Categoria: Sense categoria

Barcelona, 26 d’abril de 2024.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 8è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions de rap en directe. En aquesta vuitena edició del concurs han participat un total de 491 joves de 25 centres educatius i entitats de Catalunya, de 19 localitats. S’han presentat 41 propostes, el doble que en l’edició anterior.

El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’acte de lliurament de premis ha estat conduït per la directora de l’associació Hip Hop Works i membre del jurat del concurs, Raquel Delgado, i ha comptat amb les intervencions de representants de les institucions promotores.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el treball col·lectiu dels participants del certamen, als quals ha definit com a “constructors i constructores de pau que junts fan un món millor”. Al seu torn, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha reivindicat la importància de la participació juvenil per contribuir a “canviar el món actual i lluitar contra els discursos que ens volen immobilitzats”.

Per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el director Vicenç Margalef, ha destacat que la música hip-hop permet “readaptar el llenguatge de la construcció de pau i alçar la veu per a un món més just”, mentre que la responsable del Servei d’Escola i Famílies del departament d’Educació, Marta Clar, ha afirmat que “el concurs contribueix a la millora de la convivència i permet prendre consciència de les injustícies”.

En l’acte hi han assistit els joves premiats en les dues modalitats del concurs, a excepció del l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna, i dos grups han actuat en directe.

En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. En el transcurs de la cerimònia, l’artista Plain Jein, del col·lectiu Dirty Hands, ha pintat un mural en directe el qual evoca l’esperit del concurs.

Grups premiats en la 8è edició del Concurs #HipHopPau

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta.

Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup i la posada en escena.

Menció especial: “Actua!”, videoclip de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. Hi ha participat joves del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt, emmarcat en el projecte Palau Vincles de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats que es troben alguns joves en el dia a dia i la importància de ser fort i enfrontar-se a les dificultats.

Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables.

Menció especial: “Som d’on volem”, videoclip que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.

L’ICIP ha publicat les convocatòries de subvencions d’aquest 2024 per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP) i per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. Cadascuna de les convocatòries té un import global màxim de 80.000 euros.

El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, fins el divendres 17 de maig. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Podeu consultar les bases reguladores de les subvencions i les guies informatives a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions.

Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Aquest és el calendari orientatiu sobre el curs de les dues convocatòries vigents:

El jurat de la vuitena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2023-2024, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com ara la violència masclista, la discriminació racial o la implicació personal per passar a l’acció. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge que trasllada el clip i el fet que l’obra incorpori una producció musical pròpia amb una gran qualitat artística final. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta. 

Si sóc una dona, jo sóc força i coratge. Però no estic sola, ja no podràs fer-me callar, canten. 

Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup que reflecteix i la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.  

Quina importància té que siguis blanc i jo sigui negre, si al final som del mateix lloc i venim de la mare terra, rapegen. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial al videoclip “Actua!” de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat positivament el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. En aquesta producció audiovisual han participat vint joves, set noies i tretze nois del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt,  un centre que dona formació a joves d’entre 16 i 21 anys de diverses procedències i realitats. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats amb les quals es troben alguns joves en el seu dia a dia i de la importància de ser fort per enfrontar-s’hi. El jurat ha valorat positivament la qualitat artística de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes, així com el missatge empoderador que aconsegueix traslladar la cançó. 

Surto jo de casa sense voler tornar, problemes a diari i ja no se ni què pensar. Actua pel que fas, no siguis passiu. Tot és un procés pensa en els demés, canten. 

Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. En concret, són joves que assisteixen a El Lokal, un espai jove que es troba al barri de Sant Llorenç. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’alt nivell musical i del missatge que apel·la a la implicació personal per passar a l’acció. 

S’ha de respectar el medi ambient perquè el futur sigui millor que el present, perquè no quedi un món sense ciments, per a què canvi el moment, posa’t en moviment, canten. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “Som d’on volem”, que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 26 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la novena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2024-2025.  

Coincidint amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les tècniques de l’ICIP us recomanem diverses lectures feministes de llibres que tenim disponibles a la Biblioteca de l’ICIP. Títols escrits per dones i que reivindiquen l’empoderament de les dones i la necessitat de transformar les violències a les quals són sotmeses.

