Autor: whads

Democràcia, drets humans, gestió de conflictes, educació per la pau, desarmament, opinió pública, procés sobiranista… Alfons Banda (1944-2014), creador de la Fundació per la Pau (ara FundiPau) i impulsor de l’ICIP, va tractar al llarg de la seva vida una àmplia varietat de temes que marquen el camí per assolir una cultura de pau. Ho va fer des de diversos altaveus (el seu bloc personal, el bloc de l’ICIP, les publicacions de la Fundació per la Pau, revistes o diaris) i el resultat és una obra extensa i diversa.
L’ombra de la Pau és un recull de 82 textos breus d’Alfons Banda que pretén reflectir, de manera sintetitzada, els seus valors, idees, pensament i accions en pro de la pau. Organitzats per temàtiques, aquest conjunt d’escrits fa una remarcable contribució a una de les tasques per les quals Banda més va treballar: la creació d’una opinió pública capaç de canviar la societat.
L’ombra de la Pau surt a la llum quan fa un any de la mort d’Alfons Banda, dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”, coeditada per l’ICIP i Angle Editorial i que el mateix Alfons dirigia. El llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de la família d’Alfons Banda, l’ICIP i FundiPau.
Alguns fragments del llibre
«L’Alfons ha estat, a partir de la tenaç obstinació que va caracteritzar la seva vida, un catalitzador i alhora un constructor de pau. I ho ha estat amb exemple i quefer, amb paraules i fets, i, també, amb obra escrita.»
«L’Alfons reunia diverses característiques específiques, sense les quals no es pot entendre la seva tasca i obra (…). Bonhomia i sinceritat de fons i forma, que predisposava a l’entesa; capacitat d’escoltar activament, condició prèvia per al diàleg constructiu; radicalitat, és a dir, decisió d’anar a les arrels en els temes essencials; interès per crear processos, amb respecte al lliure determini de les persones i institucions, abans que perseguir resultats acabats i estàtics; humor i ironia; empatia i dolçor en les relacions personals. I, per damunt de tot, una capacitat de treball constant, amarada de persistència i obstinació.»
Del pròleg de Rafael Grasa, Francesc Gusi i Xavier Masllorens
« La pau és convivència, diàleg i cooperació mútua; la pau és un respecte profund dels valors dels altres que condueix a la col·laboració constructiva. Una societat en pau no amaga pas els conflictes sinó que els afronta i resol de manera noviolenta, que vol dir no només sense violència sinó també sense agressivitat. Convivència, diàleg, cooperació mútua, respecte, renúncia a la violència, control de l’agressivitat… són continguts de l’educació per la pau. Aquestes són les actituds i aquests són els valors que fonamenten una cultura de pau que és un horitzó possible per a la humanitat. L’altre horitzó, també possible, el tenim a la vista, ens el descriuen quotidianament els mitjans de comunicació.»
‘La millor defensa’ (1992)
« Si bé som conscients que encara no es veu immediata una significativa i àmplia implantació de la cultura de pau per la qual treballem, també se’ns fa evident que l’opinió pública avança cap al rebuig de la violència i de tot el que constitueix el seu entorn o cap a l’acceptació progressiva de la necessitat de convergir en el respecte profund i universal dels drets humans. Utòpics? Clar que sí! Com no ser-ho? El que distingeix la persona humana dels altres éssers vius no és pas precisament la inserció acrítica en la realitat sinó la capacitat d’imaginar-ne una altra de diferent i millor i de treballar eficaçment per construir-la.»
‘Ja fa quinze anys’ (1998)
« Les idees que provoquen un terratrèmol social acaben per imposar-se. Així ho he vist en alguns casos que he viscut (Estatut, final d’ETA, deslegitimació del Tribunal Constitucional, derrota del PP després d’haver donat suport a la invasió de l’Iraq…). Això és el que volem dir quan afirmem que l’opinió pública és determinant i l’eina més poderosa per canviar la realitat. Péguy ja anunciava fa més d’un segle que «quan una idea simple pren cos social s’esdevé una revolució». Únicament cal tenir en compte que l’opinió pública no és simplement l’opinió més ben situada en una enquesta sinó aquella convicció profunda, compartida per la majoria dels ciutadans, que convindríem a assenyalar com a irrenunciable si no volem perdre qualitat humana en la nostra vida col·lectiva.»
‘De l’àmbit social a l’àmbit polític, no a l’inrevés’ (2013)
La col·lecció
La col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència” vol ser una aportació contínua que faciliti la implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica. La col·lecció reuneix el coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. Altres títols d’aquesta col·lecció són: Llibertat sense por i altres escrits, d’Aung San Suu Kyi; El valor humà de la pau i altres textos inèdits, de Lluís Maria Xirinacs; Sobre la violència, de Hannah Arendt; Tres guinees, de Virginia Woolf; Lluís Companys: contra la guerra, de l’editor Josep M. Figueres; i Abaixeu les armes!, de Bertha von Suttner.

