L’ICIP publica «Las puertas del mar», un llibre sobre migració i salvament als confins d’Europa

L’ICIP, en col·laboració amb Bellaterra Edicions, acaba de publicar Las puertas del mar. Migración y salvamento en los confines de Europa, de la geògrafa política i investigadora Luna Vives. El llibre analitza les polítiques migratòries que han convertit la Mediterrània i l’Atlàntic en fronteres cada vegada més militaritzades i letals, i les resistències de les persones que defensen el salvament marítim davant les exigències del control migratori.

El tancament de les vies migratòries segures i legals empeny les persones que intenten arribar a Europa cap a rutes cada vegada més llargues i perilloses. Lluny de frenar els moviments migratoris, les polítiques de control fronterer incrementen els riscos i la vulnerabilitat de les persones migrants. En aquest context, Luna Vives examina les tensions entre la vigilància de les fronteres i el deure de salvament, així com les conseqüències de l’externalització del control migratori i l’enduriment de les polítiques europees.

Salvar vides davant les polítiques de control migratori

L’obra posa una atenció especial en el model espanyol de salvament marítim, que presenta una particularitat respecte d’altres països europeus: les operacions de rescat estan en mans d’una agència civil, i no d’una força policial o militar. Els seus professionals es conceben com a «bombers del mar»: la seva missió és salvar vides, no vigilar les fronteres.

Davant dels intents de supeditar les operacions de rescat a les polítiques de control migratori, molts d’aquests treballadors han defensat, des de l’organització sindical i la mobilització col·lectiva, un principi elemental: al mar, tota vida ha de ser salvada.

A través de naufragis, operacions de rescat, conflictes polítics i testimonis de professionals que treballen en primera línia, Vives mostra com les fronteres marítimes poden esdevenir espais d’abandonament i mort, però també de resistència, organització i solidaritat.

El llibre ofereix una mirada crítica sobre les contradiccions de les polítiques migratòries europees i planteja interrogants sobre la responsabilitat dels estats, la protecció dels drets humans i el deure de rescat.

Presentació del llibre a Barcelona

L’ICIP organitza la presentació del llibre a Barcelona el divendres 27 de novembre, a les 18 h, a la Nau Bostik, amb una conversa titulada «El mar com a frontera. Polítiques de salvament i seguretat».

L’acte comptarà amb la participació de l’autora, Luna Vives, geògrafa política i professora de la Université de Montréal, i de Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de Migracions del CIDOB. La conversa serà moderada pel periodista Alaaddine Azzouzi.

  • Data: divendres 27 de novembre de 2026
  • Hora: 18 h
  • Lloc: Nau Bostik, carrer de Ferran Turné, 1-11, Barcelona (metro La Sagrera, L1 i L5).
  • Inscripció: activitat gratuïta amb inscripció prèvia a icip.cat.

Sobre l’autora

Luna Vives

Geògrafa política, investigadora i professora universitària espanyola-canadenca, especialitzada en migracions internacionals i control de fronteres. Actualment és professora titular al Departament de Geografia de la Université de Montréal (Canadà).

El llibre inclou un pròleg de Blanca Garcés i ha estat traduït al castellà per Damián Queirolo.

Sobre la col·lecció «Paz y seguridad»

El llibre forma part de la col·lecció «Paz y seguridad», impulsada per l’ICIP i Bellaterra Edicions. La col·lecció s’adreça a experts, professionals, practicants i acadèmics dels àmbits de la pau, la seguretat i la resolució i transformació de conflictes, amb un interès especial per les persones que treballen a l’Amèrica Llatina.

Las puertas del mar. Migración y salvamento en los confines de Europa ja està disponible a les llibreries i al web de Bellaterra Edicions.

PolsXtrems arriba a Tarragona per entrenar el pensament crític

Aquest dijous 12 de novembre s’ha inaugurat a l’Espai Jove Kesse de Tarragona l’exposició «PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític», produïda per l’ICIP. La mostra arriba a la ciutat després de la seva estada al Palau Robert de Barcelona i inicia així una nova etapa de la seva itinerància per Catalunya.

Durant un mes, l’Espai Jove Kesse es transforma en un gimnàs amb diferents estacions i reptes per entrenar la flexibilitat mental. A través d’un recorregut immersiu, l’exposició proposa reflexionar sobre com consumim informació, quina influència tenen les xarxes socials en la construcció de les nostres opinions i com els biaixos inconscients condicionen la manera com interpretem la realitat.

El recorregut també planteja situacions de polarització per mostrar com una mateixa realitat es pot interpretar des de perspectives diferents. L’experiència culmina en un vestidor on les persones visitants poden escoltar diversos punts de vista sobre qüestions d’actualitat, com ara la immigració o el turisme. L’objectiu és aprendre a conviure amb la discrepància, escoltar arguments diferents i mantenir el respecte pels drets humans.

L’acte inaugural ha comptat amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, i el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. Durant la visita, Viñuales ha reivindicat la importància de disposar d’espais que ajudin a reflexionar, escoltar-nos i entendre millor una realitat cada vegada més complexa. Herbolzheimer ha posat en valor una exposició que vol promoure el diàleg, encara que sigui incòmode, perquè «hem d’aprendre a gestionar la discrepància». Per la seva banda, Eva Menor ha destacat que el pensament crític implica fer-se preguntes i qüestionar qui difon els missatges i com ho fa.

La mostra està especialment adreçada al públic jove i forma part de la programació de Tarragona Jove. L’Espai Jove Kesse preveu rebre prop de 1.800 alumnes de secundària de la ciutat, a més d’altres grups i entitats juvenils.

