Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
