Categoria: Sense categoria

L’ICIP, en col·laboració amb CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i diverses organitzacions europees, ha posat en marxa el cicle de seminaris web Rethinking Security in Europe (Repensar la seguretat a Europa), una sèrie de cinc sessions en línia que tindran lloc entre el 7 de maig i el 3 de juny de 2026.

El cicle neix en un context marcat per l’augment de la despesa militar, la guerra a Ucraïna, el genocidi a Gaza i la redefinició de les aliances internacionals, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat crític sobre què entenem avui per seguretat i sobre quines alternatives existeixen més enllà de les respostes estrictament militars.

La primera sessió, celebrada el 7 de maig sota el títol The Militarisation of Security in Europe, va comptar amb la participació de Mary Kaldor, professora de la London School of Economics, i Tutku Ayhan, investigadora de l’IBEI. La conversa va ser moderada per Nàdia Zougagh, estudiant de dret i ciències polítiques.

Durant la sessió, Mary Kaldor va exposar que Europa es troba actualment atrapada entre dues concepcions de seguretat. D’una banda, una visió liderada per l’OTAN basada en la lògica militar i la dissuasió nuclear; de l’altra, la tradició de la Unió Europea, centrada en la protecció de les persones, l’estat de dret i la seguretat humana. Segons Kaldor, mantenir “l’imaginari de la guerra” com a eix central de la política de seguretat és “extremadament perillós” i desvia recursos essencials de les necessitats socials.

Per la seva banda, Tutku Ayhan va afirmar que Europa no viu només un procés de militarització, sinó una “remilitarització intensificada” que s’estén també a la governança i a la vida quotidiana. La investigadora va assenyalar el canvi de llenguatge institucional de la UE, de presentar-se com una “potència civil” a prioritzar conceptes com “autonomia estratègica” o “preparació per a la defensa”,  i va recordar que aquest gir es reflecteix en grans plans d’inversió militar com el programa ReArm Europe.

Una perspectiva feminista

La sessió també va abordar els impactes de la militarització des d’una perspectiva feminista. Ayhan va remarcar que aquests processos no són neutres des del punt de vista de gènere i va posar com a exemple la militarització de les polítiques migratòries, amb fronteres cada cop més basades en la vigilància i en la construcció de les persones migrants com a “riscos de seguretat”.

Tant Kaldor com Ayhan van qüestionar també les prioritats pressupostàries actuals, alertant que mentre augmenta la despesa militar es debiliten progressivament els sistemes de benestar i l’ajuda humanitària, inclosos programes vinculats a la salut reproductiva i a la prevenció de les violències de gènere.

El debat es va tancar amb una reflexió sobre el que Ayhan va definir com el “complex militar-acadèmic-industrial”, en referència a l’augment del finançament destinat a la recerca militar, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial i les tecnologies de vigilància. La professora va reclamar més debat públic sobre aquestes decisions i va defensar models de seguretat basats en el dret, la democràcia i la protecció social.

El cicle Rethinking Security in Europe continuarà durant les properes setmanes i abordarà qüestions com qui defineix la seguretat europea, qui queda exclòs d’aquestes polítiques i quines alternatives existeixen a les aproximacions militaritzades. Les sessions es fan en anglès amb interpretació simultània al català.

L’ICIP participa al XV Congrés Internacional Mundos de Mujeres (MM26), que se celebra del 20 al 24 de maig de 2026 a Gernika-Lumo i Bilbao, organitzat per Gernika Gogoratuz i Gernikatik Mundura.

El congrés, que reuneix més de 320 persones de tot el món, s’articula sota el lema Mujeres* y Pazes i proposa reimaginar les paus des dels feminismes, els territoris, els cossos i les resistències. En un context marcat per la securitització i la militarització creixents, aquesta trobada interdisciplinària, que se celebra de forma itinerant cada quatre anys, adquireix una rellevància especial per pensar noves formes de construir pau.

