Nova edició del projecte Àgora: espai de diàleg a través de la lectura de textos clàssics

El projecte Àgora enceta aquest dissabte 19 de setembre la setena edició, amb una vintena de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència.

Impulsat per l’ICIP en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, Àgora manté la lectura com a porta d’entrada a una conversa profunda entre persones de trajectòries i ideologies diverses. En aquesta ocasió, la facilitació de les sessions va a càrrec de FundiPau.

L’edició es prolonga tres dissabtes. La primera sessió té lloc el 19 de setembre i compta amb una presentació inicial de l’escriptor i traductor Raül Garrigasait, que parteix de La ira de Sèneca per obrir després un debat sobre com interpel·la aquest text el moment actual. El 17 d’octubre serà el torn de la filòsofa Begoña Román, especialista en ètica, amb L’amistat de Ciceró; i el 7 de novembre, del politòleg Ferran Requejo, expert en teoria democràtica, amb la Història de la Guerra del Peloponès de Tucídides.

Perfils diversos i compromesos

El grup d’aquesta edició reuneix perfils de procedències molt diferents, amb una composició paritària. Hi participen professionals de l’acadèmia, com Manel García Sánchez, professor d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona, o Sergi Ferrer, professor lector de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya; de l’àmbit de la salut, com la metgessa Mariona Vàzquez i la psiquiatra i ex diputada Blanca Navarro; i del món de l’advocacia, com Carles Grima.

També s’hi incorporen veus del tercer sector i de la gestió pública: Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació Maresme; Martí Zamora, sociòleg i cap de projectes de CATESCO; Toni Borrell, politòleg i treballador social del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; i Rosa Suriñach, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i experta en mobilitat urbana. S’hi sumen l’àmbit empresarial, la recerca científica, el periodisme i l’esport com a eina de transformació social, amb persones vinculades a entitats com l’Ateneu Barcelonès.

Diàleg a partir del desacord 

El plantejament d’Àgora és deliberadament exigent. Els i les participants dedicaran tres jornades senceres a la lectura, el debat i l’escolta amb persones d’ideologies diverses, en sessions a porta tancada que permeten construir un clima de confiança. L’objectiu no és intentar acostar posicions o arribar a acords, sinó dialogar, a partir d’una conversa pausada, malgrat el possible desacord sobre els temes de debat.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP, que l’entén com un exercici de despolarització necessari en un context de deteriorament del debat públic i de mancances a l’hora d’escoltar posicionaments diferents dels propis.

Set persones defensores dels drets humans recorren Catalunya amb la gira de tardor de Ciutats Defensores

La XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans porta a Catalunya activistes del Sàhara Occidental, Nicaragua, Guinea Equatorial, Etiòpia, Sud-àfrica, l’Equador i l’Afganistan. L’ICIP hi coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau i Pedro Bermeo el 5 d’octubre a Casa Amèrica Catalunya.

La gira de tardor arrenca el dimarts 29 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, amb un acte inaugural a les 10 h a l’Auditori del Palau Falguera on es presentaran les set persones convidades. Durant deu dies, fins al 8 d’octubre, faran xerrades, activitats a centres educatius, reunions d’incidència política i trobades amb mitjans de comunicació als municipis participants. Cal inscripció prèvia al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (santfeliu.cat/giradetardor).

Diàleg a Casa Amèrica Catalunya: Nicaragua, l’Equador i la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina

En el marc de la gira, l’ICIP coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau, cantautora nicaragüenca a l’exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo, advocat ambientalista i defensor de l’Amazònia equatoriana. La conversa, moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 19 h a Casa Amèrica Catalunya. L’entrada és lliure, amb aforament limitat.

La trobada abordarà la situació política i dels drets humans a Nicaragua, en un context de creixent autoritarisme, i les dificultats per aplicar el resultat de la consulta popular celebrada a l’Equador l’agost de 2023, en què prop del 60 % dels vots es van pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera al Parc Nacional Yasuní. El diàleg també permetrà reflexionar sobre l’art com a eina de resistència, la relació entre crisi climàtica i drets humans, el paper de les generacions més joves en la promoció del pensament democràtic i la construcció d’alternatives basades en la justícia social.