Una jornada per debatre sobre desinformació, polarització i discursos d’odi

Coincidint amb l’estada de PolsXtrems a Tarragona, l’ICIP i l’Ajuntament de Tarragona organitzen el 3 de desembre la jornada «Qui entrena la teva ment?», un espai de reflexió i debat sobre algunes de les principals qüestions que aborda l’exposició: la propagació de la desinformació, l’auge de la polarització i els discursos d’odi.

La jornada vol traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja la mostra: qui construeix els relats que consumim? Com es propaga la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans de comunicació, les plataformes digitals i la ciutadania?

Al matí, a partir de les 9.30 h, l’Espai Jove Kesse acollirà dues taules rodones, amb inscripció prèvia. La primera, «Riscos de la desinformació», analitzarà el paper dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i la intel·ligència artificial en la propagació de continguts falsos o enganyosos. Hi participaran Carlos Baraibar, responsable de la unitat 3CatInfo Verifica; Carlota Moragas, professora de la Universitat Rovira i Virgili i membre de Learn to Check, i Ona Sindreu, coordinadora de redacció de Verificat. La sessió serà moderada pel periodista Esteve Giralt.

La segona taula, «Algoritmes, poder i polarització», abordarà l’impacte de les xarxes socials, el funcionament dels algoritmes i els límits de la regulació de les plataformes digitals. Hi intervindran Carlos Bajo, de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya; Laia Coronado, de Mèdia.cat; Rita Costa, de Build Up, i Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per la Universitat Pompeu Fabra. La periodista Elisenda Rovira en serà la moderadora.

A la tarda, a les 17 h i sense inscripció prèvia, la jornada continuarà al Tinglado 1 del Moll de Costa amb la taula rodona «Impacte i narratives dels discursos d’odi: com fer-hi front?». La sessió reunirà Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Tatiana Dunyó, del Col·lectiu Pantube, i Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms. La moderació anirà a càrrec d’Arnau Martínez, membre de la Junta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En acabar, les persones assistents podran visitar l’exposició «Open Arms. Una missió a contracorrent», instal·lada al mateix Tinglado 1.

Informació pràctica

L’exposició es podrà visitar a l’Espai Jove Kesse de Tarragona del 12 de novembre al 12 de desembre, de dimarts a dissabte a la tarda, de 16.30 a 20 h, amb accés lliure i gratuït. Els matins, de dilluns a divendres, està oberta a centres educatius amb reserva prèvia a tarragonajove.org/polsxtrems. La mostra està recomanada per a persones a partir de 12 anys.

La mostra està produïda per l’ICIP i coorganitzada amb les Conselleries de Joventut i Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d’Europe Direct Tarragona.

Més informació:

L’ICIP analitza els vincles entre l’extractivisme miner, el militarisme i la cursa digital

La demanda global de minerals crítics i terres rares ha crescut en un context marcat no només per la transició energètica i la digitalització, sinó també pel rearmament global, l’augment de la despesa militar i el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). Aquests factors han convertit l’extracció de minerals en una qüestió estratègica per a la indústria militar i tecnològica, amb conseqüències directes sobre els territoris i les comunitats que viuen als voltants dels jaciments.

Per analitzar aquestes dinàmiques, el 23 d’octubre l’ICIP, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i el Festival for the Future van organitzar al Hub Social de Barcelona el diàleg «Terres rares: minerals per a la guerra». La trobada va comptar amb les intervencions de Julie Klinger, professora de la Universitat de Delaware i especialista en la indústria minera global, i Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, líder de la comunitat indígena Sami de Gabna, al nord de Suècia. La periodista Núria Jar va moderar la conversa, que va comptar amb el suport de la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona.

Més enllà de la transició energètica: minerals per a la indústria militar

Un dels primers aspectes que Julie Klinger va voler qüestionar és la idea que les terres rares són minerals escassos. Els 17 elements químics que formen aquesta família no són especialment rars a l’escorça terrestre: alguns són tan abundants com el coure o el plom. La seva importància rau en les propietats magnètiques, conductives i òptiques, que els fan indispensables per a nombroses tecnologies contemporànies.

Segons Klinger, la narrativa de l’escassetat s’utilitza sovint per alimentar l’especulació financera i legitimar nous projectes extractius. També va alertar dels costos ambientals del seu processament, que requereix tractaments químics intensius i pot generar grans quantitats d’aigües residuals tòxiques i residus radioactius.

La investigadora va posar especial èmfasi en el paper del complex militar-industrial i de la intel·ligència artificial en l’augment de la demanda. Les terres rares s’utilitzen en components essencials de l’armament modern, com ara els sistemes de navegació de drons, les bombes de precisió, els avions de combat i els coets. Alhora, la construcció de centres de dades i d’infraestructures digitals destinades a la vigilància i a la guerra automatitzada incrementa la necessitat de minerals crítics.

Aquesta realitat qüestiona el relat que associa l’extracció de minerals exclusivament a la transició energètica. Molts dels materials presents en tecnologies considerades verdes també tenen aplicacions militars, fet que evidencia la connexió entre la cursa tecnològica, el rearmament i l’expansió de l’activitat minera.

La comunitat Sami de Gabna, amenaçada per un nou projecte miner

La dimensió humana d’aquest model extractiu va quedar reflectida en el testimoni de Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, representant de la comunitat indígena Sami de Gabna, situada a la regió de Kiruna, al nord de Suècia.

La comunitat, formada per unes 150 persones, manté des de fa més de 500 anys una forma de vida basada en la pastura transhumant de rens. Aquesta activitat depèn de la lliure circulació dels ramats entre les zones de muntanya, a l’estiu, i els boscos de l’est, durant els mesos d’hivern.