La participació de l’ICIP

El dijous 21 de maig, de les 11.15 a les 12.25 h, l’ICIP co-organitza la taula rodona Profundizando en una paz feminista situada, celebrada al Bizkaia Aretoa-EHU de Bilbao. La sessió comptarà amb la participació de:

• Mariana Schmidt, Grup Internodal de Gènere de Suport al Llegat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
• Edipcia Dubón, Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.
• Orfe Castillo, JASS i RED LAMPS – Red Latinoamericana de Mujeres, Paz y Seguridad.
• Rosa Emilia Salamanca, CIASE i RED LAMPS – Red Latinoamericana de Mujeres, Paz y Seguridad.
• Maria Eugenia Blandón, responsable de l’àrea “Memòria, convivència i reconciliació” de l’ICIP.

La taula s’inscriu en l’eix internacional del congrés i reuneix veus de diverses organitzacions feministes i de pau de l’àmbit llatinoamericà i català per reflexionar conjuntament sobre els fonaments d’una pau feminista arrelada als territoris i les experiències concretes.

La participació de l’ICIP al MM26 s’emmarca en un programa ampli i plural que, al llarg de cinc dies, articula nou eixos temàtics, de la desmilitarització als cossos-territoris, dels exilis als feminismes metodològics, i reuneix veus de més de vint països.

El congrés es clourà el divendres 22 de maig amb una juntança en plenària a l’Auditori Mitxelena del Bizkaia Aretoa, amb un cercle de diàleg titulat Las Pazes como Alternativa, i amb activitats obertes a la ciutadania durant el cap de setmana, inclosa una acció reivindicativa el 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

L’exposició interactiva “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, un projecte de l’ICIP en col·laboració amb la Direcció General de Difusió, ha tancat portes aquest diumenge 17 de maig amb èxit de públic. Fins a 28.000 persones han visitat aquesta mostra interactiva que durant tres mesos ha convertit la sala 2 de Palau Robert en un gimnàs per entrenar el pensament crític.

L’exposició també ha captat l’interès dels centres educatius: 700 estudiants de secundària i cicles formatius han visitat la mostra, mitjançant visites guiades a càrrec de l’associació Verificat, com a recurs pedagògic per treballar el pensament crític a les aules.

Produïda per l’ICIP, amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia, “PolsXtrems” és un circuit gimnàstic d’alta intensitat per posar a prova el pensament crític, resistir la polarització tòxica i estimular la curiositat i el respecte per les persones que pensen diferent.

En un context de saturació informativa, en que la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb gran facilitat, i en que creix la polarització, l’espai expositiu ha reproduït una sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i prendre consciència dels biaixos inconscients i de la necessitat de contrastar la informació. La part final del recorregut ha recreat un vestidor on es convida el públic a escoltar diferents punts de vista sobre debats socials d’actualitat, com la immigració, l’habitatge o el turisme.

Cicle de debats: “Qui entrena la teva ment?”

Coincidint amb l’exposició, l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi”, en col·laboració amb el Palau Robert, amb l’objectiu de traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja la mostra: Qui construeix el relat que consumim? Per què es viralitza la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans, les plataformes de xarxes socials i també la ciutadania? Com podem fer front a la polarització i als discursos excloents?

El cicle ha constat de tres sessions, disponibles al canal de YouTube de l’ICIP, els dies 25 de març i 8 i 22 d’abril:

“Riscos de la desinformació“: Taula rodona amb Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de Learn to Check. Moderació a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític.

“Algoritmes, poder i polarització“: Taula rodona amb Emma Fraxanet, doctora en tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, co-fundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. Moderació a càrrec de Rita Costa, de Build Up.

“Impacte i narrativa dels discursos d’odi“: Taula rodona amb Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació anirà a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.

El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.

El dijous 7 de maig, l’ICIP va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis de la 10a edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, una jornada que també va servir per commemorar els deu anys d’aquesta iniciativa dedicada a promoure la cultura de pau entre el jovent. La trobada, celebrada a la Lleialtat Santsenca, va reunir prop d’un centenar de nois i noies d’arreu de Catalunya.

L’acte va combinar el lliurament dels guardons amb actuacions de dansa, freestyle i beatbox, convertint la cerimònia en un espai de participació, creativitat i expressió artística. El col·lectiu Llobregat Block Party va dinamitzar la jornada amb diverses intervencions artístiques i un micro obert final per als participants.