Ceshia Ubau (Managua, 1997) va sortir de Nicaragua el 2018 de manera preventiva arran de la crisi sociopolítica i la repressió d’aquell any. Després de set anys a Costa Rica, i davant la situació de risc que afecta la comunitat nicaragüenca establerta al país, va tornar a migrar. Actualment viu a l’Estat espanyol, des d’on continua utilitzant la música com a eina de guarició, resistència i construcció d’esperança.

Pedro Bermeo (Quito, 1991) és advocat ambientalista, fotògraf i activista pels drets de la natura i la justícia climàtica. És portaveu del col·lectiu YASunidos, un moviment ecologista i social que treballa des del 2013 per protegir el Parc Nacional Yasuní, un dels territoris amb més biodiversitat del planeta. Bermeo va participar en el procés de la consulta popular del 2023 i, malgrat el resultat favorable, la implementació de la decisió continua avançant lentament.

Les altres persones convidades a la gira

Asria Mohamed és periodista, defensora dels drets humans i artista sahrauí. Viu a Noruega, on recorre el país fent xerrades per donar a conèixer la situació del poble sahrauí.

Gonzalo Abaha Nguema Mikue és activista LGTBIQ+, escriptor i investigador, i coordinador nacional del col·lectiu Somos Parte del Mundo a Guinea Equatorial. La seva segona novel·la, Lo rarito que eres, aborda les teràpies de conversió, les noves masculinitats i la deshumanització dels cossos al seu país.

Hanna Lemma, investigadora feminista etíop i directora de la plataforma Addis Powerhouse, reivindica la representació política de les dones com a via per situar a l’agenda pública els temes que les afecten.

Nontokozo Sedibe-Sabic, nascuda a Sud-àfrica i resident a Catalunya, és activista, mediadora i líder comunitària. Dirigeix l’associació Ubuntu Co-create, centrada en pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió.

Zainab Saberi, periodista afganesa, denuncia els crims dels talibans al seu país a través del periodisme i de l’art.

Un projecte amb arrels municipals

Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer el 2013 a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de donar suport a les persones defensores dels drets humans i de fer conèixer a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove, les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes. Actualment el projecte és coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la participació de 30 ajuntaments i 8 entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP, que dona suport al projecte des dels seus inicis, el 2013.

Publicades les resolucions definitives de les convocatòries de subvencions ICIP 2026

L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions corresponents a l’any 2026: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

El termini d’execució dels projectes subvencionats s’inicia amb la publicació de les dues resolucions i finalitzarà el 4 de setembre de 2027. L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.

Projectes subvencionats

En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució definitiva inclou set projectes amb un import total de 80.000 euros:

  • El procés de pau al Kurdistan, amb la diàspora kurda de Catalunya (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
  • Dones afganeses davant l’apartheid de gènere: educació per la pau i incidència social (Associació People Help)
  • Construir pau en temps de guerra: desmilitarització i resistència noviolenta (FundiPau)
  • MOSAIC Educació per la convivència, la pau quotidiana i la prevenció de les discriminacions en la infància en acolliment residencial (Fundación Privada Utopía)
  • Els algoritmes de la guerra (Blauhaus audiovisual)
  • Famílies per una educació en pau (AFFAC)
  • Eines formatives per a l’acompanyament a víctimes de conflictes armats i crims internacionals des d’una perspectiva de drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució definitiva inclou vuit projectes amb un import global de 78.420 euros:

