Categoria: Sense categoria

Dècades d’inversió en commemoracions, memorials i educació sobre l’Holocaust no han impedit el ressorgiment del revisionisme històric, el discurs d’odi i la violència identitària a Europa. La pregunta ja no és només com recorden el passat les societats, sinó com pot la memòria ajudar a prevenir la violència en el futur.

Aquest és el punt de partida de Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, un informe que recull les conclusions de la taula rodona celebrada el passat més de març a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina). La publicació és una edició conjunta de l’ICIP, l’International Coalition of Sites of Conscience – una xarxa mundial de llocs històrics, museus i iniciatives de memòria-, i el War Childhood Museum, el museu independent de Sarajevo dedicat a la infància afectada per la guerra.

De Srebrenica a Ruanda i Gaza, el fracàs reiterat de la promesa del «mai més» posa en evidència una mancança de fons: conèixer les atrocitats del passat no és suficient, per si sol, per evitar-ne de noves. Els fets es coneixen i els testimonis s’han escoltat, però la violència continua. Per això l’informe defensa que la memòria ha de ser més que un acte de record. S’ha de vincular activament a la prevenció de la violència, a la transformació social i a les condicions que permeten a les societats resistir l’odi, l’exclusió i la repetició de les atrocitats.

L’informe també qüestiona que els marcs europeus de memòria siguin neutrals. Mentre que algunes històries reben una atenció i un finançament institucional constants, d’altres queden als marges del record europeu: el colonialisme, les migracions, les experiències de les comunitats gitanes i de les dones, o les guerres dels anys noranta a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Kosovo. Aquestes omissions condicionen quines experiències es reconeixen, quines lliçons s’extreuen del passat i quin patiment es té en compte a l’hora de prevenir la violència.

Conferència a Sarajevo

L’informe recull les conclusions de la taula rodona que es va celebrar els dies 24 i 25 de març de 2026 a l’espai Europe House de Sarajevo. Més de 40 persones d’Europa i d’altres regions hi van participar: supervivents, professionals de la memòria, representants d’organitzacions de la societat civil, acadèmics i responsables polítics. Van analitzar per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no han complert les seves promeses, i què cal fer per aprofitar-ne el potencial preventiu i transformador.

La trobada, celebrada tres dècades després del genocidi de Srebrenica, va posar en relleu pràctiques innovadores d’arreu d’Europa, d’Irlanda del Nord a Espanya, Turquia, Bòsnia i Hercegovina i Ucraïna. També va mostrar les noves aliances entre el treball de memòria, la justícia transicional, la prevenció d’atrocitats i els moviments per la justícia social. Els debats van evidenciar la necessitat de superar els enfocaments fragmentats i d’enfortir els vincles entre les persones que treballen en aquests àmbits.

Cinc canvis per transformar la memòria

L’informe identifica cinc canvis interconnectats perquè la memòria vagi més enllà de la commemoració i desplegui el seu potencial per prevenir la violència i impulsar la transformació social:

• D’un biaix institucional a una governança inclusiva de la memòria. Una memòria pública inclusiva no consisteix només a afegir perspectives marginades als marcs existents. Cal revisar els supòsits, les prioritats i les estructures institucionals que determinen què es recorda i com.
• Del record passiu a una memòria participativa i transformadora. L’exposició emocional al patiment del passat no canvia, per si sola, els comportaments. El treball de memòria ha de ser una pràctica cívica activa que permeti a les persones connectar el passat amb la seva realitat i actuar-hi.
• D’una memòria polaritzada o consensual a una memòria dialògica. La memòria es pot instrumentalitzar per aprofundir les divisions, però les crides a la reconciliació també poden amagar tensions i injustícies no resoltes. L’informe proposa entendre la memòria com un procés que obre espais perquè les comunitats dialoguin amb honestedat des de la diferència. Així poden construir comprensió compartida i confiança sense simplificar la complexitat de la seva història.
• D’un record despolititzat a una memòria que assenyali responsabilitats. La memòria ha d’abordar les estructures i les relacions de poder que van fer possible la violència. Com afirma l’informe, la memòria que defuig les causes de fons «no pot prevenir la repetició de la violència; la commemora».
• Dels compartiments estancs a marcs integrats de prevenció. La memòria s’ha d’integrar de manera deliberada en les estratègies estatals de prevenció de la violència, la política exterior i les polítiques de desenvolupament. No ha de ser un complement cultural, sinó un component central de l’arquitectura de prevenció.