Sandra Martínez ens recomana Tornar a encantar el món, de Sílvia Federici (Tigre de Paper): “El llibre exposa a la perfecció perquè cal reequilibrar l’accés als mitjans de (re)producció per transformar les violències. Em sembla inspiradora la reivindicació de tornar a posar al centre unes relacions socials sense jerarquies, des de la cooperació i la responsabilitat compartida, per tal de frenar la destrucció dels llaços de solidaritat que està comportant la globalització”

Sabina Puig ens recomana Abaixeu les armes, de Bertha von Suttner (ICIP i Angle editorial): “Ambientada en les guerres europees de finals del s. XIX, aquesta novel·la és un crit valent pacifista escrit per una dona en un dels pitjors moments d’exaltació patriòtica i militarista. Ara que ens tornen a empènyer cap al rearmament i la confrontació, la seva lectura ens recorda l’absurditat i crueltat de la guerra. Bertha von Suttner va ser la primera dona en guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 1905”.

Núria Nadal ens recomana Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou (ICIP i Angle editorial): “Maya Angelou ens apropa a la seva veu honesta i valenta en una obra autobiogràfica de referència. És una història corprenedora i inspiradora, de supervivència i de denúncia, que va molt més enllà del seu testimoni personal mostrant la (no) vida sota la segregació racial”.

Sílvia Plana ens recomana Construir la paz. Los discursos de las mujeres Premi Nobel de la Paz (Altamarea ediciones): ·”És un compendi que fa visible la constel·lació de dones lluitadores que han sostingut la lluita pacifista al llarg de la història. És un recull del seu coratge i de les reivindicacions que fan tangible el perquè és necessari i urgent treballar per una pau sostenible”.

Maria Eugenia Blandón ens recomana Dones, raça i classe, d’Angela Y. Davis (Tigre de Paper): “És una obra molt revolucionària perquè aporta un nou punt de vista històric, posant de manifest la invisibilització contínua de les treballadores negres, des de la Guerra de Secessió fins a l’actualitat. Em resulta un clàssic imprescindible per entendre com s’entrecreua la classe, la raça i el gènere en la persistència de les desigualtats”.

Eugènia Riera ens recomana Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor): “La història que tanca la trilogia iniciada amb Permagel i Boulder t’atrapa des del primer moment: una dona que fuig de la ciutat per trobar-se a ella mateixa, que trenca amb els estereotips i amb la construcció social que tenim de la maternitat. Mamut ens acosta al desig de ser mare des del vessant més animal”.

Després de projectar-se en diversos festivals d’Europa i l’Amèrica Llatina, l’ICIP ha publicat al seu compte de YouTube el documental Para volverte a ver, un film que mostra el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. Els directors són Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena. 

El film, produït per Mandorla Films, l’ICIP i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es va estrenar el juliol del 2022, durant l’acte de presentació de l’informe final de la Comissió de la Veritat a Catalunya al Parlament. 

Des d’aleshores i en el darrer any i mig, s’ha projectat en diversos festivals. En concret, s’ha pogut veure a “Enrere i endavant” 14a edició de Llatí-Docs (França); el Festival Internacional Cinema al carrer (Colòmbia); el XXVI Ícar Festival Internacional de Cinema a Centreamèrica (Guatemala) i el FESCIMED (Festival Internacional de Cinema per la Memòria Democràtica) (Espanya). També es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Drets Humans Mirades Diverses (Veneçuela) on va obtenir una menció especial del jurat. 

Ara, per primer cop, el documental es troba accessible a tothom i es pot veure en el canal de YouTube de l’ICIP. 

El retrat d’un procés innovador

La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que van donar el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. 

Segons Sílvia Plana, responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, el documental permet veure “en primera persona, la importància de la participació de les víctimes en iniciatives de construcció de pau, de justícia i veritat, com una procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu”.

El rodatge va tenir lloc els mesos de març i abril del 2022 a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula.

Els personatges 

Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.

Yanira Restrepo és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.

Juana Sánchez és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.

Wilmer Torres és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.

Lizethe Álvarez és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.

Els directors

Nicolás Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Juan Pablo Aris Escarcena és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a  projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).

El Premi ICIP Alfons Banda 2023, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els treballs “Resistència cultural: Franquisme, Cançó, Censura i Català. Estudi de la influència del règim franquista (1936-1975) sobre la cançó popular a Espanya” de l’alumna Aina Sofia Alburquenque Prieto de l’Institut Pere Vives i Vich, d’Igualada, i “L’extrema dreta 2.0: Què és, quina influència té a la societat europea i com es pot combatre?”, de l’alumne Luís Martín Miguel, de la Institució Cultural Catalana Súnion, de Barcelona. Aquest darrer treball ja havia estat guardonat anteriorment amb el Premi Europa Jove 2022-2023 de la Fundació Catalunya Europa.