  • Alfabetització Digital Crítica per a la Pau (ADC-PAU): Disseny i validació d’un marc pedagògic anti-(neo)feixista amb joves a Catalunya (Universitat de Barcelona)
  • La incardinació dels acords de justícia restaurativa en el procés penal: un camí a la deflació punitiva (Universitat de Girona)
  • Primera radiografia sistemàtica del sistema comunicatiu a Lleida sobre la violència masclista endèmica (Universitat de Lleida)
  • Dualitat nuclear, dialèctiques de seguretat i educació vivencial (Universitat Oberta de Catalunya)
  • L’hora de les reines. Lideratges femenins i reconciliació en la construcció de la pau a la Casamance, Senegal (Institut Català d’Antropologia)
  • Desprogramar l’odi: una recerca-acció participativa sobre jovent, polarització i mediació digital (Universitat de Lleida)
  • HAKAWATI. Narrating children and youth memòries in Palestine during a genocide (Universitat Pompeu Fabra)
  • Transatlàntiques: Memòries de l’esclavitud als llibres de text (Universitat de Barcelona)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les subvencions.

L’ICIP dona suport al nou Diplomat en Dones, Pau i Seguretat amb enfocament psicosocial

L’ICIP dona suport al nou Diplomat en Dones, Pau i Seguretat amb enfocament psicosocial, una iniciativa de la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (Red LAMPS) que ofereix un espai de formació, diàleg i producció col·lectiva de coneixement des dels feminismes del sud. El programa es desenvoluparà entre els mesos de juliol i novembre de 2026 i té com a objectiu enfortir els lideratges feministes per a la construcció de pau des de perspectives situades i descolonitzadores.

La sessió inaugural del diplomat va tenir lloc el 8 de juliol de 2026 amb el diàleg «Contexto Global, Retos Regionales: el arte como puente», que va reunir Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, Diana Gunneivia García, de la Red LAMPS, i la cantautora Marta Gómez. La conversa va abordar els reptes globals i regionals de la construcció de pau i el paper de l’art com a eina de resistència, transformació social i construcció de ponts entre comunitats.

La convocatòria s’adreça a persones de l’Amèrica Llatina, el Carib i les seves diàspores a Espanya amb experiència de lideratge que vulguin reforçar les seves organitzacions o moviments. No es requereixen estudis previs; el principal requisit és comptar amb experiència en el treball comunitari i disposició al diàleg. El procés de selecció preveu 100 places i la formació és virtual, gratuïta i certificada (120 hores).

El programa s’estructura en cinc mòduls dedicats a les metodologies feministes, la construcció de pau, les seguretats, les guerres i el lideratge des del sud. La metodologia combina espais de diàleg col·lectiu, aprofundiment teòric, producció de coneixement situat i creació artística com a eina per a la reflexió i la cura col·lectiva.

L’ICIP participa activament en la Red LAMPS des de la seva creació, amb l’objectiu de contribuir a transformar les perspectives sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’un enfocament feminista, promovent l’intercanvi de coneixement entre l’Amèrica Llatina i les seves diàspores a Catalunya.

El diplomat forma part de l’Escola Feminista de la Red LAMPS, coordinada per Mujer Diáspora i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), amb la col·laboració de l’Instituto de Estudios Políticos de la Universidad de Antioquia i del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’ICIP renova la col·laboració amb el cicle Docs del Mes i participarà en el col·loqui del documental Amazomania

L’ICIP continuarà col·laborant una temporada més amb Docs del Mes, el cicle de cinema documental impulsat per DocsBarcelona. Després de les projeccions de Policia del diàleg i Escrivint Hawa, que aquest any han comptat amb la participació de la institució en els col·loquis posteriors, la col·laboració es consolida amb l’objectiu de promoure espais de reflexió i debat sobre la construcció de pau, els drets humans i els grans reptes globals a través del cinema documental.

La primera activitat de la nova temporada tindrà lloc el 10 de setembre, amb la projecció d’Amazomania, del director suec Nathan Grossman. Després de la sessió, l’ICIP participarà en un col·loqui que aprofundirà en les qüestions plantejades pel documental. Properament es donaran a conèixer les persones participants i tots els detalls de l’activitat.