Què demana l’informe

L’informe planteja recomanacions concretes per a cadascun dels actors que han d’impulsar aquest canvi:

• Institucions de la Unió Europea i governs estatals: construir una governança inclusiva de la memòria, incorporar la memòria i la justícia transicional als criteris d’adhesió a la UE i als sistemes d’alerta primerenca, i crear un finançament específic dins dels instruments europeus de pau i seguretat. L’informe insta a reconèixer el treball de memòria no només com un programa cultural, sinó com una inversió a llarg termini en protecció, prevenció i resiliència democràtica.
• Professionals de la memòria i institucions de construcció de pau: revisar críticament el seu propi llegat, situar les comunitats afectades al centre de la governança i la cocreació, teixir aliances amb els moviments per la justícia social i desenvolupar estratègies de prevenció basades en indicadors d’alerta primerenca.
• Donants i finançadors: passar del finançament a curt termini per projectes a un suport institucional sostingut, protegir la independència de les entitats beneficiàries i crear mecanismes de finançament intersectorials que reconeguin la memòria com a part essencial de la inversió en pau i seguretat.

«Recordar no és suficient si no canvia la manera com actuem avui. La trobada de Sarajevo va demostrar que la memòria pot ser una eina poderosa de prevenció, però només si és inclusiva, si és honesta amb les causes de fons i si està connectada amb les polítiques que han d’aturar la violència abans que comenci», afirma Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP.

Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica i investigadora a la Utrecht University of Applied Sciences, ho resumeix en la reflexió personal que signa a l’informe: «La memòria no és només una cosa que preservem, sinó una cosa que utilitzem. Per actuar. Per parlar. Per fer front comú».

Silvia Fernández, directora de programes de l’ICSC, considera que «és hora d’un canvi fonamental en la manera com s’entén, es governa i es finança el treball de memòria». Amina Krvavac, directora del War Childhood Museum, recorda que les històries de qui va viure la guerra, especialment durant la infància, «ens ajuden a entendre com la violència marca vides individuals, famílies i comunitats senceres, sovint al llarg de generacions».

La trobada va comptar amb el suport de la Unió Europea, la Missió de l’OSCE a Bòsnia i Hercegovina, el Consell d’Europa, les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina i l’Ambaixada britànica a Sarajevo. L’informe s’emmarca en la línia de treball de l’ICIP en memòria, convivència i reconciliació.

L’ICIP participa en la cinquena trobada presencial de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, que té lloc del 26 al 28 d’octubre de 2026 a San Pedro Tlaquepaque, a l’estat de Jalisco. Sota el lema «Construyendo las paces en comunidad», la trobada reunirà les organitzacions i les persones que integren la Plataforma per analitzar els reptes de la construcció de pau a Mèxic, intercanviar metodologies de treball i enfortir la coordinació entre les entitats participants.

L’ICIP forma part d’aquesta articulació des dels seus inicis, el 2020, i la seva participació s’emmarca en l’àrea temàtica «Violències fora de contextos bèl·lics», que aborda les violències cròniques des d’una perspectiva de construcció de pau i que actualment centra part del seu treball en els contextos de Mèxic i l’Amèrica Central.

La primera jornada de la trobada se centrarà en l’anàlisi dels processos de construcció de pau a Jalisco, amb una atenció especial a les desaparicions i el reclutament forçat, així com a la defensa de la terra i el territori. També s’abordaran les causes, els conflictes i els reptes relacionats amb la crisi de l’aigua a Guadalajara.

El dimarts 27 d’octubre, les organitzacions participants compartiran aprenentatges i eines metodològiques a través d’espais de reflexió col·lectiva i tallers pràctics. Entre aquests, Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, conduirà el taller «Contar la paz donde todo cuenta violencia», centrat en els reptes de comunicar la construcció de pau en contextos marcats per les violències. La jornada també inclourà sessions sobre educació per a la pau, protecció i atenció psicosocial, acompanyament a actors socials en conflicte i incidència política en drets humans.

La darrera jornada estarà dedicada a revisar el funcionament de la Plataforma, fer balanç de la feina realitzada durant l’any i establir les prioritats per al període següent. La trobada acabarà amb una posada en comú de les principals reflexions i els acords assolits. Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic va néixer el 2020 com un espai de diàleg, col·laboració i articulació entre organitzacions mexicanes i internacionals davant els reptes de les violències al país. Les trobades presencials permeten compartir experiències de treball als territoris, enfortir les capacitats de les organitzacions i avançar en estratègies col·lectives per a la construcció de pau.

L’ICIP publica Àgora de debat democràtic. Aprendre a discrepar per enfortir la democràcia, el número 33 de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia». L’obra, de Pau Mas Codina, un dels impulsors del projecte, explica què és Àgora, com funciona, per què es va crear i què se n’ha après al llarg de les sis edicions celebrades fins ara.