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició 2023 el jurat ha distingit un total de 80 treballs, amb un import global de 68.000 euros.

L’ICIP ha publicat un manual sobre la facilitació de processos de diàleg complexos al País Basc dins de la col·leció “Eines de pau, seguretat i justícia”. Es tracta del llibre Bidelagun. Acompanyament a processos de diàleg a Euskal Herria. Alguns aprenentatges i un camí per recórrer, escrit per l’experta en comunicació noviolenta i cercles restauratius Aitziber Blanco Goikoetxea, i publicat en versió PDF i ePub en català i castellà.

Al manual, l’autora recull alguns dels aprenentatges extrets a partir de la seva tasca com a facilitadora en diversos espais de diàleg organitzats en diferents municipis bascos. En concret, es referencien dotze processos de diàleg, tant a nivell polític com ciutadà, a vuit municipis de Gipuzkoa. L’autora recull exemples d’alguns dels itineraris de convivència desenvolupats a Errenteria, Azpeitia, Hernani, Tolosa, Donostia-San Sebastià i Arrasate-Mondragó. Algunes d’aquestes experiències de diàleg es van iniciar el 2012 i encara avui continuen en marxa.

Les experiències descrites es caracteritzen per afrontar la difícil i necessària tasca de mirar un passat i present dolorós amb representants polítics, ciutadania i víctimes de la violència. Són diàlegs que han suposat viure processos personals i grupals, des dels quals construir des de la pràctica i de forma compartida, unes bases ètiques de convivència.

Segons Blanco Goikoetxea, “compartir un mateix espai amb persones amb trajectòries personals i ideològiques diverses i fins i tot antagòniques suposa sempre un risc, però aquests processos han estat capaços de generar les condicions de seguretat i confiança necessàries per afrontar la complicada tasca d’acostament a l’altre i poder fer una aportació a la construcció de la convivència”, explica.

El document pretén aprofundir en la idea de procés dels diàlegs, en la seva complexitat i en capacitat de generar canvis i moviments. “Recull, en definitiva, un camí resseguit al costat de i gràcies al compromís de les persones integrants de cada espai de diàleg. D’aquesta forma el manual parla del saber col·lectiu construït a través dels diferents itineraris explorats. També parla de l’escolta, la cura, la honestedat, la necessitat de construir vincles i de la responsabilitat i capacitat d’avançar juntes”, afegeix.

L’autora

Aitziber Blanco Goikoetxea és llicenciada en Dret. Ha estat responsable de projectes de desenvolupament amb comunitats retornades a Guatemala. Ha treballat als moviments socials Elkarri i Lokarri, que promovia el diàleg i l’acord en el marc del conflicte basc. Amb formació acreditada en psicodrama, també s’ha format en comunicació noviolenta i en cercles restauratius. 

La col·lecció

La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 29 de la col·lecció.

El dimecres 14 de febrer, en el marc de la II Jornada de la Pau celebrada al Parlament de Catalunya, es va presentar públicament el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat que neix amb un doble objectiu: crear una política pública de pau de Catalunya i reforçar les agendes i les capacitats d’incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes.

El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau. Sorgeix, doncs, de la col·laboració social i institucional, i es desenvoluparà al llarg de 2024 i 2025. El Fòrum constarà d’un procés de participació ciutadana a partir de cinc eixos de debat: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.

Coincidint amb la presentació pública, s’ha inaugurat el web www.forumcatalapau.cat, a partir del qual es fomentarà la participació de la ciutadania, entitats i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia social.

“Per una política pública de pau”

La presentació pública del Fòrum Català per la Pau va tenir lloc durant la celebració de la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada per la cambra catalana, l’ICIP i Lafede.cat. Amb el títol “Per una política pública de pau”, la jornada va reunir representants de nombroses entitats de foment de la pau i persones expertes en el camp de la investigació i el treball per la pau, així com representants del Govern i de diversos ajuntaments i institucions.

En la inauguració de la jornada el vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau i director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va emplaçar tota institució i entitat catalana compromesa amb els valors de la cultura de pau i la justícia social a sumar-se al Fòrum Català per la Pau: “És el moment d’obrir la reflexió sobre com entenem una Catalunya en pau i sobre com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. És moment de comptar-nos, trobar-nos i explicar-nos entre totes les persones, col·lectius i institucions que compartim els valors de la cultura de pau i que compartim el compromís per a un món més just i solidari”.