Aquest model de vida està amenaçat pel projecte miner Per Geijer, impulsat per l’empresa estatal sueca LKAB per explotar un jaciment de terres rares. La nova mina se situaria al bell mig del territori de Gabna i interrompria les rutes migratòries dels ramats. A més, la pols generada per l’activitat minera contamina la vegetació i altera els hàbits dels animals, que eviten pasturar a les zones properes a les explotacions.

«La posada en marxa d’aquesta nova mina sacrificaria la meva comunitat i el futur dels meus fills, esborrant la cultura Sami i la nostra forma de vida tradicional. És extremadament dolorós adonar-se que aquest sacrifici no es fa per cap transició ecològica, sinó per alimentar guerres a altres llocs del món», va denunciar Kuhmunen.

El representant Sami també va alertar de la manca de protecció jurídica dels drets del seu poble a Suècia. El país encara no ha ratificat el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes i tribals, i la legislació minera prioritza l’activitat extractiva per sobre dels drets de les comunitats afectades. Davant d’aquesta situació, la comunitat de Gabna ha iniciat accions legals i treballa per donar visibilitat internacional al seu cas.

La dependència de la Xina i la cursa per la sobirania mineral

El diàleg també va abordar les dimensions geopolítiques de la indústria de les terres rares i el domini de la Xina sobre bona part de la seva cadena global de subministrament i processament.

Klinger va explicar que aquesta posició no respon únicament a la disponibilitat de jaciments, sinó a dècades d’inversió pública en recerca, desenvolupament i capacitat industrial. Entre els anys vuitanta i dos mil, els països occidentals van externalitzar bona part de l’activitat minera i dels seus costos ambientals cap a la Xina, en un context de desindustrialització i desregulació.

L’actual rivalitat geopolítica entre la Xina, els Estats Units i els seus aliats ha convertit aquesta dependència en una qüestió de seguretat estratègica. En resposta, la Unió Europea i els Estats Units impulsen nous projectes miners als seus territoris en nom de la sobirania mineral. Klinger, però, va advertir que aquest retorn de l’extractivisme a Occident no implica necessàriament pràctiques més sostenibles ni respectuoses amb els drets de les comunitats locals.

Reciclatge i reducció de la demanda com a alternatives

En l’última part de la conversa, els participants van debatre sobre les alternatives al model extractiu actual. Julie Klinger va defensar que no és inevitable obrir nous jaciments ni destruir ecosistemes per garantir l’accés als minerals necessaris. Segons va explicar, les tecnologies de reciclatge i recuperació de materials ja permeten recuperar terres rares de residus electrònics, vehicles fora d’ús i aigües residuals industrials.

La investigadora també va assenyalar la necessitat de reorientar les subvencions públiques cap a la gestió de residus, el disseny de productes més fàcils de reparar i desmuntar i l’impuls de l’economia circular. Però, sobretot, va posar sobre la taula la necessitat de reduir la demanda de minerals associada a l’expansió militar i tecnològica.

La sessió va posar de manifest la necessitat de connectar les agendes antimilitarista i ecologista. Qüestionar el model de creixement il·limitat, reduir la despesa militar, impulsar el reciclatge i garantir els drets dels pobles indígenes són elements fonamentals per avançar cap a un model de seguretat que posi al centre les persones, les comunitats i la sostenibilitat del planeta.

L’ICIP participa en el quart mòdul de l’Escola Mesoamericana de Pau 2026

Del 22 al 24 d’octubre, representants de l’ICIP van participar en el quart mòdul de l’Escola Mesoamericana de Pau, celebrat a San Cristóbal de las Casas, Chiapas (Mèxic). La trobada, dedicada al diàleg, la negociació, la mediació i la construcció de consensos, va reunir representants d’organitzacions comunitàries i socials de Mèxic i l’Amèrica Central.

L’Escola Mesoamericana de Pau és una iniciativa impulsada per SERAPAZ (Servicios y Asesoría para la Paz), una organització mexicana amb una àmplia trajectòria en l’acompanyament de moviments socials i comunitats i en la transformació no violenta dels conflictes. A través d’espais de formació i intercanvi, l’Escola busca enfortir les capacitats de les comunitats i organitzacions que treballen en la defensa dels drets humans i del territori a Mesoamèrica.

L’edició de 2026 s’ha desenvolupat al llarg de quatre mòduls presencials a San Cristóbal de las Casas. Les primeres trobades van abordar l’anàlisi dels contextos territorials, les eines per identificar i diagnosticar conflictes i el disseny d’estratègies per transformar-los. L’últim mòdul, celebrat a l’octubre, es va centrar en les eines de diàleg intercultural, negociació i mediació, així com en la construcció d’acords entre actors amb interessos i perspectives diferents.

L’Escola compta amb prop de trenta participants d’organitzacions comunitàries, indígenes, juvenils i de dones procedents de diferents territoris de Mèxic i de diversos països de l’Amèrica Central. Entre les organitzacions centreamericanes participants hi ha Warriors Zulu Nation, d’Hondures; el Centro Arte para la Paz, d’El Salvador, i l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat de Guatemala (ODHAG).

La proposta formativa es basa en l’enfocament de la Transformació Positiva dels Conflictes i aborda de manera transversal quatre dimensions: la perspectiva de gènere i diversitat, la intergeneracionalitat, la interculturalitat i la cultura de pau. Aquests enfocaments permeten treballar els conflictes tenint en compte les relacions de poder, les desigualtats i les diferents experiències i realitats de les comunitats.

La col·laboració de l’ICIP en l’Escola s’emmarca en la seva tasca de suport als processos de construcció de pau a l’Amèrica Llatina i d’enfortiment de les xarxes regionals. En aquesta edició, l’ICIP contribueix a facilitar la participació d’organitzacions de l’Amèrica Central, afavorint-ne la presència i la continuïtat en les diferents trobades formatives.