La publicació arriba en plena setena edició del programa, que aquest dissabte 17 d’octubre celebra la segona de les tres sessions, amb la filòsofa Begoña Román i L’amistat de Ciceró com a punt de partida.

Un espai per escoltar-se i discrepar amb respecte

Àgora és un programa de diàleg democràtic impulsat inicialment per l’ICIP, la Fundació Catalunya Europa i La Casa dels Clàssics, al qual es van sumar posteriorment el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina. Cada edició reuneix una vintena de persones de l’àmbit acadèmic, cultural, institucional, econòmic i social durant tres jornades senceres, separades per un mes. El diàleg parteix de textos clàssics (La ira de Sèneca, L’amistat de Ciceró i la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides) i es regeix per unes normes que protegeixen la sinceritat i garanteixen la confidencialitat, com la regla Chatham House.

L’objectiu no és arribar a consensos ni elaborar documents, sinó crear les condicions perquè persones que normalment no es parlen puguin escoltar-se, discrepar amb respecte i reconèixer-se mútuament com a interlocutors legítims.

De l’experiment al model

El llibre situa Àgora en un context de retrocés democràtic global i de polarització a Catalunya i a Espanya des de la dècada del 2010. També n’explica els fonaments teòrics: l’agonisme de Chantal Mouffe, que entén el conflicte com a part constitutiva de la vida democràtica, i el pragmatisme de John Dewey, per a qui la democràcia és, abans que res, una manera de viure junts.

A partir d’aquí, l’autor detalla com es va construir el model, sovint per assaig i error. Descriu el paper dels participants, dels ponents i dels conductors, i el disseny de les sessions. Explica l’ús dels clàssics com a «tercer element» que no pertany a cap bàndol, la importància de l’espai físic i la gratuïtat com a decisió estratègica. Alguns dels elements que han acabat sent centrals, com la dinàmica inicial per trencar el gel o el dinar a peu dret, no estaven previstos en el disseny original.

Un relat honest, amb encerts i errors

La publicació es presenta com un document de sistematització, no de promoció, i dedica tanta atenció als encerts com als errors. «Reconèixer l’error o admetre el titubeig no debilita el relat; el fa creïble», escriu l’autor al prefaci. Entre els reptes pendents, assenyala els biaixos que les edicions no han pogut corregir del tot: la menor presència de dones, la dificultat d’incorporar perfils conservadors i espanyolistes i el predomini de perfils universitaris. La setena edició, en marxa des del setembre, compta amb un grup de composició paritària.

El llibre també identifica quins elements del model es podrien adaptar, com ampliar la noció de clàssic, incorporar altres llenguatges artístics o adreçar el programa a joves. Al mateix temps, defineix quins són innegociables: la pluralitat real del grup, la confidencialitat, el temps llarg i la figura del conductor. Tanca amb les condicions per consolidar el projecte:

• un finançament estable
• una comunitat d’exparticipants
• la reproducció del model en altres territoris
• la seva possible escalabilitat a escala europea

L’obra s’adreça a possibles participants de futures edicions, a investigadors interessats en la innovació democràtica, a organitzacions que treballen per la democràcia, la pau o la cohesió social i a potencials finançadors.

Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP. El llibre es pot descarregar en format digital a la pàgina de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia».

L’ICIP i la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau organitzen el 13 i 14 de novembre, a la seu de l’ICIP i a Lafede, les jornades «Diàspores Constructores de Pau«. Seran dos dies de debat i treball col·lectiu que reconeixen les persones migrades, refugiades i exiliades com a subjectes polítiques i agents de construcció de pau, amb coneixements, xarxes i capacitat d’organització i d’incidència, tant a Catalunya com en relació amb els seus territoris d’origen. Les inscripcions ja són obertes i les places són limitades.

Les jornades se celebren en un context marcat per l’enduriment de les polítiques migratòries i de frontera, la implementació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil i l’expansió dels discursos d’odi i de guerra. Alhora, la primera política pública de pau de Catalunya es troba en tramitació, després d’un ampli procés consultiu.

L’ICIP organitza les jornades juntament amb la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau, una iniciativa que reuneix dones constructores de pau migrades, refugiades i de la diàspora a Catalunya. És un espai de trobada, cura i anàlisi. Totes elles, líders en les seves respectives comunitats, provenen de Síria, Veneçuela, l’Afganistan, Mèxic, Ucraïna, Nicaragua, l’Iran, el Líban i Colòmbia.

