitat i les comunicacions han col·lapsat des de l’inici de la guerra, l’octubre de 2023, en la qual han mort més de 62.000 palestins i més de 156.000 han resultat ferits, segons xifres del Ministeri de Salut de Gaza i el Ministeri d’Afers Exteriors israelià.

La Global Sumud Flotilla emergeix com un gest històric de solidaritat humana. Els integrants —professorat, metges, periodistes, artistes i activistes— abanderen la resistència pacífica i denuncien que, darrere les xifres i els titulars, hi ha persones atrapades en la misèria i en l’horror, sense cap projecció de futur. No volen recórrer a la violència ni ser cap amenaça, sinó mostrar un compromís moral posant el cos i la veu al servei de les vides més afectades per la guerra, sense més armes que el crit a favor de la compassió.

La solidaritat és, sovint, una manera de canalitzar la indignació i transformar-la en acció, i té la virtut de ser contagiosa. Així ho van demostrar les 200 persones voluntàries del Baix Montseny que, en poques hores i sota el nom de “Cuineres per la Pau”, van preparar més de 2.000 àpats pels dies a terra i, per l’aprovisionament a mar, van gestionar un volum extraordinari d’aliments per tal que les embarcacions puguin preparar un total de 14.400 àpats. Tot amb productes donats per petits comerços i productors locals. El que va començar com la proposta d’una sola persona es va estendre, com una ona, més enllà de l’esperat. Avui és un gest col·lectiu que evidencia la força de l’autogestió comunitària: quan les institucions no hi arriben, la societat també sap organitzar-se i practicar la política de la cura.

Al llarg de la història, la lluita noviolenta ha estat una eina per transformar realitats aparentment inamovibles. No és una apologia a la passivitat, ans al contrari: és una força capaç de cohesionar i mobilitzar societats senceres i erosionar estructures d’opressió.

Interceptar vaixells humanitaris en aigües internacionals és il·legal segons el dret marítim i la Cort Internacional de Justícia ha ordenat a Israel que permeti l’entrada d’ajuda. Amb tot, aquesta serà la quarta expedició que hi intentarà arribar enguany. La Global Sumud és la més nombrosa fins a la data i, malgrat les amenaces del ministre de Seguretat israelià, les embarcacions segueixen amb la travessa perquè el desig d’un altre món possible és més fort que la por. Cada vaixell que busca desafiar el bloqueig esdevé un recordatori que el coratge i la solidaritat entre pobles nodreixen l’esperança, una condició indispensable per obrir camins cap a la pau allà on sembla que només hi ha murs.

Els participants a bord ja han manifestat que, si Israel no els deixa avançar, “el pla B és tornar-hi i ser-ne més”. Perquè el que mou aquestes accions no és el vent ni el motor, sinó la convicció que la dignitat humana mai no hauria de tenir fronteres ni respondre a interessos polítics i econòmics que menystenen tan feroçment la vida.

Sandra Martínez Domingo, responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat

Compartir