La participació presencial de l’ICIP també permet compartir espais de reflexió amb les organitzacions participants, conèixer de primera mà els reptes que afronten als seus territoris i intercanviar experiències sobre la gestió i la transformació dels conflictes en contextos marcats per la criminalitat organitzada i diverses formes de violència estructural.

Aquesta col·laboració complementa altres línies de treball de l’ICIP a la regió, com ara la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, i contribueix a reforçar els vincles entre organitzacions i persones compromeses amb la construcció d’alternatives pacífiques i col·lectives davant les violències.

L’ICIP publica un informe sobre memòria i prevenció de la violència a Europa

Dècades d’inversió en commemoracions, memorials i educació sobre l’Holocaust no han impedit el ressorgiment del revisionisme històric, el discurs d’odi i la violència identitària a Europa. La pregunta ja no és només com recorden el passat les societats, sinó com pot la memòria ajudar a prevenir la violència en el futur.

Aquest és el punt de partida de Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, un informe que recull les conclusions de la taula rodona celebrada el passat més de març a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina). La publicació és una edició conjunta de l’ICIP, l’International Coalition of Sites of Conscience – una xarxa mundial de llocs històrics, museus i iniciatives de memòria-, i el War Childhood Museum, el museu independent de Sarajevo dedicat a la infància afectada per la guerra.

De Srebrenica a Ruanda i Gaza, el fracàs reiterat de la promesa del «mai més» posa en evidència una mancança de fons: conèixer les atrocitats del passat no és suficient, per si sol, per evitar-ne de noves. Els fets es coneixen i els testimonis s’han escoltat, però la violència continua. Per això l’informe defensa que la memòria ha de ser més que un acte de record. S’ha de vincular activament a la prevenció de la violència, a la transformació social i a les condicions que permeten a les societats resistir l’odi, l’exclusió i la repetició de les atrocitats.

L’informe també qüestiona que els marcs europeus de memòria siguin neutrals. Mentre que algunes històries reben una atenció i un finançament institucional constants, d’altres queden als marges del record europeu: el colonialisme, les migracions, les experiències de les comunitats gitanes i de les dones, o les guerres dels anys noranta a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Kosovo. Aquestes omissions condicionen quines experiències es reconeixen, quines lliçons s’extreuen del passat i quin patiment es té en compte a l’hora de prevenir la violència.

Conferència a Sarajevo

L’informe recull les conclusions de la taula rodona que es va celebrar els dies 24 i 25 de març de 2026 a l’espai Europe House de Sarajevo. Més de 40 persones d’Europa i d’altres regions hi van participar: supervivents, professionals de la memòria, representants d’organitzacions de la societat civil, acadèmics i responsables polítics. Van analitzar per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no han complert les seves promeses, i què cal fer per aprofitar-ne el potencial preventiu i transformador.

La trobada, celebrada tres dècades després del genocidi de Srebrenica, va posar en relleu pràctiques innovadores d’arreu d’Europa, d’Irlanda del Nord a Espanya, Turquia, Bòsnia i Hercegovina i Ucraïna. També va mostrar les noves aliances entre el treball de memòria, la justícia transicional, la prevenció d’atrocitats i els moviments per la justícia social. Els debats van evidenciar la necessitat de superar els enfocaments fragmentats i d’enfortir els vincles entre les persones que treballen en aquests àmbits.

Cinc canvis per transformar la memòria

L’informe identifica cinc canvis interconnectats perquè la memòria vagi més enllà de la commemoració i desplegui el seu potencial per prevenir la violència i impulsar la transformació social:

  • D’un biaix institucional a una governança inclusiva de la memòria. Una memòria pública inclusiva no consisteix només a afegir perspectives marginades als marcs existents. Cal revisar els supòsits, les prioritats i les estructures institucionals que determinen què es recorda i com.
  • Del record passiu a una memòria participativa i transformadora. L’exposició emocional al patiment del passat no canvia, per si sola, els comportaments. El treball de memòria ha de ser una pràctica cívica activa que permeti a les persones connectar el passat amb la seva realitat i actuar-hi.
  • D’una memòria polaritzada o consensual a una memòria dialògica. La memòria es pot instrumentalitzar per aprofundir les divisions, però les crides a la reconciliació també poden amagar tensions i injustícies no resoltes. L’informe proposa entendre la memòria com un procés que obre espais perquè les comunitats dialoguin amb honestedat des de la diferència. Així poden construir comprensió compartida i confiança sense simplificar la complexitat de la seva història.
  • D’un record despolititzat a una memòria que assenyali responsabilitats. La memòria ha d’abordar les estructures i les relacions de poder que van fer possible la violència. Com afirma l’informe, la memòria que defuig les causes de fons «no pot prevenir la repetició de la violència; la commemora».
  • Dels compartiments estancs a marcs integrats de prevenció. La memòria s’ha d’integrar de manera deliberada en les estratègies estatals de prevenció de la violència, la política exterior i les polítiques de desenvolupament. No ha de ser un complement cultural, sinó un component central de l’arquitectura de prevenció.