A partir de les seves experiències i sabers, han analitzat diverses polítiques públiques i n’han presentat les conclusions en poesia. La seva veu ens recorda que la pau també es construeix des de la diàspora: amb memòria, cura mútua i la força de la paraula.

Quatre sessions i espais de treball col·lectiu

El programa de les jornades combina taules de debat i treball en grup. Divendres, a la seu de l’ICIP, la primera sessió posarà en relació les polítiques migratòries i la política pública de pau. Hi participaran Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, i Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. A la tarda, una segona taula analitzarà les relacions de poder que travessen aquest context i les possibilitats de transformació que s’hi obren. Hi intervindran Anahita Nassir, de la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau, i Cheikh Drame, president de SOS Racisme Catalunya.

Dissabte, a Lafede, el debat se centrarà en com aquestes relacions de poder es concreten en l’experiència migratòria i la vida quotidiana. També posarà en valor allò que les persones i organitzacions de la diàspora ja construeixen des de l’àmbit local. Hi participaran Helga Flamtermesky, de la Taula d’Expertes Dones, Migració i Pau i Mujer Diáspora, i Jenabou Dembaga Susoko, sociòloga i activista antiracista. Les jornades es tancaran amb un espai de construcció col·lectiva per identificar prioritats i possibilitats d’incidència política. La voluntat és que les aliances que en sorgeixin tinguin continuïtat més enllà de la trobada.

Inscripcions

Les places són limitades i cal inscriure’s prèviament a través del formulari que trobareu en aquesta pàgina. Hi demanem una breu presentació de cada persona participant, que es compartirà amb la resta d’assistents per facilitar el coneixement mutu i el treball en grup.

PROGRAMA DE LES JORNADES

El Col·lectiu de Periodistes Contrast presenta Tanta, tanta guerra, una sèrie de pòdcast documental que analitza amb una mirada crítica el context de rearmament i militarització que viu Europa. El projecte compta amb el suport de l’ICIP i està disponible des d’aquest octubre a la plataforma 3Cat.

Al llarg de cinc episodis, i a partir d’històries humanes, testimonis i veus expertes, la sèrie es focalitza en la indústria de defensa, les mines antipersones, la militarització de les fronteres, els atacs al dret internacional i el paper dels mitjans de comunicació en l’escalada o desescalada dels conflictes.

Tanta, tanta guerra qüestiona els discursos que presenten l’augment de la força militar com l’única resposta possible davant els reptes d’un món cada vegada més complex. La sèrie també explora les contradiccions d’aquest model i planteja una qüestió central: quines altres maneres de construir seguretat i pau són possibles?

El projecte ha estat finançat per l’ICIP mitjançant la convocatòria de subvencions per a entitats sense ànim de lucre, a través de la qual l’ICIP dona suport a projectes que fomenten la cultura de pau.

Presentació a Barcelona

La sèrie documental es presentarà públicament en un acte el dimecres 14 d’octubre a les 18 hores, a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, Principal).

L’acte consistirà en una conversa sobre l’escalada armamentística a Europa, els seus efectes i les possibles alternatives. Hi participaran Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, i Pere Ortega, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Els participants reflexionaran sobre les conseqüències socials i polítiques del rearmament europeu i sobre les alternatives que diferents sectors de la societat civil han proposat i impulsat.

Escolta els cinc episodis

• La doctrina del rearmament
• Europa torna a minar-se
• L’assalt a la justícia
• Fronteres impunes
• El periodisme en guerra

En el marc de la XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, Casa Amèrica Catalunya va acollir el dilluns 5 d’octubre el diàleg «Els drets humans avui a Nicaragua i l’Equador», coorganitzat amb l’ICIP.

L’acte, moderat per Sílvia Plana Subirana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, va comptar amb la participació de la cantautora i activista nicaragüenca a l’exili Ceshia Ubau i de l’advocat ambientalista i portaveu del col·lectiu Yasunidos Pedro Bermeo. La trobada va permetre reflexionar sobre els reptes de la defensa dels drets humans i de la natura a l’Amèrica Llatina, una regió on la violència, l’autoritarisme i les estructures de desigualtat posen en risc constant la vida de les persones defensores.