Guanyador del Premi a la Millor Pel·lícula del DocsBarcelona 2026, Amazomania revisita una expedició realitzada el 1996 per filmar la comunitat indígena korubo, a l’Amazònia brasilera. A través de les imatges enregistrades durant aquell viatge i d’una mirada crítica sobre el seu significat, el documental qüestiona el llegat colonial, la representació dels pobles indígenes des d’Occident i les conseqüències de l’explotació dels territoris amazònics. La pel·lícula convida a reflexionar sobre els drets dels pobles indígenes, la preservació de la selva amazònica i la responsabilitat dels relats que construïm sobre l’alteritat.

La col·laboració entre l’ICIP i Docs del Mes es va iniciar el febrer de 2026 amb la projecció de Policia del diàleg, un documental que abordava la gestió democràtica dels conflictes, la llibertat d’expressió i els models de seguretat basats en el diàleg. El col·loqui posterior, moderat per Pol Alberti, tècnic de l’àrea d’Alternatives de Seguretat de l’ICIP, va comptar amb la participació de la conflictòloga Noe Ayguasenosa.

La iniciativa va continuar al maig amb Escrivint Hawa, de la cineasta afganesa Najiba Noori, un retrat de la lluita per l’emancipació i el dret a l’educació de les dones a l’Afganistan. El debat posterior va reunir Karima Shujazada, defensora dels drets de les dones afganeses, i Elisenda Calvet, professora de dret internacional públic a la Universitat de Barcelona i especialista en drets humans, en una conversa sobre la situació de les dones afganeses i els desafiaments actuals dels drets humans.

L’ICIP impulsa una Trobada internacional de Dones Buscadores i obre la convocatòria de participants

Barcelona acollirà del 6 al 10 de març de 2027 una Trobada internacional de Dones Buscadores, impulsada per l’ICIP, que reunirà dones buscadores d’arreu del món per intercanviar experiències i enfortir la lluita contra les desaparicions forçades. La convocatòria per seleccionar les persones participants està oberta fins al 13 de setembre de 2026.

Davant la manca de veritat, justícia i reparació que sovint acompanya les desaparicions forçades, moltes dones assumeixen la recerca dels seus éssers estimats i esdevenen protagonistes en la defensa dels drets humans i la construcció de pau. Aquesta tasca, però, no està exempta de riscos: les persones buscadores sovint s’enfronten a la indiferència institucional, l’estigmatització, la criminalització i, en alguns casos, a amenaces o agressions.

Amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi i d’aprenentatge mutu entre dones buscadores de contextos diversos, l’ICIP impulsa aquesta trobada en el marc del projecte BCN4Peace i amb la col·laboració d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions. La iniciativa vol afavorir l’intercanvi de coneixements, reptes i estratègies comunes davant un fenomen que afecta milers de persones arreu del món.

La trobada dona continuïtat a una de les crides a l’acció sorgides del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades (Ginebra, 2025) i s’emmarca també en les commemoracions del CED20, el vintè aniversari de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.

Un espai de treball amb mirada de gènere

La trobada es concep principalment com un espai de treball entre les participants, amb intervencions de les mateixes dones buscadores, tallers formatius i dinàmiques de construcció col·lectiva del coneixement, que es podran complementar amb activitats obertes al públic. També incorporarà una reflexió específica sobre l’impacte de gènere de les desaparicions forçades, a partir de l’observació general del Comitè contra les Desaparicions Forçades sobre aquesta qüestió.

Hi participaran dones buscadores, juntament amb representants d’organismes internacionals, persones expertes i acompanyants de processos de cerca.

Convocatòria oberta fins al 13 de setembre

Les dones buscadores interessades a participar-hi poden presentar candidatura a través del formulari disponible fins al 13 de setembre de 2026. La selecció es farà en funció de criteris de pluralitat (context, edat i experiència) i tindrà en compte també la participació prèvia en projectes impulsats per l’ICIP i per altres entitats col·laboradores. Es donarà prioritat a les candidatures de persones que puguin seguir la trobada en castellà, anglès o francès, els idiomes de treball de la trobada.