Què demana l’informe

L’informe planteja recomanacions concretes per a cadascun dels actors que han d’impulsar aquest canvi:

  • Institucions de la Unió Europea i governs estatals: construir una governança inclusiva de la memòria, incorporar la memòria i la justícia transicional als criteris d’adhesió a la UE i als sistemes d’alerta primerenca, i crear un finançament específic dins dels instruments europeus de pau i seguretat. L’informe insta a reconèixer el treball de memòria no només com un programa cultural, sinó com una inversió a llarg termini en protecció, prevenció i resiliència democràtica.
  • Professionals de la memòria i institucions de construcció de pau: revisar críticament el seu propi llegat, situar les comunitats afectades al centre de la governança i la cocreació, teixir aliances amb els moviments per la justícia social i desenvolupar estratègies de prevenció basades en indicadors d’alerta primerenca.
  • Donants i finançadors: passar del finançament a curt termini per projectes a un suport institucional sostingut, protegir la independència de les entitats beneficiàries i crear mecanismes de finançament intersectorials que reconeguin la memòria com a part essencial de la inversió en pau i seguretat.

«Recordar no és suficient si no canvia la manera com actuem avui. La trobada de Sarajevo va demostrar que la memòria pot ser una eina poderosa de prevenció, però només si és inclusiva, si és honesta amb les causes de fons i si està connectada amb les polítiques que han d’aturar la violència abans que comenci», afirma Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP.

Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica i investigadora a la Utrecht University of Applied Sciences, ho resumeix en la reflexió personal que signa a l’informe: «La memòria no és només una cosa que preservem, sinó una cosa que utilitzem. Per actuar. Per parlar. Per fer front comú».

Silvia Fernández, directora de programes de l’ICSC, considera que «és hora d’un canvi fonamental en la manera com s’entén, es governa i es finança el treball de memòria». Amina Krvavac, directora del War Childhood Museum, recorda que les històries de qui va viure la guerra, especialment durant la infància, «ens ajuden a entendre com la violència marca vides individuals, famílies i comunitats senceres, sovint al llarg de generacions».

La trobada va comptar amb el suport de la Unió Europea, la Missió de l’OSCE a Bòsnia i Hercegovina, el Consell d’Europa, les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina i l’Ambaixada britànica a Sarajevo. L’informe s’emmarca en la línia de treball de l’ICIP en memòria, convivència i reconciliació.

L’ICIP participa en la cinquena trobada de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic

L’ICIP participa en la cinquena trobada presencial de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, que té lloc del 26 al 28 d’octubre de 2026 a San Pedro Tlaquepaque, a l’estat de Jalisco. Sota el lema «Construyendo las paces en comunidad», la trobada reunirà les organitzacions i les persones que integren la Plataforma per analitzar els reptes de la construcció de pau a Mèxic, intercanviar metodologies de treball i enfortir la coordinació entre les entitats participants.

L’ICIP forma part d’aquesta articulació des dels seus inicis, el 2020, i la seva participació s’emmarca en l’àrea temàtica «Violències fora de contextos bèl·lics», que aborda les violències cròniques des d’una perspectiva de construcció de pau i que actualment centra part del seu treball en els contextos de Mèxic i l’Amèrica Central.

La primera jornada de la trobada se centrarà en l’anàlisi dels processos de construcció de pau a Jalisco, amb una atenció especial a les desaparicions i el reclutament forçat, així com a la defensa de la terra i el territori. També s’abordaran les causes, els conflictes i els reptes relacionats amb la crisi de l’aigua a Guadalajara.

El dimarts 27 d’octubre, les organitzacions participants compartiran aprenentatges i eines metodològiques a través d’espais de reflexió col·lectiva i tallers pràctics. Entre aquests, Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, conduirà el taller «Contar la paz donde todo cuenta violencia», centrat en els reptes de comunicar la construcció de pau en contextos marcats per les violències. La jornada també inclourà sessions sobre educació per a la pau, protecció i atenció psicosocial, acompanyament a actors socials en conflicte i incidència política en drets humans.

La darrera jornada estarà dedicada a revisar el funcionament de la Plataforma, fer balanç de la feina realitzada durant l’any i establir les prioritats per al període següent. La trobada acabarà amb una posada en comú de les principals reflexions i els acords assolits. Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic va néixer el 2020 com un espai de diàleg, col·laboració i articulació entre organitzacions mexicanes i internacionals davant els reptes de les violències al país. Les trobades presencials permeten compartir experiències de treball als territoris, enfortir les capacitats de les organitzacions i avançar en estratègies col·lectives per a la construcció de pau.

L’ICIP publica la sistematització del projecte Àgora

L’ICIP publica Àgora de debat democràtic. Aprendre a discrepar per enfortir la democràcia, el número 33 de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia». L’obra, de Pau Mas Codina, un dels impulsors del projecte, explica què és Àgora, com funciona, per què es va crear i què se n’ha après al llarg de les sis edicions celebrades fins ara.

La publicació arriba en plena setena edició del programa, que aquest dissabte 17 d’octubre celebra la segona de les tres sessions, amb la filòsofa Begoña Román i L’amistat de Ciceró com a punt de partida.

Un espai per escoltar-se i discrepar amb respecte

Àgora és un programa de diàleg democràtic impulsat inicialment per l’ICIP, la Fundació Catalunya Europa i La Casa dels Clàssics, al qual es van sumar posteriorment el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina. Cada edició reuneix una vintena de persones de l’àmbit acadèmic, cultural, institucional, econòmic i social durant tres jornades senceres, separades per un mes. El diàleg parteix de textos clàssics (La ira de Sèneca, L’amistat de Ciceró i la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides) i es regeix per unes normes que protegeixen la sinceritat i garanteixen la confidencialitat, com la regla Chatham House.

L’objectiu no és arribar a consensos ni elaborar documents, sinó crear les condicions perquè persones que normalment no es parlen puguin escoltar-se, discrepar amb respecte i reconèixer-se mútuament com a interlocutors legítims.