Durant la benvinguda, es van posar en valor els deu anys de trajectòria del concurs, que des de la seva creació ha comptat amb més de 3.300 participants, més de 250 propostes presentades i la implicació de 80 centres educatius, 27 entitats i 67 municipis d’arreu de Catalunya.

La cerimònia també va comptar amb la participació de representants de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Departament d’Educació i la Direcció General de Joventut, que van destacar el potencial del hip-hop i la cultura urbana com a eines educatives, de participació juvenil i de transformació social.

En la modalitat de centres educatius, el primer premi va ser per a l’Institut Begues per l’obra Para ti, Tierra, centrada en la justícia climàtica. El segon premi va recaure en l’Institut Pla de les Moreres per El Refugi, mentre que les mencions especials van ser per a l’Institut Ticeris amb Abraçant-me tal com soc i per a l’Institut Vall de Llémena amb Sigo aquí.

Pel que fa a la modalitat d’entitats socials i juvenils, el primer premi va ser per a l’Espai Jove Alt Empordà per l’obra Un nou futur. El segon premi va distingir el projecte Un toc de Salt, de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, per Amor de veritat, mentre que el projecte 9aVic va rebre una menció especial per Sigues lliure.

L’ICIP va agrair la participació de tots els centres, entitats i joves participants, així com la col·laboració de les institucions i col·lectius que han fet possible aquesta desena edició del concurs.

Aquesta setmana s’ha constituït formalment, en un acte al Parlament de Catalunya, el Consell del Mil·lenari de les Assembles de Pau i Treva, integrat per vint-i-nou personalitats, el qual té l’encàrrec d’assessorar la Mesa del Parlament sobre els actes de commemoració dels mil anys de les primeres assemblees de pau i treva que tindran lloc al llarg del 2027.

Aquestes assembles, juntament amb la Cort Comtal, es consideren els antecedents de la institució parlamentària a Catalunya, i la primera va tenir lloc als Prats de Toluges, al Rosselló, l’any 1027.

Els membres del consell, nomenats per la Mesa del Parlament, són persones de reconegut prestigi vinculades, als àmbits universitari, del foment de la pau, cultural, jurídic o historiogràfic. Entre elles hi ha el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la politòloga i actual responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sonia Andolz.

Aquest dimarts 5 de maig el consell ha fet una primera reunió, presidida pel president del Parlament, Josep Rull, i pel comissari del Mil·lenari, Manel Vila.

L’objectiu de la commemoració és recordar els mil anys de les assemblees i les arrels del parlamentarisme català i posar en relleu el compromís històric de Catalunya amb la pau, la democràcia i la dignitat humana. Sota aquesta premissa, els actes i les activitats que es duran a terme estaran relacionats amb el parlamentarisme, les institucions pròpies, la història i el foment de la pau.

El Teatre Lluïsos de Gràcia ha acollit aquest dilluns 27 d’abril l’acte “Palestins i israelians junts per la pau i contra l’ocupació”, organitzat per l’ICIP, FundiPau, NOVACT i Lluïsos de Gràcia, en el marc del 20è aniversari del moviment Combatants for Peace.

La conversa, moderada per la vicepresidenta de FundiPau, Carme Suñé, ha reunit dos membres de l’organització: l’israelià Elik Elhanan i el palestí Ahmed Helou, que han compartit les experiències personals i l’aposta per la resistència noviolenta com a alternativa al cicle de violència i deshumanització marcat per dècades de conflicte, l’ocupació dels territoris palestins i el genocidi a la Franja de Gaza.

Exsoldat d’una unitat especial de l’exèrcit israelià i cofundador de Combatants for Peace, Elhanan ha explicat com la mort de la seva germana en un atemptat suïcida de Hamàs l’any 1997 va transformar profundament la seva mirada sobre el conflicte. “La revenja no val la pena”, ha afirmat. Enlloc del desig de venjança, després d’aquell fet Elhanan va decidir desmarcar-se de la violència, convençut que la lògica militar i la violència exercida per Israel només alimenta noves formes de violència al costat palestí.