La preparació de la trobada compta actualment amb el suport de diverses entitats i institucions, entre les quals Baketik Fundazioa, Brigades Internacionals de Pau – Colòmbia, Casa Amèrica Catalunya, CEDI, CEPAD, REDS, SODEPAU, SOS Bebés Robados o la Taula per Mèxic. L’ICIP convida altres organitzacions a sumar-se a aquesta iniciativa, ja sigui donant suport econòmic, finançant desplaçaments, contribuint a la conceptualització de l’esdeveniment o difonent la convocatòria.

Per a qualsevol consulta, tant sobre la candidatura com sobre les vies de col·laboració, ens podeu contactar a icip@icip.cat.

La Trobada internacional de Dones Buscadores s’emmarca en la línia de treball sobre Desaparicions forçades, dins el programa «Violències fora de contextos bèl·lics» de l’ICIP.

Convocada la desena edició del Premi ICIP Alfons Banda 2026

Aquest mes de juliol el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda, que té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.

En concret, l’alumnat pot presentar treballs de recerca, fets durant el curs 2025-2026, que tractin qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres. La convocatòria estarà oberta fins al 17 de setembre a les 14:00h mitjançant el portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

El Premi ICIP Alfons Banda arriba enguany a la desena edició. El certamen forma part dels Premis de Recerca Jove (PRJ) que convoca anualment el Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En total, es premiaran 79 treballs amb una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

A més, els premis reconeixen l’esforç dels centres on estudien i, per això, es premien un total d’11 centres amb 2.500€ per invertir en llibres i publicacions per a la biblioteca o equipament cientificodocent.

Podeu consultar els treballs premiats en anteriors edicions, així com tota la informació relativa als guardons en aquesta pàgina dedicada al Premi ICIP Alfons Banda.

Documentació relacionada

Resolució REU/2212/2026, de 26 de juny, per la qual s’aprova la convocatòria derivada de les bases reguladores dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ)

El Mundial de Futbol 2026 i la crisi de drets humans a Mèxic, a debat en una taula rodona organitzada per l’ICIP

En ple Mundial de Futbol 2026, l’ICIP, Amnistia Internacional Catalunya i la Taula per Mèxic han organitzat la taula rodona «Fora de joc a Mèxic: l’altra cara del Mundial 2026», celebrada el 8 de juliol a La Model de Barcelona. La sessió ha posat el focus en la greu crisi de desaparicions forçades i de violència que viu Mèxic i ha reflexionat sobre l’impacte que els grans esdeveniments esportius poden tenir en la visibilització —o invisibilització— de les vulneracions de drets humans.

La periodista Lucía Lagunes, directora de l’agència de notícies CIMAC, el periodista esportiu Toni Padilla i Marlety García, integrant del col·lectiu de familiars Entre Cielo y Tierra, han compartit les seves reflexions en un debat moderat per la periodista Sandra Vicente.

Més de 134.000 persones desaparegudes

Durant la sessió es va recordar que Mèxic registra oficialment més de 134.000 persones desaparegudes i prop de 70.000 cossos pendents d’identificació. Els participants van alertar que aquestes xifres podrien ser encara més elevades a causa de la manca de denúncies i de la desconfiança de moltes famílies envers les institucions.

Un dels missatges que va resumir el sentit de l’acte va ser el lema impulsat pels col·lectius de familiars de persones desaparegudes: «La pilota torna a casa. I els nostres fills, quan?», en referència a l’eslògan oficial del Mundial.

Les famílies buscadores denuncien la manca de suport institucional

Marlety García va explicar la feina que duen a terme les anomenades mares buscadores, dones que, davant la inacció o la insuficiència de la resposta institucional, organitzen recerques per localitzar familiars desapareguts. Segons va denunciar, aquests col·lectius desenvolupen la seva tasca en un context marcat per la impunitat, la violència i les amenaces.