Dos contextos d’autoritarisme, repressió i exili

Durant la conversa es va posar de manifest la gravetat dels contextos polítics que es viuen actualment a tots dos països. En el cas de Nicaragua, Ceshia Ubau va denunciar la consolidació d’un règim dictatorial que ha eliminat les eleccions lliures, manté nombrosos presos polítics i ha forçat l’exili de més de 800.000 persones des de 2018. Ubau va subratllar la vulneració de tots els drets civils, la persecució de la premsa independent i els greus atacs a les comunitats indígenes. Com a exemple, va citar la mort sota custòdia del líder indígena Brooklyn Rivera, que va qualificar d’assassinat, i la posterior detenció de diversos familiars i persones properes. Així mateix, va explicar que la repressió transnacional ha provocat un segon èxode de moltes persones exiliades des de Costa Rica cap a Espanya a la recerca de seguretat.

Per la seva banda, Pedro Bermeo va descriure la situació a l’Equador com una «dictadura civil i constitucional» sota la presidència de Daniel Noboa, caracteritzada pel control executiu de tots els poders de l’Estat i la utilització del sistema judicial per perseguir moviments socials i opositors. Com a mostra d’aquesta línia de persecució, Bermeo va citar la multa de 18.000 dòlars que el Tribunal Contenciós Electoral, arran d’una denúncia del Consell Nacional Electoral, va imposar a dos membres de Yasunidos —ell inclòs— per una diferència comptable de 39 centaus de dòlar. A més, va denunciar l’incompliment governamental de la històrica consulta popular d’agost de 2023, en la qual gairebé el 60 % dels votants es va pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera del bloc ITT, al Parc Nacional Yasuní.

La defensa del Yasuní: democràcia i justícia climàtica global

Bermeo va remarcar que la protecció del Yasuní, el lloc amb més biodiversitat per metre quadrat del planeta i llar de pobles indígenes en aïllament voluntari, no és tan sols una lluita local, sinó un imperatiu climàtic global. Segons va explicar, l’Amazònia actua com a reguladora de la temperatura i del cicle de l’aigua a escala planetària i està directament connectada amb els fenòmens d’emergència climàtica que afecten Europa. Davant la inacció de les cimeres del clima (COP), l’activista va defensar la democràcia participativa i la necessitat de deixar els combustibles fòssils sota terra com a única via efectiva per frenar el col·lapse climàtic.

L’«artivisme» i la comunitat com a motor d’esperança

Un dels eixos centrals del diàleg va ser el paper de l’art com a eina de resistència, guarició i transformació social davant la repressió. Ubau va compartir la seva aposta per fer servir la música des de l’esperança i la reflexió interior. També va destacar el canvi de paradigma en les protestes nicaragüenques: del lema tradicional «Patria libre o morir» a un de nou, «Patria libre para vivir». Durant la sessió, la cantautora va interpretar a capella una cançó dedicada a la preservació de la vida i del riu Papaturro.

Bermeo, per part seva, va emfasitzar el concepte d’«artivisme» (a través de la fotografia, el teatre o el cinema) per disputar la narrativa extractivista i connectar emocionalment amb la ciutadania. Tots dos ponents van coincidir que la principal font de motivació per continuar lluitant rau en el teixit social, la solidaritat comunitària i el suport mutu.

Sobre Ciutats Defensores dels Drets Humans

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR). Hi participen una trentena d’ajuntaments i sis entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. La iniciativa treballa per donar visibilitat a la tasca de les persones defensores i promoure el compromís de les institucions i la ciutadania amb els drets humans a escala local i global.

Les representants de la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), guardonada amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2026, van visitar Lleida el dilluns 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau, en el marc de la seva estada a Catalunya amb motiu del lliurament del Premi ICIP. L’endemà, 22 de setembre, les activistes van rebre el guardó en una cerimònia celebrada al Parlament de Catalunya.

La jornada a Lleida, organitzada per l’ICIP amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, va permetre a les representants de la PFPC conèixer diversos espais i institucions de la ciutat i, sobretot, compartir la seva experiència en la construcció de pau amb actors universitaris, institucionals i amb la comunitat senegalesa de Lleida.

La delegació estava formada per Ndéye Marie Diédhiou, presidenta de la PFPC, i Niako Seck, membre del Consell d’Administració de la Plataforma i representant de les organitzacions que en formen part, acompanyades pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Una jornada plena de visites

La jornada va començar amb una visita a la Seu Vella de Lleida i va continuar a la Universitat de Lleida, on les activistes van mantenir una trobada amb personal universitari vinculat a projectes de cooperació, construcció de pau i gènere a l’Àfrica. A la recepció hi van participar la directora de la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la UdL, Blanca Salinas; la directora adjunta de la Unitat d’Igualtat i Diversitats, Mariona Lladonosa, i el professor Albert Roca, investigador del projecte Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació, iniciat el 2023.