Durant la seva intervenció, Elhanan ha defensat la necessitat de trencar la visió “monolítica” de l’enemic i crear espais de trobada entre palestins i israelians. “L’ocupació és la principal font de violència a la regió”, ha dit, i ha reivindicat la importància de construir un espai polític compartit basat en el reconeixement mutu i la igualtat.

Per la seva banda, Ahmed Helou ha explicat com es va unir a Hamàs amb només 15 anys per combatre l’ocupació israeliana i com, després de passar per la presó i perdre desenes de familiars i amics, va arribar a la conclusió que la violència només perpetua el sofriment. “La noviolència és el camí per aconseguir a llibertat”, ha afirmat.

Helou ha destacat que el contacte directe amb israelians contraris a l’ocupació va ser clau en la seva transformació personal, ja que li va permetre deixar de veure l’”altre” únicament com un enemic. En aquest sentit, va definir Combatants for Peace com “un símbol del futur” i una prova que palestins i israelians poden treballar conjuntament per la justícia, la dignitat i la seguretat d’ambdós pobles.

Tots dos activistes han coincidit a assenyalar les dificultats de defensar posicions noviolentes en el context actual, marcat per la polarització, el dolor i la deshumanització. Tot i això, han reivindicat la necessitat de continuar construint alternatives basades en el diàleg i l’empatia davant de les narratives que presenten la violència com a inevitable.

L’acte ha conclòs amb una reivindicació de la feina de Combatants for Peace, un moviment creat l’any 2006 per excombatents palestins i israelians que van decidir abandonar les armes per treballar conjuntament per una solució pacífica al conflicte. L’organització promou accions de resistència noviolenta, espais de diàleg i iniciatives de sensibilització tant a Israel i Palestina com a escala internacional, amb l’objectiu de demostrar que és possible construir alternatives basades en la justícia, la igualtat i el reconeixement mutu.

Els mesos de març i abril l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi“, com a complement de l’exposició “PolsXtrems“, que es pot visitar fins al 17 de maig a Palau Robert. La mostra recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític i posar a prova les capacitats de diàleg i d’escolta d’opinions diferents, en el context de creixent polarització política i social i increment de la desinformació i de normalització de les narratives excloents.

La desinformació emocional i la necessitat d’alfabetització mediàtica

El primer debat, celebrat el 25 de març amb el títol “Riscos de la desinformació“, es va centrar en els mecanismes que propaguen la desinformació – amplificada sobretot a les xarxes socials- i en la necessitat de desenvolupar eines per a combatre-la.

Hi van participar Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de l’associació Learn to Check. La moderació va anar a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític. 

Les ponents van debatre sobre com els mitjans de comunicació tradicionals competeixen amb les xarxes socials en la difusió d’informació, i com precisament les plataformes tecnològiques viralitzen les notícies falses i promouen continguts que apel·len a l’emotivitat i fomenten les opinions més extremes. Per tal de fer-hi front, les participants van posar l’accent en promoure eines de verificació de continguts, l regulació de les plataformes i l’alfabetització mediàtica. Per exemple, Carrillo va presentar el mètode PANTERA, basat en analitzar els continguts a partir de la seva procedència, autoria, novetat, to, evidència, rèpliques i ampliació.

Els algoritmes, motors de la polarització

La segona sessió del cicle, celebrada el 8 d’abril, va portar per títol “Algoritmes, poder i polarització” i va comptar amb la participació d’Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, cofundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. La moderació va anar a càrrec de Rita Costa, de Build Up.

El debat es va centrar en la responsabilitat de les plataformes digitals i el seu model de negoci en el foment de la polarització tòxica. Es van presentar recerques que demostren que xarxes com Facebook o X afavoreixen estructuralment el conflicte i la toxicitat, ja que els continguts més extrems són els que generen més interacció i, per tant, més benefici econòmic.

Com a contrapunt a aquesta situació, les expertes van apuntar alternatives concretes: el disseny prosocial (Prosocial Network Design), que promou algoritmes orientats al diàleg i a connectar punts de vista divergents des de l’entesa, i la nova regulació europea, com la Llei de Serveis Digitals, per exigir transparència a les grans tecnològiques i fomentar xarxes més locals i ètiques.