García també va criticar que, mentre el país ha destinat importants recursos a l’organització del Mundial, els equips dedicats a la recerca de persones desaparegudes i a la identificació forense continuen patint manca de recursos. «El govern va invertir centenars de milers de pesos per rebre el món, per a qui volgués visitar-nos, i no hi ha diners, no hi ha pressupost per a les cerques, no hi ha pressupost per a investigacions ni sancions», va afirmar. Igualment, va advertir que diverses organitzacions de familiars han expressat preocupació per l’impacte d’algunes obres vinculades al Mundial sobre espais que consideren d’interès per a la recerca de persones desaparegudes.

L’esport, el relat públic i el periodisme

Toni Padilla va situar el debat en una perspectiva històrica i va recordar que els grans esdeveniments esportius han estat utilitzats sovint pels governs per projectar una imatge positiva dels països amfitrions, fins i tot en contextos de greus vulneracions dels drets humans. Entre altres exemples, va recordar el Mundial d’Argentina de 1978.

Per la seva banda, Lucía Lagunes va denunciar els riscos que afronten les persones que informen sobre les desaparicions forçades i la feina de les famílies buscadores. Va alertar especialment de la situació de les dones periodistes i defensores dels drets humans, que sovint són objecte d’amenaces, criminalització i manca de protecció efectiva.

Una crida a la responsabilitat internacional

La sessió també va abordar el paper de la comunitat internacional davant la crisi de desaparicions a Mèxic. Entre altres qüestions, es va fer referència a l’activació de l’article 34 de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, un mecanisme excepcional que permet al Comitè de les Nacions Unides contra les Desaparicions Forçades traslladar una situació especialment greu a l’Assemblea General de l’ONU.

Els participants van coincidir en la necessitat que la celebració del Mundial no eclipsi la situació que viuen milers de famílies mexicanes i van reclamar que els drets humans continuïn ocupant un lloc central en l’agenda internacional.

Publicades les resolucions provisionals de les convocatòries de subvencions ICIP 2026

L’ICIP ha publicat les resolucions provisionals de les dues convocatòries de subvencions corresponents a l’any 2026: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquestes resolucions provisionals hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.

L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.

Projectes inclosos en les resolucions provisionals

En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:

  • El procés de pau al Kurdistan, amb la diàspora kurda de Catalunya (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
  • Dones afganeses davant l’apartheid de gènere: educació per la pau i incidència social (Associació People Help)
  • Construir pau en temps de guerra: desmilitarització i resistència noviolenta (FundiPau)
  • MOSAIC Educació per la convivència, la pau quotidiana i la prevenció de les discriminacions en la infància en acolliment residencial (Fundación Privada Utopía)
  • Els algoritmes de la guerra (Blauhaus audiovisual)
  • Famílies per una educació en pau (AFFAC)
  • Eines formatives per a l’acompanyament a víctimes de conflictes armats i crims internacionals des d’una perspectiva de drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 78.412 euros:

  • Alfabetització Digital Crítica per a la Pau (ADC-PAU): Disseny i validació d’un marc pedagògic anti-(neo)feixista amb joves a Catalunya (Universitat de Barcelona)
  • La incardinació dels acords de justícia restaurativa en el procés penal: un camí a la deflació punitiva (Universitat de Girona)
  • Primera radiografia sistemàtica del sistema comunicatiu a Lleida sobre la violència masclista endèmica (Universitat de Lleida)
  • Dualitat nuclear, dialèctiques de seguretat i educació vivencial (Universitat Oberta de Catalunya)
  • Gènere i Sobirania: les violències masclistes en els espais de no-drets (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • L’hora de les reines. Lideratges femenins i reconciliació en la construcció de la pau a la Casamance, Senegal (Institut Català d’Antropologia)
  • Desprogramar l’odi: una recerca-acció participativa sobre jovent, polarització i mediació digital (Universitat de Lleida)
  • HAKAWATI. Narrating children and youth memòries in Palestine during a genocide (Universitat Pompeu Fabra)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les subvencions.