Durant la trobada, les representants de la PFPC van reivindicar la necessitat de reforçar el lideratge de les dones en els processos de pau i en la mediació dels conflictes. «És primordial impulsar el lideratge de les dones com a mediadores i líders en la resolució de conflictes», van destacar.

Les activistes van explicar que, després d’anys de violència i de crisi econòmica i social, especialment perjudicial per a les dones, van decidir organitzar-se i prendre la paraula per contribuir a la construcció de la pau. «Mentre els homes es barallaven, nosaltres vam decidir trencar el silenci i fer sentir la nostra veu com a dones», van assenyalar.

La visita va continuar amb una recepció institucional a la Paeria, on les representants de la PFPC van ser rebudes per representants de l’Ajuntament de Lleida. A la trobada hi van participar el regidor de Cooperació Internacional, Jackson Quiñónez Vernaza; la regidora de Feminismes, Carme Valls; la comissionada d’Alcaldia per a les polítiques feministes, Verònica Martínez, així com representants d’entitats de cooperació, organitzacions feministes i de la comunitat senegalesa de la ciutat.

La jornada es va cloure amb una trobada amb representants de la comunitat senegalesa de Lleida a la Sala Paulo Freire. L’espai va permetre compartir les experiències de la Plataforma i abordar els vincles entre la comunitat senegalesa a Catalunya i la realitat de Casamance.

Una xarxa de dones per la pau a Casamance

La Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance és una xarxa creada l’any 2010 i formada per 15 organitzacions que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte entre el moviment independentista de Casamance i l’Estat senegalès, iniciat el 1982.

Al llarg de la seva trajectòria, la PFPC ha impulsat consultes comunitàries per documentar les experiències de la població i conèixer les seves aspiracions, ha facilitat espais de diàleg i ha organitzat Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en una iniciativa de mediació promoguda per organitzacions de dones.

La Plataforma també gestiona, des de 2015, un centre d’acollida i atenció mèdica i psicològica per a dones i nenes supervivents de violència sexual i física. En aliança amb ONU Dones i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), ha desenvolupat accions contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal–Guinea Bissau–Gàmbia per contribuir a la pau i l’estabilitat regional.

El conflicte de Casamance viu una treva sostinguda des de 2012, però encara no s’ha assolit un acord de pau que resolgui políticament les reivindicacions que són a l’origen del conflicte.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2026, dotat amb 10.000 euros, reconeix la trajectòria de la PFPC per haver situat les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i per haver contribuït a trencar el silenci sobre la guerra mitjançant la creació d’espais de diàleg comunitari a escala local, regional i nacional.

Dimarts 22 de setembre, l’ICIP ha celebrat al Parlament de Catalunya l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2026a la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Pau. El guardó reconeix aquesta xarxa formada per 15 organitzacions de dones senegaleses que treballen la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte de la regió natural de Casamance amb l’Estat del Senegal, vigent des de 1982.

Concretament, el Premi ICIP 2026 destaca la trajectòria de la PFPC per “situar les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i trencar el silenci sobre la guerra, a través de la creació d’espais de diàleg comunitari a nivell local, regional i nacional”.

Un reconeixement a la lluita de les dones

En l’obertura de l’acte, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el propòsit del Premi ICIP per significar “persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat de les persones i construint ponts allà on hi ha murs físics o mentals”. En aquest sentit, Masllorens ha afirmat que la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance “ens dona una lliçó magnífica: la defensa dels drets de les dones –el col·lectiu més vulnerable, sempre, en els conflictes violents—passa per conèixer i expressar les situacions viscudes durant el conflicte, per l’atenció a nenes i dones supervivents de la violència”.

El professor d’Antropologia social de la Universitat de Barcelona i expert en el conflicte a Casamance, Jordi Tomàs, ha glossat la Plataforma premiada tot destacant “l’extraordinària tradició associativa històrica de les dones de Casamance”. La glossa ha posat de relleu el treball de base, amb les poblacions, de la PFPC, així com la pressió en forma de lobby als dirigents locals, estatals i internacionals, “en una terra en la que, des de fa 44 anys, hi ha un conflicte politico-militar irresolt, on la pau definitiva encara no ha arribat”.

La presidenta de la PFPC, Ndéye Diédhiou, ha rebut el Premi ICIP Construcció de Pau 2026 de mans del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, acompanyada de Niako Seck, representant d’una de les organitzacions membres de la PFPC. En el seu discurs d’agraïment, Diédhiou ha destacat que la pau es construeix dia a dia, poble a poble, situant les dones al centre: “La pau no és només cosa de les parts bel·ligerants, la pau és cosa de tot un poble i, en aquest sentit, les dones hi ha de tenir un paper cabdal. És una tasca quotidiana, exigent, que implica dignitat i empoderament per a les dones».

