Txell Feixas fa més de vint anys que exerceix el periodisme. Com a corresponsal al Pròxim Orient per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va cobrir la guerra de Síria, el conflicte de l’Iraq, la caiguda d’Estat Islàmic, les protestes a Gaza, el retorn dels talibans a l’Afganistan o el terratrèmol de Turquia. En tots els casos, la feina de Feixas s’ha distingit per un periodisme rigorós i humà, centrat en visibilitzar la situació de les nenes i dones en zones en conflicte. Ha denunciat la vulneració de drets, però també ha mostrat les alternatives de vida que basteixen les dones com a constructores de pau. Ha publicat els llibres Dones valentes i Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc. Entre altres reconeixements, Feixas ha rebut el Premi Nacional de Periodisme que atorga la Generalitat de Catalunya.
Etiqueta: Absència de guerra
Selima Kebaili
Selima Kebaili imparteix classe a l’Institut d’Estudis de Gènere de la Universitat de Ginebra. La seva recerca se centra en els àmbits del gènere, la justícia, la violència i la victimització a la regió del Pròxim Orient i l’Àfrica del Nord i Europa. Amb un enfocament qualitatiu, Kebaili explora la configuració de l’estatus i la subjectivitat de dones víctimes pel que fa a la violència política. Es pregunta com i per què determinades formes de patiment tendeixen a ser reconegudes o marginades pels actors polítics i les organitzacions internacionals.
Karima Shujazada
Karima Shujazada és periodista i activista afganesa, i treballa en la defensa dels drets de les nenes i les dones al seu país. El 2021, amb l’arribada dels talibans al poder, Shujazada va haver de deixar la seva feina a l’organització Afghan Women’s Talent Development Center per mantenir un perfil baix i evitar la repressió. Des de casa i a través de les xarxes va organitzar diverses protestes contra la política discriminatòria vers les dones del nou govern. Quan la situació va empitjorar, aquesta jove periodista va marxar al Pakistan, on gràcies a l’organització Afghan Women on The Run va aconseguir tramitar un visat cap a Espanya. Avui viu a Barcelona on estudia i treballa com a voluntària per l’entitat catalana que ja ha ajudat unes 700 dones afganeses a sortir del país.
Sergi López
Sergi López és actor de teatre i cinema. Els anys 90, després d’iniciar-se en el món teatral a Catalunya, va emigrar a França a estudiar interpretació i és allà on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. La seva filmografia és molt extensa tant a un cantó com a l’altre dels Pirineus. Entre les seves pel·lícules destaquen ‘Western’ (1997), ‘Carícies’ (1998), ‘Harry, un amigo que os quiere’ (2000) –el seu paper va ser reconegut amb el Cèsar per la millor actuació– o ‘El Laberinto del Fauno’ (2006). En el vessant teatral, entre altres obres, ha participat a ‘Brams o la kumèdia dels herrors’, ‘Lisístrata’ , ‘Non Solum’ o ’30/40 Livingstone’.
Pedro Pantoja
A Mèxic es comptabilitzen més de 120.000 desaparicions forçades des de l’inici de l’anomenada ‘guerra contra el narco’ que el 2006 va inaugurar l’expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l’Amèrica Llatina. Els migrants en trànsit cap als Estats Units són un dels col·lectius víctimes de la violència. El padre Pedro Pantoja és membre de la ‘Casa del Migrante’, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L’Institut for Policy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels drets humans.
Jovan Divjak
La primavera de 1992 l’exèrcit serbobosnià iniciava el setge de Sarajevo mentre el comandament de l’Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) decidia abandonar la ciutat. Jovan Divjak, serbi de naixement i membre del JNA decidia desobeir i restar a la ciutat per defensar-la de l’agressió com a comandant del recent creat Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Aquest acte li va valer el sobrenom del ‘serbi que va defensar Sarajevo’. Després de la guerra, Divjak va continuar compromès amb la pau i en el foment de la multietnicitat de Bòsnia i Hercegovina i va fundar l’ONG OGBH (l’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina). El 2013 Divjak va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau gràcies a la dedicació en favor de les víctimes i la reconciliació al seu país.
Ricardo Saenz
Ricardo Sáenz de Tejada ha escrit nombrosos articles i diversos llibres sobre política, moviments socials i història de Guatemala. Com a investigador i professor forma part de la Universidad de San Carlos i de la Rafael Landívar així com de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales. En aquesta línia, també ha coordinat el Programa d’Estudis sobre la Història i la Memòria de Guatemala.
Kada Hotik
Kada Hotic és una de les persones que l’11 de juliol de 1995 van buscar refugi a les instal·lacions de les Nacions Unides de Potocari quan Srebrenica va caure en mans de les tropes del general serbobosnià Ratko Mladic. L’exèrcit de la República Srpska i els paramilitars van matar 8.000 persones. Hotic va perdre el marit, el fill i dos germans. Des d’aleshores, amb tantes altres mares de Srebrenica, va emprendre una llarga lluita per la veritat i la justícia.
Godelieve Mukasarasi
La violència sexual contra les dones durant el genocidi ruandès l’any 1994 -després també es van produïr violacions- va ser una “arma de guerra” i va esdevenir la norma. Així ho va concloure dos anys més tar el relator especial de la Comissió de Drets Humans de l’ONU. La majoria d’aquests delictes han quedat impunes i moltes víctimes continuen patint encara avui l’estigmatització de la societat. Godelieve Mukasarasi dirigeix Sevota, una ONG que reuneix dones víctimes del genocidi i que treballa per la reparació d’aquestes, tant des del punt de vista psicològic com material.
Reina Sarkis
Reina Sarkis és psicoanalista i investigadora. Es dedica a l’assistència psicològica de víctimes de la cruenta guerra civil (1975-1990) que va patir el seu país, el Líban. A més, des de fa anys, és una de les impulsores d’una futura comissió de la veritat a imatge de les creades a alguns països d’Amèrica Llatina durant els anys 90.