De l’experiment al model

El llibre situa Àgora en un context de retrocés democràtic global i de polarització a Catalunya i a Espanya des de la dècada del 2010. També n’explica els fonaments teòrics: l’agonisme de Chantal Mouffe, que entén el conflicte com a part constitutiva de la vida democràtica, i el pragmatisme de John Dewey, per a qui la democràcia és, abans que res, una manera de viure junts.

A partir d’aquí, l’autor detalla com es va construir el model, sovint per assaig i error. Descriu el paper dels participants, dels ponents i dels conductors, i el disseny de les sessions. Explica l’ús dels clàssics com a «tercer element» que no pertany a cap bàndol, la importància de l’espai físic i la gratuïtat com a decisió estratègica. Alguns dels elements que han acabat sent centrals, com la dinàmica inicial per trencar el gel o el dinar a peu dret, no estaven previstos en el disseny original.

Un relat honest, amb encerts i errors

La publicació es presenta com un document de sistematització, no de promoció, i dedica tanta atenció als encerts com als errors. «Reconèixer l’error o admetre el titubeig no debilita el relat; el fa creïble», escriu l’autor al prefaci. Entre els reptes pendents, assenyala els biaixos que les edicions no han pogut corregir del tot: la menor presència de dones, la dificultat d’incorporar perfils conservadors i espanyolistes i el predomini de perfils universitaris. La setena edició, en marxa des del setembre, compta amb un grup de composició paritària.

El llibre també identifica quins elements del model es podrien adaptar, com ampliar la noció de clàssic, incorporar altres llenguatges artístics o adreçar el programa a joves. Al mateix temps, defineix quins són innegociables: la pluralitat real del grup, la confidencialitat, el temps llarg i la figura del conductor. Tanca amb les condicions per consolidar el projecte:

  • un finançament estable
  • una comunitat d’exparticipants
  • la reproducció del model en altres territoris
  • la seva possible escalabilitat a escala europea

L’obra s’adreça a possibles participants de futures edicions, a investigadors interessats en la innovació democràtica, a organitzacions que treballen per la democràcia, la pau o la cohesió social i a potencials finançadors.

Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP. El llibre es pot descarregar en format digital a la pàgina de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia».

Les diàspores, protagonistes de la construcció de pau en unes jornades a Barcelona

L’ICIP i la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau organitzen el 13 i 14 de novembre, a la seu de l’ICIP i a Lafede, les jornades «Diàspores Constructores de Pau«. Seran dos dies de debat i treball col·lectiu que reconeixen les persones migrades, refugiades i exiliades com a subjectes polítiques i agents de construcció de pau, amb coneixements, xarxes i capacitat d’organització i d’incidència, tant a Catalunya com en relació amb els seus territoris d’origen. Les inscripcions ja són obertes i les places són limitades.

Les jornades se celebren en un context marcat per l’enduriment de les polítiques migratòries i de frontera, la implementació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil i l’expansió dels discursos d’odi i de guerra. Alhora, la primera política pública de pau de Catalunya es troba en tramitació, després d’un ampli procés consultiu.

L’ICIP organitza les jornades juntament amb la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau, una iniciativa que reuneix dones constructores de pau migrades, refugiades i de la diàspora a Catalunya. És un espai de trobada, cura i anàlisi. Totes elles, líders en les seves respectives comunitats, provenen de Síria, Veneçuela, l’Afganistan, Mèxic, Ucraïna, Nicaragua, l’Iran, el Líban i Colòmbia.

A partir de les seves experiències i sabers, han analitzat diverses polítiques públiques i n’han presentat les conclusions en poesia. La seva veu ens recorda que la pau també es construeix des de la diàspora: amb memòria, cura mútua i la força de la paraula.

Quatre sessions i espais de treball col·lectiu

El programa de les jornades combina taules de debat i treball en grup. Divendres, a la seu de l’ICIP, la primera sessió posarà en relació les polítiques migratòries i la política pública de pau. Hi participaran Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, i Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. A la tarda, una segona taula analitzarà les relacions de poder que travessen aquest context i les possibilitats de transformació que s’hi obren. Hi intervindran Anahita Nassir, de la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau, i Cheikh Drame, president de SOS Racisme Catalunya.

Dissabte, a Lafede, el debat se centrarà en com aquestes relacions de poder es concreten en l’experiència migratòria i la vida quotidiana. També posarà en valor allò que les persones i organitzacions de la diàspora ja construeixen des de l’àmbit local. Hi participaran Helga Flamtermesky, de la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau i Mujer Diáspora, i Jenabou Dembaga Susoko, sociòloga i activista antiracista. Les jornades es tancaran amb un espai de construcció col·lectiva per identificar prioritats i possibilitats d’incidència política. La voluntat és que les aliances que en sorgeixin tinguin continuïtat més enllà de la trobada.

Inscripcions

Les places són limitades i cal inscriure’s prèviament a través del formulari que trobareu en aquesta pàgina. Hi demanem una breu presentació de cada persona participant, que es compartirà amb la resta d’assistents per facilitar el coneixement mutu i el treball en grup.

PROGRAMA DE LES JORNADES

El Nobel de la Pau 2026 premia la defensa del dret internacional, pilar bàsic per a la pau

En un context d’atacs i menyspreu envers el dret internacional, i d’escalada de conflictes bèl·lics, el Comitè Noruec del Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2026 a la jutgessa sud-africana Navanethem «Navi» Pillay per la seva contribució a la promoció de la pau i a la justícia internacional.

D’origen tàmil, Navi Pillay ha estat jutgessa del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda i de la Cort Penal Internacional, alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans entre 2008 i 2014, i presidenta de la Comissió d’Investigació de l’ONU sobre el Territori Palestí Ocupat i Israel del 2021 al 2025. També va exercir d’advocada contra l’apartheid durant dècades i, com a jutgessa del tribunal per a Ruanda, va contribuir a reconèixer la violència sexual com a acte de genocidi.