Ens ha deixat Tono Albareda, referent de la cooperació i la defensa dels drets humans

L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la mort de Tono Albareda, activista referent de la cooperació internacional i els drets humans, compromès amb nombroses iniciatives de construcció de pau, desenvolupament local i els drets de les dones.

Albareda va presidir durant 12 anys l’ONG CooperAcció, entitat feminista de cooperació internacional dedicada a l’empoderament de les dones i a la defensa de la igualtat com a condició imprescindible per a la justícia social i la pau, des de la qual va promoure una cooperació transformadora, basada en l’enfortiment de les organitzacions del Sud global.

El seu compromís amb la defensa dels drets humans també es va plasmar en la Junta de Lefede, de la qual va ser-ne membre des del 2014 al 2018, i en va exercir la presidència els dos últims anys. Va promoure la creació de l’Observatori DESCA, va impulsar la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i, més recentment, la creació de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, espais des dels quals va mantenir una relació estreta amb l’ICIP. La seva tasca també destaca pel lideratge de l’esborrany de la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

Des de l’ICIP volem expressar el nostre reconeixement per aquesta dilatada trajectòria dedicada a la defensa dels drets humans i la pau, i el nostre escalf a la família i amics.

Aquest dilluns 22 de juny al Tanatori de les Corts de Barcelona tindrà lloc la vetlla, de les 15.00 h a les 21.00 h, i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà dimarts 23 de juny a les 12.00h, a la sala gran del mateix tanatori.

Tono Albareda a la inauguració de les primeres jornades de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, el juny de 2024 a Barcelona

L’ICIP participa en la presentació del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva

El Parlament de Catalunya ha presentat oficialment la commemoració del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva, una efemèride que recordarà els mil anys de la primera assemblea de pau i treva celebrada a Toluges l’any 1027, considerada l’origen del parlamentarisme català.

L’acte institucional, presidit pel president del Parlament, Josep Rull, ha servit per donar a conèixer el programa de commemoració, que començarà el 10 de setembre de 2026 i s’allargarà fins al desembre de 2027, coincidint amb l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Durant la presentació, Rull va destacar la vigència dels valors associats a les assemblees de pau i treva, com el diàleg, la deliberació, el pacte i la resolució pacífica dels conflictes. També es va presentar el manifest de la commemoració, que reivindica el llegat mil·lenari de parlamentarisme i cultura de pau a Catalunya.

El programa inclou congressos acadèmics, debats, publicacions, activitats educatives i iniciatives arreu del territori. Entre els actes previstos destaca una trobada internacional de premis Nobel dedicada a la pau, prevista per a la tardor de 2027.

L’acte va repassar els orígens històrics de les assemblees de pau i treva, impulsades per limitar la violència feudal mitjançant l’establiment de normes i espais de protecció col·lectiva. També es va posar en relleu la vigència d’aquest llegat davant dels reptes actuals en matèria de drets humans, convivència i construcció de pau.

La commemoració està impulsada pel Consell del Mil·lenari, integrat per persones de reconegut prestigi dels àmbits acadèmic, cultural, jurídic i de foment de la pau. Entre els seus membres hi ha el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la responsable de l’àrea d’Alternatives de Seguretat, Sonia Andolz.

La Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance, Premi ICIP Construcció de Pau 2026

La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2026 a la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (Plateforme des Femmes pour la Paix en Casamance, PFPC), una xarxa formada per 15 organitzacions de dones que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte territorial de la regió natural de Casamance amb l’Estat del Senegal, vigent des de 1982.

El guardó destaca la trajectòria de la Plataforma per “situar les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i trencar el silenci sobre la guerra, a través de la creació d’espais de diàleg comunitari a nivell local, regional i nacional”.

La candidatura guardonada s’ha seleccionat d’entre les 21 candidatures vàlides rebudes, i ha estat presentada per la Xarxa de Consum Solidari.