El web de l’ICIP ha incorporat una nova secció sobre tota l’activitat que porta a terme l’Institut dins l’eix de Recerca i Transferència de Coneixements. L’espai inclou la informació dels diferents projectes d’investigació finançats per l’ICIP (a través de les convocatòries d’ajuts FI-ICIP i R-ICIP), els resultats dels tres observatoris que estan en marxa actualment (Observatori del Cicle Armamentista, Observatori dels Llibres de Text i Observatori del Moviment per la Pau), i tota l’activitat que es deriva del programa de recerca “Conflictes armats: dret i justícia”, creat el 2010 i dirigit pel catedràtic de Dret Penal Internacional de la Universitat Rovira i Virgili i vicepresident de l’ICIP, Antoni Pigrau.
L’espai web encara està en construcció i properament inclourà l’activitat que es deriva del segon programa de recerca de l’ICIP, “Seguretat humana, transformació de conflictes i investigació per la pau”, que dirigeix el professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’ICIP, Rafael Grasa.
Promoure la recerca i la transferència de coneixements, en col·laboració amb centres semblants i universitats, és una de les finalitats de l’ICIP, com reflecteix el Pla Pluriennal.

L’ICIP i la Cambra de Comerç de Bogotà han prorrogat, fins a l’octubre de 2015, el conveni de col·laboració que té per objectiu estructurar propostes metodològiques per a la identificació d’expectatives i interessos del sector privat en un escenari de postconflicte a Colòmbia. Fruit d’aquest conveni, vigent des de 2013, l’ICIP ha participat darrerament en diverses activitats al país llatinoamericà relacionades amb l’anàlisi del procés de pau. Destaca, per exemple, la participació del president de l’ICIP, Rafael Grasa, al fòrum Verdad, Perdón y Reconciliación. Un camino para la paz en Colombia, a la iniciativa Business for Peace, i al IV Congreso de Responsabilidad Social de la Fundación el Nogal titulat Paz y Reconciliación en los Territorios.
Fruit també de la col·laboració entre l’ICIP i la Cambra de Comerç de Bogotà s’ha publicat la Guía para la construcción de la paz. Qué es y qué supone la construcción de la paz, de Rafael Grasa i Óscar Mateos, que es va presentar al IV Congreso de la Red Pacto Global Colombia Arquitectos de un mundo mejor.
Amb la voluntat de seguir l’evolució del procés de pau que es viu a Colòmbia, l’ICIP també manté acords de col·laboració amb la Escuela Superior de Guerra, l’Alcaldia de Medellín i la Federació Colombiana de Municipis.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, va comparèixer el passat divendres 12 de desembre a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual d’Activitats – Memòria ICIP 2013, tal com marca la llei de creació de l’ICIP.
Grasa va exposar les principals línies d’actuació de l’ICIP, que es divideixen en tres grans eixos: Formació i Difusió, Recerca i Transferència de Coneixements, Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes. De la tasca realitzada els últims dos anys, Grasa va destacar per exemple la consolidació de les quatre col·leccions de llibres de l’ICIP -editades en col·laboració amb diferents editorials catalanes-, la consolidació del Premi ICIP Constructors de Pau – atorgat el 2014 a l’organització Women’s International League for Peace and Freedom-, la finalització amb èxit dels primers treballs de doctorat finançats amb els ajuts F-ICIP, la tasca constant sobre el terreny a Colòmbia o la consolidació de la Biblioteca de l’ICIP com a referent a Catalunya en l’àmbit de la cultura de la pau i la resolució de conflictes, amb més de 6.000 llibres catalogats.
De cara al proper any, el president de l’ICIP va situar com a reptes principals la redacció del nou Pla Pluriennal, que ha de substituir l’actual prorrogat des de 2012,i fomentar la recerca. Així mateix, Grasa va comunicar el trasllat de la seu social de l’ICIP, situada actualment al local del carrer Gran Via 658 de Barcelona, al carrer Tapineria, 10, de Barcelona,
Els portaveus dels diferents grups parlamentaris presents a la comissió van felicitar l’ICIP per la tasca que desenvolupa, especialment en el context de retallada de recursos que ha afectat l’Institut els darrers anys.
A l’inici de la sessió, el president de l’ICIP va voler tenir unes paraules de record per a Alfons Banda, exvicepresident de la institució que ens va deixar el passat 30 de gener de 2014.