En l’acte també ha intervingut el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que ha defensat el treball de base de la plataforma guardonada, exemple de com la pau parteix de “les comunitats i les persones que decideixen construir-la cada dia”.

El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada, i ha reivindicat la necessitat de defensar la pau, la democràcia i el diàleg davant l’actual onada reaccionària i discursos deshumanitzadors.

La cerimònia ha estat conduïda per la responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, Sílvia Plana, comptat amb l’actuació musical del grup de dansa i percussió senegalesa Ngomez Nokass.

El Premi ICIP, una trajectòria de quinze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 10.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, Síria, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere. 

El projecte Àgora enceta aquest dissabte 19 de setembre la setena edició, amb una vintena de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència.

Impulsat per l’ICIP en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, Àgora manté la lectura com a porta d’entrada a una conversa profunda entre persones de trajectòries i ideologies diverses. En aquesta ocasió, la facilitació de les sessions va a càrrec de FundiPau.

L’edició es prolonga tres dissabtes. La primera sessió té lloc el 19 de setembre i compta amb una presentació inicial de l’escriptor i traductor Raül Garrigasait, que parteix de La ira de Sèneca per obrir després un debat sobre com interpel·la aquest text el moment actual. El 17 d’octubre serà el torn de la filòsofa Begoña Román, especialista en ètica, amb L’amistat de Ciceró; i el 7 de novembre, del politòleg Ferran Requejo, expert en teoria democràtica, amb la Història de la Guerra del Peloponès de Tucídides.

Perfils diversos i compromesos

El grup d’aquesta edició reuneix perfils de procedències molt diferents, amb una composició paritària. Hi participen professionals de l’acadèmia, com Manel García Sánchez, professor d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona, o Sergi Ferrer, professor lector de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya; de l’àmbit de la salut, com la metgessa Mariona Vàzquez i la psiquiatra i ex diputada Blanca Navarro; i del món de l’advocacia, com Carles Grima.

També s’hi incorporen veus del tercer sector i de la gestió pública: Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació Maresme; Martí Zamora, sociòleg i cap de projectes de CATESCO; Toni Borrell, politòleg i treballador social del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; i Rosa Suriñach, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i experta en mobilitat urbana. S’hi sumen l’àmbit empresarial, la recerca científica, el periodisme i l’esport com a eina de transformació social, amb persones vinculades a entitats com l’Ateneu Barcelonès.

Diàleg a partir del desacord 

El plantejament d’Àgora és deliberadament exigent. Els i les participants dedicaran tres jornades senceres a la lectura, el debat i l’escolta amb persones d’ideologies diverses, en sessions a porta tancada que permeten construir un clima de confiança. L’objectiu no és intentar acostar posicions o arribar a acords, sinó dialogar, a partir d’una conversa pausada, malgrat el possible desacord sobre els temes de debat.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP, que l’entén com un exercici de despolarització necessari en un context de deteriorament del debat públic i de mancances a l’hora d’escoltar posicionaments diferents dels propis.

La XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans porta a Catalunya activistes del Sàhara Occidental, Nicaragua, Guinea Equatorial, Etiòpia, Sud-àfrica, l’Equador i l’Afganistan. L’ICIP hi coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau i Pedro Bermeo el 5 d’octubre a Casa Amèrica Catalunya.

La gira de tardor arrenca el dimarts 29 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, amb un acte inaugural a les 10 h a l’Auditori del Palau Falguera on es presentaran les set persones convidades. Durant deu dies, fins al 8 d’octubre, faran xerrades, activitats a centres educatius, reunions d’incidència política i trobades amb mitjans de comunicació als municipis participants. Cal inscripció prèvia al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (santfeliu.cat/giradetardor).

Diàleg a Casa Amèrica Catalunya: Nicaragua, l’Equador i la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina

En el marc de la gira, l’ICIP coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau, cantautora nicaragüenca a l’exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo, advocat ambientalista i defensor de l’Amazònia equatoriana. La conversa, moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 19 h a Casa Amèrica Catalunya. L’entrada és lliure, amb aforament limitat.

La trobada abordarà la situació política i dels drets humans a Nicaragua, en un context de creixent autoritarisme, i les dificultats per aplicar el resultat de la consulta popular celebrada a l’Equador l’agost de 2023, en què prop del 60 % dels vots es van pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera al Parc Nacional Yasuní. El diàleg també permetrà reflexionar sobre l’art com a eina de resistència, la relació entre crisi climàtica i drets humans, el paper de les generacions més joves en la promoció del pensament democràtic i la construcció d’alternatives basades en la justícia social.