La normalització dels discursos d’odi

El cicle es va tancar el 22 d’abril amb la taula “Impacte i narratives dels discursos d’odi: com fer-hi front?“, amb la participació de Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació va anar a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.

La sessió va ser alertar sobre la propagació i normalització dels discursos excloents en l’esfera pública, mediàtica i política. Els participants van recordar que l’odi no és un fenomen nou, sinó que respon a estructures històriques de discriminació (racistes, masclites i classistes), que han servit per justificar la deshumanització de l’«altre». Els ponents van denunciar el racisme institucional i les polítiques europees de fronteres, que sovint condemnen les persones migrants a situacions de vulnerabilitat extrema, i van reinvidicar el treball en xarxa i la mobilització ciutadana davant les polítiques que fomenten l’odi i exclusió. La sessió també va abordar com combatre els discursos d’odi amb narratives transformadores.

El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.

L’exposició interactiva “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar fins al 17 de maig a la sala 2 de Palau Robert, ha rebut 20.115 visitants des de la inauguració, el passat 19 de febrer. L’exposició també ha captat l’interès dels centres educatius: es preveu que la visitin 700 estudiants de secundària i cicles formatius, com a recurs pedagògic per treballar el pensament crític a les aules.

“PolsXtrems” proposa un circuit gimnàstic d’alta intensitat per posar a prova el pensament crític, resistir la polarització tòxica i estimular la curiositat i el respecte per les persones que pensen diferent. En un context de saturació informativa, en que la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb gran facilitat, i en que creix la polarització, l’espai expositiu reprodueix una sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i prendre consciència dels biaixos inconscients i de la necessitat de contrastar la informació. El recorregut conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre debats socials d’actualitat, com la immigració, l’habitatge o el turisme.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, destaca que la mostra ens convida a superar la polarització tòxica: “La discrepància d’opinions és positiva, però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva i aquesta exposició ens en dona algunes claus”.

L’exposició és una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia. Es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i l’entrada és lliure i gratuïta.

Cicle de debats: “Qui entrena la teva ment?”

Coincidint amb l’exposició, l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi”, en col·laboració amb el Palau Robert. L’objectiu és traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja l’exposició: qui construeix el relat que consumim? Per què es viralitza la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans, les plataformes de xarxes socials i també la ciutadania? Com podem fer front a la polarització i als discursos excloents?

El cicle ha constat de tres sessions, disponibles al canal de YouTube de l’ICIP:

• “Riscos de la desinformació“, dimecres 25 de març
• “Algoritmes, poder i polarització“, dimecres 8 d’abril
• “Impacte i narrativa dels discursos d’odi“, dimecres 22 d’abril

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut el dijous 9 d’abril a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats de la institució dels anys 2024 i 2025.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat el salt qualitatiu i d’impacte de les actuacions de l’ICIP, amb la coorganització de nou conferències internacionals (sis de les quals a l’estranger) i l’increment de la presència arreu de Catalunya. En compliment del seu mandat de fomentar la cultura de pau, a Catalunya i a nivell internacional, durant el 2025 la institució ha establert 148 col·laboracions i ha participat en 10 xarxes d’acció.

En el context d’escalada sense precedents de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, el 2025 ha reforçat les capacitats internes destinades a articular alternatives de seguretat, tant a nivell local com global, centrades en els interessos de la ciutadania per sobre de la visió militarista. També s’ha fet una aposta per a la promoció del diàleg i la mediació en l’àmbit internacional, i per a enfortir les capacitats de diàleg i revertir la polarització tòxica a Catalunya, amb la conceptualització de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar a Palau Robert fins al 17 de maig.

En la seva intervenció, Xavier Masllorens també ha avançat els objectius estratègics per al 2026, entre els quals destaca convocar anàlisis i reflexions per abordar amb rigor i perspectives diferents com prevenir i reduir totes les formes de violència. En aquest sentit ha destacat la rellevància que la diversitat d’actors socials i institucional compromesos amb la pau estiguin impulsant el primer Pla Director de Pau de Catalunya, que pot esdevenir un referent internacional.  