La biblioteca de l’ICIP romandrà tancada al públic del 24 de desembre de 2014 al 6 de gener de 2015, coincidint amb les festes de Nadal. Així mateix, els dies 7, 8 i 9 de gener la biblioteca estarà oberta de 9 a 15 hores. La resta de dies, el centre obrirà en el seu horari habitual: de dilluns a dijous de 9 a 18 hores i divendres de 9 a 14 hores.
La biblioteca de l’ICIP és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques. La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

L’estudiant Rita Villà Taberner, receptora d’un ajut predoctoral F-ICIP, va defensar el passat divendres 28 de novembre la tesi “Conflicte, Discriminació i Mediació a l’escola. Representacions, experiències i participació de l’alumnat d’origen immigrant als centres de secundària”, dirigida per Silvia Carrasco, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Villà va obtenir la qualificació d’Excel·lent Cum Laude i els resultats d’aquesta recerca es publicaran properament a la col·lecció ICIP Working Papers.
Darrerament, el passat 4 de novembre, un altre estudiant receptor d’un ajut F-ICIP també va defensar amb èxit la seva tesi doctoral. Es tracta d’Alessandro Demurtas, que va aconseguir la mateixa qualificació d’Excel·lent Cum Laude, en aquest cas pel seu treball titulat “El complejo europeo de seguridad regional entre 2001 y 2011 en relación a las amenazas del terrorismo islamista y de las armas de destrucción masiva”, dirigit pels professors Rafael Grasa i Laura Feliu. Aquesta recerca també es publicarà a la col·lecció ICIP Working Paper.
Els ajuts F-ICIP, gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur), van destinats a universitats i centres de recerca per a la contractació de personal investigador novell i tenen l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la pau i la resolució de conflictes.

Els llibres de les quatre col·leccions editades per l’ICIP, en col·laboració amb diferents editorials catalanes, estaran presents ben aviat a la Biblioteca Poble-sec Francesc Boix de Barcelona, que disposa d’un espai destinat específicament a la cultura de la pau.
Les col·leccions de llibres de l’ICIP estan adreçades a difondre la cultura de pau i fomentar la sensibilització i formació de la ciutadania, i la donació que l’ICIP ha fet aquest mes de novembre a la Biblioteca del Poble-sec té l’objectiu precisament de promoure aquesta transferència de coneixements.
Els llibres, així com totes les publicacions de l’ICIP, també estan a disposició dels usuaris que ho vulguin a la Biblioteca de l’ICIP, especialitzada en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes. La Biblioteca està situada a la seu social de l’Institut (Gran Via 658 baixos, Barcelona).

