Amb motiu del 25è aniversari de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat (Resolució 1325), l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau van organitzar el 12 de novembre al Pati Manning l’acte “On són la pau i la seguretat? Propostes feministes”, una jornada per analitzar els avenços d’aquest marc internacional i, sobretot, per pensar els seus reptes en un context global marcat per la guerra, el rearmament i l’ofensiva autoritària.
L’obertura va anar a càrrec de María Villellas (Escola de Cultura de Pau) i Kristian Herbolzheimer (ICIP), que van situar la sessió en un moment polític especialment difícil per als drets de les dones i per a la defensa del multilateralisme.
L’acte va comptar amb una ponència magistral de Sarah Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, seguida d’una conversa feminista amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia.
Èxits, límits i una agenda “capturada”
En la seva ponència, Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, va recordar que la Resolució 1325 és fruit de dècades d’activisme de dones en contextos de conflicte i que ha contribuït a generar marcs internacionals i processos de pau més inclusius.
Tot i això, va alertar d’un problema estructural: la captura política de l’agenda. Taylor va explicar que, en institucionalitzar-se en òrgans com el Consell de Seguretat de l’ONU, la 1325 ha quedat condicionada pels interessos dels Estats, especialment dels membres permanents, que prioritzen la seva agenda geopolítica i militar. Aquest desplaçament ha comportat la pèrdua del seu nucli antimilitarista, és a dir, la desaparició progressiva de la seva essència original, que qüestionava el militarisme i la lògica de la guerra, perquè aquest plantejament entra en conflicte directe amb les prioritats dels estats més poderosos del sistema internacional.
Aquesta captura també es reflecteix en la manca de rendició de comptes en conflictes com Gaza, Sudan o Myanmar, en la reducció del finançament a organitzacions feministes, en la confusió persistent entre “dones” i “gènere” i en l’escassa atenció a les comunitats LGBTQIA+.
Segons Taylor, revertir aquesta tendència exigeix tornar a posar les constructores de pau i les organitzacions comunitàries al centre, amb suport polític i econòmic sostingut, per recuperar el potencial transformador de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat.
Una conversa feminista per defensar la vida i la democràcia
La taula rodona, amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia, va aprofundir en les implicacions actuals del militarisme i la violència.
La presidenta d’honor de WILPF Espanya, Carmen Magallón, va descriure l’actual conjuntura com uns “temps molt durs i molt foscos”. Va insistir en la necessitat de protegir la Resolució 1325 com a part del dret internacional i recuperar els conceptes bàsics que avui són qüestionats, començant per la noció d’humanitat. Tant Magallón com Simón van alertar també de la importància de contrarestar els discursos d’extrema dreta que interpel·len i capten un sector del jovent masculí, i de reivindicar propostes que defensin la igualtat, la convivència i la democràcia.
La investigadora i membre de la Junta de l’ICIP Nour Salameh va portar la mirada cap a Síria. Va afirmar que la pau feminista parteix de la memòria viva de les dones que han resistit dècades de guerra i autoritarisme. Va criticar que l’Agenda DPS hagi estat sovint instrumental, convidant dones a la taula de negociació sense transformar les estructures patriarcals i militaristes.
La periodista i ecofeminista Patricia Simón va denunciar que avui existeix una “guerra declarada” contra les persones que generen pensament crític (feministes, pacifistes, periodistes) en un intent d’eclipsar la democràcia i imposar un règim basat en l’odi. Va posar en valor la fortalesa del moviment global de solidaritat amb Palestina i la participació activa de la joventut. Va recordar que, mentre el dret internacional humanitari és vulnerat de manera flagrant, són precisament els “radicals utòpics” els qui defensen la norma i la llei.
Una agenda que cal continuar defensant
La jornada va deixar clar que, malgrat la instrumentalització política que ha patit la Resolució 1325, la força transformadora de l’Agenda DPS continua viva en la solidaritat feminista, en la desmilitarització de les narratives i en la resistència activa de moviments de base i comunitats que treballen per la pau.
Lluny de renunciar-hi, les ponents van coincidir que aquest és precisament el moment d’aprofundir en l’agenda i recuperar-ne l’esperit antimilitarista original.