Ceshia Ubau (Managua, 1997) va sortir de Nicaragua el 2018 de manera preventiva arran de la crisi sociopolítica i la repressió d’aquell any. Després de set anys a Costa Rica, i davant la situació de risc que afecta la comunitat nicaragüenca establerta al país, va tornar a migrar. Actualment viu a l’Estat espanyol, des d’on continua utilitzant la música com a eina de guarició, resistència i construcció d’esperança.

Pedro Bermeo (Quito, 1991) és advocat ambientalista, fotògraf i activista pels drets de la natura i la justícia climàtica. És portaveu del col·lectiu YASunidos, un moviment ecologista i social que treballa des del 2013 per protegir el Parc Nacional Yasuní, un dels territoris amb més biodiversitat del planeta. Bermeo va participar en el procés de la consulta popular del 2023 i, malgrat el resultat favorable, la implementació de la decisió continua avançant lentament.

Les altres persones convidades a la gira

Asria Mohamed és periodista, defensora dels drets humans i artista sahrauí. Viu a Noruega, on recorre el país fent xerrades per donar a conèixer la situació del poble sahrauí.

Gonzalo Abaha Nguema Mikue és activista LGTBIQ+, escriptor i investigador, i coordinador nacional del col·lectiu Somos Parte del Mundo a Guinea Equatorial. La seva segona novel·la, Lo rarito que eres, aborda les teràpies de conversió, les noves masculinitats i la deshumanització dels cossos al seu país.

Hanna Lemma, investigadora feminista etíop i directora de la plataforma Addis Powerhouse, reivindica la representació política de les dones com a via per situar a l’agenda pública els temes que les afecten.

Nontokozo Sedibe-Sabic, nascuda a Sud-àfrica i resident a Catalunya, és activista, mediadora i líder comunitària. Dirigeix l’associació Ubuntu Co-create, centrada en pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió.

Zainab Saberi, periodista afganesa, denuncia els crims dels talibans al seu país a través del periodisme i de l’art.

Un projecte amb arrels municipals

Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer el 2013 a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de donar suport a les persones defensores dels drets humans i de fer conèixer a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove, les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes. Actualment el projecte és coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la participació de 30 ajuntaments i 8 entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP, que dona suport al projecte des dels seus inicis, el 2013.

L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions corresponents a l’any 2026: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

El termini d’execució dels projectes subvencionats s’inicia amb la publicació de les dues resolucions i finalitzarà el 4 de setembre de 2027. L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.

Projectes subvencionats

En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució definitiva inclou set projectes amb un import total de 80.000 euros:

• El procés de pau al Kurdistan, amb la diàspora kurda de Catalunya (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
• Dones afganeses davant l’apartheid de gènere: educació per la pau i incidència social (Associació People Help)
• Construir pau en temps de guerra: desmilitarització i resistència noviolenta (FundiPau)
• MOSAIC Educació per la convivència, la pau quotidiana i la prevenció de les discriminacions en la infància en acolliment residencial (Fundación Privada Utopía)
• Els algoritmes de la guerra (Blauhaus audiovisual)
• Famílies per una educació en pau (AFFAC)
• Eines formatives per a l’acompanyament a víctimes de conflictes armats i crims internacionals des d’una perspectiva de drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució definitiva inclou vuit projectes amb un import global de 78.420 euros:

• Alfabetització Digital Crítica per a la Pau (ADC-PAU): Disseny i validació d’un marc pedagògic anti-(neo)feixista amb joves a Catalunya (Universitat de Barcelona)
• La incardinació dels acords de justícia restaurativa en el procés penal: un camí a la deflació punitiva (Universitat de Girona)
• Primera radiografia sistemàtica del sistema comunicatiu a Lleida sobre la violència masclista endèmica (Universitat de Lleida)
• Dualitat nuclear, dialèctiques de seguretat i educació vivencial (Universitat Oberta de Catalunya)
• L’hora de les reines. Lideratges femenins i reconciliació en la construcció de la pau a la Casamance, Senegal (Institut Català d’Antropologia)
• Desprogramar l’odi: una recerca-acció participativa sobre jovent, polarització i mediació digital (Universitat de Lleida)
• HAKAWATI. Narrating children and youth memòries in Palestine during a genocide (Universitat Pompeu Fabra)
• Transatlàntiques: Memòries de l’esclavitud als llibres de text (Universitat de Barcelona)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les subvencions.