Alessandro Demurtas, receptor d’un ajut predoctoral F-ICIP, va defensar amb èxit la seva tesi doctoral el passat 4 de novembre al Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-Jurídiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Demurtas va obtenir la qualificació de Excel·lent Cum Laude pel seu treball titulat “El complejo europeo de seguridad regional entre 2001 y 2011 en relación a las amenazas del terrorismo islamista y de las armas de destrucción masiva”, dirigit pels professors Rafael Grasa i Laura Feliu. Els resultats d’aquesta recerca es publicaran properament a la col·lecció ICIP Working Papers.
Els ajuts F-ICIP, gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur), van destinats a universitats i centres de recerca per a la contractació de personal investigador novell i tenen l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la pau i la resolució de conflictes.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) fou creat pel Parlament de Catalunya l’any 2007, com a entitat pública independent, per tal de “promoure la cultura de la pau en la societat de Catalunya i en l’àmbit internacional”, segons estableix l’article 1 de la Llei de creació.
Des del juliol de 2009, any en què endegà les seves activitats públiques, l’ICIP ha portat a terme aquest objectiu aquí i arreu, i ha bastit un enfocament de construcció de pau basat en tres grans components: a) eines d’anàlisi de conflictes; b) activitats i eines per afavorir el diàleg, el consens i la gestió pacífica i constructiva dels conflictes; i c) esforços per activar, de forma noviolenta, l’acció col·lectiva de les societats. En tots tres components la democràcia té un paper essencial, en les dimensions indestriables en què es fonamenta i practica a totes les societats i estats de dret: deliberativa, participativa i representativa.
Per tot això, l’ICIP considera obligat pronunciar-se sobre el Dret a Decidir i la seva relació amb la construcció de la pau, un cop el Govern central ha decidit impugnar la nova convocatòria del 9 de novembre, ara plantejada com un procés de participació ciutadana sense cap conseqüència jurídica.
L’exercici del Dret a Decidir ha esdevingut un element cabdal per a assegurar la pau i la convivència a casa nostra i l’ICIP vol manifestar que:
1. La nova impugnació del Govern espanyol, tot i ser una actuació legal que es justifica en la “preservació de la democràcia i les seves garanties”, és un error i un contrasentit. La convocatòria per al 9N vol aconseguir que un conjunt heterogeni de persones expressi, en ús del dret d’expressió i manifestació que tota democràcia ha de protegir i fomentar, el seu parer en forma d’un procés de participació, a l’empara de la legislació autonòmica, sense cap efecte jurídic, tot donant sortida a processos d’acció col·lectiva d’una majoria significativa de la societat catalana. La impugnació és un error perquè es prohibeix, en nom de la democràcia, un dels seus elements centrals: la participació i el dret d’expressió. I és un contrasentit en situar el focus en l’arena jurídica i no en la política, un fet que agreuja la situació conflictiva i ens allunya del diàleg i de la recerca constructiva de solucions.
2. L’experiència de construcció de la pau de l’ICIP ens fa insistir en la necessitat d’acarar els conflictes, analitzant-los i buscant solucions polítiques mitjançant el diàleg obert i la recerca de solucions mútuament acceptables a curt, mitjà i llarg termini. Els procediments i les eines jurídiques serveixen de fonament per als resultats de negociacions, però mai poden substituir l’acció col·lectiva en pro del bé comú ni el diàleg polític entre parts. Quan en un conflicte una part se sent subjecte polític, amb un suport parlamentari i social important, cal considerar-la com a tal si es vol assegurar negociacions exitoses.
3. La consulta a la societat catalana sobre el seu futur polític col·lectiu, entesa com a part d’un procés deliberatiu i amb total respecte a la diversitat i a la pluralitat, continua sent un objectiu indefugible. És i serà part de la solució del conflicte, no part del problema, com mostra l’abassegadora majoria de la societat catalana que vol ser consultada. Cal, per tant, trobar una forma de saber què vol la societat catalana sobre el seu futur polític col·lectiu, i cal fer-ho cercant novament l’entesa i el diàleg, a Catalunya i amb l’Estat central i amb rapidesa. Hem arribat ja a aquella fase dels conflictes en què el pas del temps complica, aguditza i polaritza, i difícilment ajuda a la solució constructiva i pacífica.
4. El 9N la societat catalana expressarà el seu compromís amb el Dret a Decidir i el rebuig a la prohibició i a la manca de solucions negociades. L’ICIP, com a part de la societat catalana i com a institució, hi dóna suport.
5. L’horitzó d’una fórmula que permeti a la ciutadania de Catalunya manifestar democràticament, amb totes les garanties, com veu el seu futur col·lectiu obliga a recordar que cal maldar, particularment ara, perquè el procés continuï sent pacífic, cívic, inequívocament noviolent, i amb total respecte al dret a la diversitat i a la lliure expressió de totes les opinions.
En aquest sentit, ens sembla útil recordar una reflexió lúcida de Lluís María Xirinacs, pacifista i independentista en uns moments en què ambdues coses eren socialment minoritàries, que pot servir per evitar caure en provocacions: Lluitar contra el fort quan siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
Barcelona, 4 de novembre de 2014