El president de l’ICIP, que finalitza el seu mandat el proper mes de maig després de deu anys al capdavant de la institució, ha finalitzat el seu parlament destacant el privilegi de presidir una institució que “projecta Catalunya al món i treballa per una societat més cohesionada”. Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha subratllat l’oportunitat que Catalunya lideri, en el context europeu, “reflexions i propostes sobre construcció de pau i cohesió social en un moment en què aquestes qüestions són més rellevants que mai”.

El director de l’ICIP també ha refermat el compromís de la institució amb el foment de la llengua catalana que es concreta, per exemple, en la traducció al català de 51 títols d’autors clàssics o contemporanis. En resposta a les interpel·lacions de diferents grups parlamentaris, principalment de Junts per Catalunya, Herbolzheimer ha reconegut que el plantejament sobre la llengua catalana a l’exposició “PolsXtrems” va ser un error i ha subratllat que “l’ICIP està convençut que el català és una eina de cohesió social i està profundament compromès amb el foment de la llengua catalana”. En el torn de rèplica, Junts per Catalunya ha agraït les explicacions de l’ICIP sobre aquesta qüestió en seu parlamentària.

Els grups parlamentaris han mostrat el seu agraïment per la tasca de servei públic que realitza l’ICIP i han elogiat, tot i els matisos, la seva contribució en el foment de la cultura de pau, a Catalunya i arreu del món, necessària en el context convuls actual.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pauen la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

VÍDEO: Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, 9/04/2026

Aquest mes d’abril l’ICIP ha obert la convocatòria de les subvencions per a l’any 2026, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i a treballs de recerca en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

El període de presentació de sol·licituds està obert fins al 8 de maig (inclòs). Les convocatòries es regeixen per les següents bases generals i per les bases específiques de cada línia:

• Bases reguladores per a la concessió de subvencions a entitats
• Bases reguladores per a la concessió de subvencions R-ICIP

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb la recerca i la transferència de coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Per resoldre dubtes podeu escriure a convocatories@icip.cat

La XVI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans arrenca el pròxim 13 d’abril amb la inauguració de la gira de primavera, que tindrà lloc a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fins al 22 d’abril, cinc persones defensores procedents de Mèxic, Colòmbia, Palestina, El Salvador i el Kurdistan recorreran diferents municipis catalans per compartir les seves experiències i denunciar les vulneracions de drets humans que pateixen en els seus territoris.

El projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, compta amb la participació de 28 ajuntaments i diverses entitats i institucions catalanes, entre les quals l’ICIP, que hi dona suport institucional.

Des del 2013, Ciutats Defensores treballa per visibilitzar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen, alhora que contribueix a enfortir les xarxes de protecció i a promoure una ciutadania més conscient i compromesa amb els drets humans.

Veus des de primera línia

El projecte gira al voltant de l’estada a Catalunya d’un grup de defensores i defensors que treballen en contextos de conflicte o alta vulnerabilitat. Durant la seva visita, participen en conferències, activitats educatives, trobades institucionals i entrevistes amb mitjans de comunicació.

Entre les participants d’aquesta edició hi ha perfils diversos però amb un element comú: el compromís sostingut amb la defensa dels drets humans en contextos adversos.

En Jenkidar Shikhdmmar, del Kurdistan, treballa per visibilitzar la situació del poble kurd i les vulneracions de drets de les minories. Natali González Arce aporta des de Colòmbia una trajectòria vinculada a la construcció de pau, el feminisme i el treball amb joves en risc d’exclusió.

També hi participarà Zaina Qazzaz, que oferirà des de Palestina el testimoni d’una generació marcada pel conflicte a Gaza i les dificultats per continuar el seu projecte de vida. Constantino Rubén Moreno Méndez compartirà la seva experiència en la defensa dels drets dels pobles indígenes i la documentació de vulneracions de drets humans a Chiapas, Mèxic.

Suport i incidència des de Catalunya

La presència d’aquestes veus a Catalunya no és merament simbòlica. La gira ofereix un espai de protecció temporal i projecció internacional per a persones que sovint treballen en situacions de risc, i alhora facilita l’intercanvi amb institucions, societat civil i ciutadania.