Amb aquest guardó, el Comitè vol recordar al món que el dret internacional és una «necessitat absoluta» per a garantir la pau i la seguretat.

L’ICIP valora molt positivament el missatge del Comitè en favor d’enfortir les institucions del dret internacional en el context actual: «Davant del creixent i preocupant qüestionament del dret internacional per part de grans potències mundials, celebrem que el Premi Nobel de la Pau reconegui els mecanismes internacionals de justícia com a pilars fonamentals de la pau», afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer.

Herbolzheimer recorda que els atacs al dret internacional es produeixen en un moment en què «tenim el major nombre de conflictes armats i de persones refugiades de la història, i alhora la major despesa militar». I afegeix que «en aquestes circumstàncies, reforçar el paper del dret i dels tribunals internacionals és fonamental per aturar l’escalada bel·licista».

El director de l’ICIP també ha destacat la trajectòria personal i professional de Navi Pillay. Víctima de l’apartheid sud-africà, ha ocupat alts càrrecs en l’àmbit africà i internacional, s’ha erigit en defensora de la igualtat i dels drets de les dones, i va ser pionera en el reconeixement de la violència sexual com a acte de genocidi.

‘Tanta, tanta guerra’, un pòdcast per qüestionar-nos el rearmament i la militarització

El Col·lectiu de Periodistes Contrast presenta Tanta, tanta guerra, una sèrie de pòdcast documental que analitza amb una mirada crítica el context de rearmament i militarització que viu Europa. El projecte compta amb el suport de l’ICIP i està disponible des d’aquest octubre a la plataforma 3Cat.

Al llarg de cinc episodis, i a partir d’històries humanes, testimonis i veus expertes, la sèrie es focalitza en la indústria de defensa, les mines antipersones, la militarització de les fronteres, els atacs al dret internacional i el paper dels mitjans de comunicació en l’escalada o desescalada dels conflictes.

Tanta, tanta guerra qüestiona els discursos que presenten l’augment de la força militar com l’única resposta possible davant els reptes d’un món cada vegada més complex. La sèrie també explora les contradiccions d’aquest model i planteja una qüestió central: quines altres maneres de construir seguretat i pau són possibles?

El projecte ha estat finançat per l’ICIP mitjançant la convocatòria de subvencions per a entitats sense ànim de lucre, a través de la qual l’ICIP dona suport a projectes que fomenten la cultura de pau.

Presentació a Barcelona

La sèrie documental es presentarà públicament en un acte el dimecres 14 d’octubre a les 18 hores, a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, Principal).

L’acte consistirà en una conversa sobre l’escalada armamentística a Europa, els seus efectes i les possibles alternatives. Hi participaran Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, i Pere Ortega, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Els participants reflexionaran sobre les conseqüències socials i polítiques del rearmament europeu i sobre les alternatives que diferents sectors de la societat civil han proposat i impulsat.

Escolta els cinc episodis

Ceshia Ubau i Pedro Bermeo denuncien la deriva autoritària a Nicaragua i l’Equador

En el marc de la XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, Casa Amèrica Catalunya va acollir el dilluns 5 d’octubre el diàleg «Els drets humans avui a Nicaragua i l’Equador», coorganitzat amb l’ICIP.

L’acte, moderat per Sílvia Plana Subirana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, va comptar amb la participació de la cantautora i activista nicaragüenca a l’exili Ceshia Ubau i de l’advocat ambientalista i portaveu del col·lectiu Yasunidos Pedro Bermeo. La trobada va permetre reflexionar sobre els reptes de la defensa dels drets humans i de la natura a l’Amèrica Llatina, una regió on la violència, l’autoritarisme i les estructures de desigualtat posen en risc constant la vida de les persones defensores.

Dos contextos d’autoritarisme, repressió i exili

Durant la conversa es va posar de manifest la gravetat dels contextos polítics que es viuen actualment a tots dos països. En el cas de Nicaragua, Ceshia Ubau va denunciar la consolidació d’un règim dictatorial que ha eliminat les eleccions lliures, manté nombrosos presos polítics i ha forçat l’exili de més de 800.000 persones des de 2018. Ubau va subratllar la vulneració de tots els drets civils, la persecució de la premsa independent i els greus atacs a les comunitats indígenes. Com a exemple, va citar la mort sota custòdia del líder indígena Brooklyn Rivera, que va qualificar d’assassinat, i la posterior detenció de diversos familiars i persones properes. Així mateix, va explicar que la repressió transnacional ha provocat un segon èxode de moltes persones exiliades des de Costa Rica cap a Espanya a la recerca de seguretat.

Per la seva banda, Pedro Bermeo va descriure la situació a l’Equador com una «dictadura civil i constitucional» sota la presidència de Daniel Noboa, caracteritzada pel control executiu de tots els poders de l’Estat i la utilització del sistema judicial per perseguir moviments socials i opositors. Com a mostra d’aquesta línia de persecució, Bermeo va citar la multa de 18.000 dòlars que el Tribunal Contenciós Electoral, arran d’una denúncia del Consell Nacional Electoral, va imposar a dos membres de Yasunidos —ell inclòs— per una diferència comptable de 39 centaus de dòlar. A més, va denunciar l’incompliment governamental de la històrica consulta popular d’agost de 2023, en la qual gairebé el 60 % dels votants es va pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera del bloc ITT, al Parc Nacional Yasuní.

