Els mesos de març i abril l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi“, com a complement de l’exposició “PolsXtrems“, que es pot visitar fins al 17 de maig a Palau Robert. La mostra recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític i posar a prova les capacitats de diàleg i d’escolta d’opinions diferents, en el context de creixent polarització política i social i increment de la desinformació i de normalització de les narratives excloents.
La desinformació emocional i la necessitat d’alfabetització mediàtica
El primer debat, celebrat el 25 de març amb el títol “Riscos de la desinformació“, es va centrar en els mecanismes que propaguen la desinformació – amplificada sobretot a les xarxes socials- i en la necessitat de desenvolupar eines per a combatre-la.
Hi van participar Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de l’assocació Learn to Check. La moderació va anar a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític.
Les ponents van debatre sobre com els mitjans de comunicació tradicionals competeixen amb les xarxes socials en la difusió d’informació, i com precisament les plataformes tecnològiques viralitzen les notícies falses i promouen continguts que apel·len a l’emotivitat i fomenten les opinions més extremes. Per tal de fer-hi front, les participants van posar l’accent en promoure eines de verificació de continguts, l regulació de les plataformes i l’alfabetització mediàtica. Per exemple, Carrillo va presentar el mètode PANTERA, basat en analitzar els continguts a partir de la seva procedència, autoria, novetat, to, evidència, rèpliques i ampliació.
Els algoritmes, motors de la polarització
La segona sessió del cicle, celebrada el 8 d’abril, va portar per títol “Algoritmes, poder i polarització” i va comptar amb la participació d’Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, cofundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. La moderació va anar a càrrec de Rita Costa, de Build Up.
El debat es va centrar en la responsabilitat de les plataformes digitals i el seu model de negoci en el foment de la polarització tòxica. Es van presentar recerques que demostren que xarxes com Facebook o X afavoreixen estructuralment el conflicte i la toxicitat, ja que els continguts més extrems són els que generen més interacció i, per tant, més benefici econòmic.
Com a contrapunt a aquesta situació, les expertes van apuntar alternatives concretes: el disseny prosocial (Prosocial Network Design), que promou algoritmes orientats al diàleg i a connectar punts de vista divergents des de l’entesa, i la nova regulació europea, com la Llei de Serveis Digitals, per exigir transparència a les grans tecnològiques i fomentar xarxes més locals i ètiques.
La normalització dels discursos d’odi
El cicle es va tancar el 22 d’abril amb la taula “Impacte i narratives dels discursos d’odi: com fer-hi front?“, amb la participació de Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació va anar a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.
La sessió va ser alertar sobre la propagació i normalització dels discursos excloents en l’esfera pública, mediàtica i política. Els participants van recordar que l’odi no és un fenomen nou, sinó que respon a estructures històriques de discriminació (racistes, masclites i classistes), que han servit per justificar la deshumanització de l’«altre». Els ponents van denunciar el racisme institucional i les polítiques europees de fronteres, que sovint condemnen les persones migrants a situacions de vulnerabilitat extrema, i van reinvidicar el treball en xarxa i la mobilització ciutadana davant les polítiques que fomenten l’odi i exclusió. La sessió també va abordar com combatre els discursos d’odi amb narratives transformadores.
El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.
