El passat 12 de març, l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir la jornada “Polítiques de cura: del benefici privat al suport mutu”, un acte organitzat conjuntament per l’ICIP i l’editorial Tigre de Paper. La trobada, celebrada una setmana després del 8M, va reunir tres veus internacionals de referència, Premilla Nadasen, Jo Littler i Dean Spade, per analitzar com les cures han estat històricament invisibilitzades i mercantilitzades pel capitalisme, i quines alternatives existeixen des de l’autoorganització i la interdependència.
L’extractivisme de les cures i el capitalisme racial
La historiadora Premilla Nadasen, autora de Les cures. La fase superior del capitalisme, va obrir el debat explicant que el sistema actual no només se sosté sobre el treball de cures, sinó que l’ha convertit en una nova font de benefici privat. Nadasen va destacar que vivim en una fase on la vulnerabilitat i la malaltia són espais d’extracció de riquesa per a grans corporacions. Així mateix, va denunciar que les polítiques de cures actuals sovint exclouen les persones més marginalitzades, com les dones racialitzades, migrants o sense llar, per centrar-se en les necessitats de les famílies de classe mitjana. Segons l’autora, cal entendre les cures dins del marc del “capitalisme racial” per poder plantejar una lluita realment transformadora.
Interdependència contra la ficció de l’individu autosuficient
Per la seva banda, Jo Littler, coautora d’El manifest de les cures, va advocar per reconèixer la nostra interdependència radical. Littler va criticar la figura neoliberal de l’emprenedor autosuficient, qualificant-la d’ideologia fictícia, i va proposar el concepte de “cura promíscua”: la necessitat d’experimentar amb models de parentiu i suport que vagin més enllà de la família nuclear tradicional. La seva proposta política passa per una redistribució de la riquesa que prioritzi la “suficiència privada i el luxe públic”, garantint que infraestructures bàsiques com l’habitatge, el transport i la salut siguin béns comuns i gratuïts.
El suport mutu com a trinxera i estratègia de supervivència
Finalment, l’activista i advocat Dean Spade (que va participar de forma virtual) va diferenciar clarament el suport mutu de la caritat tradicional. Segons Spade, mentre la caritat tendeix a individualitzar la crisi i estigmatitzar la pobresa per estabilitzar el sistema, el suport mutu és intrínsecament antiautoritari i disruptiu, ja que polititza les necessitats i construeix solidaritat des de baix. En un context que Spade descriu com de “col·lapse” i ascens del feixisme, el suport mutu esdevé una eina essencial per sabotar les estructures de violència de l’Estat i crear noves relacions socials basades en la generositat i la cura col·lectiva.
Un projecte col·lectiu i antifeixista
En la taula rodona posterior, moderada per Blanca Valdivia, les ponents van coincidir que el gran repte és construir una narrativa que trenqui amb l’individualisme capitalista. Es va subratllar que les cures no són només una qüestió ètica, sinó que requereixen infraestructures materials i una redistribució radical del poder. La jornada va concloure amb una crida a la mobilització: davant d’una societat “mancada de cures”, la resposta ha de ser la creació d’ecosistemes de suport que posin la vida de totes les persones, sense excepcions, al centre de l’acció política.