La defensa del Yasuní: democràcia i justícia climàtica global

Bermeo va remarcar que la protecció del Yasuní, el lloc amb més biodiversitat per metre quadrat del planeta i llar de pobles indígenes en aïllament voluntari, no és tan sols una lluita local, sinó un imperatiu climàtic global. Segons va explicar, l’Amazònia actua com a reguladora de la temperatura i del cicle de l’aigua a escala planetària i està directament connectada amb els fenòmens d’emergència climàtica que afecten Europa. Davant la inacció de les cimeres del clima (COP), l’activista va defensar la democràcia participativa i la necessitat de deixar els combustibles fòssils sota terra com a única via efectiva per frenar el col·lapse climàtic.

L’«artivisme» i la comunitat com a motor d’esperança

Un dels eixos centrals del diàleg va ser el paper de l’art com a eina de resistència, guarició i transformació social davant la repressió. Ubau va compartir la seva aposta per fer servir la música des de l’esperança i la reflexió interior. També va destacar el canvi de paradigma en les protestes nicaragüenques: del lema tradicional «Patria libre o morir» a un de nou, «Patria libre para vivir». Durant la sessió, la cantautora va interpretar a capella una cançó dedicada a la preservació de la vida i del riu Papaturro.

Bermeo, per part seva, va emfasitzar el concepte d’«artivisme» (a través de la fotografia, el teatre o el cinema) per disputar la narrativa extractivista i connectar emocionalment amb la ciutadania. Tots dos ponents van coincidir que la principal font de motivació per continuar lluitant rau en el teixit social, la solidaritat comunitària i el suport mutu.

Sobre Ciutats Defensores dels Drets Humans

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR). Hi participen una trentena d’ajuntaments i sis entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. La iniciativa treballa per donar visibilitat a la tasca de les persones defensores i promoure el compromís de les institucions i la ciutadania amb els drets humans a escala local i global.

Les dones de Casamance reivindiquen el seu paper com a agents de pau durant la seva visita a Lleida

Les representants de la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), guardonada amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2026, van visitar Lleida el dilluns 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau, en el marc de la seva estada a Catalunya amb motiu del lliurament del Premi ICIP. L’endemà, 22 de setembre, les activistes van rebre el guardó en una cerimònia celebrada al Parlament de Catalunya.

La jornada a Lleida, organitzada per l’ICIP amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, va permetre a les representants de la PFPC conèixer diversos espais i institucions de la ciutat i, sobretot, compartir la seva experiència en la construcció de pau amb actors universitaris, institucionals i amb la comunitat senegalesa de Lleida.

La delegació estava formada per Ndéye Marie Diédhiou, presidenta de la PFPC, i Niako Seck, membre del Consell d’Administració de la Plataforma i representant de les organitzacions que en formen part, acompanyades pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Una jornada plena de visites

La jornada va començar amb una visita a la Seu Vella de Lleida i va continuar a la Universitat de Lleida, on les activistes van mantenir una trobada amb personal universitari vinculat a projectes de cooperació, construcció de pau i gènere a l’Àfrica. A la recepció hi van participar la directora de la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la UdL, Blanca Salinas; la directora adjunta de la Unitat d’Igualtat i Diversitats, Mariona Lladonosa, i el professor Albert Roca, investigador del projecte Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació, iniciat el 2023.

Durant la trobada, les representants de la PFPC van reivindicar la necessitat de reforçar el lideratge de les dones en els processos de pau i en la mediació dels conflictes. «És primordial impulsar el lideratge de les dones com a mediadores i líders en la resolució de conflictes», van destacar.

Les activistes van explicar que, després d’anys de violència i de crisi econòmica i social, especialment perjudicial per a les dones, van decidir organitzar-se i prendre la paraula per contribuir a la construcció de la pau. «Mentre els homes es barallaven, nosaltres vam decidir trencar el silenci i fer sentir la nostra veu com a dones», van assenyalar.

La visita va continuar amb una recepció institucional a la Paeria, on les representants de la PFPC van ser rebudes per representants de l’Ajuntament de Lleida. A la trobada hi van participar el regidor de Cooperació Internacional, Jackson Quiñónez Vernaza; la regidora de Feminismes, Carme Valls; la comissionada d’Alcaldia per a les polítiques feministes, Verònica Martínez, així com representants d’entitats de cooperació, organitzacions feministes i de la comunitat senegalesa de la ciutat.

La jornada es va cloure amb una trobada amb representants de la comunitat senegalesa de Lleida a la Sala Paulo Freire. L’espai va permetre compartir les experiències de la Plataforma i abordar els vincles entre la comunitat senegalesa a Catalunya i la realitat de Casamance.

Una xarxa de dones per la pau a Casamance

La Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance és una xarxa creada l’any 2010 i formada per 15 organitzacions que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte entre el moviment independentista de Casamance i l’Estat senegalès, iniciat el 1982.

Al llarg de la seva trajectòria, la PFPC ha impulsat consultes comunitàries per documentar les experiències de la població i conèixer les seves aspiracions, ha facilitat espais de diàleg i ha organitzat Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en una iniciativa de mediació promoguda per organitzacions de dones.

La Plataforma també gestiona, des de 2015, un centre d’acollida i atenció mèdica i psicològica per a dones i nenes supervivents de violència sexual i física. En aliança amb ONU Dones i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), ha desenvolupat accions contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal–Guinea Bissau–Gàmbia per contribuir a la pau i l’estabilitat regional.

El conflicte de Casamance viu una treva sostinguda des de 2012, però encara no s’ha assolit un acord de pau que resolgui políticament les reivindicacions que són a l’origen del conflicte.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2026, dotat amb 10.000 euros, reconeix la trajectòria de la PFPC per haver situat les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i per haver contribuït a trencar el silenci sobre la guerra mitjançant la creació d’espais de diàleg comunitari a escala local, regional i nacional.