Context
Les desaparicions forçades són una de les violacions dels drets humans amb un impacte més profund sobre les persones, les famílies, les comunitats i els col·lectius que les pateixen. Tenen un efecte especialment cruel sobre les dones. La seva pràctica imposa nivells de patiment i terror tan elevats que, sovint, es transmeten de generació en generació.
Avui dia, les desaparicions forçades es produeixen en una gran diversitat de contextos: des de situacions de conflicte armat fins a d’altres de repressió social i política, violència del crim organitzat, polítiques de mà dura o, fins i tot, processos de mobilitat humana. La manca de veritat, justícia i reparació que sovint acompanya les desaparicions, combinada amb l’absència de garanties de no-repetició, constitueix un obstacle majúscul per avançar cap a societats pacífiques.
Davant d’aquesta realitat, i en contrast amb la inacció o la incapacitat de les autoritats competents per buscar les persones desaparegudes i investigar els fets, les famílies —i molt especialment les dones— es mobilitzen per buscar els seus éssers estimats desapareguts i lluitar contra la impunitat.
Aquesta mobilització no està exempta de dificultats i riscos. A més de tots els danys que comporta la desaparició d’un ésser estimat, les persones que emprenen la tasca de buscar-lo es troben, en moltes ocasions, amb la indiferència institucional, el menyspreu, reaccions estigmatitzadores, criminalització i amenaces. També s’han documentat nombrosos casos d’agressions verbals i físiques, així com assassinats o desaparicions de persones buscadores.
Els estats han d’assumir les seves obligacions en la prevenció i l’erradicació de les desaparicions forçades i en la lluita contra la impunitat d’aquest crim. Paral·lelament, és necessari i urgent redoblar els esforços per acompanyar els col·lectius de cerca i reconèixer la valuosa contribució que fan a la defensa dels drets humans i a la construcció de pau.
Intercanvi d’experiències
Una de les necessitats que les persones buscadores han expressat en diversos espais és poder intercanviar coneixements i experiències amb buscadores d’altres indrets; establir diàlegs i aliances que transcendeixin fronteres; reconèixer-se en el dolor i en les lluites d’altres dones malgrat les diferències geogràfiques, culturals o lingüístiques, i pensar conjuntament estratègies globals per posar fi a les desaparicions forçades.
Entre les sis crides a l’acció col·lectiva sorgides del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra l’any 2025, hi ha l’organització de trobades de dones buscadores. Inspirat pels aprenentatges d’altres trobades similars, l’ICIP va oferir el seu suport per donar continuïtat a aquesta iniciativa i va convidar altres actors a sumar-se a aquest esforç. D’aquí neix la proposta de la Trobada Internacional de Dones Buscadores.
A més de donar continuïtat al Congrés Mundial, aquesta trobada s’emmarca en les commemoracions del CED20, el vintè aniversari de l’adopció de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. En aquest sentit, vol contribuir a revitalitzar el compromís amb la seva implementació i a donar un nou impuls al moviment internacional contra les desaparicions forçades.