En aquest sentit, la participació de l’ICIP s’inscriu en el seu compromís de promoure la cultura de pau, donar suport a les persones defensores i contribuir a generar narratives que connectin les realitats globals amb el context local.

La gira de primavera donarà pas a una segona fase a la tardor, prevista entre el 29 de setembre i el 8 d’octubre, consolidant un projecte que, més enllà de les visites puntuals, busca construir aliances duradores en defensa dels drets humans.

En un context global marcat per l’augment dels conflictes i la instrumentalització de la història, l’ICIP, conjuntament amb la International Coalition of Sites of Conscience i el War Childhood Museum, ha organitzat una taula rodona internacional a Sarajevo els dies 24 i 25 de març.

La trobada, sota el títol “Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe”, ha reunit actors de la societat civil, organitzacions de base, acadèmics i responsables polítics a Europe House per analitzar de manera crítica per què la promesa del “mai més” posterior a la Segona Guerra Mundial sovint no s’ha traduït en mecanismes efectius de prevenció de la violència.

Davant la “nova normalitat” de la guerra

La conferència es va inaugurar amb una reflexió contundent sobre el moment geopolític actual. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va advertir que vivim temps profundament inquietants, en què la tendència cap als acords de pau ha retrocedit en favor de la política de poder.

“La guerra s’està configurant com una nova normalitat”, va assenyalar Herbolzheimer, tot interpel·lant els participants a construir nous relats d’esperança i a trobar maneres de sostenir diàlegs complexos en societats cada cop més polaritzades.

Durant la primera jornada, els participants van identificar les limitacions de les polítiques de memòria actuals. Els debats van posar de manifest com els relats dominants sovint responen a una “història fabricada” que deixa al marge col·lectius sencers, com ara la comunitat romaní, el patiment de la qual durant la Segona Guerra Mundial i les guerres dels anys noranta ha estat sovint exclòs dels arxius institucionals.

També es va denunciar la instrumentalització política de la memòria, utilitzada sovint per justificar violències presents o reforçar divisions socials, en lloc de contribuir a processos de reparació i convivència.

“Esperança activa” i prevenció pràctica

La segona jornada va girar cap a la identificació de solucions concretes. En una intervenció especialment emotiva, Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica, va recordar el sentit profund del treball de memòria:

“La memòria no se centra només en el passat; és una eina per a la prevenció, per a la participació cívica i per a l’acció social,” va dir. Mustafić va subratllar que la memòria alimenta el coratge per denunciar les injustícies i actuar en solidaritat amb altres persones.

A partir d’aquí, els participants van explorar estratègies per integrar la memòria històrica en sistemes d’alerta precoç i mecanismes contra la discriminació. Entre les principals recomanacions sorgides dels grups de treball destaquen:

• Un enfocament integral de la UE: es va reclamar a la Unió Europea superar la fragmentació de les polítiques antidiscriminació i adoptar una visió més coherent i transversal.
• Sense dobles estàndards: es va instar a considerar les atrocitats no com fets aïllats, sinó com a riscos de seguretat a llarg termini, i a aplicar els mecanismes de rendició de comptes de manera equitativa.
• Construcció de pau inclusiva i de base: es va insistir en la necessitat de sortir de les dinàmiques elitistes i impulsar processos arrelats al territori, implicant especialment el jovent i promovent pràctiques comunitàries que generin confiança.

Cap a una comunitat de pràctica

Més enllà de l’anàlisi, la trobada ha posat les bases per a una col·laboració sostinguda en el temps. Davant reptes com la possible reducció del finançament europeu en construcció de pau o l’augment de la censura política, els participants van expressar el compromís de crear una comunitat de pràctica a llarg termini.

La celebració de la trobada a Sarajevo, una ciutat marcada per les conseqüències dels conflictes recents, però també pels esforços de reconstrucció i convivència, reforça el compromís de l’ICIP i de les organitzacions participants per impulsar la memòria com una eina clau per a la prevenció de la violència i la construcció de pau.