El Fòrum Català per la Pau ha posat punt final a dos anys de reflexió per orientar la primera política pública de pau de Catalunya, el Pla Director País de Pau. L’acte de tancament, celebrat el dissabte 28 de febrer al Bloc4BCN de Barcelona, va posar de manifest la pluralitat i diversitat d’actors que hi han participat i la creativitat del procés. Més de 100 entitats i 500 persones han contribuït amb 913 propostes per orientar el nou Pla Director, en un procés que ha reforçat el moviment de pau a Catalunya.
Un acte plural, creatiu i amb rècord de participació
La jornada va comptar amb més de 200 participants als vuit tallers i les dues converses de la tarda. L’acte va arrencar amb la benvinguda institucional del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Mar Benseny.
El conseller Duch va destacar que aquest “ha estat el procés participatiu amb més propostes rebudes dels darrers anys. Aquestes xifres són el reflex d’un país que debat i construeix col·lectivament” i va afegir que “estem compromesos a fer un pas més i que el Govern es doti d’un instrument de política pública de referència internacional en l’àmbit intern i extern de la pau.” Mar Benseny, per la seva banda, va subratllar que l’acte és “de tancament i d’obertura a la vegada”, ja que obre una nova fase per reforçar la idea que “la pau i la no-violència no és només absència de guerra, sinó una eina transversal” davant la crisi ambiental, els discursos d’odi, les violències racistes i patriarcals o la nova tecnologia de la guerra.
La ponència inaugural va anar a càrrec d’Amrita Kapur, secretària general de la Women’s International League for Peace & Freedom (WILPF) i ex-cap de la secció de Gènere d’UNRWA, que va posar en valor el procés participatiu: “La política de pau que s’explica avui és un exemple a nivell internacional, perquè compromet al govern en la prevenció dels conflictes, equitat de gènere, desmilitarització i canvi climàtic, entre d’altres departaments.” Kapur també va ressaltar el poder que tenen les nacions sense estat en la construcció de polítiques de pau: “Catalunya té l’oportunitat de ser exemple, per modelar mediacions o col·laboracions de solidaritat. Els actors subestatals poden actuar per la pau amb un camí diferent, ja que no estan compromesos amb el mateix sistema multilateral de les nacions.”
Tallers i debat: la pau des de tots els angles
Durant el matí es van celebrar vuit tallers participatius que van abordar les estratègies contra els discursos d’odi, els models de desenvolupament davant la crisi climàtica, l’impacte de la intel·ligència artificial en la vulneració de drets humans, el paper del feminisme, la cohesió social i el rol dels joves en una estratègia de pau.
Un procés coral de tota la societat catalana
A la tarda, la periodista Ariadna Oltra (3cat) va moderar dues converses amb representants de la Generalitat, entitats de la societat civil i institucions.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va posar en context la urgència del moment: “S’està imposant un discurs de fa 2.000 anys, que considera que si vols la pau t’has de preparar per la guerra. Amb aquesta feina feta, la població ha de poder notar, com a efecte immediat, que s’està articulant un discurs que genera esperança.”
Tica Font, representant de les entitats socials del Fòrum, va remarcar que “hem aconseguit plantejar la pau com a projecte polític. Hem explorat amb un procés que no tenia referents, i hem fet camí tots plegats amb un diàleg ampli, i territorialitzat a tot Catalunya. Davant de qui ens jutja d’ingenus, el resultat ha permès posar acció política a la taula, amb un acte democràtic i participatiu.”
Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va recordar que “més de 40 municipis del nostre país s’han coordinat per presentar propostes al Pla Director País de Pau” i va afegir que “la construcció de pau és convivència, cohesió i diàleg, també municipal.”
Un pla pioner a Europa amb vocació transversal
El Pla Director País de Pau serà un full de ruta per a totes les administracions catalanes i determinarà prioritats, recursos i línies de coordinació per fomentar la pau tant a Catalunya com a l’exterior. Les propostes recollides tenen una mirada transversal que inclou diferents departaments de la Generalitat i el món local, i la metodologia participativa emprada la situa com un instrument pioner a escala europea.
Pel que fa als propers passos, el Govern presentarà la proposta de Pla Director País de Pau al Consell Català de Foment de la Pau perquè la dictamini, i posteriorment el Parlament de Catalunya l’haurà de votar i aprovar. “Esperem que el Parlament de Catalunya aprovi una política pública transversal de pau abans d’acabar l’any”, va concloure Mar Benseny.
L’ICIP, com a unitat d’implementació del Fòrum juntament amb el Govern de la Generalitat i el Consell Català de Foment de la Pau, ha tingut un paper central en tot el procés: des del disseny de la metodologia participativa fins a la coordinació dels actors implicats i la sistematització de les 913 propostes recollides. Aquest treball conflueix amb el mandat fundacional de l’ICIP de promoure la cultura de pau a Catalunya i posicionar el país com a actor reconegut en l’àmbit internacional.