L’ICIP i FundiPau han fet públic el vídeo ‘Recordant l’Alfons Banda’, en que diverses persones del moviment per la pau, familiars i amics, recorden la figura de l’Alfons, el seu tarannà i el seu compromís i treball per la pau.
El vídeo, realitzat per l’associació Fora de Quadre, es va projectar a l’acte de record a l’Alfons que va tenir lloc el passat 29 de setembre al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Entre les persones que hi participen trobem Jordi Armadans, Pepe Beunza, Tica Font, Rafael Grasa, Xavier Masllorens, Federico Mayor Zaragoza o Arcadi Oliveres.

El projecte Càpsules de Pau és una coproducció de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Col·lectiu Contrast, amb la col·laboració de Digital Dosis, que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula Pau.
52 persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
Cada una d’aquestes reflexions, editades en vídeo amb subtítols en català, castellà i anglès, s’anomenen càpsules i estan recopilades en el web www.capsulesdepau.com. Les diferents càpsules estan ordenades per nom, data o país de procedència.
Entre les persones que han participat al projecte i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem:
Investigadors per la pau, com John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame), Jenny Pearce (directora del Centre Internacional d’Estudis de Participació del Departament d’Estudis de Pau de la Universitat de Bradford) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).
Activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala);
Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria), Ali Abou (exreclús libanès) o Neus Català (supervivent al camp de concentració de Ravensbrück).
La diversitat de rols dels protagonistes i la seva procedència (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. La pau com a sinònim de justícia social, d’igualtat d’oportunitats, d’absència de violència directa i indirecta, de lluita pel reconeixement del drets humans, però també la pau entesa com a harmonia, com a pau interior.
Materials didàctics
Com a complement a les càpsules, el web conté també diferents propostes educatives que tenen per objectiu fomentar competències personals que facilitin l’anàlisi de les violències i les oportunitats de la pau així com la pràctica de transformació creativa dels conflictes, tot cercant el compromís amb la promoció d’una pau positiva. Aquests materials didàctics s’adrecen a l’àmbit formal i no formal de l’educació per facilitar un treball més integral que avanci en la inclusió de la cultura de pau en el projecte educatiu.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2014 a la nena paquistanesa Malala Yousafzay i l’activista indi Kailash Satyarthi per la seva lluita pels drets dels infants a l’educació. L’Acadèmica sueca recorda que l’accés a l’educació és un requisit per la pau i destaca tant el ‘coratge’ de Kailash Satyarthi, impulsor de la Marxa Mundial contra el Treball Infantil, com la ‘lluita heroica’ de Malala Yousafzay, malgrat la seva joventut i les circumstàncies perilloses a les quals ha hagut de fer front.
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) expressa la seva satisfacció i considera que es tracta d’un premi del tot merescut, ja que els dos guardonats encapçalen lluites socials en favor dels drets humans, com són el dret a l’educació de tots els nens i nenes i la lluita contra el treball infantil.
L’ICIP celebra que, amb aquest premi, l’Acadèmica sueca hagi tingut en compte la tradició gandhiana de desobediència i de denúncia social i hagi volgut llançar un missatge de fraternitat entre nacions, ja que els dos guardonats provenen de països amb conflictes oberts des de fa dècades, com són l’Índia i el Paquistan. Així mateix, considera que el Nobel de la Pau 2014 retorna prestigi a un guardó que sovint ha estat polèmic.