La PFPC es va crear el 2010 amb la voluntat de treballar per al restabliment de la pau a la regió de Casamance després de tres dècades de conflicte entre el Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC) i l’Estat senegalès. És un dels conflictes de més durada del continent africà i ha causat més de 5.000 morts i 10.000 ferits – molts dels quals per mines anti-persona- i milers de desplaçaments forçats als països veïns de Guinea Bissau i Gàmbia.

Des de la seva creació, la PFPC ha dut a terme consultes comunitàries per documentar les experiències viscudes durant el conflicte i conèixer les aspiracions de la població, ha facilitat espais perquè la comunitat s’expressés sobre el procés de pau a la regió, i ha organitzat set Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en un exercici inèdit de mediació a iniciativa dels col·lectius de dones.

En aliança amb ONU Dones i amb el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la Plataforma ha promogut accions de lluita contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal – Guinea Bissau – Gàmbia, un marc d’incidència transfronterera per a la pau i l’estabilitat regional.

Les iniciatives de diàleg i incidència de la PFPC han tingut un impacte a la regió, que viu amb una treva sostinguda des de 2012. Amb tot, malgrat els diversos acords d’alto-el-foc signats, la solució política a la reivindicació d’independència de Casamance, origen del conflicte, no s’ha posat mai sobre la taula. 

Atenció a dones i nenes

La PFPC ha tingut un rol actiu en la defensa dels drets de les dones en el context del conflicte. Des del 2015 gestiona un centre d’acollida i atenció a dones i nenes supervivents de la violència, víctimes de violència sexual i física, el qual ofereix atenció mèdica i psicològica, i suport per a la reintegració social i professional. Des de la seva creació, el centre ha atès mig miler de dones i nenes del Senegal i de països de la regió com Nigèria o Guinea Bissau.

Un conflicte llarg i silenciat

Casamance és un territori de 30.000 quilòmetres quadrats, fronterer amb Gàmbia i Guinea Bissau, i un milió i mig d’habitants. A la regió de Ziguinchor, la capital, hi predomina el poble diolà, que reivindica la seva cultura i tradició i rebutja i rebutja la política del govern del Senegal, que considera que ha marginat sistemàticament la regió.

El conflicte de Casamance, tot i ser un dels de més durada del continent africà, és paradoxalment un dels més desconeguts. L’origen se situa el desembre de 1982, quan les forces de l’ordre senegaleses van reprimir durament una manifestació pacífica a Ziguinchor, convocada pel Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), un moviment que lluitava per la independència de la regió i pel reconeixement dels drets del poble casamancès. A partir d’aquells fets, el MFDC va radicalitzar les seves accions i va sorgir el braç de lluita armada del moviment.

Des d’aleshores hi ha hagut èpoques d’alta intensitat del conflicte, especialment a finals dels anys 80 i 90, i períodes d’enfrontaments esporàdics o de baixa intensitat entre els combatents, dividits en diferents faccions armades, i l’exèrcit senegalès. Al llarg dels anys també hi ha hagut nombroses iniciatives de pau, especialment des de diferents associacions de la regió, moltes d’elles liderades per dones.

Procés de pau vigent

Després de diferents altos-el-foc, el 2004 es va signar un acord de pau que va suposar l’abandonament de la lluita armada de tres faccions del moviment MDFC. Malgrat la treva, els enfrontaments es van reprendre de forma intermitent fins que el 2022, el MFDC i l’Estat senegalès van signar la Declaració de Compromís Mutu sobre les Condicions del Desarmament.

L’acord de pau, renovat el 2023, el 2024 i el 2025 –  i que ha comportat l’abandonament de les armes de la facció Diakaye del moviment – no aporta una solució política al conflicte, però dona esperances per a la consecució de la pau a la regió. La fi del conflicte requereix d’un enfocament integral, que culmini el procés de desarmament, desmobilització i reintegració d’excombatents (DDR), el desminatge del territori, el retorn de les persones desplaçades i la reactivació econòmica.