Per la seva banda, la presidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que el Fòrum Català per la Pau ha de permetre “dissenyar una política pública de pau avalada per tots els grups parlamentaris, una assignatura pendent” i va afegir que el procés també “ens ha de servir per enfortir el moviment per la pau i la noviolència que liderem des de la societat civil”.

Tant el director de l’ICIP com la presidenta de Lafede.cat van mostrar la solidaritat amb les tres activistes catalanes que estan en vaga de fam per Palestina, entre les quals Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, la qual no va poder participar en la jornada.

La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, qui va destacar la tradició de foment de la pau de Catalunya, un “país de pau”, que “no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i les llibertats fonamentals”. En la seva intervenció, Erra va augurar que el Fòrum Català per la Pau ajudarà a enfortir la cultura de pau, a “convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional”, i a “perfilar algunes respostes a partir de la intel·ligència col·lectiva del país”.

La jornada va comptar amb dues taules rodones: la primera va estar centrada en els reptes i les oportunitats per a la pau en el context d’amenaces globals, i la segona va estar dedicada als cinc eixos de debat que guiaran el Fòrum Català per la Pau quan s’iniciï el procés participatiu, el proper mes d’abril. Hi van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Luca Gervasoni, director de NOVACT; Maria Josep Parés, consultora; Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, periodista i politòleg; i Blanca Camps, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, l’ICIP estrena una nova secció al seu web que recupera i posa en valor el projecte Càpsules de Pau, iniciat l’any 2014. 

Aquest projecte recull més de 120 vídeos on persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau. 

El projecte és una coproducció de l’ICIP i el Col·lectiu Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula pau. 

Coincidint amb l’estrena del web, l’ICIP també posa en marxa una nova sèrie de vídeos on diferents persones responen a la mateixa pregunta. Entre els nous participants en el projecte hi trobem el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, referent de l’estudi de la noviolència, el refugiat palestí al Líban Jaber Suleiman o la directora de la Fundació Baketik, Maider Maraña.

Aquest col·lecció de vídeos es seguirà ampliant en els propers mesos amb nous noms destacats de persones que promouen la pau des de diferents àmbits d’actuació.

Participants d’arreu del món

Entre les persones que apareixen en els vídeos i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala). Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria) o Ali Abou (exreclús libanès) també parlen als vídeos de la seva idea de pau.

També hi ha peces amb investigadors per la pau com ara John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).

El web permet escollir les diferents càpsules segons el nom de la persona participant, el país de procedència i àmbit laboral. La diversitat de rols dels protagonistes i el se origen (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. Els vídeos es poden veure amb subtítols en català, castellà i anglès.

L’ICIP ha obert una la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2024, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la tretzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins a l’11 d’abril de 2024, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023),  el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

Aquest dijous 30 de novembre ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys. El sacerdot va ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau. L’any 2015, Botam va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau.

Nascut a les Borges Blanques (Garrigues), va ingressar el 1944 a l’orde dels caputxins a Arenys de Mar (Maresme) i l’any 1966 va ser un dels protagonistes de la Caputxinada, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya.

Més tard, el 1984, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona, el 1992, i president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any passat la del Memorial Cassià Just, atorgada per la Direcció General d’Afers Religiosos.

La cerimònia d’entrega del Premi ICIP 2015 ve tenir lloc el 12 d’abril del 2016 i va comptar amb la presència del guardonat i nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya. Durant la cerimònia, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.

En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides pel seu amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.

Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d’erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d’Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l’Institut d’Estudis Catalans.

Memòria oral del Moviment per la Pau

Fa uns anys, l’ICIP va gravar una llarga entrevista amb Botam en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya impulsat per la institució. En aquesta entrevista, realitzada per l’especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, Xavier Garí, va recordar alguns dels aspectes més destacats de la seva biografia.

El paper de Botam també va quedar plasmat en el llibre Orígens i evolució del moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980), de Xavier Garí, editat per l’ICIP a la col·lecció Noviolència i lluita per la pau.

Al web de l’ICIP també trobareu una entrevista amb el pare Botam publicada al número 24 de la revista ‘Per la Pau’ dedicada al moviment pacifista durant la Primera Guerra Mundial. La podeu recuperar en aquest enllaç.

Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.

“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.

“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.

Dones d’una desena de països

A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.

“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.

Